dissabte, de desembre 30, 2006

He rumiat...

si pensaven posar una bomba, ja posats podrien haver-la posat en un altre lloc. mira que ens ha costat diners (a tots) la terminal 4! i ara tota destrossada!
Es clar, que també es podrien haver estalviat la bomba.

  • instant de silenci. Bon any 2007 a tots!

divendres, de desembre 29, 2006

Que ve el monstre!


Imagineu-vos un home d'un 30 anys, moreno, cabell llarg, normal al cap a la fi. Ni lleig ni guapo, normal. No s'assembla gens a un mostre ferotge (aquí volia arribar jo).

Aquest home es entrenador de bàsquet. Doncs bé, en trepitjar el parquet es transforma en el monstre ferotge que deia. Té el seu equip acollonit, el crida, mai esta content, tant fa si es un entrenament, un amistós o la copa. Crida, insulta, falta al respecte, diu tantes coses que al públic de l'equip contrari li sap greu i s'apiada de l'equip.
En els temps morts, l'equip s'apropa amb cara de por a la banqueta, allà els espera el Monstre per fotre-lis un rapapolvo que els deixa secs. Que falles un tir, a la banqueta, que s'escapa el teu defensor, a la banqueta i 3 insults de regal, que fas una falta, a la banqueta i 5 insults de regal ( estil ivanovic).
L'equip del monstre té tanta por que ho està guanyant tot. Apallissa els seus rivals, no els dona opció. Però el monstre continua insultant, faltant al respecte, cridant a un pam de la cara del seu equip.

Resposta lògica? Home, si els paguen, ja esta be que guanyin i si tenen que suportar 4 crits no passa res!
L'equip està format per nenes de 15 anys. Nenes que no cobren, sinó que paguen per fer esport. Els pares estan molt contents perquè les seves nenes guanyen. Segurament es proclamaran campiones de Catalunya aquest any i tenen possibilitats de quedar ben classificades a españa.

Els pares sembla que no vegin com el monstre tracta les seves filles; la realitat es que poques d'aquestes nenes duren mes de dues temporades al seu equip. Acaben asquejades,cansades, fartes de que les insultin per no haver ficat la piloteta dins d'una anella.
Em sorprèn, cada any mes ( ja fa anys que se de l'existència dl monstre), que un club com el seu no li faci canviar el comportament. Però es clar, ell guanya, i la salut mental de les nenes és nomes un efecte col·lateral.

-instant de silenci: la Judit li ha dedicat un post al fèlix

dilluns, de desembre 25, 2006

Per Nadal cada ovella al seu corral

La iaia maria es de Calaf. Per tant, per Nadal, tots cap a Calaf.
Calaf és un poble, un poble ... un poble.. no trobo paraules per descriure'l. Només en sabria dir que no m'agrada gaire (amb tot l'amor i respecte pels calafins) i que a l'hivern hi ha tot el dia boira i hi fa un fred espantós. No m'estranyaria gens que la llegenda del mercat pogues passar algun dia.

El cas es que per variar, avui hi havia boira gebradora (pels no ficats en el tema, boia que deixa un dit de gel sobre les plantes especialment a la cara de l'obaga). El canvi de temperatura barcelona-calaf ha estat de 14 graus (no se a quin canvi d'entropia correspon això) i la marina, coneguda per ser bastant fredolica, ha passat fred. Hi això fa augmentar el seu "amor" per aquesta vila.

Això es el que es veia quan em baixat del cotxe:
Calaf
Com que anava vestida de bonic i amb sabatetes no me ficat pel jardí ha buscar arbres gebrats i fotografiar-los, però aquí una petita mostra.
planta gebrada
Cal especificar que Calaf és un micro-clima, el poble d'abans hi feia sol, i a un quilometre d'arribar... boira!
-instant de silenci: no us empatxeu

