Porto uns dies plens d'aniversaris (sera q al nadal no hi ha res mes a fer) i just aqest migdia dinant a casa els meus avis me ne donat compte. Q grans q san fet!
Fisicament no sels hi nota, era com parlaven. Jo sabia abans qe ells el q anaven a dir. Sempre les mateixes anecdotes, sempre els mateixos comentaris.
Tants anys convivint junts i cada dia es discuteixen pq el meu avi nomes vol un trosset de carn i ella n'hi fa dos. Cada dia, cada dia. Com si no sapiguessin el q passarà. Ell nomes en menjarà un i demà ella ni farà dos.
Me aixecat de taula aburrida, sabia el q passaria, continuarien parlant del mateix fins q ma mare els talles i canvies a un altre tema igual de gastat. I així cada dia, a fer-lis companyia en la seva discussio diaria i la replica del avi: Jo ja no e de creixer que su mengi la nena si vol. Evidentment la nena ja sa menjat la seva ració (d dos trossos) encara q la seva avia sempre lin fa tres.
- instant de silenci: avui e fet cas al sentit comu i e escrit el post primer en word. ;)
P.D. Encara que ningu ho sapiga i encara q facin alguns partits per la La2 encara q en el telelnoticies no en diguin res s'esta jugant el Mundial femení de basqet a Brasil
4 comentaris:
Aiii marina, lo feliços que serem quan siguem iaios, podrem explicar les anecdotes de quan erem joves una i altra vegada i sempre ens semblaran noves i ens seguiran agradant... quina meravella!
ja esta obert el supermanager! ;)
Aqui hi ha tomàquet, no?
Aix nena...si, que ens fem vells!!!
Quina tristesa...però lo important es que visquem cada any com si fos el millor, així quan serem vells podrem dir que hem viscut!!!
Molts bexituus bitxeta!!!
Publica un comentari a l'entrada