No em canso mai de parlar-ne

A casa li hem trobat una nova utilitats als punters làsers : fer córrer com un desesperat al gat per tota la casa perseguint la llumeta vermella.

I quan ja l'has desat, ell es pot passar una bona estona vigilant la última paret on ha vist la llum. No fos cas que tornés a aparèixer i ell no hi fos!

Furminator

Quin nom més apropiat : FURMINATOR
i que de útil ha de ser per a què els meu abric negre no sembli blanc.


P.D. Post número 300. I ja estic de vacances, per fi.

I es que els gats son molt molt seus...

Quan el Fèlix va arribar a casa li vam comprar un sofà-llit perquè pogués dormir en un lloc tovet (i es q al principi per les nits el tancàvem a l'habitació de planxar perquè es fotia sota els armaris i sofàs i desprès no podia sortir-ne).
Com que ara dorm on vol (li té un carinyo especial a dormir al meu llit) ma mare va decidir tirar el sofagat perquè molestava i no hi jeia mai ( a triar entre un llit i allò, jo també triava el llit).

Doncs a sigut tirar-ho i ara el gat es passa tot el dia dormint a l'habitació on hi havia el sofa! Total, que perquè no dormi sobre la roba neta, li hem posat una tovallola vella sobre una taula... i ara s'hi passa les hores!

Cada cop que veig aquest video ric una bona estona

Ahhhhh terratrèmol!!!!

Aquesta nit m'he de llevat d'un bot perquè tot el llit tremolava.Tremolava tant que m'he despertat, i això ja és dir molt.

El meu primer pensament ha sigut: merda! un terratrèmol! (com si fos la cosa més normal del món) i se m'han accelerat les pulsacions. Podia sentir el cor a la boca quasi de ràpid que anava. El meu únic pensament es que visc en un vuitè i que si la casa cedia la patacada podia ser molt forta.

Quan per fi s'ha passat la tremolor, m'he atrevit a treure el braç de sota el nòrdic, agafar el mòbil de sobre la tauleta de nit: 5:16. 2 horetes de son per davant.

I amb la llum blanca del mòbil he vist el Fèlix dormint al meu llit, al costat de les meves cames. I com el molt gamarús es recol·locava per tornar a trobar una posició ben còmode desprès d'haver estat rascant-se darrera la orella (més o menys com aquest).

I és que per un moment m'ha fet una por terrible. No n'hi ha per menys...

Atacada

Anava a casa la iaia maria a dinar, ja només em quedava creuar un carrer quan la "cosa" em va assaltar.
Va ser a la cantonada, d'imprevist, per espantar-me (sóc la valentia en persona jo).
En tombar carrer amunt, es va posar dreta sobre les cames del darrera, va tibar fort de la corretja i se'm va tirar a sobre. No prou ràpid perquè la seva propietària tibes fort i fes un crit molt cruel:

-OFÈLIAAAAAAAAAAAAAA nooooooo!

Si senyors i senyores, una gosseta escanyolida i llargaruda (d'aquests que fan pena , sembla que passin gana) que es deia Ofèlia se'm va "tirar" a sobre en una cantonada. Segurament feia olor a Fèlix.

Quin nom més cruel

On ets carinyuuuu ?

Avui per tercera vegada en la seva vida el Fèlix (carinyitu del meu cor) s'ha passat tot el matí tancat a l'armari.



Sembla que no n'aprengui.

Li encanta entrar als armaris, però ho fa tan sigilosament que no te n'adones i es queda tancat dins. A vegades es queda sobant i ni s'immuta i d'altres com aquest matí en obrir l'armari a sortit disparat.

Suposo que quan hagi passat N vegades ja no tindrà punyetera gràcia, de moment és un entreteniment anar a buscar el gat.

-No he vist la fera en tot el matí!
- Mira a l'armari


P.D.desprès de la castració està fent panxeta!

Parada i fonda

Porto 10 dies aïllada del món a la Cerdanya, amb la única distracció de devorar llibres i passejar per la muntanya. Així que m'ha donat temps de llegir molt (ja us explicaré al final de l'estiu tot el que he llegit) i de caminar poc, perquè el temps sense dubte no ha acompanyat gaire!

Demà torno a marxar (si es que a casa no parem), marxo a veure els avis i després aprofitant que serem lluny anem a Salamanca a passar uns dies. I que es el que més trobo a faltar quan no sóc a casa??? doncs, el coixí del llit. Si, es que no hi ha cap coixí com el meu. Aquests deu dies han sigut horribles dormilegament parlant, mai havia tingut un coixí tant alt i tan dur, un desastre pel meu descans, en canvi avui he dormit com un soc, fins que la tempesta ha fet espantar al gat i aquest a decidit saltar sobre la meva panxa, coses que passen....

