Piropos? III

Divendres 12:15 davant del princesa Sofia. El semàfor es posa vermell als meus morros. Faig tard. Tot de guiris surten d'una conferència.
A l'altra banda del semàfor la que va ser profe meva de l'acadèmia ara farà un parell d'anys em saluda.
Merda faig tard a l'acadèmia, em tocarà la cadira xunga segur.
Al meu costat tres homes, guiris, rondant la seixantena. A partir d'ara anomenats, els iaios verdes per fer-ho més curt.

(els iaios verdes parlen entre ells en angles i es pensen que no els entenc)

Iaio verde nº1 (el lider) - She looks like Penelope Cruz. Don't you think so?
I.V nº2 - Absolutely
MaRiNa (que li rebenta que parlin d'ella a esquenes seves) - That I look like who?
I.V nº1 -Like Penelope cruz! Noone said this before to you?
MaRiNa - No. (visca la cara the mala ostia!) And she is like that (senyalo una alçada de metre i mig)
I.V nº1 - Of course! You are the tall version of Pe. I know her and I can assure you that you look like her.
I.V nº3 - But I like tall woman. They are the best (ell tota l'estona callat però deixa'l anar quan vol!)

Aquí tenim a la Pe:


I jo només m'assemblo a la Pe en el blanc dels ulls.
Continuant amb la col·lecció de rarezes del carrer, crec que ampliaré aquesta secció.

Mans d'or i pedres de foc

Dimarts vaig gaudir del millor massatge de la meva vida. Una cosa espectacular! Em van fer un massatge amb pedres calentes! Doncs resulta que amb la matrícula del gimnàs podia triar entre un massatge d'uns 50 minuts o 2 sessions de 30 minuts d'entrenador personal, i la imatge del repòs absolut va guanyar sobre la del tio bo veient-me suar la cansalada.

Fotografia de Toni Blay

De fet ja fa un parell de setmanes que hi vaig al gimnàs però m'havia reservat el massatge per desprès del pont de la Mercè ja que aquests últims 10 dies han estat especialment esgotadors. I només començar el massatge vaig començar a plorar, no sé si la dona que me'l feia esta acostumada a això, però sens dubte quin millor el·logi que l'altre persona plori de plaer i rel·laxació?

I és que cada cop que em posava un còdol sobre el cos em donava la sensació que pesava tones, però a mida que es refredava s'alleugeria i quan al cap d'uns 20 minuts me'l treia sentia un alleujament increïble! I mentre tenia les pedres sobre el cos em masatjeava (?¿ com s'escriu aquest verb) les cames i braços, amb pedres ben untades amb oli i amb uns dits meravellosos. I mentre la tenia al front, era el torn del tors i el cap. Increïble! em tocava una cama i notava esgarrifances darrere les orelles, em tocava la panxa i sentia alleugeriment als braços. Vaig sortir nova! Tan nova que em va costar treballs arribar al sopar sense dormir-me.

Aquella noia, Bibiana es deia, té les millors mans que mai m'han tocat.

Estava estirada al terra, amb les cames obertes, suant com mai, una goma entre les cames ben tensa i movent-me al ritme de :

soy tu gatitaaaaaaa tu gatita la que explota como dinamiiiiiitaaaaaaaa

mentre deien: abrimos, cerramos, culo arriba! Venga, 8 más!

Mai havia desitjant tant que acabés.


Això és una classe de tonificació.

Reflexions ... de la abuela Pilar!

Si tuvieras que escoger, tu marido o tus hijos¿?

- Al fin y al cabo a mi marido me lo encontré por la calle, a mis hijos los parí.

....

Aunque tal y como están las cosas con la gente mayor, mejor me quedo con mi marido que esta igual de jodido que yo.


I així queda presentada l'altre iaia.

Al Gimnàs!

He començat una nova etapa en la meva vida. L'etapa gimnàs.
Jo que no havia trepitjat mai un gimnàs dels de debò, la sala buida del cole no compta, ara m'he fet sòcia i tinc previst anar-hi un parell de cops per setmana.

Tot s'ha de dir, de moment estic encantada, clar que només fa una semaneta que hi vaig, això sí de moment no tinc plans de convertir-me en una gimnàs-adicte com l'adagio!
La meva única intenció és només posar-me una mica en forma perquè des que vaig deixar l'equip de bàsquet ara fa dos anys, l'esport i jo no em tornat a tenir una cita, i sincerament ja anava sent hora.


