Porto al meu blocaire invisible de cap. Ell va fent les seves teories.. i no l'encerta evidentment! Sóc tan desconeguda i anònima per a ell com ell ho és per a mi!
A més a més, resulta que marejo la perdiu sense donar-me'n compte! Aiiii Anonymous Writer (a partir d'ara AW) quan et vaig dir que no cantava a la dutxa per respecte al veïns... em referia als veïns de debò! no als de les històries veïnals! ja podies buscar ja! ni per casualitat m'haguessis trobat.
Això si, amb el nom casi l'encertes... d'aiguamarina a marina només n'hi sobren unes lletretes de no res.
Doncs com que resulta que l'AW es desperta cada dia amb musica i fa proves de so i vídeo i ens ambienta cada post amb uns minuts musicals que puc regalar-li sinó una mica més de música?
La opció de compondre una cançó per a tu, va quedar completament descartada.. no tinc sang poeta. Cantar-te un tema i penjar-lo al blog és una idea encara més terrorífica. Així que em limitaré a donar-te unes pautes per crear una bona cançó i una guia ràpida i molt divertida per fer uns bons gorgoritos.
Ah! i també desitjar-te un molt bon Nadal! i llarga vida al blog!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal. Mostrar tots els missatges
divendres, de desembre 21, 2007
diumenge, d’octubre 28, 2007
Mossega fort!
Per Nadal als meus pares els fan molts regals (normalment comestibles :P ). Així que casa meva està assortida de torrons de mitja Espanya, dolços de convents de monges de llocs innombrables i pernils salats increïbles.
Aquest Nadal passat també els van regalar això:
En principi prometia, no en teníem ni idea del que deia la capsa, però a dins hi havia una espècie de pastís sec casolà (com una galeta gegant amb pistaxos (festucs!). A mi els postres i els dolços em perden! I el menjar àrab també! així que jo ja m'imaginava tipus pasta fullada dels restaurants libanesos... i se'm feia la boca aigua.

Va resultar ser la cosa més seca i més dura mai vista. Casi mi deixo l'ullal en clavar-li mossegada. I no! no el vaig tastar ahir ni abans d'ahir (clar, des de Nadal ja fa una mica) sinó quan tocava, li vaig fer les fotos i se'm va oblidar per complet. Todo mi gozo en un pozo!
Algún dia els pacients ens enverinaran amb aquestes pastes casolanes. Aquesta que no es podia ni mossegar, però n'hi ha cada una mmmmm per llepar-se els dits!
Aquest Nadal passat també els van regalar això:
En principi prometia, no en teníem ni idea del que deia la capsa, però a dins hi havia una espècie de pastís sec casolà (com una galeta gegant amb pistaxos (festucs!). A mi els postres i els dolços em perden! I el menjar àrab també! així que jo ja m'imaginava tipus pasta fullada dels restaurants libanesos... i se'm feia la boca aigua.
Va resultar ser la cosa més seca i més dura mai vista. Casi mi deixo l'ullal en clavar-li mossegada. I no! no el vaig tastar ahir ni abans d'ahir (clar, des de Nadal ja fa una mica) sinó quan tocava, li vaig fer les fotos i se'm va oblidar per complet. Todo mi gozo en un pozo!
Algún dia els pacients ens enverinaran amb aquestes pastes casolanes. Aquesta que no es podia ni mossegar, però n'hi ha cada una mmmmm per llepar-se els dits!
Etiquetas:
m'aborria i mira que m'ha sortit,
menjar,
Nadal
dilluns, de setembre 10, 2007
Fes-me cas si no vols lligar
Lligar no es tan difícil si un s'ho proposa. Però sobretot hi ha unes normes, unes regles.La primera i més important (i que jo creia sobreentesa, però visto lo visto...) MAI (i dic MAI) agafis a una noia que passa, li aixequis el braç, li oloris l'aixella, posis cara de fàstic, desprès "es broooooma dona" , "et poses molt desodorant, no? quina marca es?"
Se que es dur aguantar-se, que et mors de ganes d'olorar la meva suor, que les teves hormones masculines t'empenyen a fer-ho , però per favor no ho fagiiiiiiis! Es lleig! (els anuncis de Dove, axilas bonitas han fet molt de mal en aquest país). A continuació per "arreglar" el tema, li fots un parell de cachetes al cul. La noia es troba en estat de xoc, no sap si corre, fotre't una hòstia o escopir-te, el que està clar es que no et farà un petonet.
Arribats a aquest punt, es difícil arreglar-ho, però si no has pogut resistir els teus impulsos masculins i has fet tot el que te dit que no fessis, per favor, retirat, ni que fossis el mismisimo Brad Pitt et faria cas.
