When we were young

When we were young

Avui anava entrant a diferents blogs i només feia que veure imatges de nens adorables! I no me pogut resistir. He comprovat que tingues alguna foto escanejada d quan era peque peque (perque aixecar-me a buscar els àlbums de fotos antics m'ha semblat un esforç inhumà) i aquí us en deixo una petita mostra.

Com es pot comprobar, amb els anys vaig anar perdent la gràcia i la fotogènia i de fet, durant una temporada només hi sortia amb cara de mala ostia.
Per cert, ma mare tenia una fixació que mai podré entendre per les camises horribles.

I pensar que tenia els cabells llisos com cordes...

De tant en tant rento les sabates (quan ma mare m'obliga)

I fa un parell de dies vaig netejar la puntera de les bambes amb cilit bang i van quedar com noves.


P.D. espera trobar-me un forat al cap d'unes hores però per molt que he buscat encara no s'ha menjat el plàstic.

Parada i fonda

Porto 10 dies aïllada del món a la Cerdanya, amb la única distracció de devorar llibres i passejar per la muntanya. Així que m'ha donat temps de llegir molt (ja us explicaré al final de l'estiu tot el que he llegit) i de caminar poc, perquè el temps sense dubte no ha acompanyat gaire!

Demà torno a marxar (si es que a casa no parem), marxo a veure els avis i després aprofitant que serem lluny anem a Salamanca a passar uns dies. I que es el que més trobo a faltar quan no sóc a casa??? doncs, el coixí del llit. Si, es que no hi ha cap coixí com el meu. Aquests deu dies han sigut horribles dormilegament parlant, mai havia tingut un coixí tant alt i tan dur, un desastre pel meu descans, en canvi avui he dormit com un soc, fins que la tempesta ha fet espantar al gat i aquest a decidit saltar sobre la meva panxa, coses que passen....

Per variar porto masses coses que explicar, per exemple que el Fèlix pobret ho ha passat molt malament amb el viatge i en adaptat-se a la casa d'allà (i ja si pot anar acostumant que l'any que ve li toca el mateix), però al final gaudia com el que més corrents escales avall i sortint al porxo.

També he notat l'aparició d'una nova raça cerdana, les chaches sud-americanes. M'explico, fa uns anys nomes portaven minyona els rics del cagar (que fina sóc), ara porta minyona tot deu! Em sentia marginada, xiuxiejos a la plaça del poble (mira, aquells son els que no en tenen!)...
Bromes apart, si la població del meu poble( digali meu, digali hi vaig un cop a l'any) a l'hivern es de 8 persones i a l'estiu de 40, on dels quaranta 20 son gremlins de menys de 10 anys, conta que per cada 3 gremlins hi ha una minyona.
També hi ha diferents maneres de tractar-la, hi ha el que no la deixa sortir més enllà del porxo, hi ha el que li fa portar uniforme amb còfia, hi ha el que la té tot el dia darrere el bebe, hi ha el que no se on la fot perque a casa te tres nens, la iaia, la tieta, el gos i el hamster i no ens enganyen, en una caseta adosada no hi cap tanta fauna! És més, em vaig enterar l'últim dia que la veïna havia tingut una criatura, es que en els 10 dies no l'hi havia vist el bebe en braços en cap moment, n'hi tan sols portar el cotxet, només havia vist el bebe amb la minyona donant voltes pel poblet. Amor de mare!

Años mozos

No se vosaltres, però quan els meus pares m'expliquen la seva història hi ha dos zones clarament diferenciades i separades per al menys 5 o 6 anyets, uns anys que sembla que se'ls hagi endut el temps.

M'explico, m'expliquen records de la seva infància, que si els amics del poble, els estius, els viatges amb els pares, l'escola... I tot plegat passen a la facultat vaig conèixer el teu pare, vam començar a sortir, ens vam casar, vas néixer tu, més tard els gremlins, etc etc

La veritat es que el període de temps entre els 16 i el 22 tampoc es que m'importes gaire, de fet, no me n'havia ni adonat. Però la iaia maria és una hacha. Fa un parell de dies érem al poble, al balcó mirant el mar mentre ma mare m'intentava arrencar informació ( entenguem-nos li encanta saber amb qui vaig a tot arreu, i com que li encanta, jo odio explicar-li-ho, a demés implica remuntar-me dos generacions enrere en l'arbre genealògic dels meus amics, cosa que ni de broma faré). Doncs en aquesta situació i en un moment de desesperació li vaig preguntar si ella no feia pas el mateix, vamos que no em creia que li expliques a sa mare amb qui anava a cada moment.

