Els meus lectors i lectores

Estaba mirant les estadistiques de la gent que em visita ( molt agraida) i me trobat dues sorpreses.
La primera de ja fa dies, demano als meus dos lectors o lectores habituals americans que deixin petjada i diguin alguna cosa.
La segona que algu habia arribat al meu blog a traves d'un buscador amb les paraules clau "encastellanotambien" una organització que tela marinera i em provoquen de tot menys alegria i que vaig mencionar en un post. El cas es que seguint els passos del meu lector he entrat a varies pagines on també parlaven del tema, entre elles moltes d'un tal Caja, una perla l'home.
Panic, terror, esgarrifances!! la de burrades que arriba a dir la gent. En concret em va cridar l'atenció un blog d'una madrileña anomenat la buhardilla de noseque (tampoc li farem propaganda ara) . Quan veus que el que diu el PP costa de creure que algu s'ho empassi , doncs be aquesta dona s'ho ha cregut tot! de pe a pa.
Vivint a catalunya, els d'extrema dreta son una realitat però petita, n'hi ha pocs i encara q facin soroll no preocupen en exces. Però fora.. son una realitat a tenir en compte. No son molts però fan molt mes soroll. I també son els que a mi em fan més por perquè no escolten i no perquè no puguin, sino perquè no volen.
A mi no m'agrada escriure de politica però de tan en tant va bé fer una web-excursió i veure el panorama. I m'ha espantat.
M'ha espantat tant que aquest post s'ha adelantat a altres que tenia rumiats.

• instant de silenci: Un gran partit ahir. El Barça va demostrar que no esta tan malament com sembla i que els jugadors de la NBA no son deus. la nota negativa: els arbitres amb la bufera contenta.