Vaig estar buscant les paraules per descriure el que sentia quan deixava grècia i les seves aventures.
I quan les vaig trobar, les vaig dir en veu alta i ja no tenien sentit.
I quan les vaig trobar, les vaig dir en veu alta i ja no tenien sentit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Amb el silenci també podem expressar moltes coses :D
i quines eren?;)
curiosament jo tambe he estat per les illes Gregues i es ben cert aixo dels frappes , es pot dir sense dubte que es la beguda nacional.
Molta tonteria amb el yogurt griego pero alla el que realment es porta es el frappe ;-)
carmncita .... (silenci)
robertinhos i ara que més dona?
mikel a mi grecia m'ha encantat! i els frappes, tot i la meva reticencia inicial, també! donde fueres haz lo que vieres!
Publica un comentari a l'entrada