Així que vaig buscar-me un modelet, i al decathlon vaig descobrir que hi ha moltes coses per posar-se! El meu nou descobriment és la samarreta amb sostens incorporat! Escolta tu, una meravella! Ho deixes tot a la taquilla i apa! fins d'aquí a dos dies.

Només en una semaneta ja m'han passat força coses, un dia vaig fer una amiga al vestidor, una iaia moderna moderna que anava a fer màquines! res d'acquagym ni mariconades, ella a fer peses! Segur que pot amb mi. El típic xulillo del gimnàs fent peses i mirant-se al mirall i els pots llegir el pensament :

Que bo que estic! una , dos, tres, sóc irresistible. Quin múscul! bufffff

i mentre els cau la suor a raig i fan cara de patir i pa que engañarnos, no m'agraden els homes michelín

Digui?

Fa una mica més d'una setmana, em va entrar molta por. Vaig cometre l'error fatal d'agafar una trucada d'un número privado i si, ja no vaig dormir la resta de la nit.

M'explico, vora les 6 i mitja del matí d'un dilluns (si recordo be) em va començar a sonar el mòbil i per no despertar tota la casa, vaig aixecar-me i agafar la trucada.

Al més pur estil de les pel·lícules de por, una veu masculina que es va identificar com a David i que no era de Barcelona (l'accent el delatava) volia parlar amb mi, simplement xerrar. Deia que em trobava a faltar, que no el conec però ell sempre em veu passar.

Parlava molt seriosament, no era cap broma, segons ell havia aconseguit el meu número de mòbil a través d'uns contactes. Em va fer força por, i desprès de penjar-lo deixant-li molt clar que aquelles no eren hores de trucar el vaig penjar. Però no vaig poder dormir en molta estona ja.

M'ha tornat a trucar, les circumstàncies han fet que no el pogués agafar perquè era a classe, però crec que tampoc li agafaria. La veritat es que la situació no fa gens de gràcia, i que si pretenia coneixem millor, la cagat tant o més que el tio de fa dos posts.

Llegeixes?

Avui vaig d'intelectual.

Durant aquest estiu m'he anotat tots els llibres que m'he llegit a la meva llibreteta, amb l'objectiu (clar està) d'enrecordar-me i de poder fardar que en un sol estiu supero (i d'un bon tros) la mitja de llibres llegits en aquest país.

Aquí arriba el moment on fardo una miqueta i de pas recomano.

Kafka en la orilla, Haruki Murakami
Agradar és poc, em va encantar! No he llegit el seu anterior llibre, però aquest em va fascinar. El contrast de cultures i la manera tant diferent d'entendre i viure les coses. No en diré res més per no desvetllar-ne les sorpreses de la trama.

Wilt, Tom Sharpe.
Si no rius és que no tens sentit del humor. Un conte llarg o un llibre curt (i que se'ns dubte es fa curt) on un professor mediocre amb una vida mediocre que sense voler enreda la troca fins a límits impensables, perquè si pot sortir malament, sortirà malament.

Un crim imperfecte, Teresa Solana.
Personalment hem va decebre força el final, saps la sensació de que no saben com acabar la història i s'inventen un final feliç en un pim pam? Doncs aquesta es la que vaig tenir, però la resta del llibre em va enganxar.

El nombre de la rosa, Umberto Eco.
Ma mare deia que m'hauria de fer vergonya no haver-lo llegit encara, i la veritat es que les vaig passar putes per acabar-lo. No em va acabar d'agradar, se'm va fer feixuc, interminable amb parrafades en llatí (i jo que sóc de números.. el llatí ni pa tras) i capítols sencers on els protagonistes nomes discutien sobre si Crist era pobre o no van acabar amb la meva paciència, de tal manera que a la que sortia una discussió sobre la pobresa de Crist jo em saltava el capítol sencer.

Mejillones para cenar, Birgit Vanderbeke
Sens dubte un títol curiós, seguit d'una obra diferent. De com un petit detall et pot canviar la vida per sempre, i mai tornar a ser igual.

Que se mueran los feos, Boris Vian
Conte llarg de ficció on un noi escultural (qualsevol prota de teleserie americana, ros, cachas, esportista, bla bla bla) es veu embolicat en un experiment delirant d'un científic boig que pretén crear la raça perfecta. Per passar una bona estona, es llegeix en una tarda.

