Imagineu-vos un home d'un 30 anys, moreno, cabell llarg, normal al cap a la fi. Ni lleig ni guapo, normal. No s'assembla gens a un mostre ferotge (aquí volia arribar jo).
Aquest home es entrenador de bàsquet. Doncs bé, en trepitjar el parquet es transforma en el monstre ferotge que deia. Té el seu equip acollonit, el crida, mai esta content, tant fa si es un entrenament, un amistós o la copa. Crida, insulta, falta al respecte, diu tantes coses que al públic de l'equip contrari li sap greu i s'apiada de l'equip.
En els temps morts, l'equip s'apropa amb cara de por a la banqueta, allà els espera el Monstre per fotre-lis un rapapolvo que els deixa secs. Que falles un tir, a la banqueta, que s'escapa el teu defensor, a la banqueta i 3 insults de regal, que fas una falta, a la banqueta i 5 insults de regal ( estil ivanovic).
L'equip del monstre té tanta por que ho està guanyant tot. Apallissa els seus rivals, no els dona opció. Però el monstre continua insultant, faltant al respecte, cridant a un pam de la cara del seu equip.
Resposta lògica? Home, si els paguen, ja esta be que guanyin i si tenen que suportar 4 crits no passa res!
L'equip està format per nenes de 15 anys. Nenes que no cobren, sinó que paguen per fer esport. Els pares estan molt contents perquè les seves nenes guanyen. Segurament es proclamaran campiones de Catalunya aquest any i tenen possibilitats de quedar ben classificades a españa.
Els pares sembla que no vegin com el monstre tracta les seves filles; la realitat es que poques d'aquestes nenes duren mes de dues temporades al seu equip. Acaben asquejades,cansades, fartes de que les insultin per no haver ficat la piloteta dins d'una anella.
Em sorprèn, cada any mes ( ja fa anys que se de l'existència dl monstre), que un club com el seu no li faci canviar el comportament. Però es clar, ell guanya, i la salut mental de les nenes és nomes un efecte col·lateral.
-instant de silenci:
la Judit li ha dedicat un post al fèlix