Un regalet d'audio

M'ho van recomanar ahir. Em sonava d'haver-ne vist abans, però he sigut incapaç de trobar ni quan ni com ni on.

Conecteu els auriculars (importantíssim!) , doneu-li al play, tanqueu els ulls....



... i a gaudir de les meravelles de la tecnologia.

Per qui en vulgui saber més : Holofonia

Això no ho volia veure

Et pica l'orella? tens cera i no tens res a mà apart que el material d'escriptori? Estàs en mig d'una classe i t'entra una picor insuportable dins la orella??

Cap problema! sempre pots fer com el noi que l'altre dia tenia davant la classe!
Es fàcil i còmode!
Anem per passos:

1. Treure't les ulleres
2. Introduir la patilla dins la orella
3. Moure-la repetidament fins que cesi la picor
4. Netejar-la en acabar
   

Més fàcil impossible!

Tachan!!!! Blogaire invisible

Porto al meu blocaire invisible de cap. Ell va fent les seves teories.. i no l'encerta evidentment! Sóc tan desconeguda i anònima per a ell com ell ho és per a mi!

A més a més, resulta que marejo la perdiu sense donar-me'n compte! Aiiii Anonymous Writer (a partir d'ara AW) quan et vaig dir que no cantava a la dutxa per respecte al veïns... em referia als veïns de debò! no als de les històries veïnals! ja podies buscar ja! ni per casualitat m'haguessis trobat.

Això si, amb el nom casi l'encertes... d'aiguamarina a marina només n'hi sobren unes lletretes de no res.

Doncs com que resulta que l'AW es desperta cada dia amb musica i fa proves de so i vídeo i ens ambienta cada post amb uns minuts musicals que puc regalar-li sinó una mica més de música?

La opció de compondre una cançó per a tu, va quedar completament descartada.. no tinc sang poeta. Cantar-te un tema i penjar-lo al blog és una idea encara més terrorífica. Així que em limitaré a donar-te unes pautes per crear una bona cançó i una guia ràpida i molt divertida per fer uns bons gorgoritos.

Ah! i també desitjar-te un molt bon Nadal! i llarga vida al blog!

Música para mis oidos

No m'agraden els resums de l'any, m'explico m'agraden els de la tele, els que fan una cronologia dels últims 12 mesos però si ara em demanessin de resumir el meu any em faria l'orni.

Però aquest any, i gràcies a l'Az (no li penso treure el mèrit) vaig descobrir una eina força potent: Last.fm. I com que vaig crear la compta d'usuària a finals de gener de 2007, podríem dir que recull la meva vida musical de l'últim any.

Però mirar les estadístiques no té cap mena de gràcia, i tampoc penso analitzar-les en profunditat perquè dubto que a ningú li interessi. Prefereixo fer una especie de semàfor. M'explico discs publicats al 2007 : els que m'han sorprès, els que han quedat en “ambar” i els que m'han decebut.

I per acabar amb bon gust de boca; començo amb les decepcions.

VERMELL

White Chalk – PJ Harvey.

A base d'escoltar-lo m'ha acabat agradant, però és un canvi molt radical en l'estil. I personalment... continuo preferint-la en els seus treballs anteriors. Per a mostra un botó!

Shotter's Nation-Babyshambles

No sé si es degut a que tanta droga li ha fotut un forat al cervell i les poques neurones que li quedaven ja n'hi es troben entre elles, però aquest disc m'ha decepcionat terriblement. Totes les cançons iguals. I desprès de donar-li vàries oportunitats, sóc incapaç n'hi de dir un títol de memòria perquè cap m'ha impactat.

No promises - Carla Bruni

Carla, torna a cantar amb francès! En anglès perds la màgia...

AMBAR

Yours trully, angry mob – Kaiser Chiefs

Un primer disc difícil de superar! Personalment he acabat odiant “Ruby” gràcies a la tele, radio, centres comercials... he acabat d'aquesta cançó fins al capdamunt. No la vull tornar a sentir.

Bitchin' – The Donnas

En pocs mesos he passat de no conèixer-les a ser l'artista que més cops he escoltat. Tot i així, no pel seu últim disc. No és dolent, no és bo, és una còpia dels anteriors.

VERD

About what you know – Little Man Tate

Han tingut l'honor d'estar molts mesos en aquest blog (dalt a la dreta) i és que d'aquests disc no en trauria ni una sola cançó. Divertits, lletres picants i un toc una mica canalla. Dibuixen un somriure als llavis.

The Flying Club Cup – Beirut

Em vaig descarregar el disc (si perquè sóc així d'il·legal) perquè n'havia llegit crítiques fantàstiques, però no havia sentit altres cançons seves ni tan sols sabia qui era. Un estil molt diferent a la resta de discos que comento, ritmes de folk.

This is forever – She wants revenge

Si la pregunta és: es pot superar “I don't want to fall in love” i “Tear you apart” la resposta és si.

I podria parlar de molts altres, tots ells escoltats N cops... Mala Rodríguez, Terra Naomi, Art Brut, The Pipettes, Sugarplum Fairy, Jet, Jamie T, Kings of Convenience....

Ahhhhh terratrèmol!!!!

Aquesta nit m'he de llevat d'un bot perquè tot el llit tremolava.Tremolava tant que m'he despertat, i això ja és dir molt.

El meu primer pensament ha sigut: merda! un terratrèmol! (com si fos la cosa més normal del món) i se m'han accelerat les pulsacions. Podia sentir el cor a la boca quasi de ràpid que anava. El meu únic pensament es que visc en un vuitè i que si la casa cedia la patacada podia ser molt forta.

Quan per fi s'ha passat la tremolor, m'he atrevit a treure el braç de sota el nòrdic, agafar el mòbil de sobre la tauleta de nit: 5:16. 2 horetes de son per davant.

I amb la llum blanca del mòbil he vist el Fèlix dormint al meu llit, al costat de les meves cames. I com el molt gamarús es recol·locava per tornar a trobar una posició ben còmode desprès d'haver estat rascant-se darrera la orella (més o menys com aquest).

I és que per un moment m'ha fet una por terrible. No n'hi ha per menys...

Desconeguts, gent que tens vista del barri, de la uni, te'ls vas trobar en una festa, amics d'un amic, veïns, coneguts, companys de pràctiques, companys de classe,amienemics, ex-parelles, ligues, amics dit ràpid i amb la boca petita i AMICS.


Moltes vegades la frontera està difusa.
Només les llàgrimes t'ensenyen qui ha traspassat la barrera.

Sempre m'ha fet una por terrible ( III )

Sempre m'ha fet una por terrible la idea d'enganxar-me els dits amb una porta.

Sobretot des que aquest cap de setmana vaig veure el meu pare caure desmaiat desprès d'enganxar-se el dit polze amb la porta de ferro de l'ascensor.