I tachan! la iaia maria ràpida com la que més, va començar a enumerar tot de nois, que si un italià, que si el melenes aquell, que si el del poble, etc etc. I ma mare amb cara de pal al costat. "No cal que els expliquis això a les nenes". I les nenes "si si explica". "Ui doncs ta mare sempre va tenir nòvio i quan tots volíem pujar al poble els caps de setmana ella sempre es quedava a Barcelona (digue-li tonta). Ai! i aquell italià tan maco que vas conèixer al creuer , n'has tornat a saber res més??" " Perquè la teva mare de joveneta era molt maca" (aquí la iaia va ser cruel, i ara que, eh??)

En un pim pam la iaia maria va resumir tant bé aquells anys que la gremlin i jo tenim material de sobres per fer-ne una biografia.

Morritos!

Fa un parell de dies que el meu tiet i la seva dona han vingut desde terres relativament llunyanes per fer una visiteta i rostir-se al sol, però jo no els vaig veure fins ahir que van venir a sopar a casa.

Doncs resulta, que des que va entrar per la porta (li direm B a la dona del meu tiet, que no es la meva tieta, entenguem-nos) li veia la cara estranya. Com si s'hagués caigut i s'hagués fotut una morrada de campionat.

Doncs res, comença el sopar i la B. s'asseu davant meu. I jo tota l'estona sense poder treure-li els ulls dels llavis i "bigotis" inflats com si portes un tros de salsitxa sobre la geniva. I a força de mirar-la ho vaig veure clar ( això i un petit aclariment de ma mare "que porta aquesta dona als llavis??").Que s'ha fet¿¿??no cal dir que li queda malament! De fet, jo em pensava que s'havia fet mal... no cal dir més.

I es que és molt lleig!!!!no semblen llavis naturals! s'entussodeixen a fer el llavi de dalt igual de molsut que el de baix i queda horrible! els hi queda com fofo i semblen petites salsitxes enganxades, a més no només els inflen el llavi sinó tota la zona i semblen un mico (sabeu lo típic de posar-se mig coco a la boca per imitar la cara de mico? doncs igual!)
Es pensen que estan divines de la muerte!!! Però anem més enllà: Tenen la mateixa sensibilitat? Poden parlar bé amb aquella massa allà enganxada? Allò rebota? Que sens quan els fas un petó?

Aclariment.. els meus són naturals. Els que la mare natura m'ha donat.

La web que enllaço no té desperdici. Montruositats diverses.

Dinant amb la iaia maria

Portem uns dies q la iaia maria em comenta cada dia la samarreta que porto. Que si quins colors més virolats que si et queda molt bé, aquesta et va massa curta, aquesta es massa escotada que vols posar nerviosos als nois eh pillina?
I últimament l'escot que porto o deixo de portar sembla atraure tota l'atenció de la iaia maria. Fa un parell de dies mentre dinavem va i deixa anar:

- (imaginar-se la iaia maria fent diferents veus)Això va un i li diu a la seva amiga, no creus que portes un escot massa pronunciat?
Jo?? no, no ho crec?
Tens pèl al pit, doncs?
Noooooo per deu quines bestieses que dius!
Doncs llavors si que portes massa escot.

I la iaia maria vinga a riure. Jo amb cara de (?!) quin acudit més dolent i la mama menjant com si no sentís res. I això que l'avi avelinu salta:
- L'altre dia ens van explicar un xiste que diu, no portes un escot...
-Però avelinuuuuu que els hi acabo d'explicar!!!!!
- Ah! jo es que estava menjant el préssec.

I ara jo si que reia. El préssec el tenia completament absort, i tal com va acabar el seu intent d'acudit fallit, va agafar un altre préssec i se'l va fotre.

LA Final

Trencar la rutina d'aquests dies, saltar-te una classe de l'academia per anar a veure el teu gremlin en el partit més important que ha tingut en la seva vida. Llevar-te a les 7 del matí per anar al pavelló.

Enfadar-te perquè estan massa nerviosos i no juguen com ells saben. Juguen dinàmic, son remolins a la pista. Avui juguen estàtic i no en saben, i el contrincant se n'aprofita i tu et desesperes. I fallen els tirs més cantats i això els enfonsa. I és la final escolar de Barcelona.

