Don't forget to keep that smile on your face

Trasllat

2009-09-10T20:53:00.002+02:00

Canvi de tema

Canvi de llengua

Canvi d'idees

Ara sóc aquí, al menys per una estona.

Mones

2009-02-28T22:43:00.001+01:00

I com si fóssim mones, cuidem l'un de l'altre.

I diuen que m'envegen...

2009-02-18T20:05:00.002+01:00

Hi ha coses d'un mateix que no es poden canviar, ni tan sols dissimular.
Si ets alt, baix, gras, prim, capgròs, camallarg, guenyo ...
T'ha tocat i punt, s'ha de viure amb això.

En principi sembla que l'alçada no hauria d'influir gaire en la teva vida, i menys en la teva personalitat.
Que d'equivocats n'estem! Estic farta de sentir gent comentant (per bé o per mal) els meus centímetres, alabant, queixant-se o fent-ne broma!
He sentit coses que farien caure la cara de vergonya a més d'un. I que poso la mà al foc , no haurien dit a una persona baixeta.

Aquests comentaris, dificultats vàries, m'han arribat a marcar de tal manera que em fa vergonya! Passa a ser la única propietat que la gent diu de tu per descriure't, i jo sóc molt més! Passa a dominar la teva vida des de la roba, sabates, llit, primeres aparences i fins i tot cercle d'amistats!

I quan et proposes que ja n'hi ha prou de tonteries, que a tu tan et fot 5 centímetres amunt i avall, llavors et descobreixes a tu mateixa estirant el coll quan pel carrer passa una noia que podria ser més alta que tu. I et cagues en tot! Tu no volies!

No vull ni imaginar-me si fos alta de debò (tamany jugadora WNBA)

Ja hi tornem a ser!

Sicília, part d'un altre continent

2009-02-12T16:11:00.002+01:00

Val la pena passejar-se per l'illa al febrer, poc turista, bon temps i carretera per recórrer.

La Màfia es veu que últimament es més fàcil de trobar a Barcelona que a l'illa...

Tot i que tal com un noi de Costa d'Ivori ens va dir a Palermo una nit: ça c'est l'Afrique.

Fotografia: Tràpani al capvespre.

Sicilia

2009-02-03T16:59:00.002+01:00

Això s'està convertint en una enumeració de viatges.

Dijous li toca a Sicília. Un road trip de 5 dies per l'illa...

Només de llegir-me la guia ja em quedo embadalida.

Fotografia per Paul Stephenson

Sempre m'ha fet una por terrible (IV)

2009-01-24T18:22:00.002+01:00

Confondre'm d'hora , de dia, d'aeroport, deixar-me el DNI, el que fos.... i perdre l'avió.

(També em passa amb els exàmens, però avió equival a vacances, i ja em fotria més perdre'l)

Dilluns em perdré quatre dies per Kaiserslautern.

Exàmens

2009-01-09T09:35:00.000+01:00

I aquest és el quart any...

Más viejo que matusalen!

2008-12-21T19:29:00.003+01:00

Meneando me he encontrado con esta perla :

Permitirá manipulación de genes longevidad humana hasta 200 ó 300 años

Así escrito que no se entiende nada! Felicitaciones al super-periodista tu si que sabes llamar la atención del lector!

Yo mejor hubiera escrito:

La manipulación de los genes de la longevidad humana permitirá vivir hasta 200 o 300 años.

Porque de 200 a 300 no hay casi nada, si cien años són un plis plas...

Los jóvenes se independizarán a los 100 años

Y se quejan ahora...

Más longevos que las tortugas!

Esperemos que un poco más guapos...

O simplemente...

Gracias a Dios que ya no estaré viva!

Porque os podéis imagianr ser adolescentes durante 30 años, tener una vejez eterna (nunca mejor dicho), trabajar más de 150 años y aguantar a la típica tía-abuela que ha sobrevivido a todos?

Es más, vivir 200 o 300 años en que condiciones? Con cáncer desde los 50? y alzheimer desde los 60? Padecer reuma un siglo no me parece un chollo...

Liposucció neuronal

2008-12-20T20:45:00.002+01:00

Prop de casa meva hi ha una clínica d'estètica d'aquelles on t'estiren la cara, t'inflen els morros i et pugen el cul.

Tan amb crisi com sense crisi són uns spamejadors incansables, sempre repartint paperets al carrer oferint un 2x1 en augment de pit o a saber que.

L'altre dia a més ens volien explicar no se quina oferta. I que nassos jo no volia sentir-la estava xerrant tranquil·lament amb una amiga i no volia saber quan costa una liposucció.

Total, que nosaltres caminàvem i la noia ens perseguia al costat vomitant paraules. Fins que li vaig dir que no m'interessava i que no ho necessitava.

Ahhh aquí li vaig tocar la fibra sensible. Em va deixar anar un "Eso es lo que tu te crees" que em va deixar petrificada.

Doncs es clar que no ho necessito! Tinc 21 anys, sóc jove i sana! El meu nas és meu, els meus pits són com són, el meu cul es pot masegar i pessigar, i les orelles més o menys separades em serveixen per escoltar.

Hi ha gent que els han liposuccionat la ment.

2008-12-13T20:01:00.003+01:00

Finalment puc dir que sóc una persona assenyada.

I que el seny m'està portant pel camí de l'amargor.

L'evolució.

Goran Bregovic

2008-11-29T18:13:00.002+01:00

Un dels meus descobriments d'aquest estiu a Grècia. Tothom ( de qualsevol país balcànic) dels que estavem a Patras saltaven com bojos amb Kalashnikov.

Se que no és el video original, però és el que millor qualitat de so que he trobat.

Si us ha agradat, aquí teniu més info de l'autor.

Punts de vista

2008-11-24T17:50:00.004+01:00

La majoria d'amics de fora (s'entén de fora del país) es sorprenen de que tinguem palmeres al carrer.

Fins i tot si han arribat a fer fotos. I hem arribat a canviar de vorera per tocar-ne una.

Com canvien els punts de vista, mai hagues pensat que les palmeres fossin especials.

No a les caixes automàtiques al super!

2008-11-22T19:22:00.004+01:00

Pels mateixos motius que ara aprenc estonià últimament vaig força a comprar a un super diferent. De fet, fins fa 3 mesos no sabia ni que existia aquesta cadena : SIMPLY del grup SABECO (aquest si que el coneixia).

El super en si no es res de l'altre món, una mica brut, caòtic però si en una cosa tenen raó es que és força barat. Fins aquí cap queixa.... tot va començar fa cosa d'un mes quan les caixeres van desapareixer!

Un supermercat que tenia 4 caixes ha passat a tenir-ne dues. S'enten per caixa: senyora que t'aten + caixa física amb els diners i tal.

A canvi de treure dues de les caixes han afegit 5 o 6 (no recordo exactament) caixes "automàtiques". I poso expressament "automàtiques" amb cometes.

Com és una caixa "automàtica"??

Primer de tot és una caixa que només pots utilitzar si la noia que ronda per allà et dona permís, si la noia et deixa pots triar la llengua (la pots posar en català) i vas passant els productes per la màquina que llegeix els codis de barres (allò que tots hem volgut fer alguna vegada) i els vas posant a la bossa. I que passa... problema al canto!

Desconfien molt dels clients ( segurament per causes justificades, tot i que jo mai he robat res... crec) aixi que mentre vas passant els productes per la màquina que fa piiiip tens la noia a 10 cm del teu clatell mirant que no te'n deixis cap i si no introdueixes al cap de 10 milisegons el producte a la bossa et cau la bronca del mil! Cal dir que tenen un dispositiu chachi piruli que aguanta la bossa oberta i que quan treus una s'omple automàticament la següent amb lo qual no et deixen portar boses de casa (per allò de reutilitzar i tal) i si portes carret primer ho poses a la bossa i despres al carret. Targeta vermella per Simply!

I aquí no s'acaba tot, despres de sentir l'alè de la dependenta i tenir els seus ulls clavats a l'estona.. si se t'acudeix apretar el botó per pagar amb targeta.... apareix ella tal veloç per demanar-te el DNI i la màquina no funciona si ella no passa una altra targeta per "aprovar" l'operació.

Resumint... que si hi ha més de dues persones utilitzant caixes, la noia davant de la impossibilitat de desdoblar-se i incomodar més de dos clients al mateix temps simplement et barra l'entrada ( o la sortida d'aquest infern de super) i has de fer cua (com sempre) mentres hi ha 4 caixes més buides...

Destacar que se suposa que el principal avantatge del sistema es no fer esperar el client.

Si es que... quin sistema més TONTO! Abans d'innovar tant i tant... caldria posar una mica de seny.

Les llengües del món...

2008-11-20T15:46:00.002+01:00

De totes les llengües d'aquest món que encara no parlo, N-4 , les circumstàncies han fet que em decideixi per incorporar l'estonià a la meva biblioteca.

Estic en fase nivell bàsic, aprenent a comptar, saludar, presentar-me, els colors etc.

L'estonià és una llengua molt propera al finlandès i a l'hongarès i en contra del que es pugui pensar no té res res a veure amb el rus. Musicalment es molt maca, amb sons molt semblants als nostres i paraules que podríem qualificar de divertides!

