dijous, de setembre 10, 2009

Trasllat

Canvi de tema

Canvi de llengua

Canvi d'idees

Ara sóc aquí, al menys per una estona.

dissabte, de febrer 28, 2009

Mones


I com si fóssim mones, cuidem l'un de l'altre.

dimecres, de febrer 18, 2009

I diuen que m'envegen...

Hi ha coses d'un mateix que no es poden canviar, ni tan sols dissimular.
Si ets alt, baix, gras, prim, capgròs, camallarg, guenyo ...
T'ha tocat i punt, s'ha de viure amb això.

En principi sembla que l'alçada no hauria d'influir gaire en la teva vida, i menys en la teva personalitat.
Que d'equivocats n'estem! Estic farta de sentir gent comentant (per bé o per mal) els meus centímetres, alabant, queixant-se o fent-ne broma!
He sentit coses que farien caure la cara de vergonya a més d'un. I que poso la mà al foc , no haurien dit a una persona baixeta.

Aquests comentaris, dificultats vàries, m'han arribat a marcar de tal manera que em fa vergonya! Passa a ser la única propietat que la gent diu de tu per descriure't, i jo sóc molt més! Passa a dominar la teva vida des de la roba, sabates, llit, primeres aparences i fins i tot cercle d'amistats!

I quan et proposes que ja n'hi ha prou de tonteries, que a tu tan et fot 5 centímetres amunt i avall, llavors et descobreixes a tu mateixa estirant el coll quan pel carrer passa una noia que podria ser més alta que tu. I et cagues en tot! Tu no volies!

No vull ni imaginar-me si fos alta de debò (tamany jugadora WNBA)

Ja hi tornem a ser!

dijous, de febrer 12, 2009

Sicília, part d'un altre continent


Val la pena passejar-se per l'illa al febrer, poc turista, bon temps i carretera per recórrer.

La Màfia es veu que últimament es més fàcil de trobar a Barcelona que a l'illa...

Tot i que tal com un noi de Costa d'Ivori ens va dir a Palermo una nit: ça c'est l'Afrique.

Fotografia: Tràpani al capvespre.

dimarts, de febrer 03, 2009

Sicilia


Això s'està convertint en una enumeració de viatges.

Dijous li toca a Sicília. Un road trip de 5 dies per l'illa...

Només de llegir-me la guia ja em quedo embadalida.




Fotografia per Paul Stephenson

dissabte, de gener 24, 2009

Sempre m'ha fet una por terrible (IV)

Confondre'm d'hora , de dia, d'aeroport, deixar-me el DNI, el que fos.... i perdre l'avió.

(També em passa amb els exàmens, però avió equival a vacances, i ja em fotria més perdre'l)



Dilluns em perdré quatre dies per Kaiserslautern.

divendres, de gener 09, 2009

Exàmens

I aquest és el quart any...

diumenge, de desembre 21, 2008

Más viejo que matusalen!

Meneando me he encontrado con esta perla :

Permitirá manipulación de genes longevidad humana hasta 200 ó 300 años


Así escrito que no se entiende nada! Felicitaciones al super-periodista tu si que sabes llamar la atención del lector!

Yo mejor hubiera escrito:

La manipulación de los genes de la longevidad humana permitirá vivir hasta 200 o 300 años.

Porque de 200 a 300 no hay casi nada, si cien años són un plis plas...


Los jóvenes se independizarán a los 100 años

Y se quejan ahora...

Más longevos que las tortugas!


O simplemente...

Gracias a Dios que ya no estaré viva!


Porque os podéis imagianr ser adolescentes durante 30 años, tener una vejez eterna (nunca mejor dicho), trabajar más de 150 años y aguantar a la típica tía-abuela que ha sobrevivido a todos?

Es más, vivir 200 o 300 años en que condiciones? Con cáncer desde los 50? y alzheimer desde los 60? Padecer reuma un siglo no me parece un chollo...


dissabte, de desembre 20, 2008

Liposucció neuronal

Prop de casa meva hi ha una clínica d'estètica d'aquelles on t'estiren la cara, t'inflen els morros i et pugen el cul.

Tan amb crisi com sense crisi són uns spamejadors incansables, sempre repartint paperets al carrer oferint un 2x1 en augment de pit o a saber que.

L'altre dia a més ens volien explicar no se quina oferta. I que nassos jo no volia sentir-la estava xerrant tranquil·lament amb una amiga i no volia saber quan costa una liposucció.

Total, que nosaltres caminàvem i la noia ens perseguia al costat vomitant paraules. Fins que li vaig dir que no m'interessava i que no ho necessitava.

Ahhh aquí li vaig tocar la fibra sensible. Em va deixar anar un "Eso es lo que tu te crees" que em va deixar petrificada.

Doncs es clar que no ho necessito! Tinc 21 anys, sóc jove i sana! El meu nas és meu, els meus pits són com són, el meu cul es pot masegar i pessigar, i les orelles més o menys separades em serveixen per escoltar.

Hi ha gent que els han liposuccionat la ment.

dissabte, de desembre 13, 2008


Finalment puc dir que sóc una persona assenyada.

I que el seny m'està portant pel camí de l'amargor.

L'evolució.