I diuen que m'envegen...

Hi ha coses d'un mateix que no es poden canviar, ni tan sols dissimular.
Si ets alt, baix, gras, prim, capgròs, camallarg, guenyo ...
T'ha tocat i punt, s'ha de viure amb això.

En principi sembla que l'alçada no hauria d'influir gaire en la teva vida, i menys en la teva personalitat.
Que d'equivocats n'estem! Estic farta de sentir gent comentant (per bé o per mal) els meus centímetres, alabant, queixant-se o fent-ne broma!
He sentit coses que farien caure la cara de vergonya a més d'un. I que poso la mà al foc , no haurien dit a una persona baixeta.

Aquests comentaris, dificultats vàries, m'han arribat a marcar de tal manera que em fa vergonya! Passa a ser la única propietat que la gent diu de tu per descriure't, i jo sóc molt més! Passa a dominar la teva vida des de la roba, sabates, llit, primeres aparences i fins i tot cercle d'amistats!

I quan et proposes que ja n'hi ha prou de tonteries, que a tu tan et fot 5 centímetres amunt i avall, llavors et descobreixes a tu mateixa estirant el coll quan pel carrer passa una noia que podria ser més alta que tu. I et cagues en tot! Tu no volies!

No vull ni imaginar-me si fos alta de debò (tamany jugadora WNBA)

Ja hi tornem a ser!

Es podía preveure...

Avui comprenc els homes del temps, que n'és de difícil endevinar el futur!

Patirem

Hem patit per pujar i arribar fins dalt.
I patirem per baixar.
No en tinc cap mena de dubte.

Fotografia: la única muntanya ( i pista d'esquí) que hi havia en tot Graz (Austria).

No senyor, no t'hi veig

NO.

Quan veig la seva cara, el seu comportament, les seves paraules, la seva vida ostentosa de cardenal ...
NO hi veig a Jesús ni tampoc les seves ensenyances ni els seus valors.

Humitat

És inevitable que els vestuaris i piscines facin sempre aquella oloreta a humitat (per no dir a verdillo) que sense arribar a ser desagradable et posa els sentits en alerta i et fan mirar el terra amb desconfiança com si un fong gegant hagués de vindré dret cap als teus peus?

Desconeguts, gent que tens vista del barri, de la uni, te'ls vas trobar en una festa, amics d'un amic, veïns, coneguts, companys de pràctiques, companys de classe,amienemics, ex-parelles, ligues, amics dit ràpid i amb la boca petita i AMICS.


Moltes vegades la frontera està difusa.
Només les llàgrimes t'ensenyen qui ha traspassat la barrera.

Reflexions ... de la abuela Pilar!

Si tuvieras que escoger, tu marido o tus hijos¿?

- Al fin y al cabo a mi marido me lo encontré por la calle, a mis hijos los parí.

....

Aunque tal y como están las cosas con la gente mayor, mejor me quedo con mi marido que esta igual de jodido que yo.


I així queda presentada l'altre iaia.

Crisis de fe

Fora fa sol, travesses la porta i la foscor i la frescor t'abrasen. T'asseus a un banc del fons per contemplar-la amb perspectiva, desprès ja t'aixecaràs a observar els detalls. Avui ja n'has vist unes quantes d'esglésies i els teus peus t'agraeixen seure. Mires a tot arreu des de el teu banc, la pedra nua i freda, relleus increïbles, cúpules immenses, alabastres que no deixen passar la llum... Per un moment t'oblides de tot, venen ganes d'agafar el capellà per banda i confessar-li tots el pecats, prometre una vida nova, sense farres, sense homes, una vida de reflexió i "exemplar". Se't cau la llagrimeta, es tan maco el retaule romànic del teu davant.

Fa anys que no prens l'hòstia, pràcticament des de que vas fer la primera comunió. T'adones que només recordes el Parenostre, ni l'avemaria ni el Credo que tant en van costar aprendre!
T'aixeques i et trobes una santa de nom curiós momificada, l'encant va desapareixent, una mica més enllà en Santiago Matamoros amb tot de caps tallats, l'encant de fa uns instants ja no saps si era un somni, un somni que s'acaba d'esborrar recordant totes les barbaritats que s'han fet i que es faran en el Seu nom.

Decideixes oblidar-te de la confessió, no vols fer passar un mal moment al capellà, des que et van donar la indulgència plena a Santo Toribio de Liebana han passat uns anys i ha donat temps a molt des de llavors. Sens dubte l'escola religiosa i la catequesi han deixat més empremta en tu de la que t'esperaves, encara que segurament menys de la que ells volien.
I tot això no t'ha passat pel cap a les catedrals de Salamanca o Ávila, majestuoses allà on les hi hagi,sinó en una de les 22 esglésies romàniques de Zamora (que pel bé de la teva salut mental no has visitat totes) o a la catedral de Ciudad Rodrigo, més petites, més humils, més properes .... això es el que t'ha fet emocionar.

Cartell de l'església de "San Pedro y San Isidoro" de Ciudad Rodrigo

D'altra banda i tenint poc a veure, creiem fermament que el braç incorrupte de Santa Teresa és una llegenda urbana. Desprès de buscar-lo per tota Àvila i preguntar-li a tots els vigilants de la catedral (que ni un en tenia ni idea menys l'últim) i només havent trobat un dit índex en un convent, va i ens diuen que es troba a Alba de Tormes. Som així de morbosos que volíem veure el braç i ens hem quedat amb les ganes.

Silenci

M'agraden els moments de silenci. Són uns moments especials per mi.
Sempre he sigut una persona callada, però aquets moments van més enllà de tot això. Són instants ens els que, diguis el que diguis, era innecessari. El silenci no es fa incomode i el millor que pots fer es quedar-te mirant als ulls la persona amb la que et trobes.

No cal dir que són silencis molt diferents al silenci inòmode que es fa en un ascensor, o en la sala d'espera d'un metge. Però ultimament me'n duc sorpreses, perquè jo aquests silencis només els havia experimentat amb els "amics de tota la vida", aquells que conec desde els tres anyets, i que ho saben tot de mi, i jo tot d'ells. Ens hem dit tantes coses! que els silencis també formen part de les converses.

A vegades no fa falta parlar massa per comunicar.

somriu

Tenia moltes coses a dir, però despres de molt pensar, crec que totes es resumeixen amb un somriure

Punts d'inflexió

Hi ha un moment en els meus estius que marca una diferència. A partir d'aquest moment es estiu de debò, fins llavors ho era nomes a mitges.

Aquest punt de l'estiu em va arribar ahir. A partir d'ara ja hi soc tota sencera.

Comença sense adonar-me'n compte, no tinc res a fer, començo a devorar novel·les (per cert, esteve ja me l'he acabat!), a fer els recados que la mama em mana, a sortir a totes hores, a aburrir-me a gust. I arriba un moment en que el rellotge no es necessari i me'l trec! i allà es queda fins als setembre, i senyors i senyores, ara puc dir que estic de vacances perquè el temps no es tant important!

Amb això no estic dient que a partir d'ara arribi tard a tot arreu. A mi no m'agrada arribar tard i continuaré arribant a temps als llocs, però ens els moments que no m'esperi ningú em prendre el meu temps i el temps passa a ser relatiu. Els que quedeu amb mi no patiu... continuo sent jo.

He arribat al meu punt i el rellotge estarà a la tauleta de nit fins que s'acabi l'estiu.

Foto de Alicina ( 1000imagens)

Ets gilipolles?

Sé que és una tonteria.. però mira m'ha fet gràcia. (segurament pq porto massa hores estudiant edos)

Test de gilipollez

Avivando el debate

Ens bombardejen amb publicitat pq reciclem, ens regalen bosses (monissimes i de colorins) pq separem i reciclem... pero estem amb les de sempre. Qui reciclava continuarà reciclant (i en el meu cas.. les bosses serveixen com a joguina del Fèlix) i qui no continuarà sense fer-ho.