Las ovejas de Glennkill, Leonie Swann
Novel·la policíaca on els protagonistes son un ramat d'ovelles. Una novel·la diferent, desconcertant i molt ben escrita, on tot, absolutament tot està vist des del punt de vista d'una ovella, un punt de vista bastant peculiar. La recomano a crits!!!!!

1984, George Orwell.
Em picava la curiositat i com que la Cerdanya és molt aburrida va caure. Afortunadament, les visions del futur de l'autor no s'han complert. Que seria de les meves històries de farra si visquéssim en aquell món??? Uffffffff

El niño del pijama a rayas, John Boyne
Llibre infantil, però ja conec més adults que se l'hagin llegit que no pas nens. La portada del llibre no conté cap informació sobre l'interior per no "fastidiar" la lectura, així que jo tampoc en n'explicaré la trama. No es una altra història sobre l'extermini nazi, és diferent.

La quinta mujer, Henning Mankell
Aquesta si que es de polis de debò i no ovejunos. Un totxo amb una història d'assassinats cruents,a Suècia. Si heu llegit altres llibres d'en Mankell ja sabeu com serà aquesta novel·la.

Suite Francesa, Irene Nemirovsky
Dos llibres en un, però tot i així mancat de final. La seva autora va morir en un camp de la segona guerra mundial i no va poder acabar el seu projecte. El llibre plasma la fugida de París al principi de la guerra i la segona part l'ocupació, tot des de un toc molt personal i íntim, mostrant les febleses, els amors i les conseqüències de la guerra en aquells que no manen sinó que són víctimes del moment.

Musiqueta

Això ve de casa l'eva.

*Obre el teu Reproductor de Música i posa "Shuffle" (aleatori).
*Llegix les preguntes mentre poses Play.
*Respon les següents preguntes amb els títols de la música que està sonant.

1. Com em veu el món?
Radio Song - Jet

2. Tindré una vida feliç?
We are all on drugs - Weezer
ni caso, l'aleatori es això aleatori... i ara em deixa malament

3. En realitat, què creu la gent de la mi?
La Banlieu - Beirut

4. Les persones pensen "fer-me algo" en secret?
Oh my God- Kaiser Chiefs
Oh my God! m'he de preocupar?

5. Com puc ser feliç per mi mateix?
Dirty Denim - the Donnas

6. Què hauria de fer amb la meva vida?
It takes one to know one - the Donnas

7. Tindré fills alguna vegada?
Cold Hard Bitch- Jet
Vengaaaaaa

8. Un bon consell:
Sleeping lessons- The Shins
Jo ja ho vaig deixar clar fa temps, res com dormir..

9. Quin és el meu "main theme" actualment?
Revolvió- Bebe

10. I l'altra gent quina cançó creu que és la meva "main theme"?
Sad Girls por vida - Pretty girls make graves

11. Quina cançó es tocarà en el meu funeral?
Siempre estoy soñando- Fito&Fitipaldis

12. Com serà el meu dia avui?
My mathematical mind - spoon
certament, avui tornada a la uni.. que dur!

13. Per què estic aqui?
Caramelo - Pereza
Jo sempre tant desinteressada..

14. Per quina raó la gent em recordarà?
The ground - Mendetz

15. Quina cançó se'm enganxarà demà?
If you were there, beware - Arctic Monkeys

16. Hi ha gent allà fora que em vol segrestar?
Little Big Man - Little Man Tate
que quedem? es gran o petit?

17. De què tractarà aquest any?
Pull the lever- Test Icicles

18. Si arribessis al cim del Everest, cridaries:
No hay igual - Nelly furtado

19. La pròxima vegada que estiguis amb gent, cridaràs:
The mountain - PJ Harvey
Poder hagues sigut mes apropiada a la pregunta de dalt..