No siguis pesat, no insisteixis, no intentis quedar be amb "ets model? deu meu! clar que ho has de ser!" o un "ets preciosa, quins ulls" em dona igual ja! Hauria d'estar el tema molt malament perquè tu i jo acabéssim junts.
Si la cara de la noia ha passat del "ai mira, quin noi mes maco" al "que cony esta fent?" i al de "vas borracho, ets idiota , oblida'm" no insisteixis mes, guarda una mica de dignitat, no la segrestis, la portis amb els teus amics li sobis el cul, intentis endevinar quin tipus de calces porta i li diguis a la orella " portes un tanga de fil impressionant, et deu quedar de perles sota el vestit" nooooooo, no ho facis creu-me, vas massa passat per donar-te compte que ella en realitat porta un culotte! si vale, dels que porta el Nadal i també se li fica per dins, però un culotte al cap i a la fi!
Encara pots empitjorar més, però això nomes ho pot fer el noi (guapo, si molt guapo, però idiota rematat) que em vaig trobar a enfants l'altra nit, per favor, no segueixis el seu camí, des de aquí t'ho prego.
Alguna altra norma que mai de la vida cal incomplir?
Se que es dur aguantar-se, que et mors de ganes d'olorar la meva suor, que les teves hormones masculines t'empenyen a fer-ho , però per favor no ho fagiiiiiiis! Es lleig! (els anuncis de Dove, axilas bonitas han fet molt de mal en aquest país). A continuació per "arreglar" el tema, li fots un parell de cachetes al cul. La noia es troba en estat de xoc, no sap si corre, fotre't una hòstia o escopir-te, el que està clar es que no et farà un petonet.
Arribats a aquest punt, es difícil arreglar-ho, però si no has pogut resistir els teus impulsos masculins i has fet tot el que te dit que no fessis, per favor, retirat, ni que fossis el mismisimo Brad Pitt et faria cas.
No siguis pesat, no insisteixis, no intentis quedar be amb "ets model? deu meu! clar que ho has de ser!" o un "ets preciosa, quins ulls" em dona igual ja! Hauria d'estar el tema molt malament perquè tu i jo acabéssim junts.
Si la cara de la noia ha passat del "ai mira, quin noi mes maco" al "que cony esta fent?" i al de "vas borracho, ets idiota , oblida'm" no insisteixis mes, guarda una mica de dignitat, no la segrestis, la portis amb els teus amics li sobis el cul, intentis endevinar quin tipus de calces porta i li diguis a la orella " portes un tanga de fil impressionant, et deu quedar de perles sota el vestit" nooooooo, no ho facis creu-me, vas massa passat per donar-te compte que ella en realitat porta un culotte! si vale, dels que porta el Nadal i també se li fica per dins, però un culotte al cap i a la fi!
Encara pots empitjorar més, però això nomes ho pot fer el noi (guapo, si molt guapo, però idiota rematat) que em vaig trobar a enfants l'altra nit, per favor, no segueixis el seu camí, des de aquí t'ho prego.
Alguna altra norma que mai de la vida cal incomplir?
divendres, de maig 11, 2007
Que poc sexy!
Ahir estava veient el tennis. Jugava en Nadal, i me'l mirava força atentament (i no pq m'interessi el tennis precisament).
Doncs això que me l'anava jo mirant i apart d'imaginar-me la pudoreta que han de fer les grenyes que porta per cabell barrejades amb la suor em vaig fixar que té un petit problema de roba interior!
I es que cada dos per tres esta ficant-se la ma al cul i ficant-se bé els gayumbos. Que , es cert, a tothom li ha passat alguna ( i mes d'una) que la roba interior se li fica dins el cul. Però es que el Nadal ho fa sempre! cada cop que va a sacar! cada partit(ja porto temps fixant-m'hi). I Rafa, has de saber que fa molt lleig!
Tot té solució! tens dues possibilitats:
I ja no pel que pensin els altres.. per la teva pròpia comoditat! va corre, que em vas fer patir tot el partit
Doncs això que me l'anava jo mirant i apart d'imaginar-me la pudoreta que han de fer les grenyes que porta per cabell barrejades amb la suor em vaig fixar que té un petit problema de roba interior!
I es que cada dos per tres esta ficant-se la ma al cul i ficant-se bé els gayumbos. Que , es cert, a tothom li ha passat alguna ( i mes d'una) que la roba interior se li fica dins el cul. Però es que el Nadal ho fa sempre! cada cop que va a sacar! cada partit(ja porto temps fixant-m'hi). I Rafa, has de saber que fa molt lleig!
