dijous, de gener 31, 2008

Sense dents

Fa un parell de dies, en marxar de la uni, el guarda de seguretat es va acomiadar de nosaltres amb un somriure sagnant que s'anava eixugant amb un mica de cotó fluix, que era ja més vermell que altra cosa.

Em va fer recordar una sensació, no ser si dir-li somni, que tinc a vegades quan dormo i que em desperta d'un bot.

Les ferides que deixen les dents quan es cauen, aquella llagueta tova i lliscosa. En el "somni" se'm cauen totes les dents de cop, i la boca passa a ser una gran llaga sagnant. Les dents comencen a moure's mica en mica i se'm cauen com qui arranca pètals d'una margarida. D'agradable no té res; l'únic cònsol es que no me les arrenca ningú, al menys es cauen soles.

Desprès de veure el guarda de seguretat, no cal dir que vaig patir el somni un altre cop.

Només espero i desitjo que no es compleixin aquestes xorrades.

Que agradable que sóc explicant aquestes coses. No ho he pogut evitar.

dimarts, de gener 29, 2008

Furminator

Quin nom més apropiat : FURMINATOR
i que de útil ha de ser per a què els meu abric negre no sembli blanc.


P.D. Post número 300. I ja estic de vacances, per fi.

dissabte, de gener 26, 2008

Como se podría haber aprovechado una maravillosa mañana de estudio

Si senyors, per fi tinc la targeta sanitària europea sense la qual ma mare no em deixa marxar aquest febrer!!!!!!
( per posar-se al dia clicar aquí)

La cosa ha anat per parts però. No ha sigut tant fàcil com sembla.

Quan vaig tornar a tenir un matí que podia "malgastar" vaig fer totes les fotocòpies que m'havien demanat a la seguretat social del carrer Numància ( no hi tornaré més) i xino xano em vaig presentar allà.

La meva alegria va durar ben bé els 20 minuts de camí perquè a la porta ja em rebia un cartell que deia :
" por problemas técnicos hoy no expedimos targetas sanitarias europeas"

Podeu imaginar la meva cara. Vaig mirar la llista d'altres oficines, i quedaven totes al menys a 3/4 d'hora de transport públic.

El dilluns següent, vaig decidir anar a les oficines del carrer Reus, desprès d'analitzar totes les opcions vaig decidir que les oficines del passeig de la Bonanova no podien ser pitjors que les del carrer Numància.

Com la vaig encertar!!!! Noves! Silencioses! Amb un empleat que a l'entrada et pregunta que vols, et dona el número i et diu bon dia! Només dues persones de cua!!!! (vers les 37 del carrer Numància)

I endevineu que... tots els papers que m'havien demanat al carrer Numància eren innecessaris!! En 30 segons tenia la targeta als dits! I el cap a Àustria!

diumenge, de gener 20, 2008

Zapping!

Dijous per fer un break i desestressar-nos una mica vaig anar al teatre amb uns amics. Vam anar al teatreaneu (gràcia) a veure Zapping.

Amb una mà al cor (rollo Maragall de Polònia) us la recomano!!!! No se m'acudeix res millor a fer un dijous nit!

És una obra d'improvisació on el públic decideix la temàtica, l'ordre i el guanyador per això cada dia es diferent. La majoria de la gent repeteix (no m'estranyaria gens que jo mateixa hi tornes).

Vaig sortir del teatre que em feia mal tota la cara de tan riure! Tothom va sortir feliç i content i amb unes quantes penes de menys. A sobre em va tocar una samarreta!

No em cansaré de recomanar-la (de fet em vaig llevar divendres dient-li a ma mare que hi havia d'anar)!

dijous, de gener 17, 2008

I es que els gats son molt molt seus...

Quan el Fèlix va arribar a casa li vam comprar un sofà-llit perquè pogués dormir en un lloc tovet (i es q al principi per les nits el tancàvem a l'habitació de planxar perquè es fotia sota els armaris i sofàs i desprès no podia sortir-ne).
Com que ara dorm on vol (li té un carinyo especial a dormir al meu llit) ma mare va decidir tirar el sofagat perquè molestava i no hi jeia mai ( a triar entre un llit i allò, jo també triava el llit).

Doncs a sigut tirar-ho i ara el gat es passa tot el dia dormint a l'habitació on hi havia el sofa! Total, que perquè no dormi sobre la roba neta, li hem posat una tovallola vella sobre una taula... i ara s'hi passa les hores!

Cada cop que veig aquest video ric una bona estona

dilluns, de gener 14, 2008

When we were young

When we were young

Avui anava entrant a diferents blogs i només feia que veure imatges de nens adorables! I no me pogut resistir. He comprovat que tingues alguna foto escanejada d quan era peque peque (perque aixecar-me a buscar els àlbums de fotos antics m'ha semblat un esforç inhumà) i aquí us en deixo una petita mostra.

Com es pot comprobar, amb els anys vaig anar perdent la gràcia i la fotogènia i de fet, durant una temporada només hi sortia amb cara de mala ostia.
Per cert, ma mare tenia una fixació que mai podré entendre per les camises horribles.


I pensar que tenia els cabells llisos com cordes...

dijous, de gener 10, 2008

Humitat


És inevitable que els vestuaris i piscines facin sempre aquella oloreta a humitat (per no dir a verdillo) que sense arribar a ser desagradable et posa els sentits en alerta i et fan mirar el terra amb desconfiança com si un fong gegant hagués de vindré dret cap als teus peus?

dimarts, de gener 08, 2008

Com diria alls cuits això forma part del meu lost time (i perdut a consciència a més).
I com més s'apropen els exàmens més temps perdo, no té gens de sentit.

Com fa temps us vaig explicar, no m'agrada menjar xiclets. Desprès no m'encaixen les mandíbules i és una sensació força incòmode. Doncs estic tant aixís, que quan he vist un paquet de xiclets al rebedor, d'aquells que tenen suquet a dins (els de préssec son els únics que m'agraden.. i just els que hi havia) no m'he pogut resistir.

He agafat un parell de pastilletes (amb una no fa res, se't perd a la boca quasi) i les he matxacat amb els molars, deixant que sortís tot el suquet.
mmmmmm una fusió de gustos excel·lent.

La llàstima es que el suquet dura exactament dos mossegades, i desprès m'he sentit força idiota amb una cosa a la boca que no te gust a res i ni tan sols m'agrada. Així que ara no m'encaixaran les dents del tot en una estoneta.

dilluns, de gener 07, 2008

Oloreta a pernil

I es que ara, quan tinc gana, només he d'entrar a la cuina, respirar profundament i delectar-me amb la oloreta a pernil serrà. Aquella olor penetrant del greix que regalima.

I es que la paletilla en qüestió porta 2 setmanes sobre el marbre de la cuina esperant que algú es decideixi a tallar-la.

Només en olorar-la ja m'alimento.

divendres, de gener 04, 2008

Momentàniament

Com que m'estic cremant les pestanyes estudiant, la musa em té mig abandonada i només se m'acudeixen coses freaks per escriure. Això estarà sense actualitzar fins q a mi em doni la gana (q no vol dir, quan s'acabin examens, només faltaria!). Pot ser en una setmana o pot ser demà.

Bon any nou a tots! I tan de bo tots el comenceu així!