Parada i fonda

Porto 10 dies aïllada del món a la Cerdanya, amb la única distracció de devorar llibres i passejar per la muntanya. Així que m'ha donat temps de llegir molt (ja us explicaré al final de l'estiu tot el que he llegit) i de caminar poc, perquè el temps sense dubte no ha acompanyat gaire!

Demà torno a marxar (si es que a casa no parem), marxo a veure els avis i després aprofitant que serem lluny anem a Salamanca a passar uns dies. I que es el que més trobo a faltar quan no sóc a casa??? doncs, el coixí del llit. Si, es que no hi ha cap coixí com el meu. Aquests deu dies han sigut horribles dormilegament parlant, mai havia tingut un coixí tant alt i tan dur, un desastre pel meu descans, en canvi avui he dormit com un soc, fins que la tempesta ha fet espantar al gat i aquest a decidit saltar sobre la meva panxa, coses que passen....

Per variar porto masses coses que explicar, per exemple que el Fèlix pobret ho ha passat molt malament amb el viatge i en adaptat-se a la casa d'allà (i ja si pot anar acostumant que l'any que ve li toca el mateix), però al final gaudia com el que més corrents escales avall i sortint al porxo.

També he notat l'aparició d'una nova raça cerdana, les chaches sud-americanes. M'explico, fa uns anys nomes portaven minyona els rics del cagar (que fina sóc), ara porta minyona tot deu! Em sentia marginada, xiuxiejos a la plaça del poble (mira, aquells son els que no en tenen!)...
Bromes apart, si la població del meu poble( digali meu, digali hi vaig un cop a l'any) a l'hivern es de 8 persones i a l'estiu de 40, on dels quaranta 20 son gremlins de menys de 10 anys, conta que per cada 3 gremlins hi ha una minyona.
També hi ha diferents maneres de tractar-la, hi ha el que no la deixa sortir més enllà del porxo, hi ha el que li fa portar uniforme amb còfia, hi ha el que la té tot el dia darrere el bebe, hi ha el que no se on la fot perque a casa te tres nens, la iaia, la tieta, el gos i el hamster i no ens enganyen, en una caseta adosada no hi cap tanta fauna! És més, em vaig enterar l'últim dia que la veïna havia tingut una criatura, es que en els 10 dies no l'hi havia vist el bebe en braços en cap moment, n'hi tan sols portar el cotxet, només havia vist el bebe amb la minyona donant voltes pel poblet. Amor de mare!

Eivissa

JA SÓC AQUÍ! I VIVA!

Tinc una diarrea mental que no se per on començar a explicar aquest humil viatget de 5 dies (encara que gràcies a vueling casi s'allargui a 6).

Comencem pel vueling. I es que aquesta meravellosa companyia (apart d'enrederir el vol 2 hores la setmana abans, això implica que el nostre avió sortia a les 2.45 de la matinada) va enrederir-lo una hora mes! I gràcies a ells, he vist complert el meu somni: PODER DORMIR EN UN AEROPORT espatarrada a les cadires. I he descobert 2 coses, que les cadires de l'aeroport son molt dures i fan mal a l'esquena, segona, que els garrulos que tornen d'Eivissa amb un bongo no es cansen mai! sort que el azafato li va prendre!

Judit a la platja que teníem prop dels apartaments.

Obviant el tema vueling. Anem a la chicha interessant. Que s'hi va a fer a Eivissa? Prendre el sol, conèixer italians i sortir de festa. Aquí podria acabar l'explicació, però sóc així de retorçada que l'allargaré.

Em va cridar molt moltíssim l'atenció que 1 de cada 2 homes de l'illa estaven caches caches. D'on ha sortit tan múscul?? Els esquifidets no hi van a Eivissa?? Jo, personalment, no es que em queixi de que estigues ple de tiarros, però hi havia estones que semblava un videoclip. Ara no entrarem en els meus gustos masculins, però puntualitzarem que si estan tan musculats que no poden tancar els braços es lleig lleig!
Però la proporció encara més escandalosa és la de tatuatges. 3 de cada 2 persones portaven tatuatges. ( i no , no m'he equivocat, es que en portaven molts i compensen per jo i les dues amigues que van venir amb mi). Però senyors que es per tota la vida!!!!!
Imagineu: Un noi fort (molt fort), fashion, super fashion( pq clar evidentment es italià) i a l'espatlla hi porta tatuades tot d'estrelletes de diferents mides i colorets, que si rosa que si verd... se't cau l'ànima als peus!

Posta de sol al Cafè del Mar, Sant Antoni

M'estic allargant com mai, però es que torno a marxar i el que no escrigui avui ja no ho escric! (Reclamacions i queixes al final)

Vam estar 4 nits, però només en vam sortir tres perquè estàvem fartes de tan lligar i treure'ns els homes de sobre o el que es el mateix, vam llevar-nos a les 4 del matí per agafar l'avió i estàvem mortes. La primera nit vam anar a "El Divino" a la festa Fashion Tv no se que. Escolta tu! una festa molt pro, amb gent guapa i models passejant-se per allà. Van ser uns eurets molt ben gastats.
La segona nit a Amnesia. Des de aquí prometo que: MAI DE LA VIDA TORNARÉ A AMNESIA. Jo no sabia si la gent s'empastilla per culpa del lloc o van al lloc perquè van cecs de pastilles. No cal dir més.
I diumenge vam anar a la festa Flower Power de Pacha, on dono fe que no té res a veure amb el Pacha merdós de Barcelona. Van ser forces eurets gastats però molt ben amortitzats. La veritat es que em va encantar, ben decorat, repartien margarites perquè te les posessis al cap, gent disfressada, música antiga i famosos que no vaig veure ...

Formentera

I no escric més o ningú tornarà a entrar aquí . Sapigueu que em queden moltes coses per dir, com el dia que vam passar a Formentera, els autobusos del TIB, Cafe del mar, guirilandia (lease sant antoni), problemes amb el gas i coses que me les guardo per mi... i per l'Anna i la Judit.