Aquest cap de setmana l'he passat a Fornells de la Selva en una magnífica mansió que vam llogar amb uns amics. Érem molta colla, i com que no tinc cotxe i molts anaven plens amb menjar doncs em va tocar pujar en tren.
Vaig pensar que casi que seria millor, estava (i estic) increïblement cansada, i així podria dormir al tren sense haver de donar-li conversa a ningú.
El problema es que davant i al costat meu s'hi van asseure dos nois que no paraven de xerrar en francès. Era inevitable tenir una antena posada a la seva conversació i en un moment en que el noi del meu costat va començar a treure tot de menjar i em va mirar per preguntar-me si em molestava que menges, no vaig poder evitar contestar-li en francès.
Cagada pastoret!
Ja em van tenir la hora i mitja de viatge que separa Sants de Fornells preguntant-me coses, explicant-me la seva vida. Un era un noi de Kansas City que viu a l'est de França donde cristo perdió el gorro i que havia vingut a Barcelona per veure una amiga especial.
L'altre era un noi senegalès que havia estudiat literatura francesa a París i que odiava França i els francesos profundament, anava a Girona a buscar el seu regal d'aniversari que li enviava la seva mare des de París. Cada 5 minuts remugava que els trens espanyols eren una merda. Ni que els trens de Senegal fossin una meravella!
Moraleja: mai li diguis a un francès que saps francès!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
i a sobre en Rodalies!! sort vas tenir de no haver tingut que estar tot el dia donant conversa als gabatxos jejeje
i a sobre en Rodalies!! sort vas tenir de no haver tingut que estar tot el dia donant conversa als gabatxos jejeje
Et planyo, encara que la meva experiència amb els francessos em diu que no cal que li donis gaire conversa. Ja que els encanta parlar nomès de "lo" seu. Tinc una cunyada francessa i he optat, tipa de tot, d'aixecar-me de taula quan engega la xerrera i anar-me a llegir el diari a un racó del saló.
Si et dius Marina, et dius igual que la meva filla
Passaré per alt això de practicar el francès amb uns francesos...
mikel de fet regional... pero casi!
doncs si anonima em dic Marina! i si.. parlen molt de si mateixos, per sort aquests no eren gavatxos autentics. prou q van donar la tabarra!
vei de dalt passaho per alt, passaho!
mai li diguis a ningú que tens orelles!!
quina gran veritat!
Jo ja he tingut una experiència d'aquestes però en una altre llengua.
Publica un comentari a l'entrada