I jo ja la vaig perdre fa uns anys. I vols que el teu germà la guanyi perquè tu no la vas poder guanyar. I són subcampions. Però són bons. I podran fer més l'any que ve. Encara que... podria pensar en un club federat, es bó, es àgil, es alt, serà molt alt. Es nota que li agrada, és un JUGÓN.

Post amb moltes similuts al tren xiu xiu de la petite dejà. Però es que al germans grans sens cau la baba amb els més petits.

Empatx

Tinc un empatx.
un empatx de familia (apaaa marina que cruel (veueta interior)).
Doncs no la veritat, porto una setmana convivint amb 7 persones més, i clar.. passar de ser 5 i el gat a ser 8 i el gat, es un canvi considerable.
Conseqüències: dormir al terra en un matalàs tota la setmana, anxovada entre el llit del meu germà i l'escriptori, no tenir habitació, trobar gent a tot arreu, i t'adones que els avis ja no son els que eren...


per cert, torno a estar com l'any passat.

UN GAT!

No se si us havia parlat algun cop de la rata que tenien els meus gremlins (gremlins=germans petits).
Doncs això els gremlins tenien un hàmster, un hàmster esquerp i malcarat que es va morir abans de l'estiu.
Si no ho heu deduït a mi els animals m'agraden lluny de mi. Doncs el cas es que els meus pares els hi regalaran un gat. Ells encara no ho saben, l'aniran a buscar aquesta tarda al veterinari. Un gat! que es pujarà al sofà, que deixarà pèls a tot arreu... que et mirarà amb cara de mala hòstia des de l'altra banda del sofà...
i el mes important.. que esgarraparà!
No dubteu que en un principi a mi també em farà gràcia i potser en penjo alguna foto i tot, però en el fons del meu petit cor de pedra.. jo no el vull aquest gat.

-instant de silenci: jo quan era petita vaig tenir dues tortugues d'aigua, que van morir les dues, una era cega i no veia el menjar, i l'altra un dels gremlins la va precipitar des de el marbre de la cuina. poff!

PD. Blocaire invisible.. CuCu!!! estic aqi!!! (sapigues que no puc veure.. axi q tres ampolles alcoholiques res de res!)

Pam!

Les coses dolentes mai et passen a tu. Les coses dolentes sempre els hi passen a l'amic de l'amic, el conegut del veí o el que anava a la teva classe i fa anys que no veus.
Passa el mateix amb els accidents de cotxe. Mai et passen a tu. Aquest cop als meus avis.
Ja sabia jo que les trucades de bon matí no porten mai bones notícies. Que visquin a quasi 500 km dels seus fills tampoc ajuda. No és molt greu però. .. creuar els dits i que es recuperin, que ja no és el mateix, que són grans i estan malalts.

Aneu amb compte.

La niña bonita

Ahir el meu gremlin va fer 15 anys

• instant de silenci: ja u diuen que els gossos s'assemblen als amos.
  

Ens fem grans..

...i sense donar-nos-en compte.
Porto uns dies plens d'aniversaris (sera q al nadal no hi ha res mes a fer) i just aqest migdia dinant a casa els meus avis me ne donat compte. Q grans q san fet!
Fisicament no sels hi nota, era com parlaven. Jo sabia abans qe ells el q anaven a dir. Sempre les mateixes anecdotes, sempre els mateixos comentaris.
Tants anys convivint junts i cada dia es discuteixen pq el meu avi nomes vol un trosset de carn i ella n'hi fa dos. Cada dia, cada dia. Com si no sapiguessin el q passarà. Ell nomes en menjarà un i demà ella ni farà dos.
Me aixecat de taula aburrida, sabia el q passaria, continuarien parlant del mateix fins q ma mare els talles i canvies a un altre tema igual de gastat. I així cada dia, a fer-lis companyia en la seva discussio diaria i la replica del avi: Jo ja no e de creixer que su mengi la nena si vol. Evidentment la nena ja sa menjat la seva ració (d dos trossos) encara q la seva avia sempre lin fa tres.

• instant de silenci: avui e fet cas al sentit comu i e escrit el post primer en word. ;)

P.D. Encara que ningu ho sapiga i encara q facin alguns partits per la La2 encara q en el telelnoticies no en diguin res s'esta jugant el Mundial femení de basqet a Brasil

Necessito un traje de neoprè

He d'anar a dinar a casa la meva avia ( a 50 metros) i no puc sortir al carrer de la q esta caient.
Potser arribaria abans nedant !

• Instant de silenci: desde les 11 dl mati q intento entrar al supermanager i esta colapsat. Q no treballa la gent o q?? Q qeden molts dies ! neu a treballar i dexeu-me fer-me els equips en pau

Intensiu pre-tornadaalarealitat

Estic fent un intensiu per arribar esgotada al dimarts. Es un intensiu dels forts, mati tarda i nit amb aniversaris i dinars amb familia. M'esta sortint mes barat que els de la Sol. Seran careros.

• instant de silenci: avui el meu germanet petit fa 12 anys. Felicitats!

A mi no men donaven dos... pero he crescut igual

A mi em fa molta gràcia quan la gent es posa recte i s'estira quan passen vora meu al carrer, també que les señores grans em mirin amb cara rara i que els nens em preguntin quan medeixo. Ja no em fan tanta gràcia alguns comentaris i actituds d'aqells que es creuen graciosos o q es pensen que m'afalaguen però deixarem aquest tema perquè en podria omplir posts sencers sobre coses que m'han passat. I despres penso ... encara hi ha noies molt mes altes que jo!.. el que hauran de sentir...
El tema no es aqest però, el tema es que he crescut!!
Ja m'ho deien molts coneguts : no pot ser, això es el que medeixo jo i tu em passes una mica! (n'hi ha alguns que s'han ficat cm de mes a la força .. sino no em quadren els calculs. la majoria homes... sera que fa por ser mes petitet??)
Doncs si: desde l'ultim cop que em vaig medir (uns dos anys) he crescut quasi 2 cm.

El món no el veig diferent nomes hauré de canviar la resposta a la pregunta típica que em fa la gent quan em coneixen:
-i tu quan medeixes?¿
- doncs molt! ajaj mes o menys 1,85
M'agradaria tenir una llista de tots aqells que quan tenia 12-13 anyets em miraven i deien: ara ja no creixeras molt mes.
La teoria diu que fins als 21 es pot creixer, doncs tinc dos anys per confirmar la teoria!!!!
Queda clar a la foto que no sóc una excepció en la familia... ayyy la genètica!! (Alcazar de Segovia)

• instant de silenci: s'ha mort el boig dels cocodrils. Encara m'extranya que no morís abans... mira que n'ha fet de bestieses ! Suposo que cap aventurer d'aqets mor de vell. A mi em posa nerviosa el seu programa... jo d'aqells bitxos ben lluny! i resulta que el bitxo més "inofensiu" l'apunyala al cor amb la cua! Si hagues fet cas als del cole de monges pregaria per ell o una cosa així... com que no els vaig fer cas dire que em sap greu i li dedico el post (si, ho se es una mica hipòcrita tanta gent que mor cada dia i jo li dedico en aqest sonat... pero mira.. ) .

PD. Avui ma qedat un post molt llarg.

Com sona l'OCCITÀ?

Aquest estiu (x variar) me mogut molt i en un dels viatges familiars vam nar a Carcassonne a fer la ruta dels Catars. que per cert, vist un castell vistos tots excepte un parell que estan bastant ben conservats la resta son 3 parets.
Doncs va resultar que jo ja ni men recordava que en aqesta area se suposa que qeda algu que parla català i uns quilometres mes amunt occità. I no men recordava perquè no ni havia ni rastre!! no el senties, ni el llegies, nomes els panells informatius dels castells i abadies et recordaven que aqell territori havia sigut català. Això si, tots els fulletons explicatius eren en català no en tenien en castellà ( i això no passa en la majoria de llocs d'aqi).
El curios es que ens van fer l'explicació d'una abadia en occità!! el noi no sabia castellà i ens va proposar fer-la en occità, va dir q niria a poc a poc i que segur que l'enteniem... i si!!!
L'occità sona com una barreja de català i italià . L'arrel de la paraula es catalana pero acabades practicament totes en "o" en canvi l'entonació i algunes terminacions recordaven força a l'italià. Res a veure amb el frances!
Total, que l'abadia de Caunes-Minervois es preciosa i el noi q et venen les entrades un privilegiat q parla occità.

• instant de silenci: tornant a la normalitat

Conversa amb la Clara

- Marina, es guai ser gran??
es que no sé si vull fer-me gran
- Clar que es guai. de totes maneres no hi ha mes remei..
- ah, vale. Llavors si que vull ser gran. I a tu t'agradaria ser petita??
- Clara, jo ja vaig ser petita... i no es pot tornar enrere.

s'asseu sobre mi :
-M'agradaria que fossis la meva germana gran.

• instant de silenci: sentada a l'ombra d'un parasol a la platja... esta a petar. fa calor. correm a l'aigua!!