dimecres, de novembre 29, 2006

mmmmm com m'agrada dormir!

M'encanta estar-me al llit, sota les mantes ben calentona. Fer mandres i passar-mi l'estona dormitant (per la meva mare, perdre el temps). S'hi esta re-bé! Sobretot ara que a les nits comença a refrescar i l'habitació queda freda (es el problema de tenir una paret que es tot vidre) i jo allà sota el nòrdic, nomes sem veu el nas i els ulls, tota arraulida (paraula de la iaia maria, per a la gent normal "feta una boleta").
A mi m'agrada dormir. Me'n vaig d'hora al llit (que jo no crec q sigui excessivament d'hora però molts posen el crit al cel) perquè m'agrada dormir. Hi disfruto. I us anuncio perquè m'he adonat que per a molta gent dormir es una pèrdua de temps, com més tard van a dormir millor, encara que al dia següent no s'aguantin drets i s'hagin d'insuflar cafè en vena.
Si la gent dormis més el món seria més maco, menys irritabilitat, cares d'alegria i no de cansanci, moltes respostes seques i en mal to desapareixerien i el més important si vas a dormir d'hora et lleves d'hora i el dia dona més de si, i no fa falta quedar-se tard a la nit, .. , ..., és un cercle viciós.
Per suposat m'estic referint als dies laborables. Com alguns saben no em costa res sortir de festa i anar-me'n a dormir d'hora ... pel matí.

  • instant de silenci: l'Emma ha parlat amb ells hi ha confirmat les meves sospites: són clònics.

dilluns, de novembre 27, 2006

Jo de gran vull ser...?

Redacció imaginaria d'un nen petit mínimament informat:

Jo de gran vull ser intermediari de la fruita. D'aquests que ens estafen a tots comprant la fruita a 10 cèntims el quilo i venent-la a 2 euros. Jo vull ser d'aquests que es fan rics fent una cosa ben fàcil, poques preocupacions, escanyant els pagesos.
Jo vull ser un d'aquests i anar-me'n a viure fora de Catalunya, on es veu que no existeixen els inspectors d'hisenda, i viure tranquil malgastant com un marajá.

  • instant de silenci: ahir vaig anar a veure scoop i em va encantar.

PD. estic "intentant millorar" la imatge, de moment he posat una foto a la capçalera, pro no esta ni centrada. Sóc un desastre informàtic. Agrairia que em diguéssiu si la veieu, ja que hi ha gent que sembla que no la veu (azriel, continuo pensant que el teu pc em fa el boicot, no li va agradar com vaig tocar la guitarra en aquell joc i em té clitxada)

dissabte, de novembre 25, 2006

12 mesos

Novembre.
  1. anuncis de joguines
  2. anuncis de perfums
  3. llums de Nadal col·locades i en marxa
  4. tothom preguntant-se com es possible que ja estiguin les llums de nadal posades
  5. Les botigues plenes de joguines i amb "adornos" nadalencs
  6. turro al super
  7. surten els calendaris de l'any que ve (el veritable tema del post)
Als més que típics calendaris: el pirelli (amb noies jovenetes i altres no tan jovenetes) i el dels bombers ( que dic jo.. tots els bombers estan així de bons?? ) s'ha unit el calendari del Papa.
Nova iniciativa papal per reunir diners pels nens ruandesos i poderlos vacunar. Com sempre i com tot el que tingui a veure amb l'esglesia té els seus detractors i els seus fans. Jo no trobo pas malament que el Papa faci el seu calendari amb imatges de la seva vida a Castelgandolfo.
Jo en faig molta propaganda pero no men penso comprar cap (ni els dels bombers, per bons que estiguin). Crec que encara queda força per canviar d'any i sembla que els publicistes vulguin fer correr més ràpid el rellotge. I es que el temps, és relatiu. I sino, que algu li pregunti al senyor Corte Ingles, que sempe porta el rellotge adelantat un mes i mig.
  • instant de silenci: ara mateix corro a veure el barça-Madrid. resultat importantissim pel meu supermanger.

divendres, de novembre 24, 2006

L'art del silenci


Aquest país ja no és el que era, si la presidenta de la comunitat de Madrid no arriba a fi de mes com esperen que les famílies no s'endeutin?

