Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vacances. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vacances. Mostrar tots els missatges

dijous, de febrer 12, 2009

Sicília, part d'un altre continent


Val la pena passejar-se per l'illa al febrer, poc turista, bon temps i carretera per recórrer.

La Màfia es veu que últimament es més fàcil de trobar a Barcelona que a l'illa...

Tot i que tal com un noi de Costa d'Ivori ens va dir a Palermo una nit: ça c'est l'Afrique.

Fotografia: Tràpani al capvespre.

dimarts, de febrer 03, 2009

Sicilia


Això s'està convertint en una enumeració de viatges.

Dijous li toca a Sicília. Un road trip de 5 dies per l'illa...

Només de llegir-me la guia ja em quedo embadalida.




Fotografia per Paul Stephenson

dissabte, de gener 24, 2009

Sempre m'ha fet una por terrible (IV)

Confondre'm d'hora , de dia, d'aeroport, deixar-me el DNI, el que fos.... i perdre l'avió.

(També em passa amb els exàmens, però avió equival a vacances, i ja em fotria més perdre'l)



Dilluns em perdré quatre dies per Kaiserslautern.

dimecres, d’octubre 01, 2008

Ruta suïssa

I es que el cap de setmana passat vaig fer una escapadeta a Ginebra....

Semblava que el temps no acompanyaria (abric i bufanda) però al menys no va ploure.

El famós "Jet d'eau" del llac Léman.

Ens vam deixar caure per Lausanne, que perdurarà a la meva memòria com la ciutat més costeruda on he estat.


Un país on fins els gossos són educats....

... i la bandera suïssa està fins a la sopa!

dilluns, de setembre 08, 2008

Ruta grega

Benvinguts a Patras.
La universitat està a Rio. I si creuem el pont arribem a Anti-Rio. Agafem un bus i arribem a Nafpactos (Lepanto).


Olimpia no queda gaire lluny de Patras tampoc.

Si passes per Atenes es obligat pujar a l'acròpolis. La vista es impressionant, un mar de cases blanques.


Però desde on realment veus una bona perspectiva de tot el conjunt es des d'altres turons...


A unes 6 hores en tren cap al nord ens trobem amb Thessaloniki.I podem acabar amb uns dies a les paradisíaques platges de la península de halkidiki. Jo vaig fer la parada a Posidis. No en vaig fer cap fotografia... tot queda al meu caparró.

divendres, d’agost 08, 2008

Malakas! ja sóc aquí!

El meu cos encara no respon, la meva ment encara es troba al país del Halara (relax, no stress) i els meus records em posen trista.

Sens dubte han estat 21 dies increibles , com sempre amb els de BEST.

Amb que em quedo? Doncs així el primer que em ve el cap és el frappé. Terrasses i terrasses de gent bebent frappé, freddoccino i capuccinos freddos durant hores i hores.

Quant pot arribar una parada per a fer un cafe? La més llarga que vaig fer va ser de 6 hores!!!!! A mi que no m'agrada el cafè!!!!!!!!!! Però el frappé es un altre món.

Com preparar un frappé: en un got posar un parell de cullarades de nescafe, sucre (al gust) i aigua.
Remenar amb la màquina de fer frappé (com me'n penedeixo de no haver comprat una). Allargar-lo amb més aigua o llet.
Remenar amb una palleta durant hores i anar xarrupant. Benvingut a l'esport nacional!

dijous, de juliol 17, 2008

Un coet al cul

Acabo d'arribar d'Estonia i marxo a Grècia!

La ruta prevista es arribar a Atenes a altes hores de la matinada, dormir a Atenes, el dia 18 agafar un tren a Patras, 15 dies al paradís, tornada a Atenes, un parell de dies per veure-la i tren cap a Thessaloniki, 3 dies de platja i mandra i sant tornem-hi! tren a Atenes i cap a caseta.

Bon estiu a tots!

dimarts, de juliol 15, 2008

Welcome to Estonia

Al cap i a la fi, una imatge val més que mil paraules. ( Mil paraules que ara mateix quedarien inconnexes, repetitives i sense sentit per a la majoria dels mortals).


I també em vaig deixar caure per Helsinki....


dimarts, de juliol 08, 2008

Tallinn

Desde la ciutat de contes de fades puc dir ben orgullosa que per primera vegada :
  • He entrat en una sauna (de debo)
  • He pujat a un trolebus
  • Havia vist tantes cases roses juntes

Per a mes informacio truquim quan hagi tornat o visiti Tallinn voste mateix.