divendres, de desembre 22, 2006

Blogaire invisible

Jo estava disposada a escriure un bon text avui, no només per quedar bé o per la màxima "fes als altres el que vols que et facin a tu", sinó perquè m'havia compromès i al cap i a la fi l'amic invisible és un joc prou divertit (fins que fiques la pota, t'equivoques de botó... però la cosa no va per aquí).
Jo estava disposada a exprimir-me les neurones (les que no estan ocupades amb termodinàmica) per escriure una cosa ben original. M'agrada la gent original. Sens dubte el meu amic invisible ho és, per començar és el primer blog en català llegit per en Ronaldinho ;) i això ja és un punt molt important.
Jo avui estava disposada a escriure un post ben elegant pel meu amic invisible. Perquè jo d'elegant ho sóc i molt. Hi crec que coincidim en la definició (a mi això d'escopir pels carrers no em va). Et podria haver enviat per correu una caixa de Ferrero Rocher que he comprat però com la Preysler no t'agrada me la quedo jo i me la menjo.
Jo avui estava disposada a fer-te un regal ben maco, però els diners són els que són i no et puc comprar un cotxe genial perquè respectis tots els senyals de trànsit. (pobre de tu que te'n saltis un! )
A falta de diners, estava disposada a "crear" un regal molt maco, però les manualitats i jo fa temps que no som amigues i com que informaticament no hi ha secrets per tu, un muntatge tampoc m'ha semblat una bona idea.
Com que jo estava disposada a tot això i no ha sigut possible, t'he aburrit amb la meva presencia. Ja sé que no li volies dir a ningú(tant ningú que no ho sabies ni tu), però si no es pensaran que soc una rància i l'alepsi no em voldrà al pròxim amic invisible. Així que penjaré un document gràfic irrepetible: LA MARINA I EL SEU AMIC INVISIBLE cara a cara ;)
Bon Nadal Tranquimazín!

Reportatge fotogràfic:


Mentjant-me els Ferrero que ell no vol



Per variar sóc mes alta que els meus amics ( és molt tímid i esta sota el llençol)



Ens vam fer un petonet inocent



Aquí es quan me'l menjo sencer, sense mastegar ( no m'agrada fer mal a ningu)

dimecres, de desembre 20, 2006

Batejant el gat

our cat

Tal com vaig preveure m'he enamorat del bitxo. Es tan maco! (una es cura les penes com pot).
No he tardat ni dos segons a fer-li fotos, que no es gens fàcil ja que el soroll de la càmera li fa por i a quasi totes surt mogut.
De moment els gremlins encara no l'han batejat, no es posen d'acord, m'han demanat l'opinió, però com que en teoria és el seu regal no m'hi fico gaire.Només he comentat que no m'agradaria que tingues un nom "tipic de gat cursi" vease blanquet/a, negret/a, boleta, perla, kitty, etc.
Els noms que han sortit han sigut: Sòcrates, Nietzsche (la teoria del supergat XD ), turró, màgic (coses de ma mare), Jordan (el meu pare..), pi (3,1416 pels amics), Félix, crispin, fiera...
Ja ho se, frikies a més no poder, però al cap i a la fi el gat no s'entera. i una cosa serà com el bategin i una altra com li acabi dient jo.

-instant de silenci: he ficat la pota amb el meu amic invisible i he descobert el meu. ara la pregunta es... i que li escric jo divendres???

dimarts, de desembre 19, 2006

UN GAT!

No se si us havia parlat algun cop de la rata que tenien els meus gremlins (gremlins=germans petits).
Doncs això els gremlins tenien un hàmster, un hàmster esquerp i malcarat que es va morir abans de l'estiu.
Si no ho heu deduït a mi els animals m'agraden lluny de mi. Doncs el cas es que els meus pares els hi regalaran un gat. Ells encara no ho saben, l'aniran a buscar aquesta tarda al veterinari. Un gat! que es pujarà al sofà, que deixarà pèls a tot arreu... que et mirarà amb cara de mala hòstia des de l'altra banda del sofà...
i el mes important.. que esgarraparà!
No dubteu que en un principi a mi també em farà gràcia i potser en penjo alguna foto i tot, però en el fons del meu petit cor de pedra.. jo no el vull aquest gat.

-instant de silenci: jo quan era petita vaig tenir dues tortugues d'aigua, que van morir les dues, una era cega i no veia el menjar, i l'altra un dels gremlins la va precipitar des de el marbre de la cuina. poff!

PD. Blocaire invisible.. CuCu!!! estic aqi!!! (sapigues que no puc veure.. axi q tres ampolles alcoholiques res de res!)

dilluns, de desembre 18, 2006


L'únic defecte que tenen les persones que saps que marxaran és que tard o d'hora agafen l'avió.


