mmmm com m'agrada dormir II

Continuant amb la tònica dormilega...
Totes les coses bones les trobes a faltar, justament, quan ja no les tens i el dormir no és una excepció quan t'adones de lo bé que estaves és justament quan t'estas despertant, quan comences a sentir els sorolls de la casa i penses: en un quart d'hora sonara el despertador. És empipador però d'altra banda dóna encara més plaer, pensant: jo aquí ben tapada, els altres ja llevats i encara em queda un quart d'hora: dorm! dorm! ràpid!
Però es clar, tot depèn de la manera amb la que et despertis. Una llista d'exemples dolents (m'encanten les llistes): que entri la mama i t'encengui el llum i marxi (ho va fer molts anys fins que em vaig revelar), el so del despertador que imita un gall o encara més horrible, el so de despertador clàssic (com el de l'anunci de la Loto) és un insult a l'oïda, també llevar-se tard i haver d'anar corrents, llevar-se amb ressaca (es preferible quedar-se dormint tot el dia), llevar-se d'hora a l'hivern quan encara es de nit (es de nit! hauria d'estar dormint)...
Per no deixar mal de gust de boca faré la llista de despertars positius: llevar-se espontaneament amb la claror del sol, despertar-se amb un bon dia i petonet de la mama o encara millor, despertar-se amb un bon petó i un "achuchón" (evidentment no de la mama), en comptes del soroll estrident del despertador amb musica ...

• instant de silenci dormilega: diumenge em vaig despertar amb un bon susto. Els veïns d'abaix havien posat la missa de La2 i estaven cantant les cançons! No m'ho esperava la veritat, els veïns d'abaix son tots uns personatges dignes de molts posts sencers, però la música celestial espanta a qualsevol de bon matí. Estic morta??? ah no! son els de l'opus...