dijous, de maig 29, 2008
Japi beirdai
A partir d'avui ja sóc major d'edat a la majoria del planeta i si estigués als estats units ja podria beure celebrar-ho anant de copes.
dilluns, de maig 26, 2008
Consol pel meu amic Gunnar
Pels que no sapigueu que és BEST (això vol dir que no parleu prou amb mi) clickeu aquí.
Hi ha tres tipus d'estudiants de la UPC, el que no saben el que és BEST (ells s'ho perden... todo pa mi! ), els que l'odien, creuen que només és festa i gresca, i els fanàtics !
Aquest setembre farà un any de la meva adhesió. A sigut un any molt intens, amb responsabilitats i molt bons moments. Però tot just aquest vespre, he descobert un altre motiu per argumentar perquè BEST SI que val la pena i per adonar-me'n que vaig fer bé triant unir-me.
Pot semblar que un curs de 8 dies (14 si l'allargues com jo donant voltes pel país) a Àustria no pot donar per grans amistats. Fals. No només hi he trobat una gran persona que espero que doni més posts en aquest blog en breu, sinó també altres amistats molt importants per mi.
En especial un noi suec, d'aquelles persones amb qui és impossible estar al seu costat i no esbossar un somriure, amb una ironia tremenda i se que quan em passi per Suècia sempre tindré un sostre de la mateixa manera que sempre ell en tindrà un a Barcelona. Que passa quan en una de les nostres converses habituals per skype, em diu que la seva mare s'està morint? quan fa dies que noto que ha perdut el somriure?
Doncs que un mecanisme dins meu s'engega i no puc evitar voler abraçar-lo i consolar-lo. Només una setmana! Només una setmana! I quins llaços que es creen, em fa tan de mal com si fos el meu millor amic de tota la vida! I tant de bo jo fos a Uppsala ara mateix i pogués donar-li alguna cosa més que un petó cibernètic i unes paraules de consol que sonen fredes en la pantalla.
Hi ha tres tipus d'estudiants de la UPC, el que no saben el que és BEST (ells s'ho perden... todo pa mi! ), els que l'odien, creuen que només és festa i gresca, i els fanàtics !
Aquest setembre farà un any de la meva adhesió. A sigut un any molt intens, amb responsabilitats i molt bons moments. Però tot just aquest vespre, he descobert un altre motiu per argumentar perquè BEST SI que val la pena i per adonar-me'n que vaig fer bé triant unir-me.
Pot semblar que un curs de 8 dies (14 si l'allargues com jo donant voltes pel país) a Àustria no pot donar per grans amistats. Fals. No només hi he trobat una gran persona que espero que doni més posts en aquest blog en breu, sinó també altres amistats molt importants per mi.
En especial un noi suec, d'aquelles persones amb qui és impossible estar al seu costat i no esbossar un somriure, amb una ironia tremenda i se que quan em passi per Suècia sempre tindré un sostre de la mateixa manera que sempre ell en tindrà un a Barcelona. Que passa quan en una de les nostres converses habituals per skype, em diu que la seva mare s'està morint? quan fa dies que noto que ha perdut el somriure?
Doncs que un mecanisme dins meu s'engega i no puc evitar voler abraçar-lo i consolar-lo. Només una setmana! Només una setmana! I quins llaços que es creen, em fa tan de mal com si fos el meu millor amic de tota la vida! I tant de bo jo fos a Uppsala ara mateix i pogués donar-li alguna cosa més que un petó cibernètic i unes paraules de consol que sonen fredes en la pantalla.
diumenge, de maig 25, 2008
American Holland Cruises?
Good Morning! American Holland cruises? Did you buy the transfer? Perfect then! Please follow me! Thank you
Can I check your name? Your flight number please? If you don't mind, we are going to wait here for a little bit because there are some people missing, then we are going to the bus which willt ake you to the port... bla bla bla
És el segon dia que em paguen per fer de noia guapa que aguanta un cartell, parla amb els iaios i alegra la vista.
Aquest cop però, tot més relaxat. Tenir de superiors a una brasilenya, un cubà i un italià ajuda sense dubte.
Can I check your name? Your flight number please? If you don't mind, we are going to wait here for a little bit because there are some people missing, then we are going to the bus which willt ake you to the port... bla bla bla
És el segon dia que em paguen per fer de noia guapa que aguanta un cartell, parla amb els iaios i alegra la vista.
Aquest cop però, tot més relaxat. Tenir de superiors a una brasilenya, un cubà i un italià ajuda sense dubte.
dilluns, de maig 19, 2008
Part de mi
Quan em tallo les ungles, em fa una peneta, un no se què llençar els retalls.... fa tan poc que eren part de mi!
En canvi, se'm cauen cabells contínuament, i no ni tan sols em fa pena sino que ni em preocupa anar deixant rínxols per allà on passo.
M'autodiscrimino?
En canvi, se'm cauen cabells contínuament, i no ni tan sols em fa pena sino que ni em preocupa anar deixant rínxols per allà on passo.
M'autodiscrimino?
diumenge, de maig 11, 2008
La elegancia del erizo
Quizás estar vivo sea eso: perseguir instantes que mueren.
La elegancia del erizo. Muriel Barbery
I es que ahir, en una trobada amb els amics de sempre, que sé que tard o d'hora algun llegirà això, jo ho vaig sentir.
La meva vida s'escapa per la seva tangent. Ja tenim poc a veure, i jo continuava allà intentant agafar els seus instants i entendre'ls, però ja no eren com els meus. Jo ara sóc diferent, i no sé quan ens hem separat.
La meva vida s'escapa per la seva tangent. Ja tenim poc a veure, i jo continuava allà intentant agafar els seus instants i entendre'ls, però ja no eren com els meus. Jo ara sóc diferent, i no sé quan ens hem separat.
divendres, de maig 09, 2008
Quan es tracta de pagar...
El tramvia és un univers estrany.
L'última de les seves peculiaritats que he detectat és a l'hora de pagar ( ficar la targeteta i que faci piiiip).
Al trambaix si ajunten gent molt diferent. Des de les minyones que van a fregar les cases, amb estudiants que van a la universitat, executius que surten de les oficines, treballadors que venen de la zona de Cornellà amb les pijes pijes més rematadament pijes que hagis vist mai.
Doncs a que no endevineu quin d'aquests col·lectius acostuma ( l'experiència em diu en un 75% dels casos) a no pagar?
Doncs les pijes pijes pijes super pijes. Que entren totes estirades, passen de llarg de la màquina de picar la targeta com si no anés amb elles i s'asseuen.
L'última de les seves peculiaritats que he detectat és a l'hora de pagar ( ficar la targeteta i que faci piiiip).
Al trambaix si ajunten gent molt diferent. Des de les minyones que van a fregar les cases, amb estudiants que van a la universitat, executius que surten de les oficines, treballadors que venen de la zona de Cornellà amb les pijes pijes més rematadament pijes que hagis vist mai.
Doncs a que no endevineu quin d'aquests col·lectius acostuma ( l'experiència em diu en un 75% dels casos) a no pagar?
Doncs les pijes pijes pijes super pijes. Que entren totes estirades, passen de llarg de la màquina de picar la targeta com si no anés amb elles i s'asseuen.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)