Que me caigo que me caigo

ja esta, ja m'he caigut.

Ahir em vaig sentir indefensa, decideixo ser solidaria i donar sang per primer cop en la meva vida...

... i al cap de ben bé una hora "del moment" caic rodona a l'andana del metro i només un guiri es digna a parar-se i ajudar-me a arribar als bancs de l'andana.

Durant els 20 minuts que vaig estar sola esperant al meu salvador estirada amb les potes amunt al mig de la estació d'Urquinaona , només a una parella de mitjana edat li va semblar que necessitava ajuda.

Per algun estrany motiu la resta de la gent va pensar que era normal tenir una noia (que ni tan sols portava pantalons .. qui em manava a mi anar tan chachi piruli ahir amb el meu jersei llarg) allà estirada amb les cames amunt més blanca que el paper, intentant que la sang reguès les seves neurones un altre cop.

Avui en dia qui no té un salvador que en quan el truques surt corrents i et ve a buscar siguis on siguis està perdut.

Quan es tracta de pagar...

El tramvia és un univers estrany.
L'última de les seves peculiaritats que he detectat és a l'hora de pagar ( ficar la targeteta i que faci piiiip).

Al trambaix si ajunten gent molt diferent. Des de les minyones que van a fregar les cases, amb estudiants que van a la universitat, executius que surten de les oficines, treballadors que venen de la zona de Cornellà amb les pijes pijes més rematadament pijes que hagis vist mai.

Doncs a que no endevineu quin d'aquests col·lectius acostuma ( l'experiència em diu en un 75% dels casos) a no pagar?

Doncs les pijes pijes pijes super pijes. Que entren totes estirades, passen de llarg de la màquina de picar la targeta com si no anés amb elles i s'asseuen.

Viatges en tren...

Aquest cap de setmana l'he passat a Fornells de la Selva en una magnífica mansió que vam llogar amb uns amics. Érem molta colla, i com que no tinc cotxe i molts anaven plens amb menjar doncs em va tocar pujar en tren.

Vaig pensar que casi que seria millor, estava (i estic) increïblement cansada, i així podria dormir al tren sense haver de donar-li conversa a ningú.

El problema es que davant i al costat meu s'hi van asseure dos nois que no paraven de xerrar en francès. Era inevitable tenir una antena posada a la seva conversació i en un moment en que el noi del meu costat va començar a treure tot de menjar i em va mirar per preguntar-me si em molestava que menges, no vaig poder evitar contestar-li en francès.

Cagada pastoret!

Ja em van tenir la hora i mitja de viatge que separa Sants de Fornells preguntant-me coses, explicant-me la seva vida. Un era un noi de Kansas City que viu a l'est de França donde cristo perdió el gorro i que havia vingut a Barcelona per veure una amiga especial.
L'altre era un noi senegalès que havia estudiat literatura francesa a París i que odiava França i els francesos profundament, anava a Girona a buscar el seu regal d'aniversari que li enviava la seva mare des de París. Cada 5 minuts remugava que els trens espanyols eren una merda. Ni que els trens de Senegal fossin una meravella!

Moraleja: mai li diguis a un francès que saps francès!

Sobreinformació sorollosa

En aquesta època en que és tan fàcil saber el que passa al món, estem saturats d'informació, s'ha de destriar la que és verídica, de les notícies sensacionalistes, les fonts poc fiables. I no ens enganyem, no m'interessa tot el que passa al món!

Fins fa poc, jo podia triar quan volia informar-me. Puc llegir un diari (en paper o bé per internet), puc escoltar la ràdio, puc mirar la televisió, puc llegir blogs d'opinió, pàqines web de diferents tipus, etc. Tot i el meu dret a triar com i quan, molta informació m'arriba sense voler-la ( i a mi que més em dona el que fan 15 catetos tancats en una casa) i em rebenta.

Fins fa poc el tramvia era un lloc on no et podien insuflar informació en contra la teva voluntat (ara es quan penseu que m'he trastocat). El cas, es que a les parades del tramvia hi ha uns altaveus per anunciar possibles retrassos o incidències ( que gràcies a TMB, és casi mai, no com la RENFE). I que , suposo, degut a la seva poca utilització han decidit utilitzar per sintonitzar la ràdio!

