dimarts, d’octubre 30, 2007

einggggggggg??

Estic a la biblioteca. Està literalment a petar, a la meva taula hi ha tres iogurines (sisis pq ara ja sóc gran i els de primer són petitons). Estan fent exercicis de mecànica.
N'hi ha un que no aprovarà ni de conya, mitja hora abans de l'examen a descobert que es la densitat, mal vamos.
Reprodueixo la conversa entre el llest(LL) i el tonto (T) de la densitat:

(el noi llest acaba una pregunta)

T: Com la palpem tiu! així aprovem segur

(passen a la següent pregunta)

T: L'has fet aquest abans? És difícil?
LL: Está fresco

I misteriosament el tio tonto que no sap quina variable és la densitat ha pogut entendre aquesta resposta. "Está fresco" , encara estic pensant si es que es molt difícil o és fàcil.

diumenge, d’octubre 28, 2007

Mossega fort!

Per Nadal als meus pares els fan molts regals (normalment comestibles :P ). Així que casa meva està assortida de torrons de mitja Espanya, dolços de convents de monges de llocs innombrables i pernils salats increïbles.
Aquest Nadal passat també els van regalar això:

S'ha de reconèixer que aquesta capsa no dona gaire bon rollo


En principi prometia, no en teníem ni idea del que deia la capsa, però a dins hi havia una espècie de pastís sec casolà (com una galeta gegant amb pistaxos (festucs!). A mi els postres i els dolços em perden! I el menjar àrab també! així que jo ja m'imaginava tipus pasta fullada dels restaurants libanesos... i se'm feia la boca aigua.



Va resultar ser la cosa més seca i més dura mai vista. Casi mi deixo l'ullal en clavar-li mossegada. I no! no el vaig tastar ahir ni abans d'ahir (clar, des de Nadal ja fa una mica) sinó quan tocava, li vaig fer les fotos i se'm va oblidar per complet. Todo mi gozo en un pozo!

Algún dia els pacients ens enverinaran amb aquestes pastes casolanes. Aquesta que no es podia ni mossegar, però n'hi ha cada una mmmmm per llepar-se els dits!

divendres, d’octubre 26, 2007

Atacada

Anava a casa la iaia maria a dinar, ja només em quedava creuar un carrer quan la "cosa" em va assaltar.
Va ser a la cantonada, d'imprevist, per espantar-me (sóc la valentia en persona jo).
En tombar carrer amunt, es va posar dreta sobre les cames del darrera, va tibar fort de la corretja i se'm va tirar a sobre. No prou ràpid perquè la seva propietària tibes fort i fes un crit molt cruel:

-OFÈLIAAAAAAAAAAAAAA nooooooo!

Si senyors i senyores, una gosseta escanyolida i llargaruda (d'aquests que fan pena , sembla que passin gana) que es deia Ofèlia se'm va "tirar" a sobre en una cantonada. Segurament feia olor a Fèlix.

Quin nom més cruel

dimecres, d’octubre 24, 2007

A la parra!

I és que dilluns començo parcials. I tinc el cap que no sé on el tinc.
Perdo el temps sense adonar-me'n.
Dic coses que en condicions normals no diria.
Ahir vaig arribar a una classe 1 hora abans, i jo tota convençuda que anava a temps.
M'oblido els apunts a casa.
M'emparro amb una facilitat meravellosa.
Estic constantment en estat d'eufòria.

Els exàmens no em senten bé. I total, són els parcials.

diumenge, d’octubre 21, 2007

Sobreinformació sorollosa

En aquesta època en que és tan fàcil saber el que passa al món, estem saturats d'informació, s'ha de destriar la que és verídica, de les notícies sensacionalistes, les fonts poc fiables. I no ens enganyem, no m'interessa tot el que passa al món!

Fins fa poc, jo podia triar quan volia informar-me. Puc llegir un diari (en paper o bé per internet), puc escoltar la ràdio, puc mirar la televisió, puc llegir blogs d'opinió, pàqines web de diferents tipus, etc. Tot i el meu dret a triar com i quan, molta informació m'arriba sense voler-la ( i a mi que més em dona el que fan 15 catetos tancats en una casa) i em rebenta.

