Quan aquesta setmana santa vaig estar a
Amsterdam, al bar de sota l'hotel vaig descobrir que existia el
te de cactus!

A mi m'encanta el te des de la meva primera aventura en solitari per terres britàniques ara farà 5 anys. Però a Amsterdam no vaig tenir el que s'ha de tenir per tastar-lo (em feia por pagar per anar escopint punxes desprès). Així que cada dia triava un te diferent i l'últim dia vaig cometre un delicte: vaig robar una bosseta de te! Vaig agafar la bosseta que em volia prendre i vaig amagar al bolso la de cactus, on es va quedar fins fa un parell de dies.

Com que estic de vacances i tinc temps per fer tonteries he decidit tastar-lo. Primer he olorat un cactus que tinc per casa, per fer-me una idea de quin havia de ser el gust. Però olora mes aviat a res.
M'he preparat l'aigua,he posat la bossa, esperar uns moments i olorar: Ummmmmm té olor a papilla de fruites!!!! L'olor inconfusible de galetes maria amb suc de taronja i plàtan!
No sabia que els cactus fessin aquesta olor, ignorant que és una.
El tasto (i de pas em cremo la llengua) : té regust a papilla (que m'encantava de petita i no tant petita) però alhora .. no m'acaba de fer el pes.
Un altre glop: crec que no em podré acabar tota la tassa... Millor llançar-lo per l'aiguera abans que em faci mal. I abans que tornin els paletes "de almorzar" i em trobin fent el capullo amb el te en una mà i la càmera de fotos a l'altra.Perquè tal com a mi em dona per fer aquests experiments quan estic de vacances, als meus pares els dona per fer obres quan es estiu.
Conclusions: el te de cactus està intragable.