Tot té solució! tens dues possibilitats:
- posar-te tanga. que per jugar a tennis no crec q sigui el més adequat. Però esta clar que aquest no es mou de lloc. Personalment, no m'atreuen gens ni mica els q en porten, pro escolta, això va a gustos!
- posa't boxers. Que mira que es difícil que se't posi tot el camal dins el cul! Ja seria mala sort!
I ja no pel que pensin els altres.. per la teva pròpia comoditat! va corre, que em vas fer patir tot el partit
dilluns, de desembre 25, 2006
Per Nadal cada ovella al seu corral
La iaia maria es de Calaf. Per tant, per Nadal, tots cap a Calaf.
Calaf és un poble, un poble ... un poble.. no trobo paraules per descriure'l. Només en sabria dir que no m'agrada gaire (amb tot l'amor i respecte pels calafins) i que a l'hivern hi ha tot el dia boira i hi fa un fred espantós. No m'estranyaria gens que la llegenda del mercat pogues passar algun dia.
El cas es que per variar, avui hi havia boira gebradora (pels no ficats en el tema, boia que deixa un dit de gel sobre les plantes especialment a la cara de l'obaga). El canvi de temperatura barcelona-calaf ha estat de 14 graus (no se a quin canvi d'entropia correspon això) i la marina, coneguda per ser bastant fredolica, ha passat fred. Hi això fa augmentar el seu "amor" per aquesta vila.
Això es el que es veia quan em baixat del cotxe:

Com que anava vestida de bonic i amb sabatetes no me ficat pel jardí ha buscar arbres gebrats i fotografiar-los, però aquí una petita mostra.

Cal especificar que Calaf és un micro-clima, el poble d'abans hi feia sol, i a un quilometre d'arribar... boira!
-instant de silenci: no us empatxeu
Calaf és un poble, un poble ... un poble.. no trobo paraules per descriure'l. Només en sabria dir que no m'agrada gaire (amb tot l'amor i respecte pels calafins) i que a l'hivern hi ha tot el dia boira i hi fa un fred espantós. No m'estranyaria gens que la llegenda del mercat pogues passar algun dia.
El cas es que per variar, avui hi havia boira gebradora (pels no ficats en el tema, boia que deixa un dit de gel sobre les plantes especialment a la cara de l'obaga). El canvi de temperatura barcelona-calaf ha estat de 14 graus (no se a quin canvi d'entropia correspon això) i la marina, coneguda per ser bastant fredolica, ha passat fred. Hi això fa augmentar el seu "amor" per aquesta vila.
Això es el que es veia quan em baixat del cotxe:
Com que anava vestida de bonic i amb sabatetes no me ficat pel jardí ha buscar arbres gebrats i fotografiar-los, però aquí una petita mostra.
Cal especificar que Calaf és un micro-clima, el poble d'abans hi feia sol, i a un quilometre d'arribar... boira!
-instant de silenci: no us empatxeu
dissabte, de novembre 25, 2006
12 mesos
Novembre.
Nova iniciativa papal per reunir diners pels nens ruandesos i poderlos vacunar. Com sempre i com tot el que tingui a veure amb l'esglesia té els seus detractors i els seus fans. Jo no trobo pas malament que el Papa faci el seu calendari amb imatges de la seva vida a Castelgandolfo.
Jo en faig molta propaganda pero no men penso comprar cap (ni els dels bombers, per bons que estiguin). Crec que encara queda força per canviar d'any i sembla que els publicistes vulguin fer correr més ràpid el rellotge. I es que el temps, és relatiu. I sino, que algu li pregunti al senyor Corte Ingles, que sempe porta el rellotge adelantat un mes i mig.
- anuncis de joguines
- anuncis de perfums
- llums de Nadal col·locades i en marxa
- tothom preguntant-se com es possible que ja estiguin les llums de nadal posades
- Les botigues plenes de joguines i amb "adornos" nadalencs
- turro al super
- surten els calendaris de l'any que ve (el veritable tema del post)
Nova iniciativa papal per reunir diners pels nens ruandesos i poderlos vacunar. Com sempre i com tot el que tingui a veure amb l'esglesia té els seus detractors i els seus fans. Jo no trobo pas malament que el Papa faci el seu calendari amb imatges de la seva vida a Castelgandolfo.
Jo en faig molta propaganda pero no men penso comprar cap (ni els dels bombers, per bons que estiguin). Crec que encara queda força per canviar d'any i sembla que els publicistes vulguin fer correr més ràpid el rellotge. I es que el temps, és relatiu. I sino, que algu li pregunti al senyor Corte Ingles, que sempe porta el rellotge adelantat un mes i mig.
- instant de silenci: ara mateix corro a veure el barça-Madrid. resultat importantissim pel meu supermanger.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)