Trobo que la "espe" s'està enfotent de nosaltres a la cara, cobra un sou de 8000 euros al mes i no arriba a fi de mes?? si tenim en compte que els dinars, sopars, esmorzars, els vestits per activitats polítiques (inauguracions, recepcions i coses de polítics), els viatges a altres comunicats ja els paga la comunitat. On fot els diners aquesta dona??

La iaia maria té la teoria que cada dos dies va a la perruqueria i es compra molt perfum. Però has de gastar el perfum a quantitats industrials per pulirte un sou així. Deu ser molt capritxosa, però estimada espe, hi ha coses que millor no explicar-les, com per exemple que gasta molt en llum perquè té calefacció elèctrica; no senyora presidenta, no ho volem saber, no ens fa pena, i encara la justifica menys que em digui que al senat cobrava més però que fa de presidenta de la comunitat per amor a la política i al país.

Apart dels comentaris de caire personal, es veu (i dic es veu perquè no le llegit ni el penso llegir) que deixa a parir al Garzon. Això esperit d'equip i lo demès tonteries.Ja s'han sentit veus dintre el partit demanant-li una rectificació i no es per a menys. Esperanza! aquí ve una missatge per tu (que segur que llegeixes) : quan tens una responsabilitat política t'has de callar certes coses i no voler-te fer tant el viu. Tothom gasta en calefacció a l'hivern, no ets la única!

Act. el meu d'aqui poc odiat amic ja ma rectificat, avui l'aguirre s'ha fet enrere. Més val tard que mai , esperanza, pero millor i tot es no cagarla.
  • instant de silenci: ahir festa sol al sol.

dimecres, de novembre 22, 2006

Ensucrat

per recuperar el bon rollo i pq avui em donava la gana de penjar-ho (nomes faltaria haver-me de justificar). Se que serà criticat, però tant me fa.

Em barrufen...

El vent a la cara, fer la migdiada al sofa, els jerseis de coll alt, veure el mar, l'olor de la crema hidratant, els petons al coll, els granizats,les festes d'aniversari,la gent amb personalitat, secrets entre amics, llegir el diari q et regalen xl carrer, jugar amb les meves cosines petites, el menjar arab, la fundue de xocolata, viatjar, llevarme tard, les trucades sorpresa, els croissants salats, els jocs de taula, veure partits de basqet en directe, l'olor a llibre nou, les parets de colors, caminar descalça per casa, les postes de sol a la platja, q em cuidin, el silenci, les mirades q u diuen tot, les arracades,les abraçades del meu germa, els rellotges d'home, els dejà vues, tenir l'escriptori ple de bolis que no funcionen, veure cares d'il·lusió,el tacte dels cabells molls, q em facin massatges, els nervis de les primeres cites, escoltar musica pel carrer, escriure el q penso x enrecordar-me'n mes tard, els numeros parells, les muntanyes russes,els sudokus , les pelicules q em fan plorar, dormir arrepenjada a la finestreta del cotxe, els gummies, les samarretes de colors,riure fins q et fa mal la cara, les dents blanqes, el soroll qe fa la grapadora, les nits q mai sacaben, les coincidencies, el cruixir del parqet, els nois alts, somiar desperta, la suavitat amb la qe avança el tramvia, l'originalitat, l'olor a macarrons gratinats, mossegar els bolis , el blau del cel, els sucs de pressec granini,els trucs de magia, l'olor a net, el risc segur, la comoditat dels texans.. fer llistes inútils

  • instant de silenci: m'estic començant a preocupar, massa gent compra roba interior per internet,massa gent que arriba aqui posant "abanderado" al google. A mi mai se m'acudiria comprar-me un sostens per internet!

dimarts, de novembre 21, 2006

La broma de Racc1


Actualització: ha quedat de sobres demostrat que es tot una broma. Però una broma que com tots imaginem esta basada en una realitat. No cal que ningu s'exalti. Es una broma de la radio. Més clar l'aigua.

