ja esta, ja m'he caigut.
Ahir em vaig sentir indefensa, decideixo ser solidaria i donar sang per primer cop en la meva vida...
... i al cap de ben bé una hora "del moment" caic rodona a l'andana del metro i només un guiri es digna a parar-se i ajudar-me a arribar als bancs de l'andana.
Durant els 20 minuts que vaig estar sola esperant al meu salvador estirada amb les potes amunt al mig de la estació d'Urquinaona , només a una parella de mitjana edat li va semblar que necessitava ajuda.
Per algun estrany motiu la resta de la gent va pensar que era normal tenir una noia (que ni tan sols portava pantalons .. qui em manava a mi anar tan chachi piruli ahir amb el meu jersei llarg) allà estirada amb les cames amunt més blanca que el paper, intentant que la sang reguès les seves neurones un altre cop.
Avui en dia qui no té un salvador que en quan el truques surt corrents i et ve a buscar siguis on siguis està perdut.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris quina jeta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris quina jeta. Mostrar tots els missatges
dimecres, de novembre 19, 2008
dimecres, de juny 11, 2008
Això ho arregla la iaia....
Aquest caos vergonyós que estem vivint aquests dies, treu la iaia maria de polleguera.
La iaia maria odia les vagues en general i les que la putegen en particular.
Per ficar un exemple, sempre parla d'un dia que tornant del poble els pagesos de la avellana van tallar la carretera i es van quedar hores i hores atrapats allà. Quan per fi van deixar passar els cotxes d'un en un, tot xula ella, baixa la finestra i li xiscla als pagesos q havien tallat la carretera amb els tractors " Mai més compraré avellanes!"
El meu avi va haver d'esquivar el tractor d'un energumen que en sentir allò casi els atropella.
Però la iaia maria mai més ha tornat a comprar avellanes d'aquí, i si pot, ja n'hi en menja.
Si la iaia maria pogués... ens arreglava aquesta vaga en un plis plas! Que tremolin els camioners!
La iaia maria odia les vagues en general i les que la putegen en particular.
Per ficar un exemple, sempre parla d'un dia que tornant del poble els pagesos de la avellana van tallar la carretera i es van quedar hores i hores atrapats allà. Quan per fi van deixar passar els cotxes d'un en un, tot xula ella, baixa la finestra i li xiscla als pagesos q havien tallat la carretera amb els tractors " Mai més compraré avellanes!"
El meu avi va haver d'esquivar el tractor d'un energumen que en sentir allò casi els atropella.
Però la iaia maria mai més ha tornat a comprar avellanes d'aquí, i si pot, ja n'hi en menja.
Si la iaia maria pogués... ens arreglava aquesta vaga en un plis plas! Que tremolin els camioners!
dimecres, d’abril 30, 2008
El meu primer dia
Avui era el primer dia que treballava per una companyia de creuers en fer "transfers" de passatgers. Bàsicament i parlant en plata, agafar els iaios que tornen del creuer i deixar-los al check in i viceversa.
Això ha implicat llevar-me a les 5 del matí per ser a l'aeroport a les 6:30 puntual com un rellotge. Com totes les feines del món té els seus més i els seus menys, ara, complicada no ho es gens, si tothom fa el que li toca es una operació més aviat tonta. Bàsicament cobraré per haver aguantat un paper amb el nom de l'empresa durant 8 hores.
El que m'ha sorprès és l'actitud d'alguns iaios ianquis. Sobretot els que tornaven cap a casa, resulta que només baixar de l'autocar, tots es quedaven paralitzats, de cop els entraven tots el mals i molts sol·licitaven una cadira de rodes. La companyia no té cadira de rodes i per tant han d'anar fins al check in i sol·licitar la de la seva companyia aerea, el que passa es que ni Bristish airways té 40 cadires!
I et miraven amb careta de pena "excuse, but you see, we're old people, we can't walk..." algunes dones se'ls saltaven quasi les llàgrimes. Doncs aquests iaios que tanta pena ens volien donar, han estat un més de creuer per tota Europa parant a cada parada i carregant una mitjana de 6 maletes per parella desde casa seva a l'aeroport. Com es possible? Doncs perquè la gran majoria feien cuento!!!!!!!! (i cuidao, que dic la majoria no tots)
Quan ja portaven rallant molta estona i o marxaven o perdien l'avió els i deixaves anar un : "Excuse me M'dam, unless you go immediatly to your check in point you'll loose your flight" i pum! màgia! agafa i xino xano anaven com si res al check in! Desprès de veure'n una fer-ho se m'han passat totes les penes i llàstimes i he estat insensible a tot tipus de precs.
Això ha implicat llevar-me a les 5 del matí per ser a l'aeroport a les 6:30 puntual com un rellotge. Com totes les feines del món té els seus més i els seus menys, ara, complicada no ho es gens, si tothom fa el que li toca es una operació més aviat tonta. Bàsicament cobraré per haver aguantat un paper amb el nom de l'empresa durant 8 hores.
El que m'ha sorprès és l'actitud d'alguns iaios ianquis. Sobretot els que tornaven cap a casa, resulta que només baixar de l'autocar, tots es quedaven paralitzats, de cop els entraven tots el mals i molts sol·licitaven una cadira de rodes. La companyia no té cadira de rodes i per tant han d'anar fins al check in i sol·licitar la de la seva companyia aerea, el que passa es que ni Bristish airways té 40 cadires!
I et miraven amb careta de pena "excuse, but you see, we're old people, we can't walk..." algunes dones se'ls saltaven quasi les llàgrimes. Doncs aquests iaios que tanta pena ens volien donar, han estat un més de creuer per tota Europa parant a cada parada i carregant una mitjana de 6 maletes per parella desde casa seva a l'aeroport. Com es possible? Doncs perquè la gran majoria feien cuento!!!!!!!! (i cuidao, que dic la majoria no tots)
Quan ja portaven rallant molta estona i o marxaven o perdien l'avió els i deixaves anar un : "Excuse me M'dam, unless you go immediatly to your check in point you'll loose your flight" i pum! màgia! agafa i xino xano anaven com si res al check in! Desprès de veure'n una fer-ho se m'han passat totes les penes i llàstimes i he estat insensible a tot tipus de precs.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)