divendres, de març 30, 2007

Amsterdam

Del 31 al 4, no em busqueu per aquí. Estaré dins la foto passant-mo molt bé amb els "amiguetes" del cole.
Haver qui de vosaltres consegueix no caure en el tòpic típic .

dimecres, de març 28, 2007

Faceta desconeguda

Ningú de vosaltres coneix la meva faceta poeta, la veritat es que la vaig deixar fa moooolt de temps. No m'agraden les poesies rebuscades, que has de llegir-les del reves per entendre-les i tampoc m'agrada utilitzar moltes paraules per dir poca cosa.
Però quan tenia "casi" 8 anyets ( fa 12 anys uffff mes de mitja vida.. que dur), el meu poema de sant Jordi va arribar a guanyar l'excèsit al primer premi de poesia (de la meva categoria) del barri de Sarrià Sant Gervasi. Aquest ha sigut el meu gran èxit com a poeta.
El cas es que me'l se de memòria des de llavors, perquè estava tant nerviosa pel fet d'haver de sortir a l'escenari a llegir-lo que mel vaig aprendre:

Soc la butaca,
sóc de colors,
estic a casa meva
estic al balcó.

Em seuen a sobre,
petits i grans,
quan em trenco m'arreglo
i estic com abans!


Més tard, em vaig passar a la prosa, i encara més tard: al blog!

dilluns, de març 26, 2007

En vermell

L'altre dia tornava de classe cap a casa i en un semàfor que hi ha a la diagonal, en un que hi passen pocs cotxes però venen dels dos cantons, tothom se'l creua en vermell pq la meitat de l'estona no venen cotxes.
Doncs aquell dia jo l'anava a creuar en vermell, però a la meva vora tenia una parella amb un nen petit, que estava en aquella edat en que aprenen quan s'ha de creuar i quan no.
El pare li explicava que quan era vermell no es podia creuar. Just en aquell moment força persones van començar a creuar. El nen amb cara d'interrogant:
- Perquè creuen si esta en vermell???
- No saben el que es fan, fill. Els atropellarà un cotxe.

Vaig ser incapaç de creuar en vermell.


P.D. El msn ha decidit abandonar-me i penjar-se cada cop que l'obro :(

divendres, de març 23, 2007

Celebració II

Aquest blog fa un dia i un any, o un any i un dia. Que gran es la propietat commutativa. Us enrecordeu, no??
allò del "orden de los factores no afecta el producto", matemàtiques elementals.

Ja deixo de quedar-me amb vosaltres. Bon cap de setmana!

dijous, de març 22, 2007

Això fa un any!!!

Aquest blog va neixer avui farà un any.

Que ràpid passa un any! Vaig començar amb l'únic i el primer cop que he anat al camp nou a veure un partit. Si ja ho sé.. qui ho diria! i de mica en mica.. ha anat creixent. Per a mostra un botó.

Però la MaRiNa cibernètica i el seu smile no estaria aquí si no fos per l'emma.
La MaRiNa entrava al blog de l' ^eMMa^ i veia tot el que hi escrivia i el feedback amb la gent i li va entrar la enveja sana. I mira.. aquí estic i penso estar-m'hi força temps!


Happy birthday to you, happy birthday to you, happy birthday dear BLOG, happy birthday to youuuuuuuuu!!!

(us podria deleitar amb més cançonetes... però ho faug força malament)

dilluns, de març 19, 2007

Com li direm a la caputxeta vermella?


a vegades em quedo de pasta moniato amb les notícies dels diaris que et regalen pel carrer. El pitjor.. es que siguin o no siguin notícia son fets que passen.
L'última "Los 'Tres cerditos' serán los 'Tres cachorritos' para no ofender a la comunidad musulmana".

Els musulmans es poden sentir ofesos pq els protagonistes d'un conte infantil son 3 porquets? Que no en mengin no vol dir que no sàpiguen que es o que no puguin ni sentir el seu nom (ho se.. aquí hi ha broma fàcil. No la faré pq ningú se senti ofès).
Si comencem així els vegetarians també es podrien sentir ofesos pq el llop menja carn. Hauria de ser el títol del conte "Les tres endívies" ?
això em recorda massa el post sobre la notícia de les senyals femenines.
Entre poc i massa senyors!

dissabte, de març 17, 2007

Soc la reina dels sudokus

es greu?

es greu fer mentalment el sudoku de la noia assentada davant meu a classe?

(aquesta confessió dona per imaginar-se lo aburrida que era la classe)

Clica aquí per fer-ne un

dimecres, de març 14, 2007

La promoció del Nescafè

Coneixeu la típica promoció de "envie dos etiquetas y gané un sueldo para toda la vida"?
Doncs ma mare porta anys fent-la amb el Nescafè. Un dia fent la broma li vaig dir que no ens sortiria molt a compte si li tocava, que no es el mateix que et toqui quan en tens 20 que quan en tens 50.

