dimecres, de febrer 18, 2009

I diuen que m'envegen...

Hi ha coses d'un mateix que no es poden canviar, ni tan sols dissimular.
Si ets alt, baix, gras, prim, capgròs, camallarg, guenyo ...
T'ha tocat i punt, s'ha de viure amb això.

En principi sembla que l'alçada no hauria d'influir gaire en la teva vida, i menys en la teva personalitat.
Que d'equivocats n'estem! Estic farta de sentir gent comentant (per bé o per mal) els meus centímetres, alabant, queixant-se o fent-ne broma!
He sentit coses que farien caure la cara de vergonya a més d'un. I que poso la mà al foc , no haurien dit a una persona baixeta.

Aquests comentaris, dificultats vàries, m'han arribat a marcar de tal manera que em fa vergonya! Passa a ser la única propietat que la gent diu de tu per descriure't, i jo sóc molt més! Passa a dominar la teva vida des de la roba, sabates, llit, primeres aparences i fins i tot cercle d'amistats!

I quan et proposes que ja n'hi ha prou de tonteries, que a tu tan et fot 5 centímetres amunt i avall, llavors et descobreixes a tu mateixa estirant el coll quan pel carrer passa una noia que podria ser més alta que tu. I et cagues en tot! Tu no volies!

No vull ni imaginar-me si fos alta de debò (tamany jugadora WNBA)

Ja hi tornem a ser!

2 comentaris:

carmncitta ha dit...

yo en cambio soy más bien tirando a taponcillo...medio medio jaja

Alls cuits mai couen ha dit...

Doncs jo soc mitjaneta jejeje que béee!!! es broma, marina tu tens moltes coses bones, i.. jo mai hi penso en que ets una noia molt alta, per mi simplement ets la marina.

Pto!!