Consol pel meu amic Gunnar

Pels que no sapigueu que és BEST (això vol dir que no parleu prou amb mi) clickeu aquí.

Hi ha tres tipus d'estudiants de la UPC, el que no saben el que és BEST (ells s'ho perden... todo pa mi! ), els que l'odien, creuen que només és festa i gresca, i els fanàtics !

Aquest setembre farà un any de la meva adhesió. A sigut un any molt intens, amb responsabilitats i molt bons moments. Però tot just aquest vespre, he descobert un altre motiu per argumentar perquè BEST SI que val la pena i per adonar-me'n que vaig fer bé triant unir-me.

Pot semblar que un curs de 8 dies (14 si l'allargues com jo donant voltes pel país) a Àustria no pot donar per grans amistats. Fals. No només hi he trobat una gran persona que espero que doni més posts en aquest blog en breu, sinó també altres amistats molt importants per mi.

En especial un noi suec, d'aquelles persones amb qui és impossible estar al seu costat i no esbossar un somriure, amb una ironia tremenda i se que quan em passi per Suècia sempre tindré un sostre de la mateixa manera que sempre ell en tindrà un a Barcelona. Que passa quan en una de les nostres converses habituals per skype, em diu que la seva mare s'està morint? quan fa dies que noto que ha perdut el somriure?

Doncs que un mecanisme dins meu s'engega i no puc evitar voler abraçar-lo i consolar-lo. Només una setmana! Només una setmana! I quins llaços que es creen, em fa tan de mal com si fos el meu millor amic de tota la vida! I tant de bo jo fos a Uppsala ara mateix i pogués donar-li alguna cosa més que un petó cibernètic i unes paraules de consol que sonen fredes en la pantalla.