La dona s'ha venjat. M'acaba de deixar 16 etiquetes de nescafe que he de marcar amb el meu nom, direcció i telefon, ensobrar-les posar-hi la direcció i segell. Em fa mal la ma d'escriure...
No ho fan els gremlins pq no son majors d'edat que sino apuntaven als bebes.
I ara surt el gremlin dient que si em toca els de la Nestlé m'eliminaran (en plan assassí a sou) per no haver de pagar tants anys.

si fas els comptes: tinc 19 anys, l'esperança de la dona espanyola ronda els 83 anys. axi que son 64 anys a 1520 E al mes.
18240 euros l'any. Per 64: 1.167.360 E.
Deu ni do! No dona per jubilar-se (per allò que t'ho donen de mica en mica) pero et pots permetre algun capritxin!

dimarts, de març 13, 2007

Avivando el debate

lost

Ens bombardejen amb publicitat pq reciclem, ens regalen bosses (monissimes i de colorins) pq separem i reciclem... pero estem amb les de sempre. Qui reciclava continuarà reciclant (i en el meu cas.. les bosses serveixen com a joguina del Fèlix) i qui no continuarà sense fer-ho.

Les taronges llençades al mig del passeig utilitzades com a pilotes de futbol o malabars pels nens, s'haurien de reciclar i utilitzar-les per a compostatge? o ja trobeu bé que estiguin allà, llençades per diversió dels més petits,embrutant el passeig i donant (trobo jo) una mala imatge?

M'agrada creure que va ser un despite dels be BCNneta, que no saben quan les taronges cauen de l'arbre.

Si de mica en mica s'omple la pica... les taronges aquestes son una goteta més.
Jo hi poso la meva gota.. i m'agrada veure que els altres també hi col·laboren.

dilluns, de març 12, 2007

Mandarina

mandarine

Ningú ens cull i caiem.
Els nens juguen a donar-nos patades com si fossim pilotes.

Com es possible que juguin amb menjar?

Com diria la iaia maria.. això a l'època de la guerra no passava

dissabte, de març 10, 2007

Una gran tècnica

Estic desenvolupant una gran tècnica: escriure el màxim en el mínim espai.
Com vaig dir a la Dejà vie, m'agraden els posts curts. Però l'Az em critica pq diu que un crit no es un post. Era la millor manera d'exprimir la meva idea.

I vosaltres que sou...
¿Post curt o llarg?
¿Kas naranja o kas limon?

Jo sempre he sigut sueps llimona.

dijous, de març 08, 2007

Quin gust té un prèssec?

Quin gust té un préssec?

sens dubte no té el gust d'un smint de préssec.
Un smint de préssec té més gust que un préssec. I més que dos. I més que tres.

I més ultimament que a les fruiteries et venen maduixes sense gust a maduixa, mandarines seques, peres sense gust a pera i préssec sense gust a préssec. Això si... els pagues com si fossin d'or.

dimecres, de març 07, 2007

ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh

Moments en els que sembla que si no crides ben fort, fins que has buidat els pulmons, explotaràs.

Crides



I et quedes sense forces

ja està

dilluns, de març 05, 2007

30 metres



Ho he trobat anant de blog en blog i és genial.

dissabte, de març 03, 2007

Ja me l'han desembargat


Ja torno a ser la ama i senyora del meu blog. (Tranquil·la Candela que ja esta solucionat)


Jo no me'n recordo del que somio, però avui (o sigui ahir, pq jo volia escriure això ahir pro no em deixava),vaig tenir una visió. I és que portava mitges i el gatet venia tan carinyos com sempre, s'hi penjava i els hi feia una carrera de campionat. Realista de mi he pensat: tu portes molts pocs cops mitges, no pateixis.

Aquest matí (o sigui ahir pq....) estava en procés de portar a terme el re-esblanament de les sabatetes (vamos, que m'estava posat tirites en previsió) i veig que el gat estava a punt de ficar l'urpa sobre els mitjons (aquells mitjons de mitja que tb s'hi fan carreres, els de la foto per ser més clars). He arribat a temps i l'he fet jugar amb la meva mà en comptes dels mitjons (creieu-me que fa pena la pobrissona ara). Casi es fa realitat la visió.

Aquí va la reflexió del dia: tant que avança el mon i ningú ha sigut capaç d'inventar unes mitges in-carrerables!

Blogger. No veus que he sigut capaç de fer un post sencer sobre mitges sense dir una marca???
Si me l'haguen deixat escriure quan tocava m'hagues quedat més maco, n'estic segura.