El meu primer dia

Avui era el primer dia que treballava per una companyia de creuers en fer "transfers" de passatgers. Bàsicament i parlant en plata, agafar els iaios que tornen del creuer i deixar-los al check in i viceversa.

Això ha implicat llevar-me a les 5 del matí per ser a l'aeroport a les 6:30 puntual com un rellotge. Com totes les feines del món té els seus més i els seus menys, ara, complicada no ho es gens, si tothom fa el que li toca es una operació més aviat tonta. Bàsicament cobraré per haver aguantat un paper amb el nom de l'empresa durant 8 hores.

El que m'ha sorprès és l'actitud d'alguns iaios ianquis. Sobretot els que tornaven cap a casa, resulta que només baixar de l'autocar, tots es quedaven paralitzats, de cop els entraven tots el mals i molts sol·licitaven una cadira de rodes. La companyia no té cadira de rodes i per tant han d'anar fins al check in i sol·licitar la de la seva companyia aerea, el que passa es que ni Bristish airways té 40 cadires!

I et miraven amb careta de pena "excuse, but you see, we're old people, we can't walk..." algunes dones se'ls saltaven quasi les llàgrimes. Doncs aquests iaios que tanta pena ens volien donar, han estat un més de creuer per tota Europa parant a cada parada i carregant una mitjana de 6 maletes per parella desde casa seva a l'aeroport. Com es possible? Doncs perquè la gran majoria feien cuento!!!!!!!! (i cuidao, que dic la majoria no tots)

Quan ja portaven rallant molta estona i o marxaven o perdien l'avió els i deixaves anar un : "Excuse me M'dam, unless you go immediatly to your check in point you'll loose your flight" i pum! màgia! agafa i xino xano anaven com si res al check in! Desprès de veure'n una fer-ho se m'han passat totes les penes i llàstimes i he estat insensible a tot tipus de precs.