Les taronges llençades al mig del passeig utilitzades com a pilotes de futbol o malabars pels nens, s'haurien de reciclar i utilitzar-les per a compostatge? o ja trobeu bé que estiguin allà, llençades per diversió dels més petits,embrutant el passeig i donant (trobo jo) una mala imatge?

M'agrada creure que va ser un despite dels be BCNneta, que no saben quan les taronges cauen de l'arbre.

Si de mica en mica s'omple la pica... les taronges aquestes son una goteta més.
Jo hi poso la meva gota.. i m'agrada veure que els altres també hi col·laboren.

Una gran tècnica

Estic desenvolupant una gran tècnica: escriure el màxim en el mínim espai.
Com vaig dir a la Dejà vie, m'agraden els posts curts. Però l'Az em critica pq diu que un crit no es un post. Era la millor manera d'exprimir la meva idea.

I vosaltres que sou...
¿Post curt o llarg?
¿Kas naranja o kas limon?

Jo sempre he sigut sueps llimona.

Sobrevaloració

Castelldefels. Fa 40 anys aproximadament.

Construcció de :

24 vivendes amb baixos inclosos ---------> 4.700.000 pessetes.


No us estic prenent el pèl.

Esquí estival

No sé perquè s'entossudeixen en fer pistes d'esquí, instalar canons de neu artificial...
Si dintre de poc la nostra oferta turística serà esquiar a la sorra de la platja.
Ja m'explicaràs perquè a Marina d'Or i construiexen una pista d'esquí ( que dius.. si men vaig a Orpesa no es per esquiar, anirà a gustos).
Un casc, una taula i a oblidar-se de l'abric, els pantalons tèrmics, els guants...
Ens n'haurem d'adaptar. Aquest any ja no hi ha quasi neu. Potser fem tard ja.

• instant de silenci: he tingut una crisi de sobreproducció. Volia escriure tantes coses que no sabia quina triar.

Actualització. he trobat això, no és massa, pero ajuda. Ja sabeu allo dels grans de sorra, de mica en mica s'omple la pica.

Si els remeis fossin fàcils de trobar

Per vèncer la tristesa:
Uns quants emails preciosos, una bona dosi d'amics i riures, un polsim de realisme, un grapat d'esperança i una mica d'il·lusió.
Per suposat si sapigues meditar ho intentaria, però ha quedat demostrat que no sabem.

Qui s'ha fotut els termalgins???

des de fa un temps a casa meva els termalgins volen.Em compres un paquet i al cap d'un mes en queden tres.
La meva mare ho va comentar fa poc, vaig pensar que exagerava, però aquest cop la que els va comprar vaig ser jo, i aquest mati (que tinc el cap com un bombo) nomes en quedaven 4.
Evidenment ningú reconeix que es coloca amb termalgins. De fet, no crec ni que coloquin.
Si fossin bombons pordriem acusar la dona que ve a netejar, que es una experta en fotres els bombons, aixo si amb tan poca picardia que tothom sap que ha sigut ella.Es fot mitja caixa de cop i espera que ningu ho noti.
Al que anavem, qui es pot colocar a base de termalgins???? Tinc una "amiga" que un cop assegura que li va pujar una aspirina, però no m'ho empasso, així que vaya gilipollada fotres mitja caixa de termalgins!
Quan sigui mes gran el gat li fotrem la culpa a ell, de moment... als duendecillos que un dia van entrar a la meva habitació i es van endur el meu cacao dels llavis.
(termalgins=gelocatil)

• Autocensura. nomes qui hagi sigut prou matiner i ràpid sabrà el que posa
  

He rumiat...

si pensaven posar una bomba, ja posats podrien haver-la posat en un altre lloc. mira que ens ha costat diners (a tots) la terminal 4! i ara tota destrossada!
Es clar, que també es podrien haver estalviat la bomba.

• instant de silenci. Bon any 2007 a tots!
  

L'únic defecte que tenen les persones que saps que marxaran és que tard o d'hora agafen l'avió.


-instant de silenci: Felicitats azriel!!!!!!!!