dimecres, d’abril 30, 2008

El meu primer dia

Avui era el primer dia que treballava per una companyia de creuers en fer "transfers" de passatgers. Bàsicament i parlant en plata, agafar els iaios que tornen del creuer i deixar-los al check in i viceversa.

Això ha implicat llevar-me a les 5 del matí per ser a l'aeroport a les 6:30 puntual com un rellotge. Com totes les feines del món té els seus més i els seus menys, ara, complicada no ho es gens, si tothom fa el que li toca es una operació més aviat tonta. Bàsicament cobraré per haver aguantat un paper amb el nom de l'empresa durant 8 hores.

El que m'ha sorprès és l'actitud d'alguns iaios ianquis. Sobretot els que tornaven cap a casa, resulta que només baixar de l'autocar, tots es quedaven paralitzats, de cop els entraven tots el mals i molts sol·licitaven una cadira de rodes. La companyia no té cadira de rodes i per tant han d'anar fins al check in i sol·licitar la de la seva companyia aerea, el que passa es que ni Bristish airways té 40 cadires!

I et miraven amb careta de pena "excuse, but you see, we're old people, we can't walk..." algunes dones se'ls saltaven quasi les llàgrimes. Doncs aquests iaios que tanta pena ens volien donar, han estat un més de creuer per tota Europa parant a cada parada i carregant una mitjana de 6 maletes per parella desde casa seva a l'aeroport. Com es possible? Doncs perquè la gran majoria feien cuento!!!!!!!! (i cuidao, que dic la majoria no tots)

Quan ja portaven rallant molta estona i o marxaven o perdien l'avió els i deixaves anar un : "Excuse me M'dam, unless you go immediatly to your check in point you'll loose your flight" i pum! màgia! agafa i xino xano anaven com si res al check in! Desprès de veure'n una fer-ho se m'han passat totes les penes i llàstimes i he estat insensible a tot tipus de precs.

divendres, d’abril 25, 2008

I agafar l'avió i descobrir europa..

L'estiu sembla que es va perfilant. Ara per ara, Patras i Lviv són els destins.

I la caloreta i la llum d'aquests dies em recorda que hauria d'estudiar i deixar d'imaginar el futur.

dimecres, d’abril 23, 2008

Aquesta és una rosa especial..


I m'he desfet quan l'he rebut.

dimarts, d’abril 15, 2008

Cultura del esfuerzo

A mi no me extraña nada que el Barça no vaya bien, que los directivos se quejen de que falta esfuerzo y sacrificio. Quien se quiere sacrificar hoy en día a correr como un loco detrás un balón, pesas en el gimnasio, si total ya tienen el dinerito asegurado y un par de chicas despampanantes cada noche que les reirán las gracias y alguna otra cosa?

Para ir al gimnasio y obtener resultados hay que ser perseverante. Ir con regularidad, sudar como un cerdo y claro... es que esto es cansado!

Pues aquí está lo que no entiendo. Voy al gimnasio, sudo como una cerda corriendo y ejercitando mis maravillosos musculitos y delante de mi tengo 4 televisiones (planas megachulas) que emiten dos canales (haciendo serie dos a dos). Canal 40 principales Latino y un canal de telecinco con un simbolito de cinco al cuadrado.

Mientras en uno me ponen música cutre y totalmente desconocida para mi, y que resulta curioso, pues solo veo la imagen y escucho la música de mi MP3, por lo tanto es igual de curioso que ver una misa con música tecno. A lo que iba, en las otras dos televisiones, ponen durante minutos y minutos anuncios de la teletienda, pero solo y exclusivamente anuncios de máquinas milagrosas para ponerse en forma.

En los anuncios siempre sale una máquina milagrosa que mediante las vibraciones te absorbe toda la grasa y todo de chicas impresionantes y hombres con más musculo que Ken temblando al ritmo de la maquina . Así cualquiera! Realmente, hay que tener ganas de sacrificarse delante de todo este panorama....

divendres, d’abril 11, 2008

Es podía preveure...


Avui comprenc els homes del temps, que n'és de difícil endevinar el futur!

dimarts, d’abril 08, 2008

Utilitats de la sequera

Apart de molta termo, economia i resistència últimament i gràcies a la sequera omnipresent he après que:
  • Les dutxes del gimnàs gasten 18 litres per minut.
  • L'aigua de bullir les verdures es pot fer servir per regar les plantes.

dimecres, d’abril 02, 2008

Mocs

Sentir que la teva cara no és teva.

Que no pots obrir els ulls per la coïssor i el cap et petarà si et concentres gaire en el full que tens davant.

T'agradaria poder respirar.

I com si d'una mascara es tractés comences a obrir la cremallera per darrera l'orella i et treus la cara.