Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris coses asqueroses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris coses asqueroses. Mostrar tots els missatges

dilluns, de desembre 24, 2007

Això no ho volia veure

Et pica l'orella? tens cera i no tens res a mà apart que el material d'escriptori? Estàs en mig d'una classe i t'entra una picor insuportable dins la orella??

Cap problema! sempre pots fer com el noi que l'altre dia tenia davant la classe!
Es fàcil i còmode!
Anem per passos:
  1. Treure't les ulleres
  2. Introduir la patilla dins la orella
  3. Moure-la repetidament fins que cesi la picor
  4. Netejar-la en acabar
Més fàcil impossible!

dijous, de novembre 29, 2007

De tant en tant rento les sabates (quan ma mare m'obliga)

I fa un parell de dies vaig netejar la puntera de les bambes amb cilit bang i van quedar com noves.


P.D. espera trobar-me un forat al cap d'unes hores però per molt que he buscat encara no s'ha menjat el plàstic.

divendres, de juliol 20, 2007

Morritos!

Fa un parell de dies que el meu tiet i la seva dona han vingut desde terres relativament llunyanes per fer una visiteta i rostir-se al sol, però jo no els vaig veure fins ahir que van venir a sopar a casa.

Doncs resulta, que des que va entrar per la porta (li direm B a la dona del meu tiet, que no es la meva tieta, entenguem-nos) li veia la cara estranya. Com si s'hagués caigut i s'hagués fotut una morrada de campionat.

Doncs res, comença el sopar i la B. s'asseu davant meu. I jo tota l'estona sense poder treure-li els ulls dels llavis i "bigotis" inflats com si portes un tros de salsitxa sobre la geniva. I a força de mirar-la ho vaig veure clar ( això i un petit aclariment de ma mare "que porta aquesta dona als llavis??").Que s'ha fet¿¿??no cal dir que li queda malament! De fet, jo em pensava que s'havia fet mal... no cal dir més.

I es que és molt lleig!!!!no semblen llavis naturals! s'entussodeixen a fer el llavi de dalt igual de molsut que el de baix i queda horrible! els hi queda com fofo i semblen petites salsitxes enganxades, a més no només els inflen el llavi sinó tota la zona i semblen un mico (sabeu lo típic de posar-se mig coco a la boca per imitar la cara de mico? doncs igual!)
Es pensen que estan divines de la muerte!!! Però anem més enllà: Tenen la mateixa sensibilitat? Poden parlar bé amb aquella massa allà enganxada? Allò rebota? Que sens quan els fas un petó?

Aclariment.. els meus són naturals. Els que la mare natura m'ha donat.

La web que enllaço no té desperdici. Montruositats diverses.

dimecres, de juny 27, 2007

Fem un te?

Quan aquesta setmana santa vaig estar a Amsterdam, al bar de sota l'hotel vaig descobrir que existia el te de cactus!

A mi m'encanta el te des de la meva primera aventura en solitari per terres britàniques ara farà 5 anys. Però a Amsterdam no vaig tenir el que s'ha de tenir per tastar-lo (em feia por pagar per anar escopint punxes desprès). Així que cada dia triava un te diferent i l'últim dia vaig cometre un delicte: vaig robar una bosseta de te! Vaig agafar la bosseta que em volia prendre i vaig amagar al bolso la de cactus, on es va quedar fins fa un parell de dies.

Com que estic de vacances i tinc temps per fer tonteries he decidit tastar-lo. Primer he olorat un cactus que tinc per casa, per fer-me una idea de quin havia de ser el gust. Però olora mes aviat a res.
M'he preparat l'aigua,he posat la bossa, esperar uns moments i olorar: Ummmmmm té olor a papilla de fruites!!!! L'olor inconfusible de galetes maria amb suc de taronja i plàtan!
No sabia que els cactus fessin aquesta olor, ignorant que és una.

El tasto (i de pas em cremo la llengua) : té regust a papilla (que m'encantava de petita i no tant petita) però alhora .. no m'acaba de fer el pes.
Un altre glop: crec que no em podré acabar tota la tassa... Millor llançar-lo per l'aiguera abans que em faci mal. I abans que tornin els paletes "de almorzar" i em trobin fent el capullo amb el te en una mà i la càmera de fotos a l'altra.Perquè tal com a mi em dona per fer aquests experiments quan estic de vacances, als meus pares els dona per fer obres quan es estiu.

