tornant cap a casa, caminant pel carrer, en comptes de trobar-me els de les ONGs em para un noi "super fashion", em vol donar un vale perque em pentinin, maquillin i em facin una sessió de fotos gratis. Li dic que no. Insisteix, vol donar-me el vale tan si com no, al meu costat una noia li explica el mateix rollo a una iaia (us imagineu la iaia fent-se el book??). Decididament, si la iaia l'agafa jo no.
(Noi fashion) - Va mujer, haz-me un favor, cogeme el vale. Si es que vas a ser la envidia de todas tus amigas! que mas quieres?
(jo mateixa) - Es que no quiero ser la envidia de mis amigas (us prometo que lo primer que ma sortit es això).
(Noi fashion) - joder, que buena amiga eres (aquí s'ha rendit)
I es que, que en treuen fent-lis fotos d'estudi gratis a la gent del carrer? Si fossin fotos lleugeretes de roba encara podrien trobar-li mes usos (quants eufemismes junts XD), però tenint en compte que li proposaven a una dona de 60 anys... doncs no va per allà el tema (o si).
dijous, d’abril 19, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Et respondre a la pregunta pq jo si q vaig dir q sí al noi fashion. Vaig anar-hi basicament pq jo tb estificada en el "mon d la fotografia" i veure si podia agafar ideas i aprendre alguna cosa d tot allò. (jo tb faig sessions d foto.)La cosa es q et fan el book gratis i com es pensen q ho fan tan b q t'agradaran les fotos i les voldras et fan un preu "especial" segons cuantes en vulguis. Akst es el negoci entre cometes i ells poden fer servir a canvi la tva imatge per promosionarse. Jo t'he d dir q no m'en vaig kdar cap.
"Es que no quiero ser la envidia de mis amigas"
xD boníssim!! ets una crack! jo no passo del "disculpe, pero no me interesa, gracias" (cas verídic, dimarts, testimonis de Jehovà).
Deu ser la setmana de l'assetjament. L'altre dia un tio plom per telèfon em volia vendre una subscripció a un diari. Li vaig dir tantes vegades que no i el tio seguia que el vaig acabar penjant (el telèfon, eh!)
A més, l'ésser humà és tossut de naturaleza! Què no ho saben això els comercials? Que un no costa molt de canviar...
M'imagino la iaia de 60 anys tota cofoia compran el book sencer i fent tots els duplicats possibles!
salut!
Marina, i no has pensat que el més fàcil és agafar el vale i llençar-lo al contenidor (de reciclatge) més proper? es el que fa la majoria de gent!
Doncs jo vuuuuuuuull!!! Que em facin fotos i les pengin a tot arreu!!! xDDDD
jo segueixo l'estil azri3l... somric, agafo, llegeixo (o ho faig veure... depén del dia...), i ho llenço...
realment és una mena de timo... però no sempre, l'aitor, un bon amic, (guapo de mena), treballa a vegades com a model i el van descobrir pel carrer... ell es pensava que se'l volien cardar, però va resultar verídic... a mi no m'han parat mai... catxis...
jajajaja, jo també hauria dit que no, ufff..paso d'aquestes coses.
Què bona la conversa!!!!!
deja "es pensen q ho fan tan b q t'agradaran les fotos i les voldras" vol dir q no val la pena, no???
mauro encara no se com em va sortir una frase axi!
pd40 sortir al carrer sa convertit en un esport de risc!
emma sembla que no ho sapiguin..
Az, esteve es que aquest era diferent, pq el vale en questió anava amb les meves dades, i volia donar-me el vale pq l'omplis tan si com no
alepsi espera que t'explico on estava col·locat, sempre esta al mateix lloc l'unic q mai m'havien enganxat
carmncita sudo sudo.. a saber qina sorpresa t'endus despres
candela :) soc aixi d'espontanea
@pd40 i tots els q us sentiu assetjats x tlf: doneu-vos de baixa de la guia telefònica. Estar-hi és bastant inútil i et fa entrar a la "base de dades" de les empreses de telemarketing. A casa meva ens vam esborrar i ara ningú no ens truca per aquestes coses.
si exactament vull dir aixó. jeje
Publica un comentari a l'entrada