Divendres per la tarda. Surto de casa (ràpid, vaig justa de temps, faré tard i no m'agrada gens fer tard). A la cantonada hi ha una noia tota arreglada amb un vestit de raso (ras? ). A mida que m'apropo em comença a somriure.
Deu haver-hi algú darrera meu que deu conèixer. Continua caminant.... em mira a mi!!!!
Neurones de la MaRiNa a mil... pensa, pensa de que la coneixes??? res, no em sona de res, ni d'haver-la vist pel barri, ni de cap nit de festa,ni de la uni.... Et deu voler vendre alguna cosa, però es estrany, no aniria tan mudada ni amb un ipod a la mà.
Passo pel seu costat, encara em mira amb un somriure d'orella a orella.
-Hola!
Cagate lorito! ara et saluda, i q li dic? segur que es confon. Sigues educada.
-Hola (amb cara d'interrogant)
Continuo caminant, em paro al semàfor i continuo pensant que coi deuria voler.
-MaRiNa, MaRiNa!
Flipa sap el meu nom! Ficaré la pota fijo, no me'n recordo d'ella. M'apropo amb cara de circumstancies.
-Hola MaRiNa, soy A.P. La hermana de E.
- Hola! Lo siento! no sabia quien eras! Encantada de conocerte.
L'E. és un dels nois que també van participar a l'intercanvi amb els estudiants de Cambridge. Jo sabia que tenia una germana, n'haviem parlat d'ella (i de més coses ehhh?). De fet havia parlat molt amb l'E. vam fer força bones migues. I res, jo allà a la cantonada de casa, parlant amb una noia q no coneixia durant 25 minuts!!! Molt maca, molt simpàtica (tu diras.. saluda gent q coneix), molt alegre... miro el rellotge! merda!!! ARA just ara hauria d'estar a plaça catalunya! si es que aquestes coses sempre passen quan vas curta de temps.
-A. como me has reconocido?
-Por las fotos. Sabia que eras muy alta, que vivias por aquí. Un dia iendo en autobus te vi por esta zona también y pensé.. mira esa es MaRiNa! Además tu pelo es inconfundible!
Pobreta, si sabes que me'l vaig anar a esquilar fa un parell de semanes, perquè llavors SI que era inconfusible!
Ens diem adéu quan arriba l'amic que ella esperava,marxo encara digerint tota la informació. El seu germà l'ha mig enganyada (nomes li va ensenyar 4 fotos) quan l'E. va ser el paparazzi oficial de les festes en terres angleses, veig que hi hagut censura! casi que millor. Marxem amb dos petons i amb la promesa d'agregar-nos al facebook. M'havien dit que ella era tota una relacions públiques. Ni que ho jurin!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
I no li vas donar l'adreça del teu blog? Segur que et podria fer un munt de comentaris!
Estava bona pero?
Pero quina obsesio pels comentris..
A mí l'altra día em va parar un noi al carrer i em va començar a parlar...al cap d'uns segons, jo amb cara de :O, ell es va adonar que no era qui ell pensava i que no em coneixia de res, jajajajaja
Coi jo que pensava que ja havies lligat......again!!!
Es que no pares nena!
Clar com que estas tan bona!
Asi ya podras!
Petons
xxx
PS Please pots desactivar el Word Verification dels collons ...es que es un conyas!!
Pensava que era una d'aquelles que fa enquestes, o et vol vendre qualsevol cosa... encara has tingut sort!
dessmond no sem va passar pel cap!
xupa no crec que sigui el mes important si esta bona o no...
I quina obsessió tens tu en no tenir comentaris?
carmncita lo teu es pitjor sens dubte..
escurso crec q nomes llegint el blog us endueu una idea equivocada de mi XD no lligo tanttttttt (no li feu cas a l'az)
per ser tu qi mu demana ho trec :)
pd40 si al principi jo tb ho pensava, però per l'aspecte no ho semblava pas, anava tota mudada com esperant una cita.
Bah aquesta ja me la sabia... per cert "no lligo tanttttttt (no li feu cas a l'az)"... hmmmm... ke tal el finde Marina?
az tu ja la sabies pq tens avantatge sobre ells, tu em veus cada setmana!
clar q els dic q no et facin cas! veus! ja et tinc aquí insinuant coses! XD
el finde? molt be gràcies. Crec que ho vas poder comprovar amb els teus propis ulls...
Jo despres de tot el que he vist aquest cap de setmana a Madrid el primer que hauria pensat es que la tia volia lligar amb tu...
està bé quan et trobes algú que et reconeix pel motiu que sigui i no heu sigut mai presentats... a mi m'agrada... el problema és quan la gent es pren unes confiançes excessives...
però bé... més val un somriure de més
que de menys, oi?
:)
Publica un comentari a l'entrada