Si mai aneu a Estònia... us heu de presentar així:

Tere, minu nimi on Marina.

Hola, em dic Marina

Que me caigo que me caigo

2008-11-19T16:50:00.002+01:00

ja esta, ja m'he caigut.

Ahir em vaig sentir indefensa, decideixo ser solidaria i donar sang per primer cop en la meva vida...

... i al cap de ben bé una hora "del moment" caic rodona a l'andana del metro i només un guiri es digna a parar-se i ajudar-me a arribar als bancs de l'andana.

Durant els 20 minuts que vaig estar sola esperant al meu salvador estirada amb les potes amunt al mig de la estació d'Urquinaona , només a una parella de mitjana edat li va semblar que necessitava ajuda.

Per algun estrany motiu la resta de la gent va pensar que era normal tenir una noia (que ni tan sols portava pantalons .. qui em manava a mi anar tan chachi piruli ahir amb el meu jersei llarg) allà estirada amb les cames amunt més blanca que el paper, intentant que la sang reguès les seves neurones un altre cop.

Avui en dia qui no té un salvador que en quan el truques surt corrents i et ve a buscar siguis on siguis està perdut.

Cansei de ser sexy a Barcelona

2008-11-01T13:24:00.003+01:00

Ahir al vespre l'Azriel, la seva xicota i jo vam anar al concert de Cansei de ser sexy a razz2.

Feia molt de temps que no anava de concert i aquest grup en especial em feia molt ilu, els altres cops que han vingut a Barcelona jo no hi era o no me n'havia enterat (visc així de feliç) així que ahir la oportunitat no es podia desaprofitar!

Els teloners, Aspet Weekend, en excepció de la primera cançó (Grandma) eren "más raros que un gato verde" (citant a la xicota de l'Az) i el muntatge del so era horrible.

Pero quan lovefoxxx va pujar a l'escenari..... màgia! Aquesta dona té una energia que no se l'acaba! Els seus modelets són priceless, ahir ens va deleitar amb un body de cos sencer estil zebra amb una espècie de poncho semitransparent de floretes per sobre i només durant la primera cançó una xarxa fosforescent fent de jaqueta.

El ritme increible, les cançons ben triades , l'ambient immillorable, entrega total (va trencar un micro a la 2a cançó) l'única pega es que va ser molt curt (amb prou feines una mica més d'una hora).

Quan ja erem als bisos, una noia em va agafar pel braç i em va dir que la seguís i em va assenyalar l'entrada al backstage. No m'ho vaig pensar ni dos segons i em vaig ficar dins. Al cap de pocs minuts m'apareix l'Az i quan erem uns quinze allà dins.... run run run! A dalt l'escenari a ballar ALALA! L'última cançó del concert.

La visió des d'allà dalt... acollonia! Jo perquè només ballava perquè si fos jo la que ha de començar a cantar ja us dic que nanai del paraguai! Es veia la sala pràcticament plena, flaixos i més flaixos i els focus apuntant a la cara.

Els nostres minutets de glòria a un pam de Cansei de ser sexy. Ja ens buscarem pel youtube aviam si sortim.

Us peten les bombetes?

2008-10-30T19:27:00.000+01:00

Ja m'ha passat un parell de cops.

Sempre quan tinc pressa.

Sempre quan estic sola a casa.

Sempre fa saltar part de les pies del pis.

Sempre s'esmicola en vidrets ben petits.

Odio les bombetes "de globus" perque sempre em peten a mi!

Ara ja està, ja es oficial, ja ho he dit i totes les bombetes del món ho saben.

Crisis? What a crisis???

2008-10-25T14:58:00.002+02:00

Els primers dies de les meves jornades d'hostessa havia de lluitar per un quadradet de 20x20 cm a les arribades de la terminal A. Estava ple de gent disposada a lluitar perquè els seus clients no es perdessin i semblava una competició aviam qui aconseguia tenir la banderola més amunt.

Ahir, la zona d'arribades va estar quasi buida tot el dia. Si hagués volgut podria haver rebut els clients amb coreografia i salt mortal inclòs que no m'hagués molestat ningú. I per suposat, erem les úniques amb banderoles.

Ruta suïssa

2008-10-01T19:22:00.009+02:00

I es que el cap de setmana passat vaig fer una escapadeta a Ginebra....

Semblava que el temps no acompanyaria (abric i bufanda) però al menys no va ploure.

El famós "Jet d'eau" del llac Léman.

Ens vam deixar caure per Lausanne, que perdurarà a la meva memòria com la ciutat més costeruda on he estat.

Un país on fins els gossos són educats....

... i la bandera suïssa està fins a la sopa!

Ruta grega

2008-09-08T13:02:00.009+02:00

Benvinguts a Patras.

La universitat està a Rio. I si creuem el pont arribem a Anti-Rio. Agafem un bus i arribem a Nafpactos (Lepanto).

Olimpia no queda gaire lluny de Patras tampoc.

Si passes per Atenes es obligat pujar a l'acròpolis. La vista es impressionant, un mar de cases blanques.

Però desde on realment veus una bona perspectiva de tot el conjunt es des d'altres turons...

A unes 6 hores en tren cap al nord ens trobem amb Thessaloniki.I podem acabar amb uns dies a les paradisíaques platges de la península de halkidiki. Jo vaig fer la parada a Posidis. No en vaig fer cap fotografia... tot queda al meu caparró.

Aventuras azafatiles II

2008-09-06T14:05:00.002+02:00

El mismo día en que me dieron la propina ( si lo escribo hoy aunque haya pasado más de una semana) tuvimos también una aventurita con un pasajero británico y su familia.

Mi compañero italiano y yo, estábamos destinados (rollo misión secreta) a la terminal B dónde no venia nadie (creo que esto ya lo he explicado) así que más que nada, sujetábamos un cartel, mirábamos al centro y mientras nos íbamos contando la vida.

En ésas estábamos cuando una familia se nos acerca sonriente. Pues como siempre les pedimos el vuelo y su apellido para buscarlos en la lista. Y va y el hombre nos suelta:
- No no, I have a private driver waiting for us. That's how I arrange it with your boss.
- Excuse me sir, but we don't know about any private driver, If you pay for the transfer you should be in the list and we are going to order a taxi for you.
-No, you don't understand me. I'm bla bla bla, and I'm a journalist from the BBC. I'm writing an article about this cruise company.

(glups)

- So your boss, I think he was calles "Lort" told me there will be a driver for me. Wait I'm going to call him so you will see.

Y yo flipando. Mi jefe se llama Lort??? Pero si eso no es un nombre ni es nada. Total que el señor llama a Lort, me pasa el telefono y oigo la voz de mi jefA que por cierto se llama LOURDES!
Anda que para ser periodista no da una. Que si que si, que esa família tiene trato especial, van de gratis y un xofer los pasará a recoger. Atención a la mirada de periodista creido que nos clavó.

Y por suerte, solo colgar... llegó un chofer para el senyor "BBC journalist"....

Ayer

2008-08-29T10:50:00.002+02:00

Ayer me tocaba trabajar en "las azafatas" otra vez. Para estar en el aeropuerto a las 6:30h me tengo que levantar a las 5 y como uno se puede imaginar no estoy muy operativa a esas horas.

Desde junio, que con los exámenes y viajes, no había vuelto a trabajar para las azafatas de los cruceros así que no tenía "uniforme" de verano. Ni corta ni perezosa en las rebajas me compré una camiseta azafatil (o sea blanca) por 7 eurucos (la semana pasada estuve en Cantabria) y ayer cuando me la iba a poner.... SURPRISE! tiene la alarma puesta! TACHAN!

Un armatoste de plástico gris colgando de mi nuca, increíble. Como sudo de ir hasta Sants, coger el tren, estar N horas trabajando y volver me la pongo aunque tenga el cacharro. Lo escondo detrás del cuello, lo sujeto para que no se mueva con un imperdible y lo tapo todo con mis rizitos. Además cuando me ponga el pañuelo hortera modo azafata ya no se va a ver nada.

Como le caigo bien a la jefa, me manda a la terminal B sección llegadas con un italiano. Al abrir la lista de vuelos.... otra sorpresa! el 98% de los pasajeros llegan a la terminal A, a mi terminal solo llegan 20 pasajeros en todo el día, así que estoy allí solo para los primos americanos que se pierden a la hora de recoger las maletas no las encuentran y salen por donde les da la puñetera gana y encima la culpa no es suya. Los abueletes americanos que se van de crucero son la ostia.

Así que en todo el día no hacemos NADA. Esperamos, esperamos y orientamos a algún cliente perdido. Ah! y que sepáis que llevar uniforme y una banderita con el logo de una empresa de cruceros que convierte automáticamente en el punto de información del aeropuerto.

A media tarde, a mi compañero de penas lo llaman desde la A, una emergencia, 200 pasajeros de golpe, me deja sola, y justo en ese momento llega un pareja joven (unos de los 20 que nos tocaban). Sigo todo el protocolo bla bla bla y como solo son dos llamo a un taxi de la compañía. Los acompaño, ayudo al taxista a meter las 6 maletas que llevaban (se puede saber que meteran ??? la media de maletas por persona que se va de crucero es de 4!) y va y una cremallera se engancha con la costura de otra maleta y como al menos cada una pesaba 30 quilos no había manera de moverlas.

