"Els nois clònics"

Hi ha un seguit de quatre o cinc nois a la nostra classe de termo (de l'Emma i meva, hi ha més gent pro no interessa pel que vaig a explicar) que inexplicablement s'assemblen. S'assemblen moltíssim. Aquests nois van sempre junts, lògic, si s'assemblen per això es cauen bé i van junts (si es que sóc una lumbreras). Però no és que s'assemblin en els gustos, la manera de fer (que sí que també s'assemblen) sinó que s'assemblen físicament.
Hi ha diferents versions: en primet, en més grassonet, més alt, amb cara de pa... pro variacions de la mateixa fisonomia. Fins i tot vesteixen semblant!
Tinc dos teories:

1. Molts nois de diferents barris que no s'havien trobat mai van arribar a la uni i es van conèixer. Es van fer inseparables perquè un era el reflex de l'altre. Es trobaven com peix a l'aigua amb aquests amics nous
2. Tot de nois de diferents barris amb una mica de manca de personalitat es van trobar a la uni. Es van conèixer, es van fer tant amics que un va copiar l'altre en la manera de vestir, de parlar, en el sentit de l'humor... Ha sigut un procés de mimetisme.
   

(Em van explicar una teoria semblant un dia a classe de castellà al cole per explicar l'origen de les rondalles i aquí li queda com l'anell al dit.)
Si fossin uns tiarros despanpanants possiblement no em sabria greu que es clonessin d'aquesta manera i no en faria un post (ja! a l'igual ho explico.. perquè vinguin més lagartes) . Però com que són "del montón" i una mica tirant a freaks... doncs teoritzo sobre ells. Tampoc ho sabran mai, aquestes coses un no se les nota mai.

• instant de silenci: trencaré un mite... la iaia maria va ser una font d'inspiració pel post de la gent que es creia el que llegia. Ella es creu de pe a pa el que diu "La Vanguardia".