20. El teu missatge al món:
Perfect- Alanis Morissette

21. El teu secret més top secret:
Hot Night Crash - Sahara Hotnights
Ahhh pero es un secret, aquest no us l'explicaré. "Com lligar" XDD

22. El teu desig més profund:
summer samba - Eumir Deodato

23. La teva memòria més antiga et fa pensar
Los Angeles Waltz- Razorlight

24. Algun dia en el teu casament, inclouràs...
Confussion - Cycle

25. Quan et despertis demà, murmuràs:
No no no - Yeah yeah yeahs
no no no em vull llevar

26. Ara mateix, els teus sentiments són:
Your kisses are wasted on me - The Pipettes
I no en parlem més

27. El dia que m'enamori serà...
Bombs- Faithless
Apa! serà la guerraaaaa

28. Durant el sexe, cridaré:
Those Dancing days are gone - Carla Bruni

29. El teu missatge per a la gent que llegix això:
Here comes your man - Pixies
or your woman, millor dit

Fes-me cas si no vols lligar

Lligar no es tan difícil si un s'ho proposa. Però sobretot hi ha unes normes, unes regles.La primera i més important (i que jo creia sobreentesa, però visto lo visto...) MAI (i dic MAI) agafis a una noia que passa, li aixequis el braç, li oloris l'aixella, posis cara de fàstic, desprès "es broooooma dona" , "et poses molt desodorant, no? quina marca es?"

Se que es dur aguantar-se, que et mors de ganes d'olorar la meva suor, que les teves hormones masculines t'empenyen a fer-ho , però per favor no ho fagiiiiiiis! Es lleig! (els anuncis de Dove, axilas bonitas han fet molt de mal en aquest país). A continuació per "arreglar" el tema, li fots un parell de cachetes al cul. La noia es troba en estat de xoc, no sap si corre, fotre't una hòstia o escopir-te, el que està clar es que no et farà un petonet.

Arribats a aquest punt, es difícil arreglar-ho, però si no has pogut resistir els teus impulsos masculins i has fet tot el que te dit que no fessis, per favor, retirat, ni que fossis el mismisimo Brad Pitt et faria cas.

No siguis pesat, no insisteixis, no intentis quedar be amb "ets model? deu meu! clar que ho has de ser!" o un "ets preciosa, quins ulls" em dona igual ja! Hauria d'estar el tema molt malament perquè tu i jo acabéssim junts.

Si la cara de la noia ha passat del "ai mira, quin noi mes maco" al "que cony esta fent?" i al de "vas borracho, ets idiota , oblida'm" no insisteixis mes, guarda una mica de dignitat, no la segrestis, la portis amb els teus amics li sobis el cul, intentis endevinar quin tipus de calces porta i li diguis a la orella " portes un tanga de fil impressionant, et deu quedar de perles sota el vestit" nooooooo, no ho facis creu-me, vas massa passat per donar-te compte que ella en realitat porta un culotte! si vale, dels que porta el Nadal i també se li fica per dins, però un culotte al cap i a la fi!

Encara pots empitjorar més, però això nomes ho pot fer el noi (guapo, si molt guapo, però idiota rematat) que em vaig trobar a enfants l'altra nit, per favor, no segueixis el seu camí, des de aquí t'ho prego.

Alguna altra norma que mai de la vida cal incomplir?

Cotinuem amb les vacances....

Aquest agost he fet la meva famosa ruta per l'Espanya profunda, que inclou Salamanca, Avila i Zamora.
Una descobreix moltes coses quan surt fora de casa, coses diferents a cada lloc, coses maques i coses lletges. Per exemple, descobreix que per allà no poden plantar res perquè els camps son uns pedregals, també descobreix que l'agost implica que a les 11 del matí hi hagi 14 graus, que els arribes del Duero són magnífics, etc.

Però tinc aquesta gran costum de mirar els noms dels carrers pels quals em passejo. Doncs (agarrate fuerte que viene!) per Ledesma (el poble més proper a on estàvem allotjats) vaig passar pel carrer General Franco i pel General Mola. Horror! Se'm van posar els pels de punta i vaig fer alguna que altra foto.
Més tard a Salamanca, vaig descobrir que l'arxiu general de la guerra civil espanyola es troba al carrer "el expolio". Deu meu! que apropiats! Al menys tenien clar de que es tracta! Consti que em vaig fer una foto davant de la porta de l'arxiu, però que per una absurda discussió amb mi mateixa no posaré.



Vaig voler pensar que guardaven aquests noms perquè no els havia donat temps a canviar-ho, però a Fermoselle em vaig tornar a trobar al generalísimo i al carrer del general Sanjurjo, afortunadament, nomes unes passes més enllà vaig trobar el carrer Guapo, que evidentment em va semblar molt més apropiat, tot i que de bellesa no en vaig veure cap en aquell poblet.

Lo confieso todo

Lo voy a confesar porque no quiero que se sepa a través de otros, no tengo nada de que excusarme, no me da vergüenza reconocer-lo. Fui al concierto de Alejandro Sanz en Barcelona, en el Palau Sant Jordi.

