Anava a casa la iaia maria a dinar, ja només em quedava creuar un carrer quan la "cosa" em va assaltar.
Va ser a la cantonada, d'imprevist, per espantar-me (sóc la valentia en persona jo).
En tombar carrer amunt, es va posar dreta sobre les cames del darrera, va tibar fort de la corretja i se'm va tirar a sobre. No prou ràpid perquè la seva propietària tibes fort i fes un crit molt cruel:
-OFÈLIAAAAAAAAAAAAAA nooooooo!
Si senyors i senyores, una gosseta escanyolida i llargaruda (d'aquests que fan pena , sembla que passin gana) que es deia Ofèlia se'm va "tirar" a sobre en una cantonada. Segurament feia olor a Fèlix.
Quin nom més cruel
divendres, d’octubre 26, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
igual es que l´olor a Felix es rollo "axe" jejeje
ofelia com la secretaria del mortadelo y filemonn xDDDDDD
jo tenia una profesora d angles que al gos l hi deia Miguel com al seu marit
potser havia llegit alguna cosa al teu blog que no li va acabar d'agradar :-S
Jajajaja!!!
Crec que la podriem emparentar amb el gos de l'Anna i serien una parelleta de gossos rabiosos (amb el carinyu del món cap al Tim que me l'estimo molt en el fons...i + ara que està poxo...)!
wapa bexuuss!!! (ànims amb parcials!)
Tia, ho has explicat com si es tractes del lleó d'un circ...
Odio akests gosos petits no m'agraden gens! Visca els gossos grossos i tranquils!
a mi sem tira a sobre una gossa escaonyolida anomenada Ofèlia... i patapummm patadaaaa!!!
mikel doncs si! no se m'havia acudit!
carmncita jo tb ho vaig pensar!!
ddriver l'aigua clara i la xocolata espessa! vaja indirecta pel seu marit!
mauro qi sap..
jut el gos de l'anna es un mon apart..
emma d'axo es tractava!
az digues no a la violencia!
Publica un comentari a l'entrada