I així, mentre esperes el tramvia has d'escoltar per nassos Catalunya informació, que no es que sigui una mala cadena, simplement es que no tinc per sentir-la al mig del carrer! Ja en tinc prou amb les motos , cotxes i autobusos passant a un pam de la meva esquena com perquè a sobre hagi d'escoltar un brunzit (pq a vegades s'acobla i no s'entén bé). No vull saber a tota hora el que passa al món! Vull tenir moments de silenci i poder pensar en la meva vida!

Un amic meu que és de fora, al principi d'estar a Barcelona, estava molt sorprès pel munt de soroll que hi havia. Deia que mai havia sentit tantes ambulàncies en la seva vida. Si ara encara visqués a la nostra ciutat, podria comprovar in-situu que el soroll només fa que augmentar.

Fenòmens de contacte

Això es un post lingüístic. El que s'hagi emocionat, instigat per el temps estival i el títol , pensant que avui jo apujaria la temperatura amb aquest text, més val que pari de llegir q s'endurà un disgust!

Aquest any he agafat força la línia lila ( q es lila no violeta) i sempre quan tocava la parada del Mercat de Sant Antoni m'havia d'aguantar el riure.

El cas es quan estàvem a primer o segon de batxillerat (ara no me'n recordo) el professor de català li tenia un amor especial als "fenòmens de contacte" i ens passàvem mig curs analitzant-los. El cas, es que jo la meitat d'aquests fenòmens (recordo pels q fa temps q no trepitgen una classe de català, que són fenòmens q suposadament els parlants creem, modificant les paraules en ajuntar-les unes amb altres) no els he fet mai, o al menys no en sóc conscient.

N'hi havia un en especial: la sensibilització. I el nostres profe sempre posava el mateix exemple:

" Sant Antoni"

i es que segons aquests fenòmens s'hauria de pronunciar: "santantoni" així tal com raja. El problema es que no hi havia ni una sola persona en tota la classe que ho digues, tots dèiem "San antoni". I així ens anava la part de fonètica a l'examen...

Però... la veueta del metro que anuncia les parades... fa la sensibilització! i la fa tant i tant que sembla q t'hagin canviat la parada!! I mira.. quan paro allà m'enrecordo del professor calb de català ( i remarco el "calb" perquè es un fenomen d'ensordiment, o això crec)

Sí, he hagut de mirar els apunts.

es greu? (III)

mai he vist un autobús (dels de TMB) a la gasolinera.
Funcionen de l'aire? on estan les gasolineres per autobusos?

Algun usuari de TMB ha fet una paradeta mai a repostar?
Repsol en té l'exclusiva?

La meva veritat

Tachan!!! Ha arribat el moment de saber la veritat de la meva peculiar tarda de dimarts!

1. Veig que me l'heu ficat en dubte. Jo dic q es FALS. No vaig a perdre el temps, per bo que sigui el meu angles, i vaig amb un clar objectiu i n'aprenc coses noves.
2.CERT. indiscutible!!! Hi ha algú al qual encara no li hagi explicat que vaig a la uni caminant??
3.CERT. El noi aquest el tenia clitxat, le vist molts dies, i estant el tramvia buit em vaig seure al seient del costat.
4.FALS. Però es cert, es diu Andreu i anava angles, però ho vaig descobrir perquè es va trobar un amic molt escandalós al sortir del tramvia. La meva fama de menja-homes no arriba tant lluny( que cuntinui així! tot lo que sentiu que us digui el contrari es mentida). Noi del tramvia, si llegeixes això diguem algú el proper dia XD (per provar..)
5.CERT. Estava boig i la iaia maria el va defensar
6.CERT. Em va donar un cop. Haver, em va donar un cop no em va donar una hòstia.
7.FALS. No em vaig aixecar. Jo estava primer!! i nomes quedaven dues parades, vaig aguantar!
8.CERT. Vaig pillar una iaia infraganti mirant-me les bambes. Probablement em mirava els peus per saber si portava tacons o no, però es va trobar amb les bambes, i com que el meme el faig jo, dic que mirava les bambes. Aquest tipus de gent que et veu i et mira els peus son els que contesten a l'enquesta de l'alepsi que el primer en el q es fixen de la gent son les sabates. Gent per a tot.
9.FALS. jaja aquesta era un bonus. Clar que hi he tornat a pujar, me trobat mes bojos al carrer i no hi he deixat pas d'anar.