(entrevista al señor Moral en Racc1)

Que relación hay entre un tren parado en medio de un tunel i l'Estatut? que relación hay entre las averias continuas de renfe i las elecciones catalanas? Que relación hay entre la desinformacion de los usuarios i la nueva financiación de Catalunya (que aún esta por ver) ?
Que somos catalanes! i eso segun un responsable de la Renfe entrevistado en Racc1 ya es suficiente para que seamos culpables de todo.



  • instant de silenci: l'instant de silenci d'ahir val per dos, així que baixeu una miqueta i el torneu a llegir.

dilluns, de novembre 20, 2006

kamikaze en el autobus


Fernando Alonso le ha echo mucho daño a este pais. Ahora cualquiera se cree que esta capacitado para llevar un cotxe de esos, o lo que es peor, cualquiera puede conducir como si lo llevara.
Yo ya tenia mis lógicos y serios motivos para que no me gustara: me gusta mas el rojo que el azul, no tiene cuello y le sobra soberbia. A todo esto se le une el ser la musa de como mínimo un conductor de autobus.
Aceleración, adelanto, frenada, gas, pitar al cotxe de delante(sera idiota), esquivar peaton, freno, acelerada... Circuit de Montmeló? no, circuit de la calle calabria en autobus. Casi lo mismo.
Diferencias con un monoplaza?? vehiculo largo con 20 pasajeros mareados i algun abuelo que casi se va al suelo de un frenazo. Estuve a punto de bajar i seguir andando. Nunca antes me habia mareado en un autobus y menos en un trayecto de un quarto de hora ( en realidad 25 minutos que él convirtio en un quarto).
Cuando bajé me acordé de una notícia que salió hace unas semanas: TMB ha contractado nuevas autobuseras. Las mujeres conducen con mas suavidad y los pasajeros lo agradecen, y si el Clos en su momento lo decidió sera por algo.
Porquè en castellano, en la tele siempre hablan de Alonso en castellano y diciendo muchas veces que es español, como si fuera lo único que es.

PD.Esto no tiene nada que ver, però alguien ha escrito "borderline personality" en el google y ha llegado a mi blog. Es para plantearselo.
PD2. Blogger se ha muerto y no me deja postear, dice que han ido a buscar un ingeniero..

  • instant de silenci: Frase de la iaia maria: saps on esta el gran poder de les dones? (jo cara de pòquer, la inteligencia?). Sota la panxa entre les cames (i ho assenyala). Els faràs fer el que tu vulguis. Això és una iaia i lo demés tonteries..

dissabte, de novembre 18, 2006

Espècies i subespècies

Jo no sé que faria sense Messenger. Bé si que se que faria però tot seria diferent ( i la factura de telefon augmentaria moltissim).
Hi ha diferents tipus de persones que es tenen agregades al Msn:
  1. els amics que veus cada dia. Les converses amb ells solen ser curtes i per passar informació important. No te sentit parlar pel Msn si els vuras l'endemà.
  2. els amics que veus de tant en tant. Sempre fa il·lusió parlar amb ells. Abans els veies cada dia al cole i formaven part de la categoria d'abans, o bé els vas conèixer en un viatge a l'estiu o són del poble on estiueges.
  3. La gent que no saps perquè les tens agregades. Et cauen malament i mai parles amb ells. Com han arribat fins aquí?
  4. La gent amb qui no voldries parlar però t'obren cada dia (incluim en aquest grup els "ex" que diuen coses desafortunades). Crec que no fa falta extendres en el tema. Si ho faig m'exalto i deixaria verd algun.(Si algú vol sentir les meves divagacions completes en privat em desfogo)
  5. Contactes amb nicks estranyissims amb mil punts ,signes de dolar, bombolletes, fins i tot en altres idiomes que no saps d'on han sortit. Mai has parlat amb ells i fa una mandra monstruosa esborrar-los.
  6. Desprès tinc la categoria familiars. Amb cosins, tiets i germans. No és gaire interessant aquest grup.
Però desafiant la meva classificació hi ha contactes de diferents grups que s'atreveixen a tenir comportaments similars.