P.D.perdo pels accents,pero es que em fa una mandra terrible barallar-me ab el teclat estoni. Per compensar puc escriure una tirallonga de lletres rares: öäõ¤

dilluns, de juny 09, 2008

La recompensa

La recompensa a aquest més d'exàmens (m'he estrenat avui) val la pena.
Una setmaneta a la ciutat de la foto!




Si l'encerto l'endevino, sabeu on és ? :P

divendres, d’abril 25, 2008

I agafar l'avió i descobrir europa..

L'estiu sembla que es va perfilant. Ara per ara, Patras i Lviv són els destins.

I la caloreta i la llum d'aquests dies em recorda que hauria d'estudiar i deixar d'imaginar el futur.

dimarts, de febrer 19, 2008

Ja he tornat!

Hem fa mal tot el cos, tinc agulletes de tibar la maleta amunt i avall. Hores de son atrassades, molta feina per fer i un munt de records fantàstics.

Primer Vienna, desprès curs a Graz i tornada a Vienna per unes hores.

dimarts, de gener 29, 2008

Furminator

Quin nom més apropiat : FURMINATOR
i que de útil ha de ser per a què els meu abric negre no sembli blanc.


P.D. Post número 300. I ja estic de vacances, per fi.

divendres, de setembre 14, 2007

Llegeixes?

Avui vaig d'intelectual.

Durant aquest estiu m'he anotat tots els llibres que m'he llegit a la meva llibreteta, amb l'objectiu (clar està) d'enrecordar-me i de poder fardar que en un sol estiu supero (i d'un bon tros) la mitja de llibres llegits en aquest país.

Aquí arriba el moment on fardo una miqueta i de pas recomano.

Kafka en la orilla, Haruki Murakami
Agradar és poc, em va encantar! No he llegit el seu anterior llibre, però aquest em va fascinar. El contrast de cultures i la manera tant diferent d'entendre i viure les coses. No en diré res més per no desvetllar-ne les sorpreses de la trama.

Wilt, Tom Sharpe.
Si no rius és que no tens sentit del humor. Un conte llarg o un llibre curt (i que se'ns dubte es fa curt) on un professor mediocre amb una vida mediocre que sense voler enreda la troca fins a límits impensables, perquè si pot sortir malament, sortirà malament.

Un crim imperfecte, Teresa Solana.

Personalment hem va decebre força el final, saps la sensació de que no saben com acabar la història i s'inventen un final feliç en un pim pam? Doncs aquesta es la que vaig tenir, però la resta del llibre em va enganxar.

El nombre de la rosa, Umberto Eco.
Ma mare deia que m'hauria de fer vergonya no haver-lo llegit encara, i la veritat es que les vaig passar putes per acabar-lo. No em va acabar d'agradar, se'm va fer feixuc, interminable amb parrafades en llatí (i jo que sóc de números.. el llatí ni pa tras) i capítols sencers on els protagonistes nomes discutien sobre si Crist era pobre o no van acabar amb la meva paciència, de tal manera que a la que sortia una discussió sobre la pobresa de Crist jo em saltava el capítol sencer.

Mejillones para cenar, Birgit Vanderbeke
Sens dubte un títol curiós, seguit d'una obra diferent. De com un petit detall et pot canviar la vida per sempre, i mai tornar a ser igual.

Que se mueran los feos, Boris Vian
Conte llarg de ficció on un noi escultural (qualsevol prota de teleserie americana, ros, cachas, esportista, bla bla bla) es veu embolicat en un experiment delirant d'un científic boig que pretén crear la raça perfecta. Per passar una bona estona, es llegeix en una tarda.

Las ovejas de Glennkill, Leonie Swann
Novel·la policíaca on els protagonistes son un ramat d'ovelles. Una novel·la diferent, desconcertant i molt ben escrita, on tot, absolutament tot està vist des del punt de vista d'una ovella, un punt de vista bastant peculiar. La recomano a crits!!!!!

1984, George Orwell.
Em picava la curiositat i com que la Cerdanya és molt aburrida va caure. Afortunadament, les visions del futur de l'autor no s'han complert. Que seria de les meves històries de farra si visquéssim en aquell món??? Uffffffff

El niño del pijama a rayas, John Boyne
Llibre infantil, però ja conec més adults que se l'hagin llegit que no pas nens. La portada del llibre no conté cap informació sobre l'interior per no "fastidiar" la lectura, així que jo tampoc en n'explicaré la trama. No es una altra història sobre l'extermini nazi, és diferent.

