Sóc dermogràfica

Ja des de fa cosa d'un anyet que sóc dermogràfica.
No passa res, ni fa mal, ni es contagiós ni te cap mena de perill, però la gent es sol espantar quan em veu el coll desprès d'haver-me rascat (una miqueta de no res), quan em rasco l'esquena es quan més es veu i sembla que m'hagin pegat amb el làtigo (eiiii he dit "sembla" no que em vagi el sado), també quan m'arrepenjo molta estona en una cama es queda tota vermella.
Qui no sàpiga que es el dermografisme apreteu aquí.

I es que si amb la ungla escric una paraula a la pell, en pocs minuts la pots llegir en relleu. Si més no es força espectacular. Aquí teniu la meva mà desprès de jugar amb el reietó felí de la casa:


Oh my God! Jo i el dermografisme marxem diumenge a Cambridge durant una setmaneta! ueeeee anem a veure els anglesets!
Que vagi bé el pont! (mega-pont per mi)

L'amor mata (i les salsitxes probablement)

Estava escrivint sobre uns coneguts que s'han mort d'amor, però m'ha quedat tant cursi, desendreçat i jeroglífic que ho he esborrat i parlaré de les salsitxes de leche, que no esta demostrat que matin però una salsitxa feta de llet ha de ser dolenta a la força.

Qui va tenir la idea de ficar-hi llet a la salsitxa? i si en comptes de llet li posem carn de debò?? el pitjor es que fan creure a la gent que per prendre la salsitxa ja no fa falta veure la llet ¬¬
El curiós es que els va força bé el negoci.

senyors de "carnissers" vull salsitxes fetes de carn, NOMES carn.

I de l'amor... ja en parlarem un altre dia.

K.O.

la anglesota ja ha marxat i jo estic en estat catatònic. 3 dies de festa en menys d'una semana m'han deixat morta. I encara queda avui un aniversari... necessitaré cures intensives demà.

Us enrecordeu del Fèlix? (si, no sóc pesada ni res amb el gat). Doncs sap obrir portes! El tio salta i salta fins que arriba al mànec, s'hi penja i torna a caure, desprès l'empeny amb el cap. Si al final no serà tant tonto com semblava.

Vols semblar una model?

tornant cap a casa, caminant pel carrer, en comptes de trobar-me els de les ONGs em para un noi "super fashion", em vol donar un vale perque em pentinin, maquillin i em facin una sessió de fotos gratis. Li dic que no. Insisteix, vol donar-me el vale tan si com no, al meu costat una noia li explica el mateix rollo a una iaia (us imagineu la iaia fent-se el book??). Decididament, si la iaia l'agafa jo no.

(Noi fashion) - Va mujer, haz-me un favor, cogeme el vale. Si es que vas a ser la envidia de todas tus amigas! que mas quieres?
(jo mateixa) - Es que no quiero ser la envidia de mis amigas (us prometo que lo primer que ma sortit es això).
(Noi fashion) - joder, que buena amiga eres (aquí s'ha rendit)

I es que, que en treuen fent-lis fotos d'estudi gratis a la gent del carrer? Si fossin fotos lleugeretes de roba encara podrien trobar-li mes usos (quants eufemismes junts XD), però tenint en compte que li proposaven a una dona de 60 anys... doncs no va per allà el tema (o si).

Tinc la angleseta aquí

Tinc la angleseta aquí, encara que poder seria més adequat dir la anglesota. Bromes apart, es prou agradable i el seu castellà sorprenentment bó. Porto dos dies amunt i avall fent el guiri per la ciutat i, en com a guiri m'he sentit una mica amenaçada:

Això per no parlar d'una pancarta que es veu desde el parc Güell on hi diu:

"Why do they call it "Tourist season" if we can't shoot them?"

No podíem parar de riure despres de llegir això. La foto no ha sigut possible, sol en contra i el meu zoom no es tant potent.
Aquests dies estaré ocupadeta... em veureu poc per aquí. Però val la pena esforçar-se una mica... desprès em tocarà a mi anar a Cambridge amb tota aquesta colla.

James Nachtwey

El viatge a Amsterdam té molta corda encara. Però només n'explicaré una cosa més. I es que vam anar al Foam, on hi havia una exposició de'n James Nachtwey . Que per ser sincera, no sabia ni qui era, tot i que alguna de les seves fotos ja les havia vist. Podríem definir-lo com un testimoni de guerres, de fet l'exposició s'anomena "Testimony" i compren fotografies desde 1990 al 2006 agrupades per àrees: Iraq, Nova York, els Balcans,Txetxènia,Europa de l'est, Romania,Hongria, Sud Àfrica, Ruanda, Indonèsia i Afganistan .

Probablement, no us semblarà molt destacable, però vaig plorar. Vaig plorar mirant les fotografies d'aquest home. Especialment amb les de la fam (famine a la pagina web) preses entre el 1993-1992. Estava sola a la sala ( diguéssim que la meitat del grup va desertar i no van trobar destacable el museu) i de mirar les fotos, em van caure les llàgrimes (que no vol dir plorar com una magdalena).

