Viatges en tren...

Aquest cap de setmana l'he passat a Fornells de la Selva en una magnífica mansió que vam llogar amb uns amics. Érem molta colla, i com que no tinc cotxe i molts anaven plens amb menjar doncs em va tocar pujar en tren.

Vaig pensar que casi que seria millor, estava (i estic) increïblement cansada, i així podria dormir al tren sense haver de donar-li conversa a ningú.

El problema es que davant i al costat meu s'hi van asseure dos nois que no paraven de xerrar en francès. Era inevitable tenir una antena posada a la seva conversació i en un moment en que el noi del meu costat va començar a treure tot de menjar i em va mirar per preguntar-me si em molestava que menges, no vaig poder evitar contestar-li en francès.

Cagada pastoret!

Ja em van tenir la hora i mitja de viatge que separa Sants de Fornells preguntant-me coses, explicant-me la seva vida. Un era un noi de Kansas City que viu a l'est de França donde cristo perdió el gorro i que havia vingut a Barcelona per veure una amiga especial.
L'altre era un noi senegalès que havia estudiat literatura francesa a París i que odiava França i els francesos profundament, anava a Girona a buscar el seu regal d'aniversari que li enviava la seva mare des de París. Cada 5 minuts remugava que els trens espanyols eren una merda. Ni que els trens de Senegal fossin una meravella!

Moraleja: mai li diguis a un francès que saps francès!

Sense dents

Fa un parell de dies, en marxar de la uni, el guarda de seguretat es va acomiadar de nosaltres amb un somriure sagnant que s'anava eixugant amb un mica de cotó fluix, que era ja més vermell que altra cosa.

Em va fer recordar una sensació, no ser si dir-li somni, que tinc a vegades quan dormo i que em desperta d'un bot.

Les ferides que deixen les dents quan es cauen, aquella llagueta tova i lliscosa. En el "somni" se'm cauen totes les dents de cop, i la boca passa a ser una gran llaga sagnant. Les dents comencen a moure's mica en mica i se'm cauen com qui arranca pètals d'una margarida. D'agradable no té res; l'únic cònsol es que no me les arrenca ningú, al menys es cauen soles.

Desprès de veure el guarda de seguretat, no cal dir que vaig patir el somni un altre cop.

Només espero i desitjo que no es compleixin aquestes xorrades.

Que agradable que sóc explicant aquestes coses. No ho he pogut evitar.

K.O.

la anglesota ja ha marxat i jo estic en estat catatònic. 3 dies de festa en menys d'una semana m'han deixat morta. I encara queda avui un aniversari... necessitaré cures intensives demà.

Us enrecordeu del Fèlix? (si, no sóc pesada ni res amb el gat). Doncs sap obrir portes! El tio salta i salta fins que arriba al mànec, s'hi penja i torna a caure, desprès l'empeny amb el cap. Si al final no serà tant tonto com semblava.

M'ha picat la tse tse

i es que m'ha picat la mosca tse tse (metafòricament parlant, que no s'espanti ningú ara).

Divendres ja vaig patir una crisi de son incontrolable que em va fer renunciar a un sopar amb els amics i em vaig posar al llit a les 10 del vespres.. per llevar-me 12 hores i mitja desprès (amb una petita interrupció a les 3 del matí per part d'un mosquit que ja no molestarà ningú més).

Aquest matí segona crisi. Per primer cop a la vida he plorat de son. La meva mare es pensava que plorava pq sempre que estic malalta ploro, es incontrolable (marina malalta= li cauen llagrimotes ulls avall). Però avui plorava de son. De moment sembla que me curat, doncs me quedat dormint fins al migdia, això si porto tot el dia amb el cap com flotant. Sempre m'ha agradat molt dormir, però mai havia arribat a aquest extrem.
Serà que estic creixent un altre cop? que m'ha picat la mosca tse tse? que porto molt cansanci acumulat?

Com taronges

Arribo a casa a les 12. Demà m'he de llevar d'hora. Em poso el pijama i intento dormir.

Cinc minuts.
Tinc calor, enretiro una mica la vànova. Continua fent calor, trec tota una cama de sota el nòrdic.

Cinc minuts mes i la cama se m'ha quedat congelada.

Torna a dintre. Canvio de posició, un cop, dos, tres, quatre. Em pica l'esquena.
Intento rascar-me, de sobte també em pica la cuixa, un dels dos llocs haurà d'esperar , no puc fer tantes coses alhora.

Se'm passa la picor. Canvio de costat perquè se m'ha quedat adormit un braç.

Miro el rellotge.

Merda! ha passat una hora, son la una ja. Dorm! Dorm! t'ordeno dormir ràpid!
No hi ha manera, voltes i mes voltes. En un dels canvis de posició: rampa! rampa! tot el bessó esquerra es queda com una pedra, cada cop s'encongeix mes. Quin mal! intento estirar-lo i s'esten cap al peu. Tinc tots els dits espaterrats i no els puc moure! (un altre dia parlaré dels meus dits del peu). Ja se perquè m'ha passat, fa dies que no menjo plàtans. Quan fa dies que no en menjo m'agafen més rampes, això es perquè porten potassi.