La quinta mujer, Henning Mankell
Aquesta si que es de polis de debò i no ovejunos. Un totxo amb una història d'assassinats cruents,a Suècia. Si heu llegit altres llibres d'en Mankell ja sabeu com serà aquesta novel·la.

Suite Francesa, Irene Nemirovsky
Dos llibres en un, però tot i així mancat de final. La seva autora va morir en un camp de la segona guerra mundial i no va poder acabar el seu projecte. El llibre plasma la fugida de París al principi de la guerra i la segona part l'ocupació, tot des de un toc molt personal i íntim, mostrant les febleses, els amors i les conseqüències de la guerra en aquells que no manen sinó que són víctimes del moment.

dissabte, de setembre 08, 2007

Cotinuem amb les vacances....

Aquest agost he fet la meva famosa ruta per l'Espanya profunda, que inclou Salamanca, Avila i Zamora.
Una descobreix moltes coses quan surt fora de casa, coses diferents a cada lloc, coses maques i coses lletges. Per exemple, descobreix que per allà no poden plantar res perquè els camps son uns pedregals, també descobreix que l'agost implica que a les 11 del matí hi hagi 14 graus, que els arribes del Duero són magnífics, etc.

Però tinc aquesta gran costum de mirar els noms dels carrers pels quals em passejo. Doncs (agarrate fuerte que viene!) per Ledesma (el poble més proper a on estàvem allotjats) vaig passar pel carrer General Franco i pel General Mola. Horror! Se'm van posar els pels de punta i vaig fer alguna que altra foto.
Més tard a Salamanca, vaig descobrir que l'arxiu general de la guerra civil espanyola es troba al carrer "el expolio". Deu meu! que apropiats! Al menys tenien clar de que es tracta! Consti que em vaig fer una foto davant de la porta de l'arxiu, però que per una absurda discussió amb mi mateixa no posaré.



Vaig voler pensar que guardaven aquests noms perquè no els havia donat temps a canviar-ho, però a Fermoselle em vaig tornar a trobar al generalísimo i al carrer del general Sanjurjo, afortunadament, nomes unes passes més enllà vaig trobar el carrer Guapo, que evidentment em va semblar molt més apropiat, tot i que de bellesa no en vaig veure cap en aquell poblet.

dimarts, de setembre 04, 2007

Crisis de fe

Fora fa sol, travesses la porta i la foscor i la frescor t'abrasen. T'asseus a un banc del fons per contemplar-la amb perspectiva, desprès ja t'aixecaràs a observar els detalls. Avui ja n'has vist unes quantes d'esglésies i els teus peus t'agraeixen seure. Mires a tot arreu des de el teu banc, la pedra nua i freda, relleus increïbles, cúpules immenses, alabastres que no deixen passar la llum... Per un moment t'oblides de tot, venen ganes d'agafar el capellà per banda i confessar-li tots el pecats, prometre una vida nova, sense farres, sense homes, una vida de reflexió i "exemplar". Se't cau la llagrimeta, es tan maco el retaule romànic del teu davant.

Fa anys que no prens l'hòstia, pràcticament des de que vas fer la primera comunió. T'adones que només recordes el Parenostre, ni l'avemaria ni el Credo que tant en van costar aprendre!
T'aixeques i et trobes una santa de nom curiós momificada, l'encant va desapareixent, una mica més enllà en Santiago Matamoros amb tot de caps tallats, l'encant de fa uns instants ja no saps si era un somni, un somni que s'acaba d'esborrar recordant totes les barbaritats que s'han fet i que es faran en el Seu nom.