Fins fa poc el tramvia era un lloc on no et podien insuflar informació en contra la teva voluntat (ara es quan penseu que m'he trastocat). El cas, es que a les parades del tramvia hi ha uns altaveus per anunciar possibles retrassos o incidències ( que gràcies a TMB, és casi mai, no com la RENFE). I que , suposo, degut a la seva poca utilització han decidit utilitzar per sintonitzar la ràdio!

I així, mentre esperes el tramvia has d'escoltar per nassos Catalunya informació, que no es que sigui una mala cadena, simplement es que no tinc per sentir-la al mig del carrer! Ja en tinc prou amb les motos , cotxes i autobusos passant a un pam de la meva esquena com perquè a sobre hagi d'escoltar un brunzit (pq a vegades s'acobla i no s'entén bé). No vull saber a tota hora el que passa al món! Vull tenir moments de silenci i poder pensar en la meva vida!

Un amic meu que és de fora, al principi d'estar a Barcelona, estava molt sorprès pel munt de soroll que hi havia. Deia que mai havia sentit tantes ambulàncies en la seva vida. Si ara encara visqués a la nostra ciutat, podria comprovar in-situu que el soroll només fa que augmentar.

dijous, d’octubre 18, 2007

I tot per a què?

  • 8 minuts d'escalfament amb la bici
  • 3 sèries de 15 repeticions de:
  1. Quàdriceps
  2. Tríceps
  3. Pectorals
  4. Lumbars
  5. Bíceps
  • 3 sèries de 20 repeticions d'abdominals i 3 més de cada costat d'abdominals laterals.
  • 20 minuts corrents a les el·líptiques
  • Estiraments
Tot per arribar a casa i endrapar un mega entrepà de pa de motllo (sense crosta) ben sucat amb nocilla (com els que li agraden a en Robertinhos).



I si no, me l'hagués fotut igual :P
sense cap mena de remordiment.

dimecres, d’octubre 17, 2007

Star Buz

Avui a la porteria de casa hi havia una carta dirigida a la "Redacción de Star Buz".
  1. No hi ha cap redacció diari ni revista a la meva escala.
  2. Hi ha un Starbucks a la cantonada.
No és demanar massa saber el nom dels destinatari, o això és el que crec.

(per cert, mira que el trobo una enganyifa grossa grossa això del Starbucks)

divendres, d’octubre 12, 2007

Sense crosta

No hi ha res que em faci més ràbia que haver de donar la raó a un anunci, però el pa de motlle sense crosta està molt més bo que el que en porta.

I això que no suporto l'anunci de la Paz Padilla (9 de cada 10 familias bla bla bla..)

dimarts, d’octubre 09, 2007

Dios no juega al baloncesto

Domingo se disputaban la final del campeonato femenino de baloncesto Rusia y España. No lo daban por la 2 como suelen hacer sino por teledeporte con un locutor con una voz irritante y muy poco radiofónica.
Después de perder de 20 hasta el medio tiempo el equipo español remontó y a falta de 40 segundos solo estaban cuatro abajo. Posesión de balón, era posible ganar. Amaya (creo recordar) se la juega y falla. Termina el partido, alegría en las rusas desesperación en las españolas, gritos del comentarista:

- Dios no ha querido que España ganaráaaaaa, Dios no ha queridooooo!

Haber, realmente cree que en caso de existir un Dios estaría para ayudar a España en un deporte? No cree que sería mucho más útil ayudando a niños huérfanos, enfermos, afectados por guerra o gente que sufre? Ademas no cree usted que Dios tendría un conflicto? Si todos somos hijos de Dios, el querría que ganásemos todos, o es que España está por encima de Rusia por alguna razón que desconozco? Si señor, Dios no juega al baloncesto ni al futbol y no debe ponerlo como escusa cuando pierden, el único dios que conoce el deporte se llama arbitro.

Com un conegut meu diu, Deu es català i Jesús va néixer a Pals.

diumenge, d’octubre 07, 2007

On ets carinyuuuu ?

Avui per tercera vegada en la seva vida el Fèlix (carinyitu del meu cor) s'ha passat tot el matí tancat a l'armari.



Sembla que no n'aprengui.

Li encanta entrar als armaris, però ho fa tan sigilosament que no te n'adones i es queda tancat dins. A vegades es queda sobant i ni s'immuta i d'altres com aquest matí en obrir l'armari a sortit disparat.

Suposo que quan hagi passat N vegades ja no tindrà punyetera gràcia, de moment és un entreteniment anar a buscar el gat.

-No he vist la fera en tot el matí!
- Mira a l'armari


P.D.desprès de la castració està fent panxeta!

dijous, d’octubre 04, 2007

Sana com una mansana

Avui m'han fet la primera revisió de la meva vida. Ja se sap, en casa el herrero cuchara de palo! Des de la meva època pediatra (que va acabar cap als 10 anys) que cap metge m'havia auscultat, medit, pesat, "chequeado" en general.

Com que amb la matricula del gimnàs venia una mini-revisió mèdica (més que res, pq si et pilla un patatús i estires la pota al gimnàs no puguis dir que es culpa seva) i això s'ha d'aprofitar! Així que hiperpuntual he arribat a la meva cita mèdica i la conclusió és que estic més sana que una mansana ( xD m'encanta aquesta expressió).

M'he sentit com un autèntic jugador professional, allà amb els cables de l'electrocardiograma, i desprès fent la prova d'esforç. Buah! Clar, la metge em deia que estava genial, però pobre dona si fa passar la revisió a les iaies de 70 anys que s'apunten al gimnàs doncs clar, jo sóc un bebe al seu costat!

Res, que el cor el tinc saníssim i molt fort i que per fi sé el que medeixo oficialment, ara ningú m'ho podrà discutir.

dimecres, d’octubre 03, 2007

Beirut


He descobert un blog musical que comparteix els mateixos gustos que jo i no puc parar de visitar-lo.
Una perla que m'ha encantat : Beirut
M'he de controlar perquè no hi temps per escoltar tanta música com m'agradaria.
En recomano la visita : Musiteka

dilluns, d’octubre 01, 2007

Alto! Home, aquí no entres!

El meu gimnàs té dues sales de màquines. Una de molt grossa amb artilugis (que semblen fets pel dimoni) de tot tipus, i una altra amb més o menys les mateixes coses però una mica més petita i (ojo al dato) EXCLUSIVA PER A DONES.

Quan em van passejar per tot el gimnàs vaig pensar que era una xorrada. El noi que m'ho explicava em va dir que la única diferència era que hi havia "aquestes màquines que sol·liciteu més les dones" i que la utilitzaven dones que no es sentien còmodes a dalt" o quan l'altre estava molt plena.

Total, que per fer lo mateix, jo vaig a la mixta que així com a mínim (de tant en tant) m'alegren la vista i em distrec una mica. Fins ara mai m'havia plantejat anar a la "sala femenina". Avui però se m'ha passat pel cap, i és que hi ha una màquina infernal per treballar els abductors i adductors (o sigui els de fora i els de dins, que mira que és complicat) que , diguessim, produeix sensacions d'incomoditat perquè és la màquina més porno de totes (si es que hi pot haver màquines porno) !

N'hi quatre, encarades dos a dos. Si t'asseus en unes tens de cara les màquines de tren superior i els que estan allà no tenen res més a fer que veure't obrir i tancar les cames, i si t'asseus en direcció oposada tens les màquines d'abdominals. I apa! festival! Avui hi hagut un avi que s'ha passat 3/4 d'hora taladrant qualsevol dona que oses utilitzar les màquines abductores.

Personalment sóc massa vaga per anar a l'altra sala per fer només dos exercicis i perdrem així un , a vegades, bonic panorama.