Atacada

Anava a casa la iaia maria a dinar, ja només em quedava creuar un carrer quan la "cosa" em va assaltar.
Va ser a la cantonada, d'imprevist, per espantar-me (sóc la valentia en persona jo).
En tombar carrer amunt, es va posar dreta sobre les cames del darrera, va tibar fort de la corretja i se'm va tirar a sobre. No prou ràpid perquè la seva propietària tibes fort i fes un crit molt cruel:

-OFÈLIAAAAAAAAAAAAAA nooooooo!

Si senyors i senyores, una gosseta escanyolida i llargaruda (d'aquests que fan pena , sembla que passin gana) que es deia Ofèlia se'm va "tirar" a sobre en una cantonada. Segurament feia olor a Fèlix.

Quin nom més cruel

Piropos? III

Divendres 12:15 davant del princesa Sofia. El semàfor es posa vermell als meus morros. Faig tard. Tot de guiris surten d'una conferència.
A l'altra banda del semàfor la que va ser profe meva de l'acadèmia ara farà un parell d'anys em saluda.
Merda faig tard a l'acadèmia, em tocarà la cadira xunga segur.
Al meu costat tres homes, guiris, rondant la seixantena. A partir d'ara anomenats, els iaios verdes per fer-ho més curt.

(els iaios verdes parlen entre ells en angles i es pensen que no els entenc)

Iaio verde nº1 (el lider) - She looks like Penelope Cruz. Don't you think so?
I.V nº2 - Absolutely
MaRiNa (que li rebenta que parlin d'ella a esquenes seves) - That I look like who?
I.V nº1 -Like Penelope cruz! Noone said this before to you?
MaRiNa - No. (visca la cara the mala ostia!) And she is like that (senyalo una alçada de metre i mig)
I.V nº1 - Of course! You are the tall version of Pe. I know her and I can assure you that you look like her.
I.V nº3 - But I like tall woman. They are the best (ell tota l'estona callat però deixa'l anar quan vol!)

Aquí tenim a la Pe:


I jo només m'assemblo a la Pe en el blanc dels ulls.
Continuant amb la col·lecció de rarezes del carrer, crec que ampliaré aquesta secció.

Cotinuem amb les vacances....

Aquest agost he fet la meva famosa ruta per l'Espanya profunda, que inclou Salamanca, Avila i Zamora.
Una descobreix moltes coses quan surt fora de casa, coses diferents a cada lloc, coses maques i coses lletges. Per exemple, descobreix que per allà no poden plantar res perquè els camps son uns pedregals, també descobreix que l'agost implica que a les 11 del matí hi hagi 14 graus, que els arribes del Duero són magnífics, etc.

Però tinc aquesta gran costum de mirar els noms dels carrers pels quals em passejo. Doncs (agarrate fuerte que viene!) per Ledesma (el poble més proper a on estàvem allotjats) vaig passar pel carrer General Franco i pel General Mola. Horror! Se'm van posar els pels de punta i vaig fer alguna que altra foto.
Més tard a Salamanca, vaig descobrir que l'arxiu general de la guerra civil espanyola es troba al carrer "el expolio". Deu meu! que apropiats! Al menys tenien clar de que es tracta! Consti que em vaig fer una foto davant de la porta de l'arxiu, però que per una absurda discussió amb mi mateixa no posaré.



Vaig voler pensar que guardaven aquests noms perquè no els havia donat temps a canviar-ho, però a Fermoselle em vaig tornar a trobar al generalísimo i al carrer del general Sanjurjo, afortunadament, nomes unes passes més enllà vaig trobar el carrer Guapo, que evidentment em va semblar molt més apropiat, tot i que de bellesa no en vaig veure cap en aquell poblet.