Total que el taxista se mete dentro del maletero (era como una furgoneta) , yo dejo todos los bártulos (banderita, mochilita, carpeta, etc..) y me meto dentro también. Él tira de una, yo de otra y en medio con un tornavís intentamos separarlas. 10 minutos duró el descojone de los americanos. Y esta maravillosa actuación se mereció..... mi primera propina!!!!!!!!!! 2 dolares!!

Me explico, cuando llega un grupo grande los metemos en un autocar y los porters (o sea, unos hombres que trabajan cargando maletas) se llevan todo los paquetes de los americanos a un camión para que los señores se encuentren su equipaje directamente en el camarote. Total, que tu ya puedes darle conversación, mover cielo y tierra para conseguirle una silla de ruedas, recomendarle que visitar en Barcelona, darle el parte metereológico o simplemente aguantar sus bromas que la propina se la lleva el porter.

Pero yo ayer... me lleve una propina! Y como quería tener pasta que pueda gastarme fui a una oficina de cambio y lo cambie por euros! Me da igual que se rieran de mí! Yo tengo mis 1,29 euros de propina y tu no!

Otro día más.

Les paraules adecuades

2008-08-21T15:21:00.001+02:00

Vaig estar buscant les paraules per descriure el que sentia quan deixava grècia i les seves aventures.

I quan les vaig trobar, les vaig dir en veu alta i ja no tenien sentit.

Malakas! ja sóc aquí!

2008-08-08T18:38:00.002+02:00

El meu cos encara no respon, la meva ment encara es troba al país del Halara (relax, no stress) i els meus records em posen trista.

Sens dubte han estat 21 dies increibles , com sempre amb els de BEST.

Amb que em quedo? Doncs així el primer que em ve el cap és el frappé. Terrasses i terrasses de gent bebent frappé, freddoccino i capuccinos freddos durant hores i hores.

Quant pot arribar una parada per a fer un cafe? La més llarga que vaig fer va ser de 6 hores!!!!! A mi que no m'agrada el cafè!!!!!!!!!! Però el frappé es un altre món.

Com preparar un frappé: en un got posar un parell de cullarades de nescafe, sucre (al gust) i aigua.
Remenar amb la màquina de fer frappé (com me'n penedeixo de no haver comprat una). Allargar-lo amb més aigua o llet.
Remenar amb una palleta durant hores i anar xarrupant. Benvingut a l'esport nacional!

Un coet al cul

2008-07-17T19:10:00.001+02:00

Acabo d'arribar d'Estonia i marxo a Grècia!

La ruta prevista es arribar a Atenes a altes hores de la matinada, dormir a Atenes, el dia 18 agafar un tren a Patras, 15 dies al paradís, tornada a Atenes, un parell de dies per veure-la i tren cap a Thessaloniki, 3 dies de platja i mandra i sant tornem-hi! tren a Atenes i cap a caseta.

Bon estiu a tots!

Welcome to Estonia

2008-07-15T15:21:00.004+02:00

Al cap i a la fi, una imatge val més que mil paraules. ( Mil paraules que ara mateix quedarien inconnexes, repetitives i sense sentit per a la majoria dels mortals).

I també em vaig deixar caure per Helsinki....

Tallinn

2008-07-08T09:57:00.002+02:00

Desde la ciutat de contes de fades puc dir ben orgullosa que per primera vegada :

He entrat en una sauna (de debo)
He pujat a un trolebus
Havia vist tantes cases roses juntes

Per a mes informacio truquim quan hagi tornat o visiti Tallinn voste mateix.

P.D.perdo pels accents,pero es que em fa una mandra terrible barallar-me ab el teclat estoni. Per compensar puc escriure una tirallonga de lletres rares: öäõ¤

Definición

2008-07-01T17:55:00.002+02:00

Gente-codo: Aquellas personas a las que sin querer siempre vas a dar con el codo en la cara. No por mala fe, simplemente coincide tu codo con su cara.
E.g. Iba por la discoteca abarrotada de gente y al girar choqué con un chico-codo.

P.D. Ja estic de vacances!

Tres metros sobre el cielo

2008-06-22T20:31:00.002+02:00

Entre examen i examen, he trobat temps per pulir-me una novela que m'ha encantat.
Poder m'ha influit el meu estat d'ànim, poder sóc una romàntica perduda (ho dubto moltíssim..) o poder simplement és que és un bon llibre.

Lleuger i tendre.

Gràcies per regalar-me'l

P.D. el 30 acabo examens! ueeee ja queda poc!

Això ho arregla la iaia....

2008-06-11T21:15:00.002+02:00

Aquest caos vergonyós que estem vivint aquests dies, treu la iaia maria de polleguera.
La iaia maria odia les vagues en general i les que la putegen en particular.

Per ficar un exemple, sempre parla d'un dia que tornant del poble els pagesos de la avellana van tallar la carretera i es van quedar hores i hores atrapats allà. Quan per fi van deixar passar els cotxes d'un en un, tot xula ella, baixa la finestra i li xiscla als pagesos q havien tallat la carretera amb els tractors " Mai més compraré avellanes!"

El meu avi va haver d'esquivar el tractor d'un energumen que en sentir allò casi els atropella.

Però la iaia maria mai més ha tornat a comprar avellanes d'aquí, i si pot, ja n'hi en menja.

Si la iaia maria pogués... ens arreglava aquesta vaga en un plis plas! Que tremolin els camioners!

La recompensa

2008-06-09T19:21:00.003+02:00

La recompensa a aquest més d'exàmens (m'he estrenat avui) val la pena.
Una setmaneta a la ciutat de la foto!

Si l'encerto l'endevino, sabeu on és ? :P

Vull un cafe... ??!!!

2008-06-01T13:11:00.003+02:00

Com tots sabem la cultura xinesa és una font inesgotables de saber i coneixement.

No només són capaços de copiar la gastronomia dels seus veïns nipons per fer negoci, sinó que no tenen cap problema en crear nous països ....

Japi beirdai

2008-05-29T16:03:00.001+02:00

A partir d'avui ja sóc major d'edat a la majoria del planeta i si estigués als estats units ja podria beure celebrar-ho anant de copes.

Consol pel meu amic Gunnar

2008-05-26T22:54:00.003+02:00

Pels que no sapigueu que és BEST (això vol dir que no parleu prou amb mi) clickeu aquí.

Hi ha tres tipus d'estudiants de la UPC, el que no saben el que és BEST (ells s'ho perden... todo pa mi! ), els que l'odien, creuen que només és festa i gresca, i els fanàtics !

Aquest setembre farà un any de la meva adhesió. A sigut un any molt intens, amb responsabilitats i molt bons moments. Però tot just aquest vespre, he descobert un altre motiu per argumentar perquè BEST SI que val la pena i per adonar-me'n que vaig fer bé triant unir-me.

Pot semblar que un curs de 8 dies (14 si l'allargues com jo donant voltes pel país) a Àustria no pot donar per grans amistats. Fals. No només hi he trobat una gran persona que espero que doni més posts en aquest blog en breu, sinó també altres amistats molt importants per mi.

En especial un noi suec, d'aquelles persones amb qui és impossible estar al seu costat i no esbossar un somriure, amb una ironia tremenda i se que quan em passi per Suècia sempre tindré un sostre de la mateixa manera que sempre ell en tindrà un a Barcelona. Que passa quan en una de les nostres converses habituals per skype, em diu que la seva mare s'està morint? quan fa dies que noto que ha perdut el somriure?

Doncs que un mecanisme dins meu s'engega i no puc evitar voler abraçar-lo i consolar-lo. Només una setmana! Només una setmana! I quins llaços que es creen, em fa tan de mal com si fos el meu millor amic de tota la vida! I tant de bo jo fos a Uppsala ara mateix i pogués donar-li alguna cosa més que un petó cibernètic i unes paraules de consol que sonen fredes en la pantalla.

American Holland Cruises?

2008-05-25T22:44:00.003+02:00

Good Morning! American Holland cruises? Did you buy the transfer? Perfect then! Please follow me! Thank you

Can I check your name? Your flight number please? If you don't mind, we are going to wait here for a little bit because there are some people missing, then we are going to the bus which willt ake you to the port... bla bla bla

És el segon dia que em paguen per fer de noia guapa que aguanta un cartell, parla amb els iaios i alegra la vista.

Aquest cop però, tot més relaxat. Tenir de superiors a una brasilenya, un cubà i un italià ajuda sense dubte.

Part de mi

2008-05-19T21:23:00.001+02:00

Quan em tallo les ungles, em fa una peneta, un no se què llençar els retalls.... fa tan poc que eren part de mi!
En canvi, se'm cauen cabells contínuament, i no ni tan sols em fa pena sino que ni em preocupa anar deixant rínxols per allà on passo.

M'autodiscrimino?

La elegancia del erizo

2008-05-11T22:00:00.003+02:00

Quizás estar vivo sea eso: perseguir instantes que mueren.

La elegancia del erizo. Muriel Barbery

I es que ahir, en una trobada amb els amics de sempre, que sé que tard o d'hora algun llegirà això, jo ho vaig sentir.
La meva vida s'escapa per la seva tangent. Ja tenim poc a veure, i jo continuava allà intentant agafar els seus instants i entendre'ls, però ja no eren com els meus. Jo ara sóc diferent, i no sé quan ens hem separat.

