Crisis de fe

Fora fa sol, travesses la porta i la foscor i la frescor t'abrasen. T'asseus a un banc del fons per contemplar-la amb perspectiva, desprès ja t'aixecaràs a observar els detalls. Avui ja n'has vist unes quantes d'esglésies i els teus peus t'agraeixen seure. Mires a tot arreu des de el teu banc, la pedra nua i freda, relleus increïbles, cúpules immenses, alabastres que no deixen passar la llum... Per un moment t'oblides de tot, venen ganes d'agafar el capellà per banda i confessar-li tots el pecats, prometre una vida nova, sense farres, sense homes, una vida de reflexió i "exemplar". Se't cau la llagrimeta, es tan maco el retaule romànic del teu davant.

Fa anys que no prens l'hòstia, pràcticament des de que vas fer la primera comunió. T'adones que només recordes el Parenostre, ni l'avemaria ni el Credo que tant en van costar aprendre!
T'aixeques i et trobes una santa de nom curiós momificada, l'encant va desapareixent, una mica més enllà en Santiago Matamoros amb tot de caps tallats, l'encant de fa uns instants ja no saps si era un somni, un somni que s'acaba d'esborrar recordant totes les barbaritats que s'han fet i que es faran en el Seu nom.

Decideixes oblidar-te de la confessió, no vols fer passar un mal moment al capellà, des que et van donar la indulgència plena a Santo Toribio de Liebana han passat uns anys i ha donat temps a molt des de llavors. Sens dubte l'escola religiosa i la catequesi han deixat més empremta en tu de la que t'esperaves, encara que segurament menys de la que ells volien.
I tot això no t'ha passat pel cap a les catedrals de Salamanca o Ávila, majestuoses allà on les hi hagi,sinó en una de les 22 esglésies romàniques de Zamora (que pel bé de la teva salut mental no has visitat totes) o a la catedral de Ciudad Rodrigo, més petites, més humils, més properes .... això es el que t'ha fet emocionar.

Cartell de l'església de "San Pedro y San Isidoro" de Ciudad Rodrigo

D'altra banda i tenint poc a veure, creiem fermament que el braç incorrupte de Santa Teresa és una llegenda urbana. Desprès de buscar-lo per tota Àvila i preguntar-li a tots els vigilants de la catedral (que ni un en tenia ni idea menys l'últim) i només havent trobat un dit índex en un convent, va i ens diuen que es troba a Alba de Tormes. Som així de morbosos que volíem veure el braç i ens hem quedat amb les ganes.