Per exemple la conversa "holaquetalcomestasjobe". Espantós. per dir-me això no em digui res. Fa molt ràbia però encara es pitjor el : "que te cuentas?". Jo que se! em passen mil coses cada dia. Si estàs aburrit no em vinguis amb aquestes. Fem una conversació com deu mana.No m'agrada vomitar tot el q ma passat en la ultima setmana davant una pantalla de pc.
També estan els nicks cursis. Que Azriel, m'uneixo a la teva campanya (una que vas començar fa temps i em va impactar). Que fan tants cors, petonets, t'estimos, eres maravilloso? En primer lloc hi ha aquests que van destinats a algú de debò i després hi ha la poesia barata que va destinada al futur príncep blau que ha de venir a salvar el seu cor. Un exemple( i prometo que tinc algú agregat amb aquest nick): no hay solución, los sabios me han dicho que lo único que me va salvar és un beso de tu boca (?¿ ni tan sols rima).
I després estan els nicks quilomètrics, que com tinguis la finestra en un tamany petites nomes el nom ja son 4 línies. Amb lo fàcil i elegant que és ser escuet, senzill i sincer.
I perquè tot això? doncs perquè algú de la categoria 4 m'ha fet enfadar.
Actualització: post relacionat de l'Azriel

dijous, de novembre 16, 2006

El retorn

Mama (M) : - No se si ho sabíeu però s'ha mort el senyor Martínez.
Iaia Maria(IM) : - Ell?? no pot ser!
M: - Ja ho crec que pot ser. Perquè no pot ser que s'hagi mort?
IM: - Perquè la malalta era ella i no ell.
M: -si mama.. però ell s'ha mort de vell.
IM: - si clar, tots estem vius fins el dia que ens morim.

Quina gran veritat. iaia maria returns.
Al cap d'una estona:

Avi (A): -quants anys deuria tenir el senyor Martínez??
IM: -com nosaltres.
A: -no pot ser! ell va ser militar per la guerra, així que com a mínim en tenia 20 i jo per aquella època en tenia 15.
(un silenci i com si ella no l'hagués sentit)
IM:- noooo que dius tu ara?? ell era militar. Tu quans anys tenies per la guerra? Pobra senyora Martínez.
A: -Tampoc s'entera de res...
IM: -La portaran a una institució.
A: -tampoc s'entera de res...
IM: -clar que no s'entera de res té Alzheimer! quines coses de dir tu també! a ella tan la fa on la portin.
Crec que no s'escolten quan parlen.
  • instant de silenci: (tinc una crisi d'instants de silenci)

dimecres, de novembre 15, 2006

Menys bloggejar més estudiar?

