Però aquest any, i gràcies a l'Az (no li penso treure el mèrit) vaig descobrir una eina força potent: Last.fm. I com que vaig crear la compta d'usuària a finals de gener de 2007, podríem dir que recull la meva vida musical de l'últim any.
Però mirar les estadístiques no té cap mena de gràcia, i tampoc penso analitzar-les en profunditat perquè dubto que a ningú li interessi. Prefereixo fer una especie de semàfor. M'explico discs publicats al 2007 : els que m'han sorprès, els que han quedat en “ambar” i els que m'han decebut.
I per acabar amb bon gust de boca; començo amb les decepcions.
VERMELL
White Chalk – PJ Harvey.
A base d'escoltar-lo m'ha acabat agradant, però és un canvi molt radical en l'estil. I personalment... continuo preferint-la en els seus treballs anteriors. Per a mostra un botó!
No sé si es degut a que tanta droga li ha fotut un forat al cervell i les poques neurones que li quedaven ja n'hi es troben entre elles, però aquest disc m'ha decepcionat terriblement. Totes les cançons iguals. I desprès de donar-li vàries oportunitats, sóc incapaç n'hi de dir un títol de memòria perquè cap m'ha impactat.
Carla, torna a cantar amb francès! En anglès perds la màgia...
AMBAR
Yours trully, angry mob – Kaiser Chiefs
Un primer disc difícil de superar! Personalment he acabat odiant “Ruby” gràcies a la tele, radio, centres comercials... he acabat d'aquesta cançó fins al capdamunt. No la vull tornar a sentir.
Bitchin' – The Donnas
En pocs mesos he passat de no conèixer-les a ser l'artista que més cops he escoltat. Tot i així, no pel seu últim disc. No és dolent, no és bo, és una còpia dels anteriors.
VERD
About what you know – Little Man Tate
Han tingut l'honor d'estar molts mesos en aquest blog (dalt a la dreta) i és que d'aquests disc no en trauria ni una sola cançó. Divertits, lletres picants i un toc una mica canalla. Dibuixen un somriure als llavis.
Em vaig descarregar el disc (si perquè sóc així d'il·legal) perquè n'havia llegit crítiques fantàstiques, però no havia sentit altres cançons seves ni tan sols sabia qui era. Un estil molt diferent a la resta de discos que comento, ritmes de folk.
This is forever – She wants revenge
Si la pregunta és: es pot superar “I don't want to fall in love” i “Tear you apart” la resposta és si.
I podria parlar de molts altres, tots ells escoltats N cops... Mala Rodríguez, Terra Naomi, Art Brut, The Pipettes, Sugarplum Fairy, Jet, Jamie T, Kings of Convenience....
11 comentaris:
Ruby, Ruby, Ruby, Ruby
Ahaa-ahaa-ahaaaaaaaa
Do ya, do ya, do ya, do ya
Ahaa-ahaa-ahaaaaaaaaaa
Know what ya doing, doing to me?
Ahaa-ahaa-ahaaaaaaaaaaaaa
Ruby, Ruby, Ruby, Ruby
Ahaa-ahaa-ahaaaaaaaaaaaaaa
Jejejej m'encanta! xD
jo de musica si q vaig ben perduda, em mereixeria un vermellot com una casa! :P
jo he descobert aquesta pàgina aquest mes xDDDD
aiii, la Carla Bruni pot perdre cantant en anglès, però sembla que ara està per altres menesters... jarrlll...
tonta!
az tu sempre a fer la punyeta...
deja deixem cadascu amb les seves passions
carmncita es un gran descobriment!
mauro ho he vist qest mati al diari!!!! :O que fuerte me parece!!! xD
blogaire invisible te pillé!
Compartim el savoir faire de la Bruni, per a mi aquesta noia sempre té una androna a París i una finestra que no tanca bé. La seva veu és suau com el cel que comença a clarejar i té el fred que entra per la finestra que no tanca de l'androna. Les seves melodies són un mocador de seda estès sobre el cos d'un somni cansat que vol morir (joder, joder, això m'agrada i tot). Per Déu, com és possible que la model més escandalosament bonica del món tingui una veu tan elegant?... De genolls em desfaig només de veura-la obrir la boca... I sí, molt millor en francès (aviat i tornarà, els meus contactes a París m'han assegurat que serà la propera senyora del President Sarkozy, diuen que aquesta setmana han sopat cada vespre a Maxime's)
marina, en el cas de la Carla: bon gust! tots els altres no tinc el plaer;)
Javeurem k sortira cantant mb angles. Pues jo no faig res mes que escoltar franz ferdinand.
ei m'ha agradat aquest resum!!
JO faré el mateix però amb els ligues... jajaja
Jo de musica una mica perdut perom'ha resultat molt interesant el post.
Publica un comentari a l'entrada