Decideixes oblidar-te de la confessió, no vols fer passar un mal moment al capellà, des que et van donar la indulgència plena a Santo Toribio de Liebana han passat uns anys i ha donat temps a molt des de llavors. Sens dubte l'escola religiosa i la catequesi han deixat més empremta en tu de la que t'esperaves, encara que segurament menys de la que ells volien.
I tot això no t'ha passat pel cap a les catedrals de Salamanca o Ávila, majestuoses allà on les hi hagi,sinó en una de les 22 esglésies romàniques de Zamora (que pel bé de la teva salut mental no has visitat totes) o a la catedral de Ciudad Rodrigo, més petites, més humils, més properes .... això es el que t'ha fet emocionar.
Cartell de l'església de "San Pedro y San Isidoro" de Ciudad Rodrigo

D'altra banda i tenint poc a veure, creiem fermament que el braç incorrupte de Santa Teresa és una llegenda urbana. Desprès de buscar-lo per tota Àvila i preguntar-li a tots els vigilants de la catedral (que ni un en tenia ni idea menys l'últim) i només havent trobat un dit índex en un convent, va i ens diuen que es troba a Alba de Tormes. Som així de morbosos que volíem veure el braç i ens hem quedat amb les ganes.

dimecres, d’agost 22, 2007

Parada i fonda


Porto 10 dies aïllada del món a la Cerdanya, amb la única distracció de devorar llibres i passejar per la muntanya. Així que m'ha donat temps de llegir molt (ja us explicaré al final de l'estiu tot el que he llegit) i de caminar poc, perquè el temps sense dubte no ha acompanyat gaire!

Demà torno a marxar (si es que a casa no parem), marxo a veure els avis i després aprofitant que serem lluny anem a Salamanca a passar uns dies. I que es el que més trobo a faltar quan no sóc a casa??? doncs, el coixí del llit. Si, es que no hi ha cap coixí com el meu. Aquests deu dies han sigut horribles dormilegament parlant, mai havia tingut un coixí tant alt i tan dur, un desastre pel meu descans, en canvi avui he dormit com un soc, fins que la tempesta ha fet espantar al gat i aquest a decidit saltar sobre la meva panxa, coses que passen....

Per variar porto masses coses que explicar, per exemple que el Fèlix pobret ho ha passat molt malament amb el viatge i en adaptat-se a la casa d'allà (i ja si pot anar acostumant que l'any que ve li toca el mateix), però al final gaudia com el que més corrents escales avall i sortint al porxo.

També he notat l'aparició d'una nova raça cerdana, les chaches sud-americanes. M'explico, fa uns anys nomes portaven minyona els rics del cagar (que fina sóc), ara porta minyona tot deu! Em sentia marginada, xiuxiejos a la plaça del poble (mira, aquells son els que no en tenen!)...
Bromes apart, si la població del meu poble( digali meu, digali hi vaig un cop a l'any) a l'hivern es de 8 persones i a l'estiu de 40, on dels quaranta 20 son gremlins de menys de 10 anys, conta que per cada 3 gremlins hi ha una minyona.
També hi ha diferents maneres de tractar-la, hi ha el que no la deixa sortir més enllà del porxo, hi ha el que li fa portar uniforme amb còfia, hi ha el que la té tot el dia darrere el bebe, hi ha el que no se on la fot perque a casa te tres nens, la iaia, la tieta, el gos i el hamster i no ens enganyen, en una caseta adosada no hi cap tanta fauna! És més, em vaig enterar l'últim dia que la veïna havia tingut una criatura, es que en els 10 dies no l'hi havia vist el bebe en braços en cap moment, n'hi tan sols portar el cotxet, només havia vist el bebe amb la minyona donant voltes pel poblet. Amor de mare!

dimarts, d’agost 07, 2007

Eivissa

JA SÓC AQUÍ! I VIVA!

Tinc una diarrea mental que no se per on començar a explicar aquest humil viatget de 5 dies (encara que gràcies a vueling casi s'allargui a 6).

Comencem pel vueling. I es que aquesta meravellosa companyia (apart d'enrederir el vol 2 hores la setmana abans, això implica que el nostre avió sortia a les 2.45 de la matinada) va enrederir-lo una hora mes! I gràcies a ells, he vist complert el meu somni: PODER DORMIR EN UN AEROPORT espatarrada a les cadires. I he descobert 2 coses, que les cadires de l'aeroport son molt dures i fan mal a l'esquena, segona, que els garrulos que tornen d'Eivissa amb un bongo no es cansen mai! sort que el azafato li va prendre!

Judit a la platja que teníem prop dels apartaments.

Obviant el tema vueling. Anem a la chicha interessant. Que s'hi va a fer a Eivissa? Prendre el sol, conèixer italians i sortir de festa. Aquí podria acabar l'explicació, però sóc així de retorçada que l'allargaré.