Portem uns dies de moviment bloggeru mai vist. Estic parlant dels nostres blogs (i quan dic "nostres" em refereixo a tots aquells que comenten aquí i que per tant son amants dels gats).
Qui em va introduir en aquest mon?? doncs l'Emma! Jo anava comentant al seu blog i no m'animava a fer el meu, la paciència i el veure que ella s'ho passava bé em va animar. Doncs des de aquell dia, mai havia tingut tanta activitat (ni jo ni vosaltres, un arriba a 77 comentaris en un dia, l'altre posteja dos dies seguits.. ). Que ens passa??
Segons l'Emma es addictiu, hi passa massa hores. Diu que ha de descansar un temps, que ha d'estudiar més i bloggejar menys; si et veiessis la cara veuries que ho dius amb un mig somriure que et delata. T'agrada i ens agrada.
Aquí pots dir les barbaritats que penses mentre vas pel carrer, pots divagar, inventar-te histories, flipar-te amb les histories que t'has inventat, fer un post tant estrany que ningú entengui (llegir els dels porquets voladors), cagar-te en tot o fer el post més cursi del planeta. Això és un món apart i l'èxit i la satisfacció que proporciona aquest món es proporcional al temps que hi inverteixes.

  • Instant de silenci: prop de casa meva hi ha una bústia amb un graffiti que hi diu:
" ¿ Cuanto hace que no escribes? " quan passo per allà sempre penso amb el blog. Fa poc que he escrit.

Maax

Últimament he vist un anunci pel carrer que m'ha cridat molt l'atenció. En un hi surt una noia vestida nomes amb uns boxers dient "canvio mi sexto sentido por su instinto básico".
Em pregunto... quin serà el verdader objectiu de l'anunci? Que les noies ens comprem boxers d'home? Que els homes regalin a la seva parella boxers? Estalviar en roba interior?un dia tu un dia jo? Que la teva parella es convertira en una noia rossa impressionant quan es posi els teus boxers?
Els publicistes em sorprenen. Encara que si ho fan, es perquè deu funcionar. En canvi estic segurissima que veure un model vestit amb un conjunt negre de blonda no augmenta la venda de roba interior del women's secret.
(Que quedi clar, si em voleu regalar alguna cosa, regaleu-me un conjunt ben maco de l'intimissimi i no uns abanderado.)
Per a la meva sorpresa, estava buscant la imatge de l'anunci.. i m'he trobat que tels pots baixar com a fons de pantalla!!
Mentre divagava sobre el tema ahir a la nit vaig caure en que la majoria de marques de roba interior masculina tenen noms molt... molt "machos" per dir-ho d'alguna manera. Per exemple, la de l'anunci es diu "Abanderado maax" i n'hi ha una altra q es diu "impetus". Dona que reflexionar. El missatge és clar, si vols vendre gayumbos, posa't un nom ben viril.

  • instant de silenci: ha qedat clar que la inspiració torna tant ràpid com marxa. No fa falta llepar gripaus.

dimarts, de novembre 14, 2006

Va de fotos

va de fotos.. i com q va de fotos no en penjaré cap per acompanyar la lletra. Així d'original q soc.
Jo també estic patint una crisi bloggera ... així que no puc fer res més que confessar que porto uns quants dies "artístics" ma donat per la fotografia i em podria passar hores (de fet mi e passat mes d'una i de dos) mirant fotos. Autèntics artistes internautes.
Aquestes, "maquejades" o no, són impressionants. I això em porta a la meva passió viatgera, que deixarem per un altre dia, per si de cas em torno a quedar en blanc.

  • instant de silenci: una hora i pico mirant un termometre i com pujava una columna de mercuri. com li poden dir pràctica de laboratori??

dissabte, de novembre 11, 2006

Enyorances


Hi ha frases, paraules, cares que se't queden grabades per sempre. Sobretot si les vas veure o sentir quan eres petit.
El meu cole ha aconseguit que se'ns quedessin grabades les frases de l'objectiu educatiu ( també ha aconseguit treure tot de nens amb segell de fàbrica.. semblem tots iguals).
L'objectiu era una frase o dues, normalment amb ritme, que canviaven cada any. A principi de curs els professors s'inventaven l'objectiu, en feien murals que repartien pels passadissos i ens l'ensenyaven durant la primera setmana. Desprès en algunes tutories en parlaven, encara que poc.
Normalment tenia associada una cançó cutre, inventada per la profe de música o bé feta per estudiants obligats-voluntaris (tot depèn del punt de vista).La cançó s'oblidava ràpid, perquè no mereixien ser recordades però l'objectiu si que s'ho mereixia i molts encara en recordem uns quants, especialment dos estel·lars de dos anys seguits:
"Creixem quan compartim"

