Hi ha coses d'un mateix que no es poden canviar, ni tan sols dissimular.
Si ets alt, baix, gras, prim, capgròs, camallarg, guenyo ...
T'ha tocat i punt, s'ha de viure amb això.
En principi sembla que l'alçada no hauria d'influir gaire en la teva vida, i menys en la teva personalitat.
Que d'equivocats n'estem! Estic farta de sentir gent comentant (per bé o per mal) els meus centímetres, alabant, queixant-se o fent-ne broma!
He sentit coses que farien caure la cara de vergonya a més d'un. I que poso la mà al foc , no haurien dit a una persona baixeta.
Aquests comentaris, dificultats vàries, m'han arribat a marcar de tal manera que em fa vergonya! Passa a ser la única propietat que la gent diu de tu per descriure't, i jo sóc molt més! Passa a dominar la teva vida des de la roba, sabates, llit, primeres aparences i fins i tot cercle d'amistats!
I quan et proposes que ja n'hi ha prou de tonteries, que a tu tan et fot 5 centímetres amunt i avall, llavors et descobreixes a tu mateixa estirant el coll quan pel carrer passa una noia que podria ser més alta que tu. I et cagues en tot! Tu no volies!
No vull ni imaginar-me si fos alta de debò (tamany jugadora WNBA)
Ja hi tornem a ser!