Avui vaig d'intelectual.
Durant aquest estiu m'he anotat tots els llibres que m'he llegit a la meva llibreteta, amb l'objectiu (clar està) d'enrecordar-me i de poder fardar que en un sol estiu supero (i d'un bon tros)
la mitja de llibres llegits en aquest país.Aquí arriba el moment on fardo una miqueta i de pas recomano.
Kafka en la orilla, Haruki Murakami Agradar és poc, em va encantar! No he llegit el seu anterior llibre, però aquest em va fascinar. El contrast de cultures i la manera tant diferent d'entendre i viure les coses. No en diré res més per no desvetllar-ne les sorpreses de la trama.
Wilt, Tom Sharpe.Si no rius és que no tens sentit del humor. Un conte llarg o un llibre curt (i que se'ns dubte es fa curt) on un professor mediocre amb una vida mediocre que sense voler enreda la troca fins a límits impensables, perquè si pot sortir malament, sortirà malament.
Un crim imperfecte, Teresa Solana.Personalment hem va decebre força el final, saps la sensació de que no saben com acabar la història i s'inventen un final feliç en un pim pam? Doncs aquesta es la que vaig tenir, però la resta del llibre em va enganxar.
El nombre de la rosa, Umberto Eco.Ma mare deia que m'hauria de fer vergonya no haver-lo llegit encara, i la veritat es que les vaig passar putes per acabar-lo. No em va acabar d'agradar, se'm va fer feixuc, interminable amb parrafades en llatí (i jo que sóc de números.. el llatí ni pa tras) i capítols sencers on els protagonistes nomes discutien sobre si Crist era pobre o no van acabar amb la meva paciència, de tal manera que a la que sortia una discussió sobre la pobresa de Crist jo em saltava el capítol sencer.
Mejillones para cenar, Birgit Vanderbeke Sens dubte un títol curiós, seguit d'una obra diferent. De com un petit detall et pot canviar la vida per sempre, i mai tornar a ser igual.
Que se mueran los feos, Boris Vian Conte llarg de ficció on un noi escultural (qualsevol prota de teleserie americana, ros, cachas, esportista, bla bla bla) es veu embolicat en un experiment delirant d'un científic boig que pretén crear la raça perfecta. Per passar una bona estona, es llegeix en una tarda.
Las ovejas de Glennkill, Leonie Swann Novel·la policíaca on els protagonistes son un ramat d'ovelles. Una novel·la diferent, desconcertant i molt ben escrita, on tot, absolutament tot està vist des del punt de vista d'una ovella, un punt de vista bastant peculiar. La recomano a crits!!!!!
1984, George Orwell. Em picava la curiositat i com que la Cerdanya és molt aburrida va caure. Afortunadament, les visions del futur de l'autor no s'han complert. Que seria de les meves històries de farra si visquéssim en aquell món??? Uffffffff
El niño del pijama a rayas, John Boyne Llibre infantil, però ja conec més adults que se l'hagin llegit que no pas nens. La portada del llibre no conté cap informació sobre l'interior per no "fastidiar" la lectura, així que jo tampoc en n'explicaré la trama. No es una altra història sobre l'extermini nazi, és diferent.
La quinta mujer, Henning Mankell Aquesta si que es de polis de debò i no ovejunos. Un totxo amb una història d'assassinats cruents,a Suècia. Si heu llegit altres llibres d'en Mankell ja sabeu com serà aquesta novel·la.
Suite Francesa, Irene Nemirovsky Dos llibres en un, però tot i així mancat de final. La seva autora va morir en un camp de la segona guerra mundial i no va poder acabar el seu projecte. El llibre plasma la fugida de París al principi de la guerra i la segona part l'ocupació, tot des de un toc molt personal i íntim, mostrant les febleses, els amors i les conseqüències de la guerra en aquells que no manen sinó que són víctimes del moment.