Em va cridar molt moltíssim l'atenció que 1 de cada 2 homes de l'illa estaven caches caches. D'on ha sortit tan múscul?? Els esquifidets no hi van a Eivissa?? Jo, personalment, no es que em queixi de que estigues ple de tiarros, però hi havia estones que semblava un videoclip. Ara no entrarem en els meus gustos masculins, però puntualitzarem que si estan tan musculats que no poden tancar els braços es lleig lleig!
Però la proporció encara més escandalosa és la de tatuatges. 3 de cada 2 persones portaven tatuatges. ( i no , no m'he equivocat, es que en portaven molts i compensen per jo i les dues amigues que van venir amb mi). Però senyors que es per tota la vida!!!!!
Imagineu: Un noi fort (molt fort), fashion, super fashion( pq clar evidentment es italià) i a l'espatlla hi porta tatuades tot d'estrelletes de diferents mides i colorets, que si rosa que si verd... se't cau l'ànima als peus!

Posta de sol al Cafè del Mar, Sant Antoni

M'estic allargant com mai, però es que torno a marxar i el que no escrigui avui ja no ho escric! (Reclamacions i queixes al final)

Vam estar 4 nits, però només en vam sortir tres perquè estàvem fartes de tan lligar i treure'ns els homes de sobre o el que es el mateix, vam llevar-nos a les 4 del matí per agafar l'avió i estàvem mortes. La primera nit vam anar a "El Divino" a la festa Fashion Tv no se que. Escolta tu! una festa molt pro, amb gent guapa i models passejant-se per allà. Van ser uns eurets molt ben gastats.
La segona nit a Amnesia. Des de aquí prometo que: MAI DE LA VIDA TORNARÉ A AMNESIA. Jo no sabia si la gent s'empastilla per culpa del lloc o van al lloc perquè van cecs de pastilles. No cal dir més.
I diumenge vam anar a la festa Flower Power de Pacha, on dono fe que no té res a veure amb el Pacha merdós de Barcelona. Van ser forces eurets gastats però molt ben amortitzats. La veritat es que em va encantar, ben decorat, repartien margarites perquè te les posessis al cap, gent disfressada, música antiga i famosos que no vaig veure ...

Formentera

I no escric més o ningú tornarà a entrar aquí . Sapigueu que em queden moltes coses per dir, com el dia que vam passar a Formentera, els autobusos del TIB, Cafe del mar, guirilandia (lease sant antoni), problemes amb el gas i coses que me les guardo per mi... i per l'Anna i la Judit.

dilluns, de juliol 30, 2007

Au revoir!

Y lo abrazó tal como él le había pedido. Se sintió terriblemente estúpida por desear que esas manos la tocaran más y al mismo tiempo aceptar su adiós sin rechistar. Dos besos en las mejillas.

Y marchó de aquel bar, se sentó en un banco y dejó pasar el tiempo. Despertó de sus pensamientos cuando al levantarse un loco casi la atropella con la moto mientras le gritaba obscenidades. Era un gran momento para gritar "A la mierda!" sin embargó, para variar, no dijo nada.

Y si, la tristeza se escribe en castellano.

_____________________________________________________________________

El dijous de matinada marxo a Eivissa. No prometo post fins al menys a la tornada. Seran 5 dies de festa i platja en la millor companyia

dimarts, de juliol 03, 2007

Punts d'inflexió


Hi ha un moment en els meus estius que marca una diferència. A partir d'aquest moment es estiu de debò, fins llavors ho era nomes a mitges.

Aquest punt de l'estiu em va arribar ahir. A partir d'ara ja hi soc tota sencera.

Comença sense adonar-me'n compte, no tinc res a fer, començo a devorar novel·les (per cert, esteve ja me l'he acabat!), a fer els recados que la mama em mana, a sortir a totes hores, a aburrir-me a gust. I arriba un moment en que el rellotge no es necessari i me'l trec! i allà es queda fins als setembre, i senyors i senyores, ara puc dir que estic de vacances perquè el temps no es tant important!

Amb això no estic dient que a partir d'ara arribi tard a tot arreu. A mi no m'agrada arribar tard i continuaré arribant a temps als llocs, però ens els moments que no m'esperi ningú em prendre el meu temps i el temps passa a ser relatiu. Els que quedeu amb mi no patiu... continuo sent jo.

He arribat al meu punt i el rellotge estarà a la tauleta de nit fins que s'acabi l'estiu.

Foto de Alicina ( 1000imagens)