Me sorprendes, te gusta Alejandro Sanz?

Me gustaba cuando tenia 15 años, la verdad es que del nuevo disco no sabia ni una. Pero A. Sanz es gato viejo, y sabe que triunfa con las canciones antiguas, así que fue mas bien un paseo por su discografia con apenas 3 canciones del disco nuevo.

Me sigues sorprendiendo, pagaste para ir a verlo?

No, Desde aquí doy gracias a Caja Duero por pagar mi entrada y a la amiga de mi hermana por invitarnos.

Consiguió llenar el Sant Jordi? Porque ya no es lo que fue...

La verdad es que hasta media hora antes del concierto el Sant Jordi daba pena de vacío que estaba, pero misteriosamente se casi llenó. Las gradas llenas y la pista (donde estábamos nosotras) solo a medias.

Hiciste de adolescente histérica gritando y llorando?

No, aunque canté las canciones que conocía. La verdad es que de adolescentes histéricas había bien poquitas, la media de edad era de unos 30 años y hasta más. Así que mi hermana era un bebe en comparación. He comprobado que hay muchos maridos sacrificados que fueron al concierto con cara de asco acompañando a la parienta, y también que gente a la que nunca dirías que le gusta A.Sanz que fue al concierto. Eso sí, delante mío se desmayo una chica.

Y como le va el supuesto estrés al chico?

Pues yo lo vi gordito, como últimamente, con canas en la barba, pero el pelo teñido. Pero sigue teniendo un no-se-qué que le da morbillo. Su cara de "os comería a todas" cuando el público cantó solito el estribillo de "corazón partío" no tiene precio.

Una frase

Cuando te pones brava, te gusto.

Le tiraste las bragas al escenario?

No, me las guardo para otro que sea más accesible. Además, llevaba tanga.

Crisis de fe

Fora fa sol, travesses la porta i la foscor i la frescor t'abrasen. T'asseus a un banc del fons per contemplar-la amb perspectiva, desprès ja t'aixecaràs a observar els detalls. Avui ja n'has vist unes quantes d'esglésies i els teus peus t'agraeixen seure. Mires a tot arreu des de el teu banc, la pedra nua i freda, relleus increïbles, cúpules immenses, alabastres que no deixen passar la llum... Per un moment t'oblides de tot, venen ganes d'agafar el capellà per banda i confessar-li tots el pecats, prometre una vida nova, sense farres, sense homes, una vida de reflexió i "exemplar". Se't cau la llagrimeta, es tan maco el retaule romànic del teu davant.

Fa anys que no prens l'hòstia, pràcticament des de que vas fer la primera comunió. T'adones que només recordes el Parenostre, ni l'avemaria ni el Credo que tant en van costar aprendre!
T'aixeques i et trobes una santa de nom curiós momificada, l'encant va desapareixent, una mica més enllà en Santiago Matamoros amb tot de caps tallats, l'encant de fa uns instants ja no saps si era un somni, un somni que s'acaba d'esborrar recordant totes les barbaritats que s'han fet i que es faran en el Seu nom.

Decideixes oblidar-te de la confessió, no vols fer passar un mal moment al capellà, des que et van donar la indulgència plena a Santo Toribio de Liebana han passat uns anys i ha donat temps a molt des de llavors. Sens dubte l'escola religiosa i la catequesi han deixat més empremta en tu de la que t'esperaves, encara que segurament menys de la que ells volien.
I tot això no t'ha passat pel cap a les catedrals de Salamanca o Ávila, majestuoses allà on les hi hagi,sinó en una de les 22 esglésies romàniques de Zamora (que pel bé de la teva salut mental no has visitat totes) o a la catedral de Ciudad Rodrigo, més petites, més humils, més properes .... això es el que t'ha fet emocionar.

Cartell de l'església de "San Pedro y San Isidoro" de Ciudad Rodrigo

D'altra banda i tenint poc a veure, creiem fermament que el braç incorrupte de Santa Teresa és una llegenda urbana. Desprès de buscar-lo per tota Àvila i preguntar-li a tots els vigilants de la catedral (que ni un en tenia ni idea menys l'últim) i només havent trobat un dit índex en un convent, va i ens diuen que es troba a Alba de Tormes. Som així de morbosos que volíem veure el braç i ens hem quedat amb les ganes.