-instant de silenci: Felicitats azriel!!!!!!!!

divendres, de desembre 15, 2006

Quiero un vegetal sin lechuga


Es pot comprar un entrepà vegetal sense vegetals (sense verd s'entén)??
La resposta ( trivial ) és SI. Jo avui he comprat un entrepà vegetal no-vegetal.
Ja sé que aquesta revelació és difícil de pair, però jo avui ho he aconseguit. Al molí són uns cracks de l'esferificació i són capaços de grans obres d'art en matèria d'entrepans.
La cosa ha anat així ( ho explicaré en tercera persona que m'agrada més ):
La Marina entra al molí vell abans de la seva classe de geometria a buscar el dinar. Veu uns entrepans de pernil i formatge que l'estaven cridant. En demana un a la dependenta i aquesta li diu: "es vegetal, però se nos ha acabado la lechuga". Me quedat pensativa, m'ha costat imaginar-me, jo nomes veia entrepans de pernil i formatge.
Llavors li dic " entonces es como de jamon con queso". La dona: " No, bueno sé, es vegetal sin lechuga, o se jamon, queso con tomate".
Meravelles de la gastronomia

-instant de silenci: més tard l'Emma i jo hem sigut ignorades al caixer del banc. On mentre buscant la targeta una dona sa ficat davant (davant es als 70 cm que ens separaven del caixer) i sa ficat a treure els diners, com si fóssim invisibles. Potser ho som.

dimecres, de desembre 13, 2006

Tens un amic



A mi m'ha fet caure la llagrimeta...

-instant de silenci: ara no se m'acut res!

dilluns, de desembre 11, 2006

Mymy, fotomaton i blogger Beta


Jo volia fer un post, el vaig estar pensant ahir a la nit mentre m'adormia. però m'han nominat per un mymy i em sento obligada a respondre.
PRIMER el mymy:
"Marina me dijo una vez que sólo recordamos lo que nunca sucedió" del llibre "Marina" d'en Carlos Ruiz Zafón (si, el de l'ombra del vent). Aquest llibre me'l va regalar la iaia Maria farà un 6 anys (quan en Zafon nomes el coneixia la seva família) i em va encantar. El criteri que va fer servir la iaia Maria per regalar-me'l és que es diu com jo (però la va encertar).
SEGON les meves reflexions nocturnes:
Perquè se li'n diu FOTOMATÓN? quin nom més ridícul, ben pensat. Hi ha un maton dins que fa fotos? Nomes te'n pots fer si hi ets? l'inventor es va fumar un peta abans de batejar l'invent? si algú te la resposta siusplau que m'ho digui.
Jo li anava a explicar a l' americà on m'havia fet aquella foto (aquelles fotos típiques de gent traient la llengua i fent l'idiota) i em vaig callar per no haver de traduir aquesta parauleta.
  • instant de silenci: ahir en obrir blogger em proposaven passar la compta a blogger beta i poder posar labels i cosetes i que funciones mes be, etc. Però no tenia temps perquè havia de marxar així que vaig pensar: ja ho faràs demà. Sorpresa! ja no esta aquell link, ni les instruccions ni res, i jo ho he intentat i res. Que no en sé. Que m'he quedat sense tot això fins que trobi la manera.
Actualitzacio: soc tan llesta que crec que ja ho he aconseguit. ara em diu que ho esta precessant. esperem que axi sigui.
Blocaire invisible animat i deixam algu! :P

diumenge, de desembre 10, 2006

Adaptar-se o desapareixer

sembla mentida que fàcil s'adapta el cos humà. Per qui no ho sàpiga la meva germana es va trencar el canell ara farà un mes. El canell dret. Ella es dretana. Doncs be als dos dies ja escrivia amb l'esquerra amb una lletra més maca que molts que escriuen amb la seva ma natural, en una setmana ja feia comentaris de text (d'aquells que ens feien fer al cole, llargs i aburrits) i ara que nomes li queden dos setmanes ho sap fer pràcticament tot.
Excepte rentar-se el cap. El dissabte em vaig sentir força surrealista rentantli el cap a la meva germana. Petites que som les dues, ella asseguda a la dutxa amb les cames que li sortien per tot arreu i jo ajupida amb l'esquena feta pols al final. I la ma xunga de la nena dintre d'una bossa d'escombraries de les taronges, perquè es matèria orgànica. L'ultim cop que havia ajudat a dutxar-se a algú era a les cosinetes petites, típic que es banyen amb l'aneguet de goma i la pistola d'aigua i ho deixen tot xop.