Quan es tracta de pagar...

2008-05-09T13:35:00.003+02:00

El tramvia és un univers estrany.
L'última de les seves peculiaritats que he detectat és a l'hora de pagar ( ficar la targeteta i que faci piiiip).

Al trambaix si ajunten gent molt diferent. Des de les minyones que van a fregar les cases, amb estudiants que van a la universitat, executius que surten de les oficines, treballadors que venen de la zona de Cornellà amb les pijes pijes més rematadament pijes que hagis vist mai.

Doncs a que no endevineu quin d'aquests col·lectius acostuma ( l'experiència em diu en un 75% dels casos) a no pagar?

Doncs les pijes pijes pijes super pijes. Que entren totes estirades, passen de llarg de la màquina de picar la targeta com si no anés amb elles i s'asseuen.

El meu primer dia

2008-04-30T16:58:00.004+02:00

Avui era el primer dia que treballava per una companyia de creuers en fer "transfers" de passatgers. Bàsicament i parlant en plata, agafar els iaios que tornen del creuer i deixar-los al check in i viceversa.

Això ha implicat llevar-me a les 5 del matí per ser a l'aeroport a les 6:30 puntual com un rellotge. Com totes les feines del món té els seus més i els seus menys, ara, complicada no ho es gens, si tothom fa el que li toca es una operació més aviat tonta. Bàsicament cobraré per haver aguantat un paper amb el nom de l'empresa durant 8 hores.

El que m'ha sorprès és l'actitud d'alguns iaios ianquis. Sobretot els que tornaven cap a casa, resulta que només baixar de l'autocar, tots es quedaven paralitzats, de cop els entraven tots el mals i molts sol·licitaven una cadira de rodes. La companyia no té cadira de rodes i per tant han d'anar fins al check in i sol·licitar la de la seva companyia aerea, el que passa es que ni Bristish airways té 40 cadires!

I et miraven amb careta de pena "excuse, but you see, we're old people, we can't walk..." algunes dones se'ls saltaven quasi les llàgrimes. Doncs aquests iaios que tanta pena ens volien donar, han estat un més de creuer per tota Europa parant a cada parada i carregant una mitjana de 6 maletes per parella desde casa seva a l'aeroport. Com es possible? Doncs perquè la gran majoria feien cuento!!!!!!!! (i cuidao, que dic la majoria no tots)

Quan ja portaven rallant molta estona i o marxaven o perdien l'avió els i deixaves anar un : "Excuse me M'dam, unless you go immediatly to your check in point you'll loose your flight" i pum! màgia! agafa i xino xano anaven com si res al check in! Desprès de veure'n una fer-ho se m'han passat totes les penes i llàstimes i he estat insensible a tot tipus de precs.

I agafar l'avió i descobrir europa..

2008-04-25T15:58:00.002+02:00

L'estiu sembla que es va perfilant. Ara per ara, Patras i Lviv són els destins.

I la caloreta i la llum d'aquests dies em recorda que hauria d'estudiar i deixar d'imaginar el futur.

Aquesta és una rosa especial..

2008-04-23T09:33:00.003+02:00

I m'he desfet quan l'he rebut.

Cultura del esfuerzo

2008-04-15T16:29:00.004+02:00

A mi no me extraña nada que el Barça no vaya bien, que los directivos se quejen de que falta esfuerzo y sacrificio. Quien se quiere sacrificar hoy en día a correr como un loco detrás un balón, pesas en el gimnasio, si total ya tienen el dinerito asegurado y un par de chicas despampanantes cada noche que les reirán las gracias y alguna otra cosa?

Para ir al gimnasio y obtener resultados hay que ser perseverante. Ir con regularidad, sudar como un cerdo y claro... es que esto es cansado!

Pues aquí está lo que no entiendo. Voy al gimnasio, sudo como una cerda corriendo y ejercitando mis maravillosos musculitos y delante de mi tengo 4 televisiones (planas megachulas) que emiten dos canales (haciendo serie dos a dos). Canal 40 principales Latino y un canal de telecinco con un simbolito de cinco al cuadrado.

Mientras en uno me ponen música cutre y totalmente desconocida para mi, y que resulta curioso, pues solo veo la imagen y escucho la música de mi MP3, por lo tanto es igual de curioso que ver una misa con música tecno. A lo que iba, en las otras dos televisiones, ponen durante minutos y minutos anuncios de la teletienda, pero solo y exclusivamente anuncios de máquinas milagrosas para ponerse en forma.

En los anuncios siempre sale una máquina milagrosa que mediante las vibraciones te absorbe toda la grasa y todo de chicas impresionantes y hombres con más musculo que Ken temblando al ritmo de la maquina . Así cualquiera! Realmente, hay que tener ganas de sacrificarse delante de todo este panorama....

Es podía preveure...

2008-04-11T14:44:00.002+02:00

Avui comprenc els homes del temps, que n'és de difícil endevinar el futur!

Utilitats de la sequera

2008-04-08T20:48:00.004+02:00

Apart de molta termo, economia i resistència últimament i gràcies a la sequera omnipresent he après que:

Les dutxes del gimnàs gasten 18 litres per minut.
L'aigua de bullir les verdures es pot fer servir per regar les plantes.

Mocs

2008-04-02T17:12:00.002+02:00

Sentir que la teva cara no és teva.

Que no pots obrir els ulls per la coïssor i el cap et petarà si et concentres gaire en el full que tens davant.

T'agradaria poder respirar.

I com si d'una mascara es tractés comences a obrir la cremallera per darrera l'orella i et treus la cara.

Cruzamos el hemisferio?

2008-03-27T19:48:00.002+01:00

Hubo alguien, en alguna universidad pija y con poco trabajo que se invento una fiesta más (y digo más porque todo el mundo sabe que a los estudiantes no nos faltan excusas para salir de fiesta). El tipo o tipa en cuestión se inventó el " Paso del ecuador".

Hay universidades donde los estudiantes lo celebran con un viaje otras con una cena de gala. Ahí está mi caso, la cena. La cena que tengo hoy!

Y ahora os explico de que va el tinglao. Las niñas (no tan niñas ya) se compran vestidos de princesita y pasan 2 semanas discutiendo en clase si es mejor las sandalias negras o blancas, volantes o escote, pelo recogido o suelto etc.
Mientras tanto hay una comisión de estudiantes que buscan una discoteca donde dejarnos el dinero (y la salud) y te presionan para que te apuntes cuanto antes mejor y acuquines tus 40 i pico euros por un pica pica.

Me hace tanta ilusión! No quepo en mi misma! No me he comprado vestido de gala (soy el 1% de la población femenina que ira en pantalón), tampoco me he comprado una camisa nueva, ni me he pasado 3 horas probándome modelitos. Esta noche he dormido tranquilamente y ayer por la tarde ni me acordaba que hoy era el día D . Estoy completamente preparada para la cena , donde además se elegirá el mister y la miss de la promoción que no he votado porque me pareció aun mas tonto que lo de ir de gala.

Pero aún y así iré. Veré a mis amigos todos juntos y a las niñitas de 21 añitos cumpliendo su sueño de ser princesitas y soñando con ser misses.

2 anyets!

2008-03-26T21:51:00.001+01:00

No sé on tinc el cap. Dissabte passat dia 22 de març, aquest blog va fer 2 anys!

Jo cada nit sopo amb en Messi

2008-03-21T16:41:00.004+01:00

No feu cas de tots aquests diaris d'esports que xerren de futbol 7 dies a la setmana encara que estiguin de vacances i no hi hagi partits. Messi no ha anat a Argentina a recuperar-se, de fet, crec que ni s'ha lesionat. Jo cada dia el veig igual de content.

Ho sé perquè cada dia sopo, dino, estudio, miro la tele i tot el que se m'acudeixi amb ell. A qui fareu cas, a la MaRiNa o al diari sport?

Aquí en teniu la prova. Les vistes des de la finestra del meu menjador (per cert, no es tant baixet com diuen...)

Patirem

2008-03-17T11:49:00.004+01:00

Hem patit per pujar i arribar fins dalt.
I patirem per baixar.
No en tinc cap mena de dubte.

Fotografia: la única muntanya ( i pista d'esquí) que hi havia en tot Graz (Austria).

No em canso mai de parlar-ne

2008-03-13T23:11:00.001+01:00

A casa li hem trobat una nova utilitats als punters làsers : fer córrer com un desesperat al gat per tota la casa perseguint la llumeta vermella.

I quan ja l'has desat, ell es pot passar una bona estona vigilant la última paret on ha vist la llum. No fos cas que tornés a aparèixer i ell no hi fos!

No senyor, no t'hi veig

2008-03-09T17:52:00.002+01:00

NO.

Quan veig la seva cara, el seu comportament, les seves paraules, la seva vida ostentosa de cardenal ...
NO hi veig a Jesús ni tampoc les seves ensenyances ni els seus valors.