"Digues-me, parlem-ne, t'escolto"
Han aconseguit que la gent de la meva promoció les assimiléssim completament i questes frases sorgien espontaneament a les conversacions, fins i tot repetint tots la frase a l'uníson. Fèiem servir questes frases força sovint, especialment la primera, de fet encara tinc tentacions de fer-les servir i em reprimeixo perquè la gent no flipi. Era graciós (encara que no hi trobeu la gràcia).
Per si encara algú no se n'havia donat compte la primera té molt de joc, i n'he sentit moltes bromes, especialment acompanyada de frases com "donam un Petit Suisse dels teus" o coses així.
Vist des de fora ha de ser ben estrany, però des de dintre és la cosa més normal del món.
N'han tirat el teatre a terra, que encara que el públic en general no ho sapiguès tenia goteres als camerinos i al mateix escenari. Ja no hi haurà més "Espai" i en comptes de teatre.. pàrquing al soterrani, que dona més beneficis que la cultura.

  • instant de silenci: doncs això, silenci, que es el que hauria de ser

dijous, de novembre 09, 2006

Fem-los femenins!

M'he mig ofès ( nomes mig) perquè avui algú ma dit que el meu bloc es banal i que no parlo mai de coses d'actualitat.Tinc uns lectors exigents. Bé, doncs parlaré d'actualitat.

Jo quan veig els senyals de transit dels carrers, amb la típica personeta creuant el pas de zebra no em sento discriminada perquè la silueta es suposadament masculina. No m'ho plantejo, és una "persona" creuant. De la mateixa manera que un xinès no s'ofen perquè no té els ulls rasgats ni em sento ofesa perquè la personeta es negra i jo blanca.El mateix passa amb el semàfors.
Una magnifica "concejala de Fuenlabrada" se li a acudit gastar-se diners del "heraldo público" per a canviar el 50% de senyals per una silueta mes femenina, i per tant li posaran faldilletes i cua. Com si totes les dones portessim faldilla i cua. Posats a fer la femenina li podrien posar pits o unes bones caderes, però això no deu ser políticament correcte. La teoria diu que l'empresa que fa els senyals ho canviarà gratuïtament... però en aquesta vida res és gratis, es deuen embutxacar diners per un altre costat.
Posats a gastar-se diners... Se'ls podrien gastar en coses més útils.
Per cert, si llegiu la notícia, els comentaris no tenen desperdici.
  • instant de silenci: no se perquè a la gent li agrada tant la paraula "topall" ?? està clar no?? sona b

dimecres, de novembre 08, 2006

"Els nois clònics"

Hi ha un seguit de quatre o cinc nois a la nostra classe de termo (de l'Emma i meva, hi ha més gent pro no interessa pel que vaig a explicar) que inexplicablement s'assemblen. S'assemblen moltíssim. Aquests nois van sempre junts, lògic, si s'assemblen per això es cauen bé i van junts (si es que sóc una lumbreras). Però no és que s'assemblin en els gustos, la manera de fer (que sí que també s'assemblen) sinó que s'assemblen físicament.
Hi ha diferents versions: en primet, en més grassonet, més alt, amb cara de pa... pro variacions de la mateixa fisonomia. Fins i tot vesteixen semblant!
Tinc dos teories:
  1. Molts nois de diferents barris que no s'havien trobat mai van arribar a la uni i es van conèixer. Es van fer inseparables perquè un era el reflex de l'altre. Es trobaven com peix a l'aigua amb aquests amics nous
  2. Tot de nois de diferents barris amb una mica de manca de personalitat es van trobar a la uni. Es van conèixer, es van fer tant amics que un va copiar l'altre en la manera de vestir, de parlar, en el sentit de l'humor... Ha sigut un procés de mimetisme.
(Em van explicar una teoria semblant un dia a classe de castellà al cole per explicar l'origen de les rondalles i aquí li queda com l'anell al dit.)
Si fossin uns tiarros despanpanants possiblement no em sabria greu que es clonessin d'aquesta manera i no en faria un post (ja! a l'igual ho explico.. perquè vinguin més lagartes) . Però com que són "del montón" i una mica tirant a freaks... doncs teoritzo sobre ells. Tampoc ho sabran mai, aquestes coses un no se les nota mai.
  • instant de silenci: trencaré un mite... la iaia maria va ser una font d'inspiració pel post de la gent que es creia el que llegia. Ella es creu de pe a pa el que diu "La Vanguardia".