Per variar porto masses coses que explicar, per exemple que el Fèlix pobret ho ha passat molt malament amb el viatge i en adaptat-se a la casa d'allà (i ja si pot anar acostumant que l'any que ve li toca el mateix), però al final gaudia com el que més corrents escales avall i sortint al porxo.

També he notat l'aparició d'una nova raça cerdana, les chaches sud-americanes. M'explico, fa uns anys nomes portaven minyona els rics del cagar (que fina sóc), ara porta minyona tot deu! Em sentia marginada, xiuxiejos a la plaça del poble (mira, aquells son els que no en tenen!)...
Bromes apart, si la població del meu poble( digali meu, digali hi vaig un cop a l'any) a l'hivern es de 8 persones i a l'estiu de 40, on dels quaranta 20 son gremlins de menys de 10 anys, conta que per cada 3 gremlins hi ha una minyona.
També hi ha diferents maneres de tractar-la, hi ha el que no la deixa sortir més enllà del porxo, hi ha el que li fa portar uniforme amb còfia, hi ha el que la té tot el dia darrere el bebe, hi ha el que no se on la fot perque a casa te tres nens, la iaia, la tieta, el gos i el hamster i no ens enganyen, en una caseta adosada no hi cap tanta fauna! És més, em vaig enterar l'últim dia que la veïna havia tingut una criatura, es que en els 10 dies no l'hi havia vist el bebe en braços en cap moment, n'hi tan sols portar el cotxet, només havia vist el bebe amb la minyona donant voltes pel poblet. Amor de mare!

Futur del bàsquet

Ahir em vaig indignar moltíssim! molt molt moltissim! prepareu-vos pq aquí surt la MaRiNa en defensa dels esports minoritaris!
Després de la febre basquetbolista en guanyar el mundial, el basquet femení continua sent un gran desconegut (nomes n'he vist de tant en tant alguna retransmissió al canal 33, que realment sempre em feien molta il·lusió)

L'última notícia es que el UB Barça, corre perill de desaparèixer. Així tal qual. La federació catalana té dos places per a la lliga a nivell estatal, però sembla q en perdrem una ja que el equip universitari de Barcelona no troba patrocinador. L'altre plaça l'ocuparà el CB Olesa patrocinat per l'Espanyol!!!!! si senyors, l'espanyol tindrà equip de basquet femení pro el barça no. perquè es molt car! l'any passat els va costar 500.000 euros! i clar, el FC Barcelona creu que aquesta es una quantitat desorbitada! per favor!!! Ves quin patrocinador!

No importa que el UB Barça tingui una gran cantera (que s'està diluint pq les cadets no li veuen cap sentit jugar en un equip que no té futur, i que mai podran arribar a la primera categoria ), no importa que l'any passat fossin semifinalistes de la lliga, no importa que es classifiquin cada any en competicions europees (tot i que desprès no hi puguin anar per manca de diners), no importa que tinguem jugadores increïbles ( com la Marta Fernàndez que se'n va a la WNBA (germana d'en Rudy) o l'Ingrid Pons).No importa que sigui dels millors equips femenins!! Es veu que es poden gastar 24 milions per un tiarro que es fa dir Titi, però no mig en elles.

Doncs jo dic: cop de mall a en Laporta! i des de aquí t'aviso, si passo per davant del pippers i et veig allà sentadet esmorzant, vindré a parlar amb tu! (per qui no ho sàpiga, el Laporta esmorza sovint en aquest bar, jo al menys l'he vist varis cops).

els de l'espanyol em cauen més simpàtics a partir d'ara

Per cert, avui hem capat al Fèlix.

Motius inexplicables

Per motius inexplicables al Fèlix (el meu estimat, adorat gatet) nomes se li cauen els pèls blancs quan vaig de fosc.

En canvi, se li cauen els pèls atigrats (o sigui foscos) quan vaig de blanc.

Si es que n'és d'espavilat aquest gat!

K.O.

la anglesota ja ha marxat i jo estic en estat catatònic. 3 dies de festa en menys d'una semana m'han deixat morta. I encara queda avui un aniversari... necessitaré cures intensives demà.

Us enrecordeu del Fèlix? (si, no sóc pesada ni res amb el gat). Doncs sap obrir portes! El tio salta i salta fins que arriba al mànec, s'hi penja i torna a caure, desprès l'empeny amb el cap. Si al final no serà tant tonto com semblava.

Ja me l'han desembargat

Ja torno a ser la ama i senyora del meu blog. (Tranquil·la Candela que ja esta solucionat)


Jo no me'n recordo del que somio, però avui (o sigui ahir, pq jo volia escriure això ahir pro no em deixava),vaig tenir una visió. I és que portava mitges i el gatet venia tan carinyos com sempre, s'hi penjava i els hi feia una carrera de campionat. Realista de mi he pensat: tu portes molts pocs cops mitges, no pateixis.

Aquest matí (o sigui ahir pq....) estava en procés de portar a terme el re-esblanament de les sabatetes (vamos, que m'estava posat tirites en previsió) i veig que el gat estava a punt de ficar l'urpa sobre els mitjons (aquells mitjons de mitja que tb s'hi fan carreres, els de la foto per ser més clars). He arribat a temps i l'he fet jugar amb la meva mà en comptes dels mitjons (creieu-me que fa pena la pobrissona ara). Casi es fa realitat la visió.

Aquí va la reflexió del dia: tant que avança el mon i ningú ha sigut capaç d'inventar unes mitges in-carrerables!

Blogger. No veus que he sigut capaç de fer un post sencer sobre mitges sense dir una marca???
Si me l'haguen deixat escriure quan tocava m'hagues quedat més maco, n'estic segura.

Es greu?

Es greu dir-li al gat carinyu ?

Jo no volia el gat. Hi ara sem cau la baba cada cop que el veig passejant-se o quan es fica a sobre meu i es deixa acariciar. El meu pare li té enveja.

Carinyu vine aquí que et faré caricietes!

Sue first, ask questions later

Me'n recordo fa uns anys que corria un email amb tot d'instruccions estúpides, era superdivertit, però en el fons mai em vaig creure del tot que fossin verídiques...

Resulta que hi ha una organització M-LAW (Michigan Lawsuit Abuse Watch) que es dedica a recopilar totes les instruccions estrafolàries (jo diria tontes) que troba la gent en diferents productes. De fet, jo si fos la persona encarregada de decidir que ficar a l'etiqueta d'una grapadora que s'ha de vendre a els EUA renuncio al càrrec! quina responsabilitat! Haver si em denunciaran per no haver avisat que no te la pots menjar barrejada amb els espaguetis, que no la pots planxar, que no te'n vagis al llit amb ella (auuu!! )...

Aquesta gent (que també s'ha d'estar avorrit per dedicar-se a això) cada any escolleix les millors, en fa un llibre i els guanyadors tenen recompensa econòmica. Però la guanyadora no es la empresa que a tingut el valor d'escriure aquestes burrades a l'etiqueta sinó el consumidor que l'ha trobada i ha avisat els M-LAW.

Algunes d'aqesta temporada son (les deixo en angles, qui en sapiga perfecte, qui no pràctica):
"Remove the child before folding" en les intruccions d'un cotxet per a nens.
"Do not iron" en una butlleta de la Loto.
"Don’t try to dry your phone in a microwave oven.” en un telefon mobil.
“Never use a lit match or open flame to check fuel level.” en les instruccions d'una moto d'aigua.

El trist no es que ho recopilin, el trist es que els fabricants es vegin obligats a posar-ho perquè si a algun idiota se li acudeix planxar mentre dorm no els puguin demandar, seguint la famosa màxima nortamericana "sue first, ask questions later".
I es que si ti poses a pensar... es poden fer moltes bestieses. Posar el cap dins el renta vaixelles, planxar la roba que portes posada, posar la tele a la dutxa, intentar menjar-se la play, tirar la calculadora a la foguera.... més?

• instant de silenci: he aconseguit que el gat fes com un gos. Tirar-li un cabdell de llana i que te'l torni!
  

Classe d'angles

Your mind is like the surface of a lake. It is calm and smooth until anxious thoughts start ruffling the surface. Drain the lake. Empty your mind. When there is no water, there is no surface. When there is no mind, there can be no anxiety. The empty head is the beginning of wisdom.

Cortesia del llibre d'angles.

• instant de silenci: El Fèlix ha posat la pota dintre el meu estoig se li ha enganxat una ungla al regle, no la podia treure hi ha estat corrents per la taula amb l'estoig enganxat a la pota amb cara de pànic. Això li passa per antipàtic.

PD: no se que passa avui, que no hi ha manera de que em deixi entrar al meu blog. primer he entrat a traves del de l'emma, despres a traves del de l'azriel, despres a traves del profile .. us pasa el mateix o nomes em te mania a mi?

Que ve el monstre!

Imagineu-vos un home d'un 30 anys, moreno, cabell llarg, normal al cap a la fi. Ni lleig ni guapo, normal. No s'assembla gens a un mostre ferotge (aquí volia arribar jo).

Aquest home es entrenador de bàsquet. Doncs bé, en trepitjar el parquet es transforma en el monstre ferotge que deia. Té el seu equip acollonit, el crida, mai esta content, tant fa si es un entrenament, un amistós o la copa. Crida, insulta, falta al respecte, diu tantes coses que al públic de l'equip contrari li sap greu i s'apiada de l'equip.
En els temps morts, l'equip s'apropa amb cara de por a la banqueta, allà els espera el Monstre per fotre-lis un rapapolvo que els deixa secs. Que falles un tir, a la banqueta, que s'escapa el teu defensor, a la banqueta i 3 insults de regal, que fas una falta, a la banqueta i 5 insults de regal ( estil ivanovic).
L'equip del monstre té tanta por que ho està guanyant tot. Apallissa els seus rivals, no els dona opció. Però el monstre continua insultant, faltant al respecte, cridant a un pam de la cara del seu equip.

Resposta lògica? Home, si els paguen, ja esta be que guanyin i si tenen que suportar 4 crits no passa res!
L'equip està format per nenes de 15 anys. Nenes que no cobren, sinó que paguen per fer esport. Els pares estan molt contents perquè les seves nenes guanyen. Segurament es proclamaran campiones de Catalunya aquest any i tenen possibilitats de quedar ben classificades a españa.

Els pares sembla que no vegin com el monstre tracta les seves filles; la realitat es que poques d'aquestes nenes duren mes de dues temporades al seu equip. Acaben asquejades,cansades, fartes de que les insultin per no haver ficat la piloteta dins d'una anella.
Em sorprèn, cada any mes ( ja fa anys que se de l'existència dl monstre), que un club com el seu no li faci canviar el comportament. Però es clar, ell guanya, i la salut mental de les nenes és nomes un efecte col·lateral.

-instant de silenci: la Judit li ha dedicat un post al fèlix

Batejant el gat

Tal com vaig preveure m'he enamorat del bitxo. Es tan maco! (una es cura les penes com pot).
No he tardat ni dos segons a fer-li fotos, que no es gens fàcil ja que el soroll de la càmera li fa por i a quasi totes surt mogut.
De moment els gremlins encara no l'han batejat, no es posen d'acord, m'han demanat l'opinió, però com que en teoria és el seu regal no m'hi fico gaire.Només he comentat que no m'agradaria que tingues un nom "tipic de gat cursi" vease blanquet/a, negret/a, boleta, perla, kitty, etc.
Els noms que han sortit han sigut: Sòcrates, Nietzsche (la teoria del supergat XD ), turró, màgic (coses de ma mare), Jordan (el meu pare..), pi (3,1416 pels amics), Félix, crispin, fiera...
Ja ho se, frikies a més no poder, però al cap i a la fi el gat no s'entera. i una cosa serà com el bategin i una altra com li acabi dient jo.

-instant de silenci: he ficat la pota amb el meu amic invisible i he descobert el meu. ara la pregunta es... i que li escric jo divendres???

UN GAT!

No se si us havia parlat algun cop de la rata que tenien els meus gremlins (gremlins=germans petits).
Doncs això els gremlins tenien un hàmster, un hàmster esquerp i malcarat que es va morir abans de l'estiu.
Si no ho heu deduït a mi els animals m'agraden lluny de mi. Doncs el cas es que els meus pares els hi regalaran un gat. Ells encara no ho saben, l'aniran a buscar aquesta tarda al veterinari. Un gat! que es pujarà al sofà, que deixarà pèls a tot arreu... que et mirarà amb cara de mala hòstia des de l'altra banda del sofà...
i el mes important.. que esgarraparà!
No dubteu que en un principi a mi també em farà gràcia i potser en penjo alguna foto i tot, però en el fons del meu petit cor de pedra.. jo no el vull aquest gat.

-instant de silenci: jo quan era petita vaig tenir dues tortugues d'aigua, que van morir les dues, una era cega i no veia el menjar, i l'altra un dels gremlins la va precipitar des de el marbre de la cuina. poff!

PD. Blocaire invisible.. CuCu!!! estic aqi!!! (sapigues que no puc veure.. axi q tres ampolles alcoholiques res de res!)