No m'havia passat mai. Els quadres no em fan plorar, ni em posen contenta , no m'emocionen, l'art modern ja ni parlar-ne, no em diu absolutament res. Ara aquelles fotos, em van tocar. I es que, cada cop em dono més compte que ploro molt. Ploro amb els telenotícies, els anuncis dels morts del trànsit.Em fan mal, em fa mal el mal dels altres. Ara no us penseu que miro el TN amb un paquet de kleenex al costat! son unes llagrimetes, que si vull poden arribar a ser imperceptibles. L'Anna (que era l'altra atenta a l'exposició) ho va notar, i sé que a ella també la van impactar aquelles fotos.

Aquesta d'entre totes, es la que més em va agradar

Ja puc dir que he anat a un

Us confessaré una cosa.
A Amsterdam... vaig fer-ho per primera vegada.

(com m'agrada enredar-vos)

El que vaig fer per primera vegada va ser passar la nit en un bar gay. No en un bar gay qualsevol, sinó en un bar gay molt gay de la zona gay d'Amsterdam.
I sinó hi havia anat abans, no es pq en tingui res en contra, sinó pq ni ningú m'havia proposat anar-hi, ni se m'havia acudit entrar-hi a cap.

Va resultar ser una de les nits més divertides, amb música que mai et posaries per escoltar però que allà, quedava de perles, era música divertida! música per fer l'idiota amb els amics, per riure (i sobretot per gaudir d'una magnifica happy hour).

Ja sé que no es res de l'altre món, però mira, m'ha fet ilu explicar-ho.Primer de tot, pq no era el meu plan entrar-hi (sobretot pq abans estavem dins un club molt cool amb gent molt chic i musica molt chill degustant un coctel servit per un camarer molt guapo en una copa molt llarga i prima sentats en un sofa molt tou). Però encara no entenc pq vam marxar d'aquell lloc i vam entrar al bar gay. I resulta que al bar gay hi havien 7 persones en un lavabo de 2m quadrats totes entaforades mirant com pixaven les altres. I resulta que el cambrer tenia una coreografia especial per netejar els gots que era la ostia. I resulta que t'havies d'esperar a demanar-li la birra a que acabes la coreografia, i resulta que hi havia gent fent la conga per alla, i resulta que el local estava ple de gom a gom. I resulta que era la nostra primera nit a Amsterdam i resulta que era el primer cop que jo bevia seriament després de 5 mesos i resulta que no me'n recordo si ja jugavem al joc de la goma o la idea va sorgir a l'endema ( i encara dec la coctelera).


Aquest era el lloc super cool on vam anar.

I així es com rentaven els gots. El cambrer dancing queen agafava dos gots els posava del reves i els enfonsava en una aigua escumosa fins dalt els hi fotia un meneo, amunt i avall (al ritme de la cançó del moment) i els treia de l'aigua amb molt d'estil. Més tard em vaig enterar que dintre de l'aigua de color sospitós hi havia dues menes de raspalls com aquells dels biberons de les criatures. Encara gràcies que no em va agafar la vena maniàtica de la higiene, sinó m'haguessin sentat com un tiro les birres.
Ara ja puc dir que he anat a un bar gay. De la mateixa manera que puc dir que tinc els pits penjats a internet (em va encantar aquesta frase!!)

El joc de la goma

Consisteix en?
en passar-se una goma de cabell durant un període de temps fixat des de l'inici.

Quan jugar?
En un viatge, un sopar... on hi hagi força persones. Començaran força animades, però a mida que s'acosti el punt final començaran a odiar profundament el joc, sobretot el perdedor(en el meu cas jo. no estic ressentida que vaaaaaaaaaa)

Quina es la penyora?
La penyora s'ha de fixar abans de començar. A mi em toca invitar a una coctelera de l'aro sacro.

Com es juga?
Qui té la goma de cabell ha d'intentar passar-la a una altra persona fent-li una pregunta on surti el nom de la persona a la qual li vol encolomar la goma. Si la víctima no respon dient el nom de la persona que li fa la pregunta se la queda ella.

Inconvenients:
la gent acaba dient el nom del seu interlocutor sempre, encara que sigui innecessari per curar-se en salut i es fa cada cop més difícil. A més la tensió dels moments finals es important ( a mi me la van passar 10 segons abans de que s'acabes el temps).
Acabaràs odiant el joc

exemple:
- Que vens de festa avui MaRiNa?
- Si,Azriel si. Encara que estic feta pols.

(Bien per mi).

- Que vens de festa avui MaRiNa?
- On anem?
(cagada pastoret, ara me la quedo jo)

Doncs això, que tot el viatge a Amsterdam passant-nos la gometa. Si hi jugeu, ja m'explicarei com us va.

Ja soc aquí!

Havia estat pensant que escriure sobre el viatge mentre dormitejava a l'avió. Però se m'ha oblidat tot (per variar). Tenia tota una llista de curiositats, de petites cosetes... però tinc memòria de mosquit per segons que.
Us deixo amb una foto d'un desconegut en bici. Jo encara no sé com no ens van atropellar cap cop. Quin perill de ciutat! i a mes.. a les 8 del vespre tancaven els semàfors (¬¬)

Per cert, he descobert, que hauria d'anar a viure per allà dalt per trobar-me en la meva salsa... hi ha moments en els que me sentit baixeta. Hauré d'anar a buscar novio per allà dalt XD

POST Nº 200