dimarts, de novembre 07, 2006

Visto y no visto!

Escapisme: capacitat que tenen alguns objectes per desaparèixer dintre de la meva habitació quan més els necessites.
Ningú els toca, ningú sap on són i tornen quan volen
  • Instant de silenci: comença l'operació esblanar les sabates noves d'hivern. Els meus peus ja se'n ressenten.

dilluns, de novembre 06, 2006

Hibridant

Me trobat per casa una mostra de xampoo hibridat. Es nota que he aprobat el parcial de quimica II. (no sé si es veu be a la foto però és una hibridació "sp")

  • instant de silenci: tarda d'intents fallits per canviar el disseny del blog. Els dissenyadors de templates no van pensar en mi.

divendres, de novembre 03, 2006

Adopt an alien


No té desperdici això que he trobat per la xarxa infinita , potser algú ja n'ha sentit ha parlar però a mi m'ha vingut de nou : ADOPTAR UN ALIEN.

Hi ha diferents pàgines on es pot adoptar un d'aquests sers i fins i tot ficar-ne la "foto" a la teva pàgina web. A part d'aliens també es poden adoptar àngels,dimonis,fades, dinosaures, hipopòtams, chupa-chups, cors, dracs ... tota una varietat.

Si el que jo no sé es perquè la Madonna s'ha complicat tant la vida podent adoptar un cuquet cibernètic!

Ara no correu tots a adoptar aliens, s'ha de ser una persona responsable i si no teniu els PETA (People for the Ethical Treatment of Aliens) que us demandaran.

Si esteu interessats : aquí i aquí.

  • instant de silenci: Hauré de fer una recopilació de les frases de la meva iaia (no crec que s'ho imagini que en parlo tant).
"Si entres a l'habitació d'un home, ja saps al que vas. Desprès no et queixis"

Algú m'ha sentit queixar-me? ;) com canvien els temps

dimecres, de novembre 01, 2006

El millor pel mal de peu es tallar-se'l

Hi ha poques coses que desesperin més que la falta d'esperit crític. Hi ha gent que llegeix sobre un tema i se'l creu de pe a pa. No importa que l'hagi llegit al "Hola" que a la Vanguardia. Després d'haver-ho llegit es converteixen en forts defensors del tema i ningú els farà canviar d'opinió. Abans de l'internet la paraula dels diaris, telenotícies i la dels metges anava a missa per aquest tipus de gent. Resulta que amb internet han decidit auto-medicar-se i portar-li la contrària al metge per una raó òbvia "ho han llegit a internet". El que sembla que aquesta gent no entén es que l'autor del text pot haver sigut qualsevol desgraciat que no en té ni idea de salut i que es creu molt llest.
El que mai hagués pensat es que hi hagués tanta gent que no fes cas les recomanacions del metge i fes exclusivament cas dels internautes ( jo es que visc en el paradís dels metges). Segons aquest article el 75% de la gent que llegeix articles sobre salut no es planteja les fonts. I no se perquè... no crec que vagi gaire desencaminat.
  • instant de silenci: