La iaia maria es de Calaf. Per tant, per Nadal, tots cap a Calaf.
Calaf és un poble, un poble ... un poble.. no trobo paraules per descriure'l. Només en sabria dir que no m'agrada gaire (amb tot l'amor i respecte pels calafins) i que a l'hivern hi ha tot el dia boira i hi fa un fred espantós. No m'estranyaria gens que la llegenda del mercat pogues passar algun dia.
El cas es que per variar, avui hi havia boira gebradora (pels no ficats en el tema, boia que deixa un dit de gel sobre les plantes especialment a la cara de l'obaga). El canvi de temperatura barcelona-calaf ha estat de 14 graus (no se a quin canvi d'entropia correspon això) i la marina, coneguda per ser bastant fredolica, ha passat fred. Hi això fa augmentar el seu "amor" per aquesta vila.
Això es el que es veia quan em baixat del cotxe:
Com que anava vestida de bonic i amb sabatetes no me ficat pel jardí ha buscar arbres gebrats i fotografiar-los, però aquí una petita mostra.
Cal especificar que Calaf és un micro-clima, el poble d'abans hi feia sol, i a un quilometre d'arribar... boira!
-instant de silenci: no us empatxeu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
comentari que em ve al cap:
COLLONS QUIN FRED!!!!
Es el mateix que he pensat jo al veure les fotos....sobretot la primera....COLLONS QUIN FRED!!!!!!!!!
Hòstia, Déu n'hi dó!
Bé, amb fred o sense, bon 2007!
Publica un comentari a l'entrada