Portem uns dies q la iaia maria em comenta cada dia la samarreta que porto. Que si quins colors més virolats que si et queda molt bé, aquesta et va massa curta, aquesta es massa escotada que vols posar nerviosos als nois eh pillina?
I últimament l
'escot que porto o deixo de portar sembla atraure tota l'atenció de la iaia maria. Fa un parell de dies mentre dinavem va i deixa anar:
- (imaginar-se la iaia maria fent diferents veus)Això va un i li diu a la seva amiga, no creus que portes un escot massa pronunciat?
Jo?? no, no ho crec?
Tens pèl al pit, doncs?
Noooooo per deu quines bestieses que dius!
Doncs llavors si que portes massa escot.
I la iaia maria vinga a riure. Jo amb cara de (?!) quin acudit més dolent i la mama menjant com si no sentís res. I això que l'avi avelinu salta:
- L'altre dia ens van explicar un xiste que diu, no portes un escot...
-Però avelinuuuuu que els hi acabo d'explicar!!!!!
- Ah! jo es que estava menjant el préssec.
I ara jo si que reia. El préssec el tenia completament absort, i tal com va acabar el seu intent d'acudit fallit, va agafar un altre préssec i se'l va fotre.