Un sobre blanc

2008-03-06T15:48:00.002+01:00

No deixa de sorprendre'm la realitat.
I es que el PP ha aconseguit que obri la seva carta de propaganda electoral.... enviant-la en un sobre en blanc, sense cap emblema, només amb una estampa que m'anunciava que era propaganda. Res més, sense especificar.

De totes maneres ha anat de pet a la paperera igual.

Superguay

2008-03-03T19:59:00.000+01:00

Flipa!

2008-02-28T16:05:00.002+01:00

Flipa! Si , jo, la que no li agrada el futbol va anar al camp! Barça vs València

Quan anàvem a la caça d'un seient ( perquè el nostre era de 3a graderia...) em vaig trobar un noi que anava a classe amb mi a la ESO. I no va tenir res més a dir-me que:

- Ei! Hola, que tal? Aquí veient el Barça, no??

Noooooooo que vaaaaaaaaaa, jo vinc al camp nou a posar-me morena amb els focos!

Quines ocurrències...

Viatges en tren...

2008-02-25T16:00:00.003+01:00

Aquest cap de setmana l'he passat a Fornells de la Selva en una magnífica mansió que vam llogar amb uns amics. Érem molta colla, i com que no tinc cotxe i molts anaven plens amb menjar doncs em va tocar pujar en tren.

Vaig pensar que casi que seria millor, estava (i estic) increïblement cansada, i així podria dormir al tren sense haver de donar-li conversa a ningú.

El problema es que davant i al costat meu s'hi van asseure dos nois que no paraven de xerrar en francès. Era inevitable tenir una antena posada a la seva conversació i en un moment en que el noi del meu costat va començar a treure tot de menjar i em va mirar per preguntar-me si em molestava que menges, no vaig poder evitar contestar-li en francès.

Cagada pastoret!

Ja em van tenir la hora i mitja de viatge que separa Sants de Fornells preguntant-me coses, explicant-me la seva vida. Un era un noi de Kansas City que viu a l'est de França donde cristo perdió el gorro i que havia vingut a Barcelona per veure una amiga especial.
L'altre era un noi senegalès que havia estudiat literatura francesa a París i que odiava França i els francesos profundament, anava a Girona a buscar el seu regal d'aniversari que li enviava la seva mare des de París. Cada 5 minuts remugava que els trens espanyols eren una merda. Ni que els trens de Senegal fossin una meravella!

Moraleja: mai li diguis a un francès que saps francès!

Ja he tornat!

2008-02-19T16:00:00.001+01:00

Hem fa mal tot el cos, tinc agulletes de tibar la maleta amunt i avall. Hores de son atrassades, molta feina per fer i un munt de records fantàstics.

Primer Vienna, desprès curs a Graz i tornada a Vienna per unes hores.

Marxo a Austria!

2008-02-06T20:00:00.000+01:00

I sense mes , marxo a Vienna uns dies i a Graz una setmaneta amb els meus estimats amics de festes

Totpoderós Gúguel

2008-02-04T18:53:00.001+01:00

Tots sabem que el senyor gúguel ho sap tot i jo no li ho discuteixo a ningú. Ara, avui m'ha preocupat , poder en excés, que alguna ànima desesperada entrés aquí teclejant:

he comes l'error mes gran de la meva vida

M'ha semblat dramàtic, desesperat i sobretot fals, perquè el link que li proporcionava gúguel donava a un post on ni de broma hi deia això.

El que jo em pregunto, que buscava aquest usuari de l'omnipresent? una solució instantània i barata al seu error? un mètode eficaç per acabar amb la seva vida desprès de cometre un error tan monstruós? un cònsol per la seva ànima ferida? Perquè a mi més que unes paraules clau de cerca em sonen més a confessió en veu baixa i penedida. Amb aquella veu de quan esperes un clatellot o un crit.

Oh Gúguel totpoderós! em portaràs la resposta a les meves preguntes amb un altre cerca d'un altre desesperat que busca coses inútils?

Angines

2008-02-03T17:15:00.001+01:00

Em torturen dos cops l'any mínim. Deixant-me KO almenys durant una setmana cada cop.

Com les odio.

Sense dents

2008-01-31T11:06:00.000+01:00

Fa un parell de dies, en marxar de la uni, el guarda de seguretat es va acomiadar de nosaltres amb un somriure sagnant que s'anava eixugant amb un mica de cotó fluix, que era ja més vermell que altra cosa.

Em va fer recordar una sensació, no ser si dir-li somni, que tinc a vegades quan dormo i que em desperta d'un bot.

Les ferides que deixen les dents quan es cauen, aquella llagueta tova i lliscosa. En el "somni" se'm cauen totes les dents de cop, i la boca passa a ser una gran llaga sagnant. Les dents comencen a moure's mica en mica i se'm cauen com qui arranca pètals d'una margarida. D'agradable no té res; l'únic cònsol es que no me les arrenca ningú, al menys es cauen soles.

Desprès de veure el guarda de seguretat, no cal dir que vaig patir el somni un altre cop.

Només espero i desitjo que no es compleixin aquestes xorrades.

Que agradable que sóc explicant aquestes coses. No ho he pogut evitar.

Furminator

2008-01-29T18:23:00.000+01:00

Quin nom més apropiat : FURMINATOR
i que de útil ha de ser per a què els meu abric negre no sembli blanc.

P.D. Post número 300. I ja estic de vacances, per fi.

Como se podría haber aprovechado una maravillosa mañana de estudio

2008-01-26T13:09:00.000+01:00

Si senyors, per fi tinc la targeta sanitària europea sense la qual ma mare no em deixa marxar aquest febrer!!!!!!
( per posar-se al dia clicar aquí)

La cosa ha anat per parts però. No ha sigut tant fàcil com sembla.

Quan vaig tornar a tenir un matí que podia "malgastar" vaig fer totes les fotocòpies que m'havien demanat a la seguretat social del carrer Numància ( no hi tornaré més) i xino xano em vaig presentar allà.

La meva alegria va durar ben bé els 20 minuts de camí perquè a la porta ja em rebia un cartell que deia :
" por problemas técnicos hoy no expedimos targetas sanitarias europeas"

Podeu imaginar la meva cara. Vaig mirar la llista d'altres oficines, i quedaven totes al menys a 3/4 d'hora de transport públic.

El dilluns següent, vaig decidir anar a les oficines del carrer Reus, desprès d'analitzar totes les opcions vaig decidir que les oficines del passeig de la Bonanova no podien ser pitjors que les del carrer Numància.

Com la vaig encertar!!!! Noves! Silencioses! Amb un empleat que a l'entrada et pregunta que vols, et dona el número i et diu bon dia! Només dues persones de cua!!!! (vers les 37 del carrer Numància)

I endevineu que... tots els papers que m'havien demanat al carrer Numància eren innecessaris!! En 30 segons tenia la targeta als dits! I el cap a Àustria!

Zapping!

2008-01-20T20:20:00.000+01:00

Dijous per fer un break i desestressar-nos una mica vaig anar al teatre amb uns amics. Vam anar al teatreaneu (gràcia) a veure Zapping.

Amb una mà al cor (rollo Maragall de Polònia) us la recomano!!!! No se m'acudeix res millor a fer un dijous nit!

És una obra d'improvisació on el públic decideix la temàtica, l'ordre i el guanyador per això cada dia es diferent. La majoria de la gent repeteix (no m'estranyaria gens que jo mateixa hi tornes).

Vaig sortir del teatre que em feia mal tota la cara de tan riure! Tothom va sortir feliç i content i amb unes quantes penes de menys. A sobre em va tocar una samarreta!

No em cansaré de recomanar-la (de fet em vaig llevar divendres dient-li a ma mare que hi havia d'anar)!

I es que els gats son molt molt seus...

2008-01-17T12:57:00.000+01:00

Quan el Fèlix va arribar a casa li vam comprar un sofà-llit perquè pogués dormir en un lloc tovet (i es q al principi per les nits el tancàvem a l'habitació de planxar perquè es fotia sota els armaris i sofàs i desprès no podia sortir-ne).
Com que ara dorm on vol (li té un carinyo especial a dormir al meu llit) ma mare va decidir tirar el sofagat perquè molestava i no hi jeia mai ( a triar entre un llit i allò, jo també triava el llit).

Doncs a sigut tirar-ho i ara el gat es passa tot el dia dormint a l'habitació on hi havia el sofa! Total, que perquè no dormi sobre la roba neta, li hem posat una tovallola vella sobre una taula... i ara s'hi passa les hores!

Cada cop que veig aquest video ric una bona estona

When we were young

2008-01-14T22:43:00.000+01:00

When we were young

Avui anava entrant a diferents blogs i només feia que veure imatges de nens adorables! I no me pogut resistir. He comprovat que tingues alguna foto escanejada d quan era peque peque (perque aixecar-me a buscar els àlbums de fotos antics m'ha semblat un esforç inhumà) i aquí us en deixo una petita mostra.

Com es pot comprobar, amb els anys vaig anar perdent la gràcia i la fotogènia i de fet, durant una temporada només hi sortia amb cara de mala ostia.
Per cert, ma mare tenia una fixació que mai podré entendre per les camises horribles.

I pensar que tenia els cabells llisos com cordes...