• instant de silenci: Filosofia a la porta del wc de la uni:
  - Si sabeis que os gusta porque os reprimis?
  (escrit amb un altre boli i diferent caligrafia)
  - Porque no todo en la vida es placer.
  Es massa profund per veure-ho pintat en una porta.
  

kamikaze en el autobus

Fernando Alonso le ha echo mucho daño a este pais. Ahora cualquiera se cree que esta capacitado para llevar un cotxe de esos, o lo que es peor, cualquiera puede conducir como si lo llevara.
Yo ya tenia mis lógicos y serios motivos para que no me gustara: me gusta mas el rojo que el azul, no tiene cuello y le sobra soberbia. A todo esto se le une el ser la musa de como mínimo un conductor de autobus.
Aceleración, adelanto, frenada, gas, pitar al cotxe de delante(sera idiota), esquivar peaton, freno, acelerada... Circuit de Montmeló? no, circuit de la calle calabria en autobus. Casi lo mismo.
Diferencias con un monoplaza?? vehiculo largo con 20 pasajeros mareados i algun abuelo que casi se va al suelo de un frenazo. Estuve a punto de bajar i seguir andando. Nunca antes me habia mareado en un autobus y menos en un trayecto de un quarto de hora ( en realidad 25 minutos que él convirtio en un quarto).
Cuando bajé me acordé de una notícia que salió hace unas semanas: TMB ha contractado nuevas autobuseras. Las mujeres conducen con mas suavidad y los pasajeros lo agradecen, y si el Clos en su momento lo decidió sera por algo.
Porquè en castellano, en la tele siempre hablan de Alonso en castellano y diciendo muchas veces que es español, como si fuera lo único que es.

PD.Esto no tiene nada que ver, però alguien ha escrito "borderline personality" en el google y ha llegado a mi blog. Es para plantearselo.
PD2. Blogger se ha muerto y no me deja postear, dice que han ido a buscar un ingeniero..

• instant de silenci: Frase de la iaia maria: saps on esta el gran poder de les dones? (jo cara de pòquer, la inteligencia?). Sota la panxa entre les cames (i ho assenyala). Els faràs fer el que tu vulguis. Això és una iaia i lo demés tonteries..
  

Trajecte amb autobus

Per anar al restaurant on tenia un anniversari air al vespre vaig haver d'agafar l'autobus. L'agafo pocs cops pero sempre q lagafo arribo tard.. sera pq mai passen quan toca pero aixo es un altre tema.
Jo estava a l'autobus, mig buit com qualsevol altre un dissabte a quarts de deu, baixant pel carrer Balmes quant em vaig fixar amb la furgoneta q tenia al costat de la finestra.
La furgoneta en si no tenia res d'espectacular, blanca, amb pegatines de propaganda de l'empresa. Això si, sem va dibuixar un mig somriure en començar a llegir la publicitat. Es tractava de la furgoneta repartidora d'una pastisseria eròtica. L'slogan era una cosa axi com: fem dolços els teus desitjos. Em va entrar curiositat per coneixer el pastisser/a. Si algú el coneix q el feliciti, s'ha de tenir visió de negoci si senyor.
Comentant la jugada una mica més tard vam arribar a la conclusió que els pastissos havien de ser ben grossos (a escala real) .. sino poc sentit té q tels portina casa. A no ser que vulguis que els veins s'apuntin a la festa ( o ben al contrari, tot depen dels veins).

• Instant de silenci: per continuar amb la tònica del post, un blog molt sensual.

Port aventura

un dia maco a port aventura. feia temps q no i nava. nomes ma fallat la renfe ( on s'ha vist q puguin anular 2 trens consecutius sense avisar??) . nomes u recordava tot mes gran i les atraccions mes fortes... sera q e crescut desde la ultima vegada?? (es probable)
l'atraccio d caiguda lliure brutal.. una descarga d'adrenalina impressionant. nomes pensava: qi et mana a tu pujar aqi a dalt?? massa cua x tres segons d caiguda lliure.
e promes q u escriuria : " e pujat al dragon khan amb dos espaguettis i un galet"

• instant d silenci: indignacio total am la renfe. ora i mitja a la solana sense una miserable maqina d begudes.