Años mozos

No se vosaltres, però quan els meus pares m'expliquen la seva història hi ha dos zones clarament diferenciades i separades per al menys 5 o 6 anyets, uns anys que sembla que se'ls hagi endut el temps.

M'explico, m'expliquen records de la seva infància, que si els amics del poble, els estius, els viatges amb els pares, l'escola... I tot plegat passen a la facultat vaig conèixer el teu pare, vam començar a sortir, ens vam casar, vas néixer tu, més tard els gremlins, etc etc

La veritat es que el període de temps entre els 16 i el 22 tampoc es que m'importes gaire, de fet, no me n'havia ni adonat. Però la iaia maria és una hacha. Fa un parell de dies érem al poble, al balcó mirant el mar mentre ma mare m'intentava arrencar informació ( entenguem-nos li encanta saber amb qui vaig a tot arreu, i com que li encanta, jo odio explicar-li-ho, a demés implica remuntar-me dos generacions enrere en l'arbre genealògic dels meus amics, cosa que ni de broma faré). Doncs en aquesta situació i en un moment de desesperació li vaig preguntar si ella no feia pas el mateix, vamos que no em creia que li expliques a sa mare amb qui anava a cada moment.

I tachan! la iaia maria ràpida com la que més, va començar a enumerar tot de nois, que si un italià, que si el melenes aquell, que si el del poble, etc etc. I ma mare amb cara de pal al costat. "No cal que els expliquis això a les nenes". I les nenes "si si explica". "Ui doncs ta mare sempre va tenir nòvio i quan tots volíem pujar al poble els caps de setmana ella sempre es quedava a Barcelona (digue-li tonta). Ai! i aquell italià tan maco que vas conèixer al creuer , n'has tornat a saber res més??" " Perquè la teva mare de joveneta era molt maca" (aquí la iaia va ser cruel, i ara que, eh??)

En un pim pam la iaia maria va resumir tant bé aquells anys que la gremlin i jo tenim material de sobres per fer-ne una biografia.