Conclusions: el te de cactus està intragable.

dissabte, de febrer 03, 2007

Fauna i flora del telefon

L'altre dia per la tarda vaig sentir una noticia a la radio que em va fer esgarrifar.. i es que a partir d'ara i gracies a mi no us mirareu amb bona cara el vostres mòbils!
Resulta que uns científics (aburrits) de la universitat de Manchester s'han dedicat a analitzar les bacteris que tenen els mòbils. El resultat es que un mòbil té mes bacteris dolents per la nostra salut que la tapa d'un water. Si, ho heu llegit bé... que un water.Amb la diferencia que el mòbil tel passes per la cara i la boca (no t'imagines fent el mateix amb el water, eh que no? ).Descartant la possibilitat que la gent de Manchester sigui molt cotxina (que no dic que no) jo aquest estudi mel crec.
Clar i es que els bacteris i estafilococs (sempre m'ha encantat aquesta paraula) tenen un clima ideal, a la butxaqueta calentons o a la mà o al bolso... estan al paradís! els hi donem vidilla sense saber-ho!
L'única opció per evitar que criïn com conills al nostre mòbil es netejar-lo de tant en tant amb alcohol, no tenir mòbil o viure a Alaska (que per molt que el portis a la butxaca fa un fred horrible)

divendres, de febrer 02, 2007

Et falta una cama? o un braç?

Aquest matí he anat a l'ortopèdia a fer-me les plantilles noves (us podria haver mentit i dir que tinc una cama de mentida... però llavors trencaria el mite de les cames llargues i joves).

En sí anar-se a fer unes plantilles, es ràpid,fàcil i indolor. El que té mes intringulis es la sala d'espera. Una sala quadrada amb tot de cadires a les parets.
Tu entres, et fan esperar allà i te'n vas cap a la zona de box quan et criden.

Doncs mentre estàs asseguda allà tranquil·lament, llegint el diari, mirant la revista de cotilleos o examinant la paret de davant, et sents observada. Molt observada, i no perquè siguis guapissima i estiguis molt bona (que ningú diu que no) sinó perquè no es veu quina es la teva "tara".

M'explico... als que els falta un braç i estan allà per fer-se la pròtesi es veu, als q els falta la cama també, els que porten tot de ferros pel coll i esquena també. Però als que no sens veu res, la gent et mira com per endevinar que et passa. I sens10 parells d'ulls sobre teus analitzant els teus moviments... camina be.. no deu ser la cama, s'ha ajupit per agafar la revista.. no duu corse... els pits semblen de debò.. no deu ser una pròtesi mamària... et miren tant que et venen ganes d'aixecar-te i dir:

NOMES HE VINGUT PER UNES PLANTILLES!

  • instant de silenci: ens queixem de la renfe però el personal de terra dels aeroports son tant o mes incompetents. Encara no entenc com es pot perdre una maleta.

dissabte, de juliol 22, 2006

Cronica de la cucaracha


Un dijous qualsevol un grup d'amics va decidir qedar per a sopar i anar a fer unes copes despres. El sopar sense cap imprevis, tot bé, alguns feia temps que no es veien. Van decidir anar a un bar gracienc que els agrada molt ja que fan uns coctels molt bons.
Ja feia una estona que estaven al bar, tenien els gots i la coctelera en una petita repisa que hi havia a la cantonada perquè estaven jugant a cartes (al "mechero" mes exactament). De repent una de les noies crida, hi havia una cucaracha ENORME ( 4 cm aprox) passejant-se pel boc de la coctelera . Van apartar totes les bosses ( q es trobaven sota la repisa) i un dels nois la va matar trepitjant-la.
Despres de que la cambrera (q tota l'estona s'havia estat rient del grup) els canvies la coctelera els grup d'amics va continuar jugant, amb un ull a les cartes i l'altre a la paret.
Al cap d'una estona... una altra cuca (de mida molt inferior) apareix pujant per la paret. Aqest cop la vam matar a cops de sabates.
Tothom estava paranoic, ens picaven les cames, tots apinyats en 3/4 parts de la taula q ja era petita de per si. Quan un es movia i tocava la cama de l'altre ja veies algu fent un bot.
Una nit accidentada, pero la veritat es que ens agrada el bar.No ho oblidarem i procuravem pensar en totes les que i deuria haver i no es veien.
De totes maneres jo continuava pensant amb cuques un cop ja estava al llit.

  • instant de silenci: anonymus.. e hagut d posar allo de les lletretes per culpa teva...