Humitat

2008-01-10T22:17:00.000+01:00

És inevitable que els vestuaris i piscines facin sempre aquella oloreta a humitat (per no dir a verdillo) que sense arribar a ser desagradable et posa els sentits en alerta i et fan mirar el terra amb desconfiança com si un fong gegant hagués de vindré dret cap als teus peus?

2008-01-08T13:11:00.000+01:00

Com diria alls cuits això forma part del meu lost time (i perdut a consciència a més).
I com més s'apropen els exàmens més temps perdo, no té gens de sentit.

Com fa temps us vaig explicar, no m'agrada menjar xiclets. Desprès no m'encaixen les mandíbules i és una sensació força incòmode. Doncs estic tant aixís, que quan he vist un paquet de xiclets al rebedor, d'aquells que tenen suquet a dins (els de préssec son els únics que m'agraden.. i just els que hi havia) no m'he pogut resistir.

He agafat un parell de pastilletes (amb una no fa res, se't perd a la boca quasi) i les he matxacat amb els molars, deixant que sortís tot el suquet.
mmmmmm una fusió de gustos excel·lent.

La llàstima es que el suquet dura exactament dos mossegades, i desprès m'he sentit força idiota amb una cosa a la boca que no te gust a res i ni tan sols m'agrada. Així que ara no m'encaixaran les dents del tot en una estoneta.

Oloreta a pernil

2008-01-07T15:08:00.000+01:00

I es que ara, quan tinc gana, només he d'entrar a la cuina, respirar profundament i delectar-me amb la oloreta a pernil serrà. Aquella olor penetrant del greix que regalima.

I es que la paletilla en qüestió porta 2 setmanes sobre el marbre de la cuina esperant que algú es decideixi a tallar-la.

Només en olorar-la ja m'alimento.

Momentàniament

2008-01-04T13:02:00.000+01:00

Com que m'estic cremant les pestanyes estudiant, la musa em té mig abandonada i només se m'acudeixen coses freaks per escriure. Això estarà sense actualitzar fins q a mi em doni la gana (q no vol dir, quan s'acabin examens, només faltaria!). Pot ser en una setmana o pot ser demà.

Bon any nou a tots! I tan de bo tots el comenceu així!

Un regalet d'audio

2007-12-28T13:08:00.000+01:00

M'ho van recomanar ahir. Em sonava d'haver-ne vist abans, però he sigut incapaç de trobar ni quan ni com ni on.

Conecteu els auriculars (importantíssim!) , doneu-li al play, tanqueu els ulls....

... i a gaudir de les meravelles de la tecnologia.

Per qui en vulgui saber més : Holofonia

Això no ho volia veure

2007-12-24T11:22:00.000+01:00

Et pica l'orella? tens cera i no tens res a mà apart que el material d'escriptori? Estàs en mig d'una classe i t'entra una picor insuportable dins la orella??

Cap problema! sempre pots fer com el noi que l'altre dia tenia davant la classe!
Es fàcil i còmode!
Anem per passos:

Treure't les ulleres
Introduir la patilla dins la orella
Moure-la repetidament fins que cesi la picor
Netejar-la en acabar

Més fàcil impossible!

Tachan!!!! Blogaire invisible

2007-12-21T13:33:00.000+01:00

Porto al meu blocaire invisible de cap. Ell va fent les seves teories.. i no l'encerta evidentment! Sóc tan desconeguda i anònima per a ell com ell ho és per a mi!

A més a més, resulta que marejo la perdiu sense donar-me'n compte! Aiiii Anonymous Writer (a partir d'ara AW) quan et vaig dir que no cantava a la dutxa per respecte al veïns... em referia als veïns de debò! no als de les històries veïnals! ja podies buscar ja! ni per casualitat m'haguessis trobat.

Això si, amb el nom casi l'encertes... d'aiguamarina a marina només n'hi sobren unes lletretes de no res.

Doncs com que resulta que l'AW es desperta cada dia amb musica i fa proves de so i vídeo i ens ambienta cada post amb uns minuts musicals que puc regalar-li sinó una mica més de música?

La opció de compondre una cançó per a tu, va quedar completament descartada.. no tinc sang poeta. Cantar-te un tema i penjar-lo al blog és una idea encara més terrorífica. Així que em limitaré a donar-te unes pautes per crear una bona cançó i una guia ràpida i molt divertida per fer uns bons gorgoritos.

Ah! i també desitjar-te un molt bon Nadal! i llarga vida al blog!

Música para mis oidos

2007-12-16T13:00:00.000+01:00

No m'agraden els resums de l'any, m'explico m'agraden els de la tele, els que fan una cronologia dels últims 12 mesos però si ara em demanessin de resumir el meu any em faria l'orni.

Però aquest any, i gràcies a l'Az (no li penso treure el mèrit) vaig descobrir una eina força potent: Last.fm. I com que vaig crear la compta d'usuària a finals de gener de 2007, podríem dir que recull la meva vida musical de l'últim any.

Però mirar les estadístiques no té cap mena de gràcia, i tampoc penso analitzar-les en profunditat perquè dubto que a ningú li interessi. Prefereixo fer una especie de semàfor. M'explico discs publicats al 2007 : els que m'han sorprès, els que han quedat en “ambar” i els que m'han decebut.

I per acabar amb bon gust de boca; començo amb les decepcions.

VERMELL

White Chalk – PJ Harvey.

A base d'escoltar-lo m'ha acabat agradant, però és un canvi molt radical en l'estil. I personalment... continuo preferint-la en els seus treballs anteriors. Per a mostra un botó!

Shotter's Nation-Babyshambles

No sé si es degut a que tanta droga li ha fotut un forat al cervell i les poques neurones que li quedaven ja n'hi es troben entre elles, però aquest disc m'ha decepcionat terriblement. Totes les cançons iguals. I desprès de donar-li vàries oportunitats, sóc incapaç n'hi de dir un títol de memòria perquè cap m'ha impactat.

No promises - Carla Bruni

Carla, torna a cantar amb francès! En anglès perds la màgia...

AMBAR

Yours trully, angry mob – Kaiser Chiefs

Un primer disc difícil de superar! Personalment he acabat odiant “Ruby” gràcies a la tele, radio, centres comercials... he acabat d'aquesta cançó fins al capdamunt. No la vull tornar a sentir.

Bitchin' – The Donnas

En pocs mesos he passat de no conèixer-les a ser l'artista que més cops he escoltat. Tot i així, no pel seu últim disc. No és dolent, no és bo, és una còpia dels anteriors.

VERD

About what you know – Little Man Tate

Han tingut l'honor d'estar molts mesos en aquest blog (dalt a la dreta) i és que d'aquests disc no en trauria ni una sola cançó. Divertits, lletres picants i un toc una mica canalla. Dibuixen un somriure als llavis.

The Flying Club Cup – Beirut

Em vaig descarregar el disc (si perquè sóc així d'il·legal) perquè n'havia llegit crítiques fantàstiques, però no havia sentit altres cançons seves ni tan sols sabia qui era. Un estil molt diferent a la resta de discos que comento, ritmes de folk.

This is forever – She wants revenge

Si la pregunta és: es pot superar “I don't want to fall in love” i “Tear you apart” la resposta és si.

I podria parlar de molts altres, tots ells escoltats N cops... Mala Rodríguez, Terra Naomi, Art Brut, The Pipettes, Sugarplum Fairy, Jet, Jamie T, Kings of Convenience....

Ahhhhh terratrèmol!!!!

2007-12-12T16:14:00.000+01:00

Aquesta nit m'he de llevat d'un bot perquè tot el llit tremolava.Tremolava tant que m'he despertat, i això ja és dir molt.

El meu primer pensament ha sigut: merda! un terratrèmol! (com si fos la cosa més normal del món) i se m'han accelerat les pulsacions. Podia sentir el cor a la boca quasi de ràpid que anava. El meu únic pensament es que visc en un vuitè i que si la casa cedia la patacada podia ser molt forta.

Quan per fi s'ha passat la tremolor, m'he atrevit a treure el braç de sota el nòrdic, agafar el mòbil de sobre la tauleta de nit: 5:16. 2 horetes de son per davant.

I amb la llum blanca del mòbil he vist el Fèlix dormint al meu llit, al costat de les meves cames. I com el molt gamarús es recol·locava per tornar a trobar una posició ben còmode desprès d'haver estat rascant-se darrera la orella (més o menys com aquest).

I és que per un moment m'ha fet una por terrible. No n'hi ha per menys...

2007-12-08T16:23:00.000+01:00

Desconeguts, gent que tens vista del barri, de la uni, te'ls vas trobar en una festa, amics d'un amic, veïns, coneguts, companys de pràctiques, companys de classe,amienemics, ex-parelles, ligues, amics dit ràpid i amb la boca petita i AMICS.

Moltes vegades la frontera està difusa.
Només les llàgrimes t'ensenyen qui ha traspassat la barrera.

Sempre m'ha fet una por terrible ( III )

2007-12-03T19:53:00.000+01:00

Sempre m'ha fet una por terrible la idea d'enganxar-me els dits amb una porta.

Sobretot des que aquest cap de setmana vaig veure el meu pare caure desmaiat desprès d'enganxar-se el dit polze amb la porta de ferro de l'ascensor.

De tant en tant rento les sabates (quan ma mare m'obliga)

2007-11-29T19:43:00.001+01:00

I fa un parell de dies vaig netejar la puntera de les bambes amb cilit bang i van quedar com noves.

P.D. espera trobar-me un forat al cap d'unes hores però per molt que he buscat encara no s'ha menjat el plàstic.

Como perder una preciosa mañana de estudio

2007-11-27T13:14:00.000+01:00

Servidora por si las moscas quería (porque se lo está replanteando seriamente) hacerse la tarjeta sanitaria europea ya que se va de viaje en febrero.

Me informo, tengo que ir a mi CAP habitual.

Tres cuartos de hora de cola, solo dos señoras atendiendo al personal (una de ellas inepta y encima desagradable) y más de 30 personas hacinadas en la sala de espera. Además aun no han descubierto que si das papelitos con el número de tanda todo es muuuucho más fácil.

Mala suerte! Justo este tramite se hace en el CAP que está a 10 minutos andando de allí, aunque no sea mi habitual y que allí me lo harán al momento. Tiempo perdido.

En el otro CAP afortunadamente ya conocen el método típico de las carnicerías y fruterías de dar número. Aquí solo tengo 10 personas delante ! Tengo la posibilidad de ver cómodamente sentada como las funcionarias van i vuelven de la hora del café (12:15) y como se pasan 10 minutos para escribir una frase en el pc.

Cuando por fin es mi turno, resulta que para hacerme la tarjeta sanitaria europea, no me vale ni el dni, ni mi tarjeta sanitaria, sino que tengo que volver con el libro de familia! Me encanta!

Resumen: ha salido de la uni a las 11 he llegado a casa a la 13 y no tengo tarjeta.

Ilusa de mi! Yo que pensaba que seria fácil y más o menos rápido!

Blogaire invisble 2007

2007-11-26T19:27:00.000+01:00

Aquest any hi torno a ser!

I la resposta és....

2007-11-22T20:51:00.000+01:00

siiiiii sinus al quadrat més cosinus al quadrat igual a 1 !

en el fons és boníssim!

Ho sento pels de "lletres"...

2007-11-20T20:15:00.000+01:00

... tot i que això és nivell bàsic bàsic.

Petita sorpresa que ens esperava dibuixada a la taula de la uni avui:

Capicci?

Biblioteca de barri

2007-11-19T20:04:00.000+01:00

Avui per primer cop en la meva vida he anat a la biblioteca municipal del meu barri.

Tal com he entrat , he sortit.

Amb prou feines té 40 places.

Òbviament plenes de nens fent els deures del cole.

M'encanta.

Camarero! Una de hongos!

2007-11-16T16:03:00.000+01:00

Catalunya som una terra rica en bolets i com a tal, la nostra llengua té infinitat de noms per parlar d'ells i fins i tot per parlar del mateix tipus de bolet. No sóc la millor per parlar-ne, millor que d'això li preguntessim a la lingüista.

Per motius familiars viatjo força sovint cap a la Rioja. Terra molt rica en vins, però segons puc deduir no n'entenen un borrall de bolets. Si una es passeja pels restaurant o bars de tapes, es pot fixar que moltes coses van acompanyades de "setas".

I clar, no és el mateix un xampinyó que un rovelló que un fredolic, oi?
Doncs vas li preguntes al cambrer i et mira amb cara d'interrogant: Pues son setas.

I tu insisteixes sobre quin tipus de setas i ells segueixen entossudits: setas! setas! que más da!
En això ja m'hi tenien acostumada, normalment són gírgoles el que et posen , la sorpresa va ser quan en un restaurant es podia demanar "revuelto de setas" i "revuelto de hongos". La resposta del cambrer era que las setas eren setas i els hongos hongos. Tal qual.

Jo vaig demanar un revuelto, la meva germana va demanar-ne l'altre. Un era de gírgoles l'altre de xampinyó. Poder no tothom coneix les gírgoles... però els xampinyons!
Ben bé, cada casa és un món!

Le ha tocado una maravillosa camara fotográfica!

2007-11-13T22:08:00.000+01:00

Avui ha arribat a casa una notificació conforme algú ens havia enviat un paquet i com que no érem a casa, l'havien retornat i ara l'havíem d'anar a buscar. No era de correus sinó d'una empresa privada rollo seur o pickin'pack.

El més bo de tot es que deia que ens havien enviat una càmera de fotos digital i que truquéssim a un número de telefon (902, sospitós) per anar-lo a recollir.
Pam! hem picat com peixos a l'ham, era d'una immobiliaria que si t'empasses una reunió de 90 minuts el dia que et toca (a sobre sense poder escollir!) te la regalen... Doncs ja se la poden quedar!

Si es que ens enreden com a xinos...

Premis DELTA'07

2007-11-11T17:00:00.000+01:00

Dijous passat vaig tenir la oportunitat d'assistir als premis DELTA'07 al FAD.
Jo no sóc una especialista en disseny industrial, vam anar de rebot, ens van arribar les invitacions i un parell d'amics i jo ens vam animar a anar-hi a fer el cotilla i passar el vespre del dijous més que res. La veritat es que dels 8 delta de plates i el delta d'or, la majoria em van semblar força merescuts, a excepció del Maria USB, que és la frikada més grossa que he vist mai! I si senyors, ha merescut un delta de plata (moment en que el jurat ve perdre la meva consideració)

El cas és que com a friki-objecte jo ja l'havia vist córrer per Internet (però ara no recordo a quin blog dels meus habituals) i bromejàvem abans de l'entrega de premis sobre la possibilitat que pogués guanyar algun premi...

L'altre moment destacat de la nit va ser el sopar. Un catering de Casanovas a l'altura del disseny de les creacions. Una capsa per cada assistent. Dins la capsa tot de compartiments separats, molt disseny molta òstia però en sortir d'allà vam anar a un kebab perquè la meitat de la caixa era immenjable i l'altre meitat, òbviament, insuficient.

L'experiència si més no positiva. Ara ja sé com és una entrega de premis de disseny, amb els jefazos mudats, els futurs compradors, els modernillos que no s'han tret les bambes , els dissenyadors novatos que en rebre el premi es posen a saltar ...

Osti tu el blog!

2007-11-07T15:52:00.000+01:00

Mai m'havia passat, poder es que alguna cosa canvia, però en aquests dies ni m'he enrecordat que tenia un blog.
De sobte hi he caigut! osti el blog! i llavors no sabia ben bé que escriure-hi.

Me molas, me molo, me immolo!

2007-11-02T13:12:00.000+01:00

Encara estic en estat de xoc.
"concert" d'ultraplayback a BeCool

La calitat dels videos no és molt bona, però suficient per fer-se'n una idea! Ara mateix me'n descarrego alguna

Me Molo

Prefiero Dixie Chicks

einggggggggg??

2007-10-30T21:32:00.000+01:00

Estic a la biblioteca. Està literalment a petar, a la meva taula hi ha tres iogurines (sisis pq ara ja sóc gran i els de primer són petitons). Estan fent exercicis de mecànica.
N'hi ha un que no aprovarà ni de conya, mitja hora abans de l'examen a descobert que es la densitat, mal vamos.
Reprodueixo la conversa entre el llest(LL) i el tonto (T) de la densitat:

(el noi llest acaba una pregunta)

T: Com la palpem tiu! així aprovem segur

(passen a la següent pregunta)

T: L'has fet aquest abans? És difícil?
LL: Está fresco

I misteriosament el tio tonto que no sap quina variable és la densitat ha pogut entendre aquesta resposta. "Está fresco" , encara estic pensant si es que es molt difícil o és fàcil.

Mossega fort!

2007-10-28T21:55:00.000+01:00

Per Nadal als meus pares els fan molts regals (normalment comestibles :P ). Així que casa meva està assortida de torrons de mitja Espanya, dolços de convents de monges de llocs innombrables i pernils salats increïbles.
Aquest Nadal passat també els van regalar això:

S'ha de reconèixer que aquesta capsa no dona gaire bon rollo

En principi prometia, no en teníem ni idea del que deia la capsa, però a dins hi havia una espècie de pastís sec casolà (com una galeta gegant amb pistaxos (festucs!). A mi els postres i els dolços em perden! I el menjar àrab també! així que jo ja m'imaginava tipus pasta fullada dels restaurants libanesos... i se'm feia la boca aigua.

Va resultar ser la cosa més seca i més dura mai vista. Casi mi deixo l'ullal en clavar-li mossegada. I no! no el vaig tastar ahir ni abans d'ahir (clar, des de Nadal ja fa una mica) sinó quan tocava, li vaig fer les fotos i se'm va oblidar per complet. Todo mi gozo en un pozo!

Algún dia els pacients ens enverinaran amb aquestes pastes casolanes. Aquesta que no es podia ni mossegar, però n'hi ha cada una mmmmm per llepar-se els dits!

Atacada

2007-10-26T17:23:00.000+02:00

Anava a casa la iaia maria a dinar, ja només em quedava creuar un carrer quan la "cosa" em va assaltar.
Va ser a la cantonada, d'imprevist, per espantar-me (sóc la valentia en persona jo).
En tombar carrer amunt, es va posar dreta sobre les cames del darrera, va tibar fort de la corretja i se'm va tirar a sobre. No prou ràpid perquè la seva propietària tibes fort i fes un crit molt cruel:

-OFÈLIAAAAAAAAAAAAAA nooooooo!

Si senyors i senyores, una gosseta escanyolida i llargaruda (d'aquests que fan pena , sembla que passin gana) que es deia Ofèlia se'm va "tirar" a sobre en una cantonada. Segurament feia olor a Fèlix.

Quin nom més cruel

A la parra!

2007-10-24T20:34:00.000+02:00

I és que dilluns començo parcials. I tinc el cap que no sé on el tinc.
Perdo el temps sense adonar-me'n.
Dic coses que en condicions normals no diria.
Ahir vaig arribar a una classe 1 hora abans, i jo tota convençuda que anava a temps.
M'oblido els apunts a casa.
M'emparro amb una facilitat meravellosa.
Estic constantment en estat d'eufòria.

Els exàmens no em senten bé. I total, són els parcials.

Sobreinformació sorollosa

2007-10-21T19:49:00.000+02:00

En aquesta època en que és tan fàcil saber el que passa al món, estem saturats d'informació, s'ha de destriar la que és verídica, de les notícies sensacionalistes, les fonts poc fiables. I no ens enganyem, no m'interessa tot el que passa al món!

Fins fa poc, jo podia triar quan volia informar-me. Puc llegir un diari (en paper o bé per internet), puc escoltar la ràdio, puc mirar la televisió, puc llegir blogs d'opinió, pàqines web de diferents tipus, etc. Tot i el meu dret a triar com i quan, molta informació m'arriba sense voler-la ( i a mi que més em dona el que fan 15 catetos tancats en una casa) i em rebenta.

Fins fa poc el tramvia era un lloc on no et podien insuflar informació en contra la teva voluntat (ara es quan penseu que m'he trastocat). El cas, es que a les parades del tramvia hi ha uns altaveus per anunciar possibles retrassos o incidències ( que gràcies a TMB, és casi mai, no com la RENFE). I que , suposo, degut a la seva poca utilització han decidit utilitzar per sintonitzar la ràdio!

I així, mentre esperes el tramvia has d'escoltar per nassos Catalunya informació, que no es que sigui una mala cadena, simplement es que no tinc per sentir-la al mig del carrer! Ja en tinc prou amb les motos , cotxes i autobusos passant a un pam de la meva esquena com perquè a sobre hagi d'escoltar un brunzit (pq a vegades s'acobla i no s'entén bé). No vull saber a tota hora el que passa al món! Vull tenir moments de silenci i poder pensar en la meva vida!

Un amic meu que és de fora, al principi d'estar a Barcelona, estava molt sorprès pel munt de soroll que hi havia. Deia que mai havia sentit tantes ambulàncies en la seva vida. Si ara encara visqués a la nostra ciutat, podria comprovar in-situu que el soroll només fa que augmentar.

I tot per a què?

2007-10-18T21:49:00.000+02:00

8 minuts d'escalfament amb la bici
3 sèries de 15 repeticions de:

Quàdriceps
Tríceps
Pectorals
Lumbars
Bíceps

3 sèries de 20 repeticions d'abdominals i 3 més de cada costat d'abdominals laterals.
20 minuts corrents a les el·líptiques
Estiraments

Tot per arribar a casa i endrapar un mega entrepà de pa de motllo (sense crosta) ben sucat amb nocilla (com els que li agraden a en Robertinhos).

I si no, me l'hagués fotut igual :P
sense cap mena de remordiment.

Star Buz

2007-10-17T15:56:00.000+02:00

Avui a la porteria de casa hi havia una carta dirigida a la "Redacción de Star Buz".

No hi ha cap redacció diari ni revista a la meva escala.
Hi ha un Starbucks a la cantonada.

No és demanar massa saber el nom dels destinatari, o això és el que crec.

(per cert, mira que el trobo una enganyifa grossa grossa això del Starbucks)

Sense crosta

2007-10-12T17:19:00.000+02:00

No hi ha res que em faci més ràbia que haver de donar la raó a un anunci, però el pa de motlle sense crosta està molt més bo que el que en porta.

I això que no suporto l'anunci de la Paz Padilla (9 de cada 10 familias bla bla bla..)

Dios no juega al baloncesto

2007-10-09T20:22:00.001+02:00

Domingo se disputaban la final del campeonato femenino de baloncesto Rusia y España. No lo daban por la 2 como suelen hacer sino por teledeporte con un locutor con una voz irritante y muy poco radiofónica.
Después de perder de 20 hasta el medio tiempo el equipo español remontó y a falta de 40 segundos solo estaban cuatro abajo. Posesión de balón, era posible ganar. Amaya (creo recordar) se la juega y falla. Termina el partido, alegría en las rusas desesperación en las españolas, gritos del comentarista:

- Dios no ha querido que España ganaráaaaaa, Dios no ha queridooooo!

Haber, realmente cree que en caso de existir un Dios estaría para ayudar a España en un deporte? No cree que sería mucho más útil ayudando a niños huérfanos, enfermos, afectados por guerra o gente que sufre? Ademas no cree usted que Dios tendría un conflicto? Si todos somos hijos de Dios, el querría que ganásemos todos, o es que España está por encima de Rusia por alguna razón que desconozco? Si señor, Dios no juega al baloncesto ni al futbol y no debe ponerlo como escusa cuando pierden, el único dios que conoce el deporte se llama arbitro.

Com un conegut meu diu, Deu es català i Jesús va néixer a Pals.

On ets carinyuuuu ?

2007-10-07T17:07:00.000+02:00

Avui per tercera vegada en la seva vida el Fèlix (carinyitu del meu cor) s'ha passat tot el matí tancat a l'armari.

Sembla que no n'aprengui.

Li encanta entrar als armaris, però ho fa tan sigilosament que no te n'adones i es queda tancat dins. A vegades es queda sobant i ni s'immuta i d'altres com aquest matí en obrir l'armari a sortit disparat.

Suposo que quan hagi passat N vegades ja no tindrà punyetera gràcia, de moment és un entreteniment anar a buscar el gat.

-No he vist la fera en tot el matí!
- Mira a l'armari

P.D.desprès de la castració està fent panxeta!

Sana com una mansana

2007-10-04T19:11:00.000+02:00

Avui m'han fet la primera revisió de la meva vida. Ja se sap, en casa el herrero cuchara de palo! Des de la meva època pediatra (que va acabar cap als 10 anys) que cap metge m'havia auscultat, medit, pesat, "chequeado" en general.

Com que amb la matricula del gimnàs venia una mini-revisió mèdica (més que res, pq si et pilla un patatús i estires la pota al gimnàs no puguis dir que es culpa seva) i això s'ha d'aprofitar! Així que hiperpuntual he arribat a la meva cita mèdica i la conclusió és que estic més sana que una mansana ( xD m'encanta aquesta expressió).

M'he sentit com un autèntic jugador professional, allà amb els cables de l'electrocardiograma, i desprès fent la prova d'esforç. Buah! Clar, la metge em deia que estava genial, però pobre dona si fa passar la revisió a les iaies de 70 anys que s'apunten al gimnàs doncs clar, jo sóc un bebe al seu costat!

Res, que el cor el tinc saníssim i molt fort i que per fi sé el que medeixo oficialment, ara ningú m'ho podrà discutir.

Beirut

2007-10-03T19:37:00.000+02:00

He descobert un blog musical que comparteix els mateixos gustos que jo i no puc parar de visitar-lo.
Una perla que m'ha encantat : Beirut
M'he de controlar perquè no hi temps per escoltar tanta música com m'agradaria.
En recomano la visita : Musiteka

Alto! Home, aquí no entres!

2007-10-01T19:00:00.000+02:00

El meu gimnàs té dues sales de màquines. Una de molt grossa amb artilugis (que semblen fets pel dimoni) de tot tipus, i una altra amb més o menys les mateixes coses però una mica més petita i (ojo al dato) EXCLUSIVA PER A DONES.

Quan em van passejar per tot el gimnàs vaig pensar que era una xorrada. El noi que m'ho explicava em va dir que la única diferència era que hi havia "aquestes màquines que sol·liciteu més les dones" i que la utilitzaven dones que no es sentien còmodes a dalt" o quan l'altre estava molt plena.

Total, que per fer lo mateix, jo vaig a la mixta que així com a mínim (de tant en tant) m'alegren la vista i em distrec una mica. Fins ara mai m'havia plantejat anar a la "sala femenina". Avui però se m'ha passat pel cap, i és que hi ha una màquina infernal per treballar els abductors i adductors (o sigui els de fora i els de dins, que mira que és complicat) que , diguessim, produeix sensacions d'incomoditat perquè és la màquina més porno de totes (si es que hi pot haver màquines porno) !

N'hi quatre, encarades dos a dos. Si t'asseus en unes tens de cara les màquines de tren superior i els que estan allà no tenen res més a fer que veure't obrir i tancar les cames, i si t'asseus en direcció oposada tens les màquines d'abdominals. I apa! festival! Avui hi hagut un avi que s'ha passat 3/4 d'hora taladrant qualsevol dona que oses utilitzar les màquines abductores.

Personalment sóc massa vaga per anar a l'altra sala per fer només dos exercicis i perdrem així un , a vegades, bonic panorama.