Miro el rellotge: les dues. Si ho arribo a saber em quedo de festa amb les amigues, jo havia marxat abans pq m'havia de llevar d'hora. Però posats a no dormir, m'hagués sortit mes rentable quedar-me.

Per fi m'adormo.

El culpable? Dues llaunes de coca-cola alemanyes que m'havia pres al vespre. Alemanyes!

• instant de silenci: les converses dels tios borrachos al metro no tenen preu
  

mmmm com m'agrada dormir II

Continuant amb la tònica dormilega...
Totes les coses bones les trobes a faltar, justament, quan ja no les tens i el dormir no és una excepció quan t'adones de lo bé que estaves és justament quan t'estas despertant, quan comences a sentir els sorolls de la casa i penses: en un quart d'hora sonara el despertador. És empipador però d'altra banda dóna encara més plaer, pensant: jo aquí ben tapada, els altres ja llevats i encara em queda un quart d'hora: dorm! dorm! ràpid!
Però es clar, tot depèn de la manera amb la que et despertis. Una llista d'exemples dolents (m'encanten les llistes): que entri la mama i t'encengui el llum i marxi (ho va fer molts anys fins que em vaig revelar), el so del despertador que imita un gall o encara més horrible, el so de despertador clàssic (com el de l'anunci de la Loto) és un insult a l'oïda, també llevar-se tard i haver d'anar corrents, llevar-se amb ressaca (es preferible quedar-se dormint tot el dia), llevar-se d'hora a l'hivern quan encara es de nit (es de nit! hauria d'estar dormint)...
Per no deixar mal de gust de boca faré la llista de despertars positius: llevar-se espontaneament amb la claror del sol, despertar-se amb un bon dia i petonet de la mama o encara millor, despertar-se amb un bon petó i un "achuchón" (evidentment no de la mama), en comptes del soroll estrident del despertador amb musica ...

• instant de silenci dormilega: diumenge em vaig despertar amb un bon susto. Els veïns d'abaix havien posat la missa de La2 i estaven cantant les cançons! No m'ho esperava la veritat, els veïns d'abaix son tots uns personatges dignes de molts posts sencers, però la música celestial espanta a qualsevol de bon matí. Estic morta??? ah no! son els de l'opus...
  

mmmmm com m'agrada dormir!

M'encanta estar-me al llit, sota les mantes ben calentona. Fer mandres i passar-mi l'estona dormitant (per la meva mare, perdre el temps). S'hi esta re-bé! Sobretot ara que a les nits comença a refrescar i l'habitació queda freda (es el problema de tenir una paret que es tot vidre) i jo allà sota el nòrdic, nomes sem veu el nas i els ulls, tota arraulida (paraula de la iaia maria, per a la gent normal "feta una boleta").
A mi m'agrada dormir. Me'n vaig d'hora al llit (que jo no crec q sigui excessivament d'hora però molts posen el crit al cel) perquè m'agrada dormir. Hi disfruto. I us anuncio perquè m'he adonat que per a molta gent dormir es una pèrdua de temps, com més tard van a dormir millor, encara que al dia següent no s'aguantin drets i s'hagin d'insuflar cafè en vena.
Si la gent dormis més el món seria més maco, menys irritabilitat, cares d'alegria i no de cansanci, moltes respostes seques i en mal to desapareixerien i el més important si vas a dormir d'hora et lleves d'hora i el dia dona més de si, i no fa falta quedar-se tard a la nit, .. , ..., és un cercle viciós.
Per suposat m'estic referint als dies laborables. Com alguns saben no em costa res sortir de festa i anar-me'n a dormir d'hora ... pel matí.

• instant de silenci: l'Emma ha parlat amb ells hi ha confirmat les meves sospites: són clònics.
  

Mosquits

A mi no m'importa q em piqin els mosquits: em pica una estoneta i prou. A mi el q em molesta es q em despertin a mitja nit.
El q no entenc es q amb tota l'extensio d cos q tenen x fer-se un festín SEMPRE i dic sempre s'apropen a l'orella xq tu sentis qest sorollet q fan al volar. Doncs ja lan cagat, quan sento qest sorollet em desperto immediatament; i nomes tinc dues possibilitats:
- taparme fins dalt am el llençol i morirme d calor (opcio q no faig mai)
- encendre el llum i no tornarme a posar al llit fins q le matat (lunik manera d dormir tranqila)
es inevitable. el sento i no em puc tornar a dormir fins q se q ja no esta mes x alla.
el tema no va mes enllà si no fos perque amb el q portem d juny a casa hem matat mes mosquits q en tot l'estiu passat junt!! i em pregunto d'on surten?¿!! com es possible q n'hi hagi tants!! estic x queixarme a parcs i jardins xq possin mata-mosqits als llacs dls parcs. (si es q no en posen ja... ncara q d fet hi ha granotes i peixos q sels mengen.. )

• instant d silenci: espero q hi hagi hagut sort emma!! estic segura q no el tenen qell programa .. sino no s'enten! la veritat es q el departament d T.R.G. es una vergonya.
• un classic d l'A.Franklin: