dilluns, d’octubre 30, 2006

Horoscòp



Ningú que es consideri mínimament científic creu en l'horòscop. Ningú reconeix enviar sms als del tarot del diari. Si llegim l'horòscop només es per riure, per veure en que fallen o per fer broma amb els amics.. ja sabem que no passa el que hi diu!
Si algú insinua que s'ho creu tot de mirades inquisidores l'amenacen.. s'ha equivocat de persones, aquestes confessions no es poden fer.. L'horòscop es llegeix al metro/bus ràpid i amb cara de fàstic, fent veure que no ens interessa. Tothom sap que s'ho inventa algú i que ni astres ni punyetes.
Utilitzen paraules generals o bé frases incomprensibles, ho sabem, però ho seguim llegint. Cada diari diu una cosa diferent pel mateix dia però això tan se val.
Però tot i així, sempre ens parem a la pàgina de l'horòscop per fer-hi una ullada. I si té raó?? Que fàcil es donar-li les culpes d'un mal dia a Mart perquè estava mal alineat o a la lluna que ens ha abandonat.
El meu d'avui diu que li dono massa importància a inquietuds emocionals, i qui sap, potser té raó.
  • instant de silenci: ja s'acaba. demà dia de reflexió.

dissabte, d’octubre 28, 2006

Pam!

Les coses dolentes mai et passen a tu. Les coses dolentes sempre els hi passen a l'amic de l'amic, el conegut del veí o el que anava a la teva classe i fa anys que no veus.
Passa el mateix amb els accidents de cotxe. Mai et passen a tu. Aquest cop als meus avis.
Ja sabia jo que les trucades de bon matí no porten mai bones notícies. Que visquin a quasi 500 km dels seus fills tampoc ajuda. No és molt greu però. .. creuar els dits i que es recuperin, que ja no és el mateix, que són grans i estan malalts.

Aneu amb compte.

dijous, d’octubre 26, 2006

La niña bonita

Ahir el meu gremlin va fer 15 anys

  • instant de silenci: ja u diuen que els gossos s'assemblen als amos.

dimecres, d’octubre 25, 2006

Yo, sonrio

Ja fa temps vaig trobar un blog portugues que tenia com a objectiu fer somriure als seus lectors, no fer-los riure, sino arrancar aquell somriure tonto que se'ns queda quan veiem una imatge tendre o quan estem a gust. Les autores del blog van començar una campanya per recopilar en forma de foto els somriures dels seus lectors i amics. A mi em va semblar magnífica aquella idea però en aquell moment no vaig enviar la meva. Incomprensiblement el blog va desapareixer de la xarxa.
Fa poc vaig tornar a trobar una proposta similar al blog de la Mariana, en comptes de portuguesa colombiana. Ja ho sé, és una tonteria però a vegades ens oblidem de les coses més importants. Les coses es veuen diferent amb un somriure als llavis. Amb aquest titol que tinc al blog es quasi una obligació donar el link amb la proposta : Yo, sonrio.

  • Instant musical: petita variació de l'instant de silenci amb musica tranquila amb "La buena vida"


dilluns, d’octubre 23, 2006

De campanya

N'estic ben farta de la pre-campanya i la campanya. No es diferencien en res.
Tots son meravellosos, tots tenen raó, tots s'acusen mutuament, tots prometen no pactar, tots aconseguiran els diners que recull l'estatut. En fi, que quan ja se sàpiga el resultat de les eleccions, tots es creuran vencedors. I tornem-hi que nomes quedaran 4 anys per les pròximes!

Money is better than poverty, if only for financial reasons.
Woody Allen

  • instant de silenci: absencia de soroll

dissabte, d’octubre 21, 2006

Coses que em passen a la diagonal


No podria haver trobat una foto millor.

-9:30h.El cel ben blau, aire fresc a la cara, silenci. Silenci a la diagonal?? com es q no hi ha casi ningú?? m'oblidaba.. som a dissatbe i jo vaig cap a la Sol.

- Unes noies vestides de blanc immaculat em donen una llauna d'una beguda insipida que no recorda gens al te amb poma (se suposa que és de te amb poma). No m'ho pendre com una indirecta.. perquè jo no em cuido!! Les papereres del voltant regalimen un líquid enganxifos.

- Han muntat una carpa força grossa sobre un estany (i dic sobre no flotant). Se suposa que és una exposició sobre lo meravellos que es el meu barri. La meitat del temps està tancada, l'altre meitat buida. Sense entrar ja es veuen 3 televisions planes bombardejant-te d'imatges felices del barri. Dins hi ha dues guies que encara no he vist guiant a ningú i un segurata ( x les teles es clar). Si n'hi ha un per barri no vull saber quants diners costa això. Visca la campanya electoral!

- Quasi les tres del migdia, plaça Valdivia, un tancat amb tot de banderoles del PP. Al mig una taula llarga (d'unes 30 persones) amb nomes 6 persones dinant. Crec que era una botifarrada "popular".

- Un senyor vestit de mariachi escarchofat en un banc toca la trompeta quan passo. No penso entrar en el seu restaurant, una vegada la meva iaia s'hi va trobar una cuca al sucre del cafè i m'ho recorda cada cop que surt el tema. Jo per si de cas no hi vaig, ni aquí ni al Bugui ( veure-ho per creure-ho).

- Un noi ben desorientat em pregunta on està el MACBA. Ell sabia que estava prop de la facultat de Geografia, el greu es que ell ja m'avisa que han canviat la facultat de lloc.
Estavem devant de Física.

Mil històries cada dia.

dijous, d’octubre 19, 2006

De Noms

Justament fa poc vaig rebre un mail tipic d cadena. Un mail que segur que he rebut molts mes cops pq tot em sonava ja. Era una llista de noms de persones; noms peculiars, noms que són una putada parlant en plata.

Aquest mail és pràcticament un recull de llegendes urbanes ... molts ja els ha sentit tothom com ara : Margarita Flores del Campo,Agustin Cabeza Compostizo, Román Calavera Calva, Isolina Gato Sardina, Antonio Bragueta Suelta, Jesús Estan Camino, Pascual Conejo Enamorado, Amparo Loro Raro, Jose Luis Lamata Feliz... nomes per dir-ne uns quants.

Aquest no era realment el tema del meu post, perquè aquests pobres (si es q realment han existit) tenen noms comuns que barrejats es converteixen en una mala passada. Jo volia criticar els pares que farden d'originalitat i li posen un nom a la criatura que espanta solet.

Un exemple d'aquesta espècie de pare "encantador" són alguns famosos, de fet son l'exemple més clar perquè es fa públic el seu mal gust; si el veí de l'escala del costat li posa "Apple" a la seva filla nomes s'entera el seu cercle mes pròxim. En canvi, ho fa la Paltrow i s'entera tot el planeta.

Una cosa esta clara, a la classe no hi haurà ningú amb el mateix nom que ella, però també rebrà tot tipus de bromes i cares rares en sentir el seu nom per primer cop. Aquests nomes n'és un exemple, també hi ha la parella Beckham ... que li ha posat al seu fill petit Cruz. Esta clar que de castellà no n'han après gaire ... quina creu de nen! (ho sento.. era broma fàcil). Això sense comptar amb els noms dels fills grans , Brooklyn, sino m'equivoco el nen té aquesta meravella de nom perquè es el lloc on va ser concebut. Per aquesta regla de tres dintre de poc temps podriem conèixer una nena que es digui Horta-Guinardo o Barceloneta.

Amb tot això no estic defensant que totes les nenes s'hagin de dir Anna o Laura i els nens Josep o Àlex. Tot és molt més simple: quina sort de tenir uns pares amb bon gust (o manca d'originalitat) a l'hora de triar el nom! Està clar que el nom no fa la persona.. pero tampoc cal posar les coses dificils des d'un bon principi.

  • instant de silenci: En Mas m'ha enviat una còpia del contracte que ha firmat devant de notari. Si guanya i no ho compleix el podrem demandar.

dimarts, d’octubre 17, 2006

Nominació

"qüestionari fet per: marina" Nominada per Judit
Escull una banda/grup preferit, i respon només amb títols de les seves cançons.

Banda o grup escollit: En aquests moments.. L'alanis (he tingut certs dilemes x decidirme)

Ets home o dona?:
"I want to be weightless, flying through the air
I want to drop all these limitations and return to who I was meant to be"

Descriu-te: "Please Be Strangely Enigmatic,Please Be Just Like Me"

Què senten les persones sobre tu?
" Thanks For Your Patience,
You're The Best Listener That I've Ever Met"

Com descriuries la teva anterior relació sentimental?
"I Was Hoping, I Was Hoping We Could Heal Each Other
I Was Hoping, I Was Hoping We Could Be Raw Together"

"Don't Be Surprised If I Love You For All That You Are
I Couldn't Help It
It's All Your Fault"

Descriu la teva actual relació sentimental amb el teu novio/a o pretendent:
"You Love You Learn
You Cry You Learn"

"I'm the most gorgeous woman that you’ve ever known"
ja se que no es Alanis...
"J'en connais dans chaque port, dans chaque sud,
dans chaque nord.
J'en connais sans efforts (..) Et moi ça me fait sourire"

On voldries estar ara?"Lend me some fresh air "

"I Recommend Getting Your Heart Trampled On To Anyone
I Recommend Walking Around Naked In Your Living Room"

Com ets respecte a l'amor?
"What's the point of trying to dream anymore "
"We all had our reasons to be there "

"I have the bravest heart that you’ve ever seen"

Com és la teva vida?
"Is that everything's gonna be fine, fine, fine
I've got one hand in my pocket
And the other one is giving a high five "

Què demanaries si tinguessis un sol desig?"Who Who am I to be blue
Look at my family and fortune
Look at my friends and my house
Who Who am i to feel deadend
Who am i to feel spent
Look at my health and my money "
hauria d posar tota la canço pero es massa llarg....

Escriu una cita o frase sabia:
"To whom do I owe the biggest apology?
No one's been crueller than I've been to me. "

Ara despedeix-te:
"Dont forget to keep that smile on your face" ... no podia ser una altre

No nomino ningú,si algu vol que ho faci ... somiareu en banda sonora un parell de dies.
  • instant de silenci: Menja platans!! van be per les rampes.. creu-me.

dilluns, d’octubre 16, 2006

Mmmmmm


Ahir vaig abusar del més negre dels pecats. I no me'n pendeixo.
Aquí, el seu temple barceloní.


  • instant de silenci: la judit m'ha nominat ( a una d'aqestestes que corren pels flogs). Ho faré tranquila.. nomes es que costa mes del q em pensava. L'únic es que com no m'agraden les cadenes i de tant em tant m'agrada saltar-me alguna norma.. doncs no nominare ningú. ( si ha algú li fa molta ilusió cap problema.. el nomino i prou)

dissabte, d’octubre 14, 2006

Qui pogues..

... tenir una idea meravellosa que costes 1300 milions d'euros.





dijous, d’octubre 12, 2006

That's English???

Divertidissim...

"The European Commission has just announced an agreement that English will be the official language of the EU - rather than German (the other possibility). As part of the negotiations, Her Majesty's Government conceded that Englishspelling had some room for improvement, and has accepted a 5 year phase-in of new rules which would apply to the language and reclassify it as EuroEnglish.

The agreed plan is as follows: In year 1, the soft "c" would be replaced by "s". Sertainly, this will make the sivil servants jump for joy.The hard "c" will be replaced by "k". This should klear up konfussions and keyboards kan now have one less letter ("ch" will remain the same).

There will be growing publik enthusiasm in the sekond year, when the troublesome"ph" is replaced by "f". This will reduse "fotograf" by 20%. In the third year, publik akseptanse of the new spelling kan be expekted to reach the stage where more komplikated changes are possible.

Governments will enkourage the removal of double letters, which have always been a deterent to akurate speling. Also, al wil agre that the horible mes of the silent "e"s in the language is disgrasful and they should eliminat them.

By year 4, peopl wil be reseptiv to lingwistik korektions such as replasin "th" with "z" and "w" with "v" (saving more keyboard spas). Duringze fift year, ze unecessary "o" kan be dropd from words kontaining "ou" and similar changes vud of kors be aplid to ozer combinations of leters.

After zis fiftz year, ve vil hav a reli sensibl riten styl. Zer vil be no mor trubls or difikultis and evrion vil find it ezi to understand ech ozer.
...ze drem vil finali kum tru!"


cortesia del meu profe d'angles.. no se d'on ho haurà tret.. pro hi ha gent amb molta imaginació.

  • instant de silenci: Jo avui nomes celebro l'anniversari dels meus pares.

dimecres, d’octubre 11, 2006

Como mejorar el blog?¿

Hace unos dias estuve haciendo el cotilla por la red y estuve mucho rato leyendo blogs y noticias.
Entré en blogmundi. Vi ideas sobre cosas que se pueden hacer con tu blog aunque me fije en una idea recurrente : como aumentar las visitas del blog?
Entre muchas ideas y trucos a seguir : la utilización de palabras claves. Sinceramente, no creo que mi blog no tenga un flujo continuo de visitantes por la falta de palabras claves sino por el idioma en el que está escrito puesto que hay bastante gente que llega a traves de buscadores y muchas veces buscando palabras iguales en las dos lenguas.
Ahora, no voy a cambiar de idioma para siempre, eso ni se me a pasado por la cabeza. Simplemente un pequeño experimento.Así que este es el motivo del cambio de lengua temporal (aunque no es el primero.)
Otro error producido segun el autor es hablar de tu mismo (aunque el caso no sea para ganar dinero, hablo de mi misma). I aquí llegó cuando estuve en desacuerdo.
Porqué tiene que ser un error hablar de si mismo? Hay algo mas natural y mas sincero que explicar tus reflexiones, tus experiencias y lo que te a pasado en el dia?
Hay estupendos blogs temáticos sobre informatica, cocina, electrónica,magisterio, política... pero ni todo el mundo es un experto en estos temas ni es necesario. No quiero imaginarme un mundo unicamente con blogs tematicos. En efecto, mis blogs preferidos son aquellos que hablan un poquito de cada cosa, de temas inconexos y que suenan sinceros. Asi que si estoy cometiendo un error... me encanta este error! y si el autor del articulo se referia a otra cosa me da igual (con respeto) porque me a servido para mi pequeño experimento y para escribir un post bien largo!
Para terminar, recomendar un blog que seguro cumple casi todos los requisitos para ser un blog estrella (sin quererlo): el blog de Mariana.
No hace falta ser una estrella para ser bueno.

dimarts, d’octubre 10, 2006

Teletransportame!



Ahir el diari ADN em va donar una sorpresa, de fet, a mi i ha qualsevol que somii amb el teletransport com a mitja de transport.

Un grup de cientifics dirigits per Eugen Polzik han aconseguit teletransportar un metre i mig (segons altres fonts mig metre... aixo dels diaris gratuits ja se sap) un objecte macroscòpic de mil millons de àtoms. Una misèria, però ja és alguna cosa.

Qui no ha somiat en un moment de cansament o mandra extrema en teletransportar-se i aparèixer al sofà de casa? O bé emular als personatges de les sèries de cienci ficció i aparèixer i desaparèixer al gust?

Ma sorpres no veure aquesta noticia en primera plana ni sentir-la a la tele. Per a mi, va ser la noticia del dia.

  • instant de silenci: avui operen l'anna. Demà l'anire a visitar! molta sort.

dilluns, d’octubre 09, 2006

Com arruinar una vida professional nomes denunciant

Quina es la manera mes ràpida de desfer la vida i carrera d'un professional? sobretot si es metge?

Fàcil : denuncia'l per abus o per mala pràctica. Els medis no tardaran ni un segon en donar totes les seves dades, publicaran fotografies i tot sense haver contrastat les dades i sense judici. Encara que sigui inocent... la seva carrera ja esta acabada. Qui vol anar a un metge denunciat encara que despres fos inocent?

