dimarts, de juliol 24, 2007

¡ Sin lus !

Inici del comunicat:

Si, se puede vivir sin luz, pero es una mierda.

Fi del comunicat.

I ara, aprofundim. Si, he estat 13 hores sense llum a casa! Jo era un dels 110.000 abonats de Barcelona que encara no tenien llum a les 9 del vespre i que amb resignació vam sopar a la llum de les espelmes, molt romàntic però molt poc pràctic.

Durant el dia no va ser tant dur, mentre entres llum per les finestres la vida encara va ser mes o menys normal (em vaig escaquejar de planxar) però per tornar del carrer vaig haver de pujar 8 pisos a peu ( i això es diu ràpid, eh?). Però, un pic es va començar a fer fosc, ens vam adonar de lo indefensos que estem en unes cases pensades per viure amb llum. Per començar no podíem pujar les persianes del menjador per aprofitar les escorrialles de llum que entrava, no es pot encendre la tele, la radio, la play, l'ordinador( oh my god!), el microondes, la torradora, per no poder no es pot ni llegir sense deixar-se les pestanyes al paper!

Però això dintre de tot no és el pitjor, perquè penses "total, només serà avui" però aiiiii quan mires per la finestra i veus que el veí de l'edifici del davant té llum! Llavors l'enveja et corrou, i a través de les cortines endevines les formes canviants de la tele i maleïxes l'enginyer que va connectar la teva casa a la subestació elèctrica d'Urgell. Però el tema encara pot empitjorar, només has de mirar per una altra finestra i veure un anunci lluminós de la coca-cola que s'està rient clarament de tu, t'està assenyalant i tot! llavors et desfàs, agafés l'mp3, sintonitzes Catalunya informació i no et donen esperances i és més diuen que has d'estalviar energia! que li expliquin al senyor de la coca-cola això! Tu ja estàs fent el gasto d'espelmes de l'any.

I doncs, quan la única distracció es enrecordar-se de tots els parents del senyor fecsa-endesa i quan ja has cotillejat tot el possible son exactament les 22:10 i apa! al llit. I evidentment no tens son. I t'aventures a dir que dintre de 9 mesos hi haurà molts naixements, perquè que més es pot fer a les fosques en una nit així? No pas jo clar! que amb els pares a l'habitació del costat i amb el mòbil mort (qui m'anava a dir que no podria recarregar el mòbil) no vaig aconseguir posar-me amb contacte amb la persona adequada.

Evidentment la llum va tornar quan ja no em feia falta, doncs ja havia aconseguit dormir-me i llavors em vaig haver de llevar a apagar les llums enceses.

Ara, si no us fa res, vaig a gaudir dels privilegis d'un pis amb llum.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Vivir sin luz no es vivir... Es un sustitutivo malo de la vida.

yrun ha dit...

tia si k t'ha donat per escriure amb aixo de l'apagón xD

escursó ha dit...

Dona que nomes son unes horetes ....i te solucio rapida!
Mira-t'ho pel canto positiu ...en cas d'inundacio l'aigua no t'arribara al vuite ni en conya ....
Aqui hi ha varies "citys" inundades, sort que on soc jo no....i com que el 90% viu en cases unifamiliars....es una veritable tragedia ...sobretot per la neteja posterior.
Ala ja veus ...no n'hi ha per tant!
I a mes teniu sol!

Petonets
xxx

Xupasangre ha dit...

Tan enganchats estau de lelectricitat?

Candela ha dit...

Jo no ho he patit però ha degut ser una merda merdosa

Marina ha dit...

denke exactamente.

yrun era per desfogar-me.

escurso el mal ajeno no me consuela. Em sap greu per ells, però el q et toca a tu sempre sembla pitjor.

xupa vols fer la proba??

candela si senyora

Anònim ha dit...

Doncs jo, a través de una de les finestres del meu despatx (la que dona a la cuina d’uns veïns), endevina que vaig veure? La veïneta i el seu nòvio, un pintes considerable, fotent un clau. Sí, tu, aprofitant la penombra, vet aquí que ell me la pren amb les dues mans pel cul, la puja damunt la pica, i ella obre les cames, i ell empenta va, empenta ve, com si la Humanitat depengués de la seva força, la clava i la desclava; I vés que quant més patia per la mossa, que no deu tenir més de divuit anys i em sembla bona noia, ella me li agafa fort el cap i me li fot un petó al coll (amb dents i sang) que sembla que hagi de menjar-se’l. I vés que ell xiscle que pari, que vessa, que se li acabarà de seguida la corda i l’entusiasme. I ella que no para, i vinga queixalar i esgarrapar-lo com una gata, i demanar foc follet del bo. I ell que explota com un coet de festa major, i ella que es queda amb ganes i encén un piti. I Ell que fot al camp i la deixa sola, pobreta i fosca. I jo que penso que seria bonic que es posés qualsevol cosa al damunt i que vingués a trucar a la meva porta perquè se li ha acabat el tabac.

Ala, que m’he quedat agust. Quina confidència.

Passa unes molt bones vacances.

MaRiNa ha dit...

carai vladimir que m'han entrat unes ganes de ser la teva veineta q no vegis!!

passa-les tu tb molt bones

Xupasangre ha dit...

O podem provar. El que costaria mes es estar sense llegir blogs.

Robertinhos ha dit...

has vist la llum?

interessant...

jejeje

MaRiNa ha dit...

xupa els blogs, la llum, l'aigua calenta, l'ascensor, les persianes, el forn, la radio, els carregadors de movil, mp3, camera...

robertinhos jajaj si! he vist la llum!

Anònim ha dit...

quina ràbia em fa aquesta gent...

dues neveres!!!