Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barcelona. Mostrar tots els missatges

dilluns, de novembre 24, 2008

Punts de vista


La majoria d'amics de fora (s'entén de fora del país) es sorprenen de que tinguem palmeres al carrer.

Fins i tot si han arribat a fer fotos. I hem arribat a canviar de vorera per tocar-ne una.

Com canvien els punts de vista, mai hagues pensat que les palmeres fossin especials.

dimarts, de juliol 24, 2007

¡ Sin lus !

Inici del comunicat:

Si, se puede vivir sin luz, pero es una mierda.

Fi del comunicat.

I ara, aprofundim. Si, he estat 13 hores sense llum a casa! Jo era un dels 110.000 abonats de Barcelona que encara no tenien llum a les 9 del vespre i que amb resignació vam sopar a la llum de les espelmes, molt romàntic però molt poc pràctic.

Durant el dia no va ser tant dur, mentre entres llum per les finestres la vida encara va ser mes o menys normal (em vaig escaquejar de planxar) però per tornar del carrer vaig haver de pujar 8 pisos a peu ( i això es diu ràpid, eh?). Però, un pic es va començar a fer fosc, ens vam adonar de lo indefensos que estem en unes cases pensades per viure amb llum. Per començar no podíem pujar les persianes del menjador per aprofitar les escorrialles de llum que entrava, no es pot encendre la tele, la radio, la play, l'ordinador( oh my god!), el microondes, la torradora, per no poder no es pot ni llegir sense deixar-se les pestanyes al paper!

Però això dintre de tot no és el pitjor, perquè penses "total, només serà avui" però aiiiii quan mires per la finestra i veus que el veí de l'edifici del davant té llum! Llavors l'enveja et corrou, i a través de les cortines endevines les formes canviants de la tele i maleïxes l'enginyer que va connectar la teva casa a la subestació elèctrica d'Urgell. Però el tema encara pot empitjorar, només has de mirar per una altra finestra i veure un anunci lluminós de la coca-cola que s'està rient clarament de tu, t'està assenyalant i tot! llavors et desfàs, agafés l'mp3, sintonitzes Catalunya informació i no et donen esperances i és més diuen que has d'estalviar energia! que li expliquin al senyor de la coca-cola això! Tu ja estàs fent el gasto d'espelmes de l'any.

I doncs, quan la única distracció es enrecordar-se de tots els parents del senyor fecsa-endesa i quan ja has cotillejat tot el possible son exactament les 22:10 i apa! al llit. I evidentment no tens son. I t'aventures a dir que dintre de 9 mesos hi haurà molts naixements, perquè que més es pot fer a les fosques en una nit així? No pas jo clar! que amb els pares a l'habitació del costat i amb el mòbil mort (qui m'anava a dir que no podria recarregar el mòbil) no vaig aconseguir posar-me amb contacte amb la persona adequada.

Evidentment la llum va tornar quan ja no em feia falta, doncs ja havia aconseguit dormir-me i llavors em vaig haver de llevar a apagar les llums enceses.

Ara, si no us fa res, vaig a gaudir dels privilegis d'un pis amb llum.

dimarts, d’abril 17, 2007

Tinc la angleseta aquí

Tinc la angleseta aquí, encara que poder seria més adequat dir la anglesota. Bromes apart, es prou agradable i el seu castellà sorprenentment bó. Porto dos dies amunt i avall fent el guiri per la ciutat i, en com a guiri m'he sentit una mica amenaçada:

Això per no parlar d'una pancarta que es veu desde el parc Güell on hi diu:
"Why do they call it "Tourist season" if we can't shoot them?"
No podíem parar de riure despres de llegir això. La foto no ha sigut possible, sol en contra i el meu zoom no es tant potent.
Aquests dies estaré ocupadeta... em veureu poc per aquí. Però val la pena esforçar-se una mica... desprès em tocarà a mi anar a Cambridge amb tota aquesta colla.

dilluns, de març 26, 2007

En vermell

L'altre dia tornava de classe cap a casa i en un semàfor que hi ha a la diagonal, en un que hi passen pocs cotxes però venen dels dos cantons, tothom se'l creua en vermell pq la meitat de l'estona no venen cotxes.
Doncs aquell dia jo l'anava a creuar en vermell, però a la meva vora tenia una parella amb un nen petit, que estava en aquella edat en que aprenen quan s'ha de creuar i quan no.
El pare li explicava que quan era vermell no es podia creuar. Just en aquell moment força persones van començar a creuar. El nen amb cara d'interrogant:
- Perquè creuen si esta en vermell???
- No saben el que es fan, fill. Els atropellarà un cotxe.

Vaig ser incapaç de creuar en vermell.


P.D. El msn ha decidit abandonar-me i penjar-se cada cop que l'obro :(

dimarts, de març 13, 2007

Avivando el debate

lost

Ens bombardejen amb publicitat pq reciclem, ens regalen bosses (monissimes i de colorins) pq separem i reciclem... pero estem amb les de sempre. Qui reciclava continuarà reciclant (i en el meu cas.. les bosses serveixen com a joguina del Fèlix) i qui no continuarà sense fer-ho.

Les taronges llençades al mig del passeig utilitzades com a pilotes de futbol o malabars pels nens, s'haurien de reciclar i utilitzar-les per a compostatge? o ja trobeu bé que estiguin allà, llençades per diversió dels més petits,embrutant el passeig i donant (trobo jo) una mala imatge?

M'agrada creure que va ser un despite dels be BCNneta, que no saben quan les taronges cauen de l'arbre.

Si de mica en mica s'omple la pica... les taronges aquestes son una goteta més.
Jo hi poso la meva gota.. i m'agrada veure que els altres també hi col·laboren.

dilluns, de març 12, 2007

Mandarina

mandarine

Ningú ens cull i caiem.
Els nens juguen a donar-nos patades com si fossim pilotes.

Com es possible que juguin amb menjar?

Com diria la iaia maria.. això a l'època de la guerra no passava