diumenge, de juny 22, 2008

Tres metros sobre el cielo


Entre examen i examen, he trobat temps per pulir-me una novela que m'ha encantat.
Poder m'ha influit el meu estat d'ànim, poder sóc una romàntica perduda (ho dubto moltíssim..) o poder simplement és que és un bon llibre.

Lleuger i tendre.

Gràcies per regalar-me'l





P.D. el 30 acabo examens! ueeee ja queda poc!

4 comentaris:

Robertinhos ha dit...

RECORDO que a l'època d'examens era quan més novel3les em llegia... ;)

carmncitta ha dit...

yo de federico moccia em vaig llegir 'Perdona si te llamo amor' i també és una historia d'amor i em va agradar encara que jo no acostumo a llegir novel·les d'aquest tipus, però t'enganxa jejejeje.

M'apunto aquest _;D

Marina ha dit...

Robertinhos els examens son com un iman de perdre el temps :P

carmncita me n'han parlat d'aquest llibre! pero potser que ho deixi per quan ja no tingui examens :P més val no temptar massa la sort

Anònim ha dit...

Jo m'estic llegint en aquests moments Perdona si te llamo amor del mateix autor, i només dir-te que m'està encantant, té una prosa hàbil, ràpida pero com tu dius tendre i que arriba molt a dins. En serio, m'està semblant genial. Crec que a tres metro sobre cielo és la primera novel·la del autor, així que segur que si aquest t'ha agradat, aquest altre t'encantarà també. Té la magia necessària per robar somriures :).