Per tant, fins que no vaig tenir mobil (cap alla els 15), m'anava de colonies i els meus pares no sabien res de mi en una setmana, sortia al cine i estava ilocalitzable, etc.
Però de repen fa uns dies em vaig donar compte que tot havia canviat.
La meva mare patia perque no habia rebut cap sms de la meva germana ( que no havia marxat lluny.. estava amb unes amigues a la platja) i una estona mes tard es preguntava come staria el meu germa q estava d colonies. clar com q es petit i no te mobil no podien saber si estava be!
tot aixo en una casa on gastem poc d mitjana amb el mobil ... magradaria saber que els passa als que viuen engaxats al mobil. Visca la comunicació!!
- instant de silenci: mai havia vist un croissant tant gros!! a més estava bonissim
2 comentaris:
Bé jo tinc un mobil, pro tampoc l'utlitzo, no truco quasi mai i quasi mai em truquen... de fet quan marxi al camí de sant Jaume (camino de santiago) el penso tenir apagat 10 dies... i es que no hi ha plaer millor al mon que estar incomunicat... ;)
Doncs jo si que soc victima del mobil , el faig servir per la feina i no baixo de 50 trucades diaries per lo que soc dels que li falta algo si no te el mobil a sobre i que s´extranya si no sona cada X minuts i comprova si es que no hi ha cobertura o que pasa....
Publica un comentari a l'entrada