Aquests dies s'està donant el cas d'un ginecòleg del qual la prensa i tv ha facilitat la fotografia, nacionalitat ( justament una de poc frequent), lloc de treball, nomes ha faltat dir-ne el nom. Que passarà si aquest metge es inocent? Doncs que ningu el voldrà contractar i menys anar a la seva consulta.

Que passa quan detenen un lladre, un assassí o un maltratador? Doncs que nomes en donen les inicials del nom i surt a la foto amb la cara coberta. Està bé protegir la seva identitat, però no s'hauria d'aplicar el mateix criteri?

NO estic dient que el metge no sigui culpable, segurament molts ho hauran sigut, però imaginem nomes per una estona que el denunciant s'ho ha inventat (no importa el motiu). Que n'es de fàcil enfonsar un metge, encara que surti de presó o que ni tan sols hi entri: la seva carrera està acabada. La carrera d'un lladre no acaba mai.

  • instant de silenci: una pluja fina dissbte de matinada que semblava que incordiava a tothom i que a mi em va encantar.

divendres, d’octubre 06, 2006

Els meus lectors i lectores

Estaba mirant les estadistiques de la gent que em visita ( molt agraida) i me trobat dues sorpreses.
La primera de ja fa dies, demano als meus dos lectors o lectores habituals americans que deixin petjada i diguin alguna cosa.
La segona que algu habia arribat al meu blog a traves d'un buscador amb les paraules clau "encastellanotambien" una organització que tela marinera i em provoquen de tot menys alegria i que vaig mencionar en un post. El cas es que seguint els passos del meu lector he entrat a varies pagines on també parlaven del tema, entre elles moltes d'un tal Caja, una perla l'home.
Panic, terror, esgarrifances!! la de burrades que arriba a dir la gent. En concret em va cridar l'atenció un blog d'una madrileña anomenat la buhardilla de noseque (tampoc li farem propaganda ara) . Quan veus que el que diu el PP costa de creure que algu s'ho empassi , doncs be aquesta dona s'ho ha cregut tot! de pe a pa.
Vivint a catalunya, els d'extrema dreta son una realitat però petita, n'hi ha pocs i encara q facin soroll no preocupen en exces. Però fora.. son una realitat a tenir en compte. No son molts però fan molt mes soroll. I també son els que a mi em fan més por perquè no escolten i no perquè no puguin, sino perquè no volen.
A mi no m'agrada escriure de politica però de tan en tant va bé fer una web-excursió i veure el panorama. I m'ha espantat.
M'ha espantat tant que aquest post s'ha adelantat a altres que tenia rumiats.

  • instant de silenci: Un gran partit ahir. El Barça va demostrar que no esta tan malament com sembla i que els jugadors de la NBA no son deus. la nota negativa: els arbitres amb la bufera contenta.

dijous, d’octubre 05, 2006

76 sixers vs Barça

Ahir per casualitat vaig aconseguir un autograf de l'André Iguodala. Estava a l'illa diagonal fent promoció d'un joc de videoconsola, encara que tot plegat estava mal muntat: 19:30 en un centre comercial i no hi havia mes de 50 allà per veure'l i la cua d'autografs era exactament de 4 persones.
I aquesta nit, anem tota la familia a veure jugar l'Iverson i companyia. Espero veure basquet espectacular.

  • instant de silenci: aquest matí uns operaris col·locaven les llums de Nadal exteriors de l'illa. Cada cop vivim més ràpid.

dimarts, d’octubre 03, 2006

Fent neteja..

me trobat un record dels primers anys de basquet.




  • instant de silenci: mantindré l'anonimat d'algú que ha confessat haver comprat un davantal dels del David de Michelangelo.

dilluns, d’octubre 02, 2006

Màgia



De petita m'agradava molt la màgia. En tenia molts jocs que encara conservo i m'encantava el Màgic Andreu.
Dissabte el progama "Nada x aquí" (dissabte 22:00h, Cuatro) me'n va fer enrecordar.

  • instant de silenci: quan em llevo quasi mai m'enrecordo del que he somiat...