  • instant de silenci: Frase de la iaia maria en saber que anava al centre a donar una volta amb unes amigues: " al centre??? amb tota aquella gent baixeta i lletja?? tot gent de fora, estrangers. Quines poques ganes d'anar-hi. Perquè no us quedeu per aquí que la gent son mes macos i mes alts. Hi ha mes espai i sestà mes tranquil"
    ja ho sabeu, si viviu/treballeu/aneu sovint pel centre, es probable que entreu dins d'aquesta classificació. No es penseu pas que la iaia maria es molt alta, perquè els meus gens privilegiats no venen d'aquesta branca de la família.

dijous, de desembre 07, 2006

Felicitats

Ja sé que no és avui, però el pont és molt llarg i no tinc intenció de renovar cada dia, així que us anuncio una cosa:
Dissabte és l'anniversari de la iaia Maria!!
Tindrem dinar familiar dels bons, celebrarem que en fa 76, i jo estaré atenta per veure si diu alguna cosa graciosa!

  • instant de silenci: 5 dies de festa! ... festa relativa

dilluns, de desembre 04, 2006

Velocitat

Ahir vaig veure un nou anunci de la campanya de la delegació del transit 8o com se digui). A mi aquests anuncis m'impacten molt, més d'un m'ha fet plorar i tot i no em fa vergonya reconèixer-ho. Però no crec que siguin una solució.
Quin sentit té dir-li al conductor: "no corri! vostè no pot passar dels 120" ; quan el seu cotxe pot arribar als 180 sense immutar-se?
Si els cotxes a 150 anessin "patint" ningú i aniria, ara si a 180 tiren perfectament, si ningú ens veu i tenim pressa.. doncs fote-li!
Jo així de dràstica soc: abaixaria la velocitat màxima dels cotxes ja des de la fàbrica.
Aquí no corre ningú! Perquè la Marina s'ha cansat de veure anuncis que la facin plorar i de sentir dades que la fan esgarrifar i de que li expliquin histories que li trenquin el cor.
Ja sé que no suposarà una abaixada del 100%de morts, però les lleis de la física són les que són, i no és el mateix topar a 200 que topar a 100 km/h.
I no vull comentaris apel·lant a la llibertat de decidir, està clar que la manada es tonta i no sap decidir, o al menys, no sap el que es bó per continuar viu. ( Ha sonat molt dur això)

  • instant de silenci: en Ricard: "alto, alto" (mateixa cara, aquest home no tindra mai arrugues d'expressió).

divendres, de desembre 01, 2006

mmmm com m'agrada dormir II


Continuant amb la tònica dormilega...
Totes les coses bones les trobes a faltar, justament, quan ja no les tens i el dormir no és una excepció quan t'adones de lo bé que estaves és justament quan t'estas despertant, quan comences a sentir els sorolls de la casa i penses: en un quart d'hora sonara el despertador. És empipador però d'altra banda dóna encara més plaer, pensant: jo aquí ben tapada, els altres ja llevats i encara em queda un quart d'hora: dorm! dorm! ràpid!
Però es clar, tot depèn de la manera amb la que et despertis. Una llista d'exemples dolents (m'encanten les llistes): que entri la mama i t'encengui el llum i marxi (ho va fer molts anys fins que em vaig revelar), el so del despertador que imita un gall o encara més horrible, el so de despertador clàssic (com el de l'anunci de la Loto) és un insult a l'oïda, també llevar-se tard i haver d'anar corrents, llevar-se amb ressaca (es preferible quedar-se dormint tot el dia), llevar-se d'hora a l'hivern quan encara es de nit (es de nit! hauria d'estar dormint)...
Per no deixar mal de gust de boca faré la llista de despertars positius: llevar-se espontaneament amb la claror del sol, despertar-se amb un bon dia i petonet de la mama o encara millor, despertar-se amb un bon petó i un "achuchón" (evidentment no de la mama), en comptes del soroll estrident del despertador amb musica ...

  • instant de silenci dormilega: diumenge em vaig despertar amb un bon susto. Els veïns d'abaix havien posat la missa de La2 i estaven cantant les cançons! No m'ho esperava la veritat, els veïns d'abaix son tots uns personatges dignes de molts posts sencers, però la música celestial espanta a qualsevol de bon matí. Estic morta??? ah no! son els de l'opus...