Però quan tenia "casi" 8 anyets ( fa 12 anys uffff mes de mitja vida.. que dur), el meu poema de sant Jordi va arribar a guanyar l'excèsit al primer premi de poesia (de la meva categoria) del barri de Sarrià Sant Gervasi. Aquest ha sigut el meu gran èxit com a poeta.
El cas es que me'l se de memòria des de llavors, perquè estava tant nerviosa pel fet d'haver de sortir a l'escenari a llegir-lo que mel vaig aprendre:
Soc la butaca,
sóc de colors,
estic a casa meva
estic al balcó.
Em seuen a sobre,
petits i grans,
quan em trenco m'arreglo
sóc de colors,
estic a casa meva
estic al balcó.
Em seuen a sobre,
petits i grans,
quan em trenco m'arreglo
i estic com abans!
Més tard, em vaig passar a la prosa, i encara més tard: al blog!
Més tard, em vaig passar a la prosa, i encara més tard: al blog!
6 comentaris:
no comments ;)
jajajjaa com molen els inicis i amb 8 anyets. jiji
d'aixó...
sí. hi ha progrés. ;)
les poesies als 8 anys no tenen segones lectures, reflexa la innocència, oi?
Amb 8 anys, què bo! M'ha agradat molt llegir-ho :)
BONÍSSIMA!!!
emma pos vale
deja vie si qe molen si.. el q es preocupant es q encara me la sapiga
esteve nomes faltaria!
pd40 si pd40.. totom te un passat
candela dona.. tan com bonissima no se no se..
Publica un comentari a l'entrada