diumenge, de juliol 30, 2006

Les Calors de la meva vida

tema omnipresent ( sense contar la putada en majuscules del prat) : la calor q fa.
sembla q mai d la vida haguem passat calor, ens qeixem per vici. La gent to explica com si fossin els unics de la terra que passen calor, et venen ganes de dir-li : miri, jo també passo calor i em callo!
doncs axi pensant en el tema, la meva mare i jo vam començar a recordar els llocs on haviem passat mes calor. Vam fer el top 5 de la calor:
  1. Vitoria. Agost 2003. Impressionant. Onada de calor a tot el pais i nosaltres d'excursio a vitoria.una ciutat molt maca tot i la calor.
  2. Ourense. Agost 2004. la ciutat d'ourense esta dins d'un clot. Es podia fregir un ou als terres de la ciutat. Tanta calor q vam desistir de creuar el pont roma.
  3. Granada. Agost 2005. Viatge a Almeria (un secarral) i resulta q on passem mes calor es a granada. sort q teniem ora per veure l'Alhambra ven d'hora al mati.
  4. Logroño. Diferents anys. Els meus avis tenien el costum de sortir a pendre el cafe ven dinat. un suicidi. L'aire sec pero torrid , costava respirar. Per sort amb els anys han perdut aqest costum.
  5. Ruta Cortas-Eller-(poble q no recordo)-Cortas. Septembre 2005. Realment ho vaig passar molt malament. una ruta sense abres pel cami, sota el sol tota l'estona. no sempre si etsa fresc al pirineu.
  • instant de silenci (obligat): no hi ha dret. Les vagues no es fan aixi. No es paralitza un aeroport. per mi com si els despedeixen a tots. els hi esta merescut.

dijous, de juliol 27, 2006

Diners



Ja no saben que fer xq no llencis la propaganda q et donen pel carrer. Aquesta crida l'atenció. no dire d que es per no fer propaganda ...

Parlant de diners, fa poc vaig anar al Banc d'Espanya per canviar algunes pessetes que encara rondaven per casa. Em van tornar 6 euros.. una miseria.. pro mira... algu es algu.

El q em va sorprendre el munt de gent que hi havia canviant pessetes!! jo em pensava que seria la única i alla hi havia unes 15 persones canviant-ne. Ja ha passat força temps. Ho tenien molt ben preparat, cada tipus d moneda en una bosseta i una llista d monedes q ja no es poden canviar(no fos q algun espavilat canvies alguna rubia ... q jo en portava alguna entre les q volia q em tornessin.. pro no va colar). Diuen qe qeden molts millions de pessetes a les butxaqes de la gent.. potser no us en qeden gaires a vosaltres, prou per pagar uns quants cafes.

dimecres, de juliol 26, 2006

Vens?

foto per Hugo Lucas. 1000imagens

Vens??

  • instant de silenci: aqest vespre, l'hora dels adeus. Encantada de coneixeus. Q vagi bé el viatge de tornada a casa.


dilluns, de juliol 24, 2006

si algu sap com es diu la guineu de "David el gnomo" siusplau que ens avisi.
Ara em pica la curiositat i tot.
Una nit molt maca
  • instant de silenci: qin mal la galta... qi manava als qeixals del seny acabar d sortir ara! mira q porten temps a la meitat.. i ara man fet una llaga brutal a la galta... sort de les medicines sino ni parlar puc!

dissabte, de juliol 22, 2006

Cronica de la cucaracha


Un dijous qualsevol un grup d'amics va decidir qedar per a sopar i anar a fer unes copes despres. El sopar sense cap imprevis, tot bé, alguns feia temps que no es veien. Van decidir anar a un bar gracienc que els agrada molt ja que fan uns coctels molt bons.
Ja feia una estona que estaven al bar, tenien els gots i la coctelera en una petita repisa que hi havia a la cantonada perquè estaven jugant a cartes (al "mechero" mes exactament). De repent una de les noies crida, hi havia una cucaracha ENORME ( 4 cm aprox) passejant-se pel boc de la coctelera . Van apartar totes les bosses ( q es trobaven sota la repisa) i un dels nois la va matar trepitjant-la.
Despres de que la cambrera (q tota l'estona s'havia estat rient del grup) els canvies la coctelera els grup d'amics va continuar jugant, amb un ull a les cartes i l'altre a la paret.
Al cap d'una estona... una altra cuca (de mida molt inferior) apareix pujant per la paret. Aqest cop la vam matar a cops de sabates.
Tothom estava paranoic, ens picaven les cames, tots apinyats en 3/4 parts de la taula q ja era petita de per si. Quan un es movia i tocava la cama de l'altre ja veies algu fent un bot.
Una nit accidentada, pero la veritat es que ens agrada el bar.No ho oblidarem i procuravem pensar en totes les que i deuria haver i no es veien.
De totes maneres jo continuava pensant amb cuques un cop ja estava al llit.

  • instant de silenci: anonymus.. e hagut d posar allo de les lletretes per culpa teva...

dijous, de juliol 20, 2006

com acabara tot aixo??



ultimament ja no miro les noticies, em posen de mala llet. I mentre revisava els bloglines me trobat am axo: nenes firmant dedicatories als missils o com es diguin. sembla q es llegeixi "from Israel with love". Trist, molt trist. Tan d'odi , serà llarg, molt llarg, encara mes llarg...

La noticia es pot llegir aqi.

  • instant de silenci: ara q m'estic familiaritzant encara més amb el llenguatge d'odontologia, una petita frikada de dents. Maco el peix, ara preferiria no trobarme'l. Cortesia de Boing boing.

dimecres, de juliol 19, 2006

Maldecaps d'en Villacampa

air sortia d sopar i navem pel carrer cami d casa... allo q veus un ome molt alt, d'un color torrat d pendre el sol, enganxat al telefon mobil i anant d'una banda a l'altra del xamfrà.
Era en Villacampa! jo si fos ell també estaria preocupat.... qin sopar mes maco deuria d passar... pensant tota l'estona : AITO QEDATEEEEEEEEE, no importa que en el Madrid paguen mas!!
x cert, felicitats a l'Aito! millor entrenador de la lliga ACB.

  • instant de silenci: air vai tenir el plaer de zampar-me un "delirius tremens de xocolata" de la "Semproniana". ummmmmmmm jajaja enveja?

dilluns, de juliol 17, 2006

Conversa amb la Clara

- Marina, es guai ser gran??
es que no sé si vull fer-me gran
- Clar que es guai. de totes maneres no hi ha mes remei..
- ah, vale. Llavors si que vull ser gran. I a tu t'agradaria ser petita??
- Clara, jo ja vaig ser petita... i no es pot tornar enrere.

s'asseu sobre mi :
-M'agradaria que fossis la meva germana gran.

  • instant de silenci: sentada a l'ombra d'un parasol a la platja... esta a petar. fa calor. correm a l'aigua!!

dimecres, de juliol 12, 2006

Viatge al 2095



La pagina de l'ACB ha publicat avui el primer capitol d'una historia sobre com podria ser el basqet daqi a 89 anys. De moment el primer capitol esta força be i l'autor demostra q te molta imaginació. ma encantat q les linies dl camp desapareguessin. Esta clar q mentre no comenci el Mundial ( sisi tambe existeix el mundial d basqet.. encara q segur q no sen parlara tan) han d'omplir la pagina amb alguna cosa. Ho trobo una bona idea... encara q a mi sem fa pesat llegir tanta estona si no es sobre paper.
Com q durant el mundial dubto q pugui postejar res ( stare lluny d barna) aprofito per parlar-ne ara! personalment trobo el basqet un esport mol mes distret q el futbol... pro ja se sap la massa es tonta ;)

  • -instant de silenci: m'encanten les rebaixes d l'Fnac. el sentido de la vida de la Monty Python per poc mes de 6 euros, amb extres, montatges...

dimarts, de juliol 11, 2006





Un molt bon cap de setmana gracies a la Laura!

...la carol em va preguntar : tu erets del cole , oi?

una de dos: o no nava gaire a classe o teniu un clon meu x calafell.

-instant de silenci: resulta q no em busco treball x lestiu... i just la meva tieta es trenca un dit dl peu! ara ja tinc treball... basicament: "clinica dental digui"

dilluns, de juliol 10, 2006

"I como si lo hiciera cada dia, entro en la muelleria i compro dos muelles de distintas constantes"

  • instant d silenci: algun bitxo aquatic ma picat qest matí. qin mal q ma fet!

dijous, de juliol 06, 2006

I don't know where I'm going, but I'm on my way

"I'm an idealist. I don't know where I'm going, but I'm on my way."

bonissima aqesta frase. Quanta raó en tan poqes paraules. Fes el q creguis, segur q has fet bé, i sino ... ja no pots tornar enrere. Encara q es inevitable qedarse pensant... q hagues passat si.. o si en comptes de... L'únic q passa es q no et pots adormir.

per cert miqel... compte amb els escarbats!
  • instant de silenci: qest cap de setmana a la platja... a estirar-se sota el toldo i moure'm nomes per anar a enfonsar i pendre la "colchoneta" als meus germans. (en comptes d colchoneta podria aver dit matalas.. pro llavors no sembla q parli d la platja. sembla q els deixi sense lloc on domrir)

dimarts, de juliol 04, 2006

Pleasure



I can think of nothing less pleasurable than a life devoted to pleasure

by John D. Rockefeller

  • instant de silenci: unes fotografies impressionants a 1000imagens.

dilluns, de juliol 03, 2006

que farien alguns sense els mobils??

Sincerament jo no soc una bona client per a la movistar. gasto tan poc de saldo que casi es ridicul. el faig servir el mínim i nomes gasto mes quan soc fora de viatge. A més, quan vaig comprarme el primer mobil ( i dic comprarme perque vaig aver destalviar pq els meus pares no creien q fos adequat per a mi) ja feia temps q tothom en tenia i em miraven amb cares rares com dient: tu de qin planeta vens??
Per tant, fins que no vaig tenir mobil (cap alla els 15), m'anava de colonies i els meus pares no sabien res de mi en una setmana, sortia al cine i estava ilocalitzable, etc.
Però de repen fa uns dies em vaig donar compte que tot havia canviat.
La meva mare patia perque no habia rebut cap sms de la meva germana ( que no havia marxat lluny.. estava amb unes amigues a la platja) i una estona mes tard es preguntava come staria el meu germa q estava d colonies. clar com q es petit i no te mobil no podien saber si estava be!
tot aixo en una casa on gastem poc d mitjana amb el mobil ... magradaria saber que els passa als que viuen engaxats al mobil. Visca la comunicació!!

  • instant de silenci: mai havia vist un croissant tant gros!! a més estava bonissim

dissabte, de juliol 01, 2006

Me'n hi vaig!


pel pont de la Mercè els meus pares tenen el detall de pagar un viatge familiar a Venècia!!!
Ja tenim